Alícia Macet i Juncosa (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - Perpinyà, 30 d'octubre de 2016) va ser una historiadora especialitzada en Història Moderna de la Catalunya del Nord.
Era filla d'Alberta Juncosa i Ferrer i de Francesc Marcet i Vila. Durant la guerra, el seu pare (membre del PSUC) va ser mobilitzat pel govern de la República i el van enviar al front mentre que Alícia i la seva mare van anar a viure a Barcelona. El 27 de gener de 1939 es van exiliar a França per reunir-se amb el seu pare, que havia estat internat al camp d'Argelers. Quan aquest es va escapar del camp, es van retrobar a Marsella. Posteriorment es traslladaren a París, on perderen el vaixell cap a Mèxic, i passaren a França els anys de la Guerra Mundial
Alícia va quedar escolaritzada al poble de Garancières, on la família va estar tres anys. Va ser gràcies a l'hisendat per qui el seu pare treballava que va poder ingressar al Lycée de Jeunes Filles de Versalles. L'any 1945 es van instal·lar a Bologne-sur-Seine. El 1949 finalitzà el batxillerat i va estudiar Història a la Universitat de la Sorbona, on es va llicenciar el 1952. Posteriorment va obtenir el diploma d'Estudis Superiors i el concurs d'Agregació Acadèmica. Del 1969 fins a la seva jubilació, el 1995, ocupà una càtedra d'Història Moderna i va ensenyar a la Universitat de Perpinyà. Alícia Marcet s'interessà per la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i s'especialitzà en Història moderna de la Catalunya del Nord (segles XV-XVIII), en especial pel que fa als problemes d’integració del Rosselló a França després del Tractat dels Pirineus (1659). Ha participà en molts congressos, com ara els d’Història Moderna de Catalunya, i ha publicat més de 70 llibres.
Com a gran defensora de la identitat catalana, l'any 1990 va fundar i presidí la Fundació Comte Guifré, en defensa de l'ensenyament de la llengua catalana al Rosselló.
La ciutat de Perpinyà la va distingir amb el Premi Joan Blanca i va ser nomenada per l'estat francès Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Chevalier des Arts.
Obra Història de Perpinyà la fidelíssima (1955) La Bressola: 10 anys d'escola catalana a Catalunya Nord (1987) Breu història de les terres catalanes del nord (1988) Rosellón (1988) Abrégé d'histoire des terres catalanes du nord (1991) Roussillon y en otros lugares: las imágenes de los tiempos modernos (1993) La fijación del Rosellón a Francia (1995) El Perpignan infame en la Edad Media (1998) Mots-clefs de l'histoire catalane du nord (2003)
Referències
Categoria:Historiadors nord-catalans Categoria:Professors de la Universitat de Perpinyà Categoria:Exiliats del franquisme baix-empordanesos Categoria:Polítics guixolencs Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Alumnes de la Universitat de la Sorbonne Nova Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Polítics nord-catalans morts al segle XXI Categoria:Polítics nord-catalans nascuts al segle XX Categoria:Docents baix-empordanesos Categoria:Docents nord-catalans Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis