va ser un ciclista australià especialista en la pista. Plata als Jocs Olímpics de Múnic, va aconseguir també 11 medalles als Campionats del Món en pista. Gran dominador de les curses de sis dies, on ha obtingut més de 70 triomfs.

Palmarès 1972 Plata Medalla de plata als Jocs Olímpics de Múnic en quilòmetre contrarellotge 1974 1r als Sis dies de Sydney (amb Frank Atkins) 1976 1r als Sis dies de Gant (amb Donald John Allan) 1977 Campió d'Europa en Òmnium Endurance 1r als Sis dies de Münster (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb René Pijnen) 1978 Campió d'Europa en Òmnium Endurance 1r als Sis dies de Rotterdam (amb René Pijnen) 1r als Sis dies d'Anvers (amb Freddy Maertens) 1r als Sis dies de Londres (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Herning (amb Donald John Allan) 1979 Campió d'Europa de Madison (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Gant (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Bremen (amb René Pijnen) 1r als Sis dies de Maastricht (amb Donald John Allan) 1980 20px|Maillot arc iris Campió del món de Keirin 1r als Sis dies de Münster (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Londres (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Hannover (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Colònia (amb René Pijnen) 1r als Sis dies de Múnic (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Grenoble (amb Bernard Thévenet) 1981 20px|Maillot arc iris Campió del món de Keirin 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Múnic (amb Donald John Allan) 1982 1r als Sis dies de Gant (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Herning (amb Donald John Allan) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Henry Rinklin) 1983 Campió d'Europa en Òmnium Endurance 1r als Sis dies de Dortmund (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Berlín (amb Anthony Doyle) 1984 Campió d'Europa en Òmnium Endurance 1r als Sis dies de Maastricht (amb René Pijnen) 1r als Sis dies de Berlín (amb Horst Schütz) 1985 Campió d'Europa de derny 1r als Sis dies de Rotterdam (amb René Pijnen) 1r als Sis dies de Maastricht (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Colònia (amb Dietrich Thurau) 1r als Sis dies de Berlín (amb Hans-Henrik Ørsted) 1986 Campió d'Europa en Òmnium Endurance Campió d'Europa de derny 1r als Sis dies de Gant (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Francesco Moser) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Múnic (amb Dietrich Thurau) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Berlín (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Roberto Amadio i Francesco Moser) 1r als Sis dies de Launceston (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de París (amb Bernard Vallet) 1987 1r als Sis dies de Gant (amb Etienne De Wilde) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Pierangelo Bincoletto) 1r als Sis dies d'Anvers (amb Etienne De Wilde) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bremen (amb Dietrich Thurau) 1r als Sis dies de Maastricht (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Roman Hermann) 1988 20px|Maillot arc iris Campió del món darrere moto Campió d'Europa de Madison (amb Anthony Doyle) Campió d'Europa de mig fons 1r als Sis dies de Münster (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bremen (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Múnic (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Berlín (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de París (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Francesco Moser) 1989 Campió d'Europa de Madison (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Urs Freuler) 1r als Sis dies de Colònia (amb Anthony Doyle) 1r als Sis dies de Grenoble (amb Gilbert Duclos-Lassalle) 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Adriano Baffi) 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Uwe Bolten) 1990 Campió d'Europa de derny 1r als Sis dies de Gant (amb Roland Günther) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Jens Veggerby) 1r als Sis dies de Bremen (amb Roland Günther) 1r als Sis dies de Múnic (amb Anthony Doyle) 1991 20px|Maillot arc iris Campió del món darrere moto 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Jens Veggerby) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Rolf Aldag) 1992 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Urs Freuler) 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Pierangelo Bincoletto) 1993 1r als Sis dies de Buenos Aires (amb Marcello Alexandre) 1994 1r als Sis dies de Gant (amb Etienne De Wilde) 1r als Sis dies de Bremen (amb Andreas Kappes) 1995 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Jimmi Madsen) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Rolf Aldag) 1r als Sis dies de Stuttgart (amb Etienne De Wilde) 2000 1r als Sis dies de Nouméa (amb Graeme Brown)

Referències

Enllaços externs Fitxa a sitiodeciclismo.net Fitxa a museociclismo.it

Categoria:Ciclistes de Tasmània Categoria:Medallistes als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 Categoria:Esportistes australians als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 Categoria:Medallistes olímpics australians Categoria:Esportistes de Launceston (Tasmània) Categoria:Medalla de l'orde d'Austràlia Categoria:Medallistes olímpics de ciclisme Categoria:Nascuts el 1951