Les lleis de quàntum de sang o de sang índia són la legislació promulgada als Estats Units per definir la pertinença a les tribus o nacions amerindis dels Estats Units. "Quàntum de sang" es refereix a la descripció del grau d'ascendència d'un individu d'un determinat grup racial o ètnic, per exemple, 1/4 d'omaha.
El terme fou usat primer cop en 1705 quan Virgínia adoptà lleis que limitaven els drets civils colonials als nadius americans i les persones amb la meitat o més d'ascendència ameríndia. El concepte de quàntum de sang no va ser àmpliament aplicat fins a la Llei de Reorganització Índia de 1934. El govern el va utilitzar per establir quines persones podrien ser reconegudes com a ameríndies i ser elegible per als beneficis financers i d'altres en virtut dels tractats que es van fer o de vendes de terra. Des d'aleshores, tanmateix, les nacions ameríndies han restablit les seves pròpies normes de pertinença tribal que varien entre elles. A començaments del segle XXI aquestes normes han estat usades per a excloure persones que prèviament n'havien estat membres, com és el cas dels lliberts cherokees.
Origen de les lleis de quàntum de sang Les lleis de quàntum de sang o "lleis de sang índia" van ser aprovades pels americans europeus per tal de regular qui seria classificat com a amerindi i, per tant, elegible per rebre beneficis federals. La primera llei va ser aprovada en 1705 a Virgínia, però aleshores s'utilitzava per a restringir els drets de les persones que eren la meitat o més amerindis. Als segles i el govern dels Estats Units va creure necessària la definició de membres d'una tribu, ja que havia signat tractats amb les nacions i pagava beneficis o rendes per les cessions de terres als membres tribals.
Molte tribus ameríndies no empraren les lleis de quàntum de sang fins que el govern dels Estats Units va introduir la Llei de Reorganització Índia de 1934. Algunes tribus, com la Nació Navajo, no adoptaren el tipus de constitució suggerit en aquesta llei fins a la dècada de 1950. Els crítics sostenen que a causa de les lleis de quàntum de sang que obliguen als individus a identificar-se com a pertanyents a una sola tribu, malgrat la seva ascendència, algunes tribus han perdut membres de la tribu i les xifres globals de membres registrats de moltes tribus ameríndies s'han reduït.
"Les enumeracions desenals del cens dels Estats Units indiquen un creixement en la població ameríndia que ha estat contínua des de 1900 (llevat per l'epidèmia de grip de 1918 que provocà serioses pèrdues), a 1,42 milions el 1980 i sobre 1.9 milions en 1990." En el cens del 2000 hi havia 2,5 milions de nadius americans. Des de 1960 les persones autoidentifiquen la seva ascendència en el cens dels Estats Units.
Durant dècades les tribus han establit llurs propis requisits per a ser-ne membres. En alguns casos han exclòs membres que havien estat durant molt temps part de la tribu. Un exemple d'un requisit d'afiliació tribal és un basat en la descendència lineal documentada d'un membre nadiu americans registrat en el Dawes Rolls, o un dels primers cens del . A diferència del que disposa la Llei de Reorganització Indígena moltes tribus permeten als membres que afirmen ascendència en més d'una tribu.
Les tribus han establert els seus propis criteris d'afiliació. En vista dels nous ingressos que moltes tribus estan rebent a compte dels casinos de joc, del desenvolupament econòmic o a causa dels ingressos per les reclamacions de terres, algunes han establert regles més restrictives per limitar-ne l'afiliació.
Aquestes accions han donat lloc a acusacions d'injustícia racial i polèmiques com la votació de la Nació Cherokee del 2007 per excloure els lliberts cherokees sense avantpassats sanguinis cherokees als Dawes Rolls, tot i que la Cort Suprema Cherokee va fallar en 2005 que eren membres legítims de la tribu en 2005. De la mateixa manera en 2000, la Nació Semínola d'Oklahoma va intentar excloure de la pertinença a dues bandes de lliberts semínoles de la pertinença per evitar llur inclusió en la presentació de les reivindicacions de terres a Florida, ja als lliberts semínoles també els havia pres terra el govern dels Estats Units.Evans, Ben. "Dems ask DoJ to probe treatment of Indian freedmen." Indian Country Today. 8 May 2009
Des de 1942 els seminola han intentat algun cop excloure els seminoles negres de la tribu. Els lliberts eren registrats separament en els Dawes Rolls i patiren segregació a Oklahoma. Més recentment, els seminoles es va negar a compartir amb ells els ingressos obtinguts per les reivindicacions de terres pels assentaments dels Estats Units del . El Centre per als Drets Constitucionals ha presentat un amicus prenent el cas legal dels Seminoles negres i criticant alguns funcionaris de la Bureau of Indian Affairs per col·laborar en aquesta discriminació mitjançant el suport a l'autonomia tribal en els plets. Per tractat, després de la Guerra Civil Americana, els seminola estaven obligats a proporcionar als seminoles negres igualtat de drets com als membres indis de pura sang.
"Les tribus índies americanes situades a les reserves tendeixen a tenir uns requisits força alts de quàntum de sang per a ser-ne membre que aquelles que es troben fora de les reserves ....[referència a la taula] El 85% de les tribus que reclamen més d'una quarta part de quàntum de sang per a ser-ne membre tenen base en la reserva, en comparació amb menys del 64% que no tenen requeriment mínim. Les tribus de les reserves aparentment han estat capaces de mantenir la pertinença exclusiva en establir més quàntum de sang, ja que la ubicació de reserves en general ha servit per aïllar la tribu dels no indis i dels matrimonis mixtos.
Termes relacionats amb les lleis de quàntum de sang Molts nadius americans s'han acostumat a la idea de "quantum de sang". Les lleis de quàntum de sang han provocat problemes a les famílies ameríndies els membres de les quals van ser registrats de manera inexacta com a descendents totalment o parcialment de determinades tribus. En alguns casos membres o fins i tot famílies senceres han estat exclosos de ser inscrits com a membres de la seva tribu, fins i tot quan no tenien avantpassats no-indígenes.
En certs moments alguns governs estatals classificaren com a afroamericans persones que tenien ascendència mixta afroamericana i ameríndia, en gran part a causa de la discriminació racial relacionades amb la història de l'esclavitud. Això era freqüent al Sud després de la reconstrucció, quan les legislatures dominades per blancs van imposar la segregació legal, que classificava tota la població només com a blanc o de color (els nadius americans, alguns dels quals eren de raça mixta, es van incloure en l'última designació). Es relaciona amb el sistema de castes racial de l'esclavitud abans de la Guerra Civil Americana. Fins rl 1870 no hi havia cap classificació per separat per als amerindis en el cens.
El lumbee, un grup que va aparèixer per organitzar una varietat de pobles a la frontera de Carolina del Nord al , aconseguí el reconeixement estatal com a indis croatan després de la Reconstrucció. Aquest estatut separat els va permetre establir un sistema escolar per a llurs infants diferent del dels fills dels lliberts.
La qüestió de la identitat és complexa. L'investigador guardonat Paul Heinegg i Virginia DeMarce van trobar que els ancestres del 80 per cent de la gent lliure de color (incloent persones que en el cens posterior va afirmar tenir avantpassats lumbee) en els censos de 1790 i 1810 a la frontera de Carolina del Nord eren descendents de famílies de dones blanques i homes africans, i que eren lliures a la Virgínia colonial per l'estatut de la mare. Moltes persones de raça mixta a les àrees frontereres s'han identificat com a indis, portuguesos o àrabs per a escapar de les restriccions racials.DeMarce, pp.24-45Paul Heinegg, Free African Americans of Virginia, North Carolina, South Carolina, Maryland and Delaware, accessed 9 Mar 2008
En 1952 els indis croatan votaren adoptar el nom lumbee. (Eren assentats vora el riu Lumber, també anomenat Lumbee.) Van aconseguir reconeixement federal limitada el 1956 com a nació índia ètnica per una llei especial del Congrés dels Estats Units, i acceptat en el moment en què no rebien beneficis. Des de llavors han reclamat al Congrés el ple reconeixement federal. El seu esforç ha estat l'oposició de diverses tribus reconegudes federalment.Houghton, p.750.
En altres casos, donat que els nens de raça mixta eren sovint educats en la cultura ameríndia de la mare, la societat dels Estats Units van considerar que fossin nadius americans, tot i l'ascendència europea. (Com els paranyers, comerciants i soldats a les fronteres eren majoritàriament homes, molts d'ells es van unir a dones ameríndies.)
En 1924 Virgínia aprová la Llei d'Integritat Racial, que requereix que cada individu pot ser classificar com a blanc o negre. (Alguns altres estats van adoptar lleis similars) A la pràctica la llei es fa complir amb la norma de la "regla d'una gota": individus amb mínima ascendència africana coneguda eren classificats com a negres. Com a resultat en els censos dels anys 1930 i la dècada de 1940, particularment en la societat segregada del Sud, moltes persones d'ascendència afroamericana i ameríndia que eren biracials o multiracials van ser classificats principalment com a negres. El resultat afectà negativament molts individus amb ascendència mixta afroamericana i ameríndia. Donat que hi havia poques reserves al Sud, aquests individus necessitaven trobar evidències de la seva ascendència per a ser registrats en una tribu. Els canvis en els registres històrics esborren la seva autoidentificació com a amerindis. Durant els primers anys de l'esclavatge alguns amerindis i africans es van casar perquè van ser esclavitzats al mateix temps i van compartir una experiència comuna de l'esclavitud. Altres van fer unions abans que s'institucionalitzés l'esclavitud i treballaren plegats.
Avui dia les regulacions propostes per als nens adoptats per famílies natives són que els infants no són capaços de ser membres reconeguts federalment a menys que tinguin un pare biològic inscrit en una tribu. Aquests casos d'adopció són probablement menys freqüents que en el passat. Històricament, especialment durant els anys colonials i el a l'Oest dels Estats Units, moltes tribus van adoptar joves captius presos en la guerra o en batudes per substituir els membres que havien mort. Ja fossin europeus o d'una altra tribu ameríndia, els captius generalment estaven totalment assimilats en la cultura tribal i eren considerats membres de ple dret de la tribu. En general es van mantenir en la tribu, casant-se amb altres membres i criar els seus fills dins de la tradició cultural.
En alguns casos el registres censals per tribus com els cherokees estaven incomplets a causa dels matrimonis mixtes, la immigració, els tractats o perquè els membres no vivien dins les fronteres de la nació i, per tant, no es registraven al cens. Com s'ha assenyalat anteriorment moltes persones autoidentificades al cens dels Estats Units no són elegibles per a la inscripció tribal.
Alguns crítics sostenen que les lleis de quàntum de sang van ajudar a crear racisme entre els membres de la tribu. L'historiador Tony Seybert sosté que per això alguns membres de les anomenades Cinc Tribus Civilitzades eren amos d'esclaus. La majoria dels propietaris d'esclaus eren d'ascendència mixta europea. Alguns creien que eren d'un estatus més alt que els indis de sang completa i les persones d'ascendència africana. Altres historiadors sostenen que els cherokee i altres tribus tenien esclaus pel seu interès econòmic i com a part de la cultura del sud-est en general. Els cherokee i altres tribus també havien adoptat tradicionalment captius de guerra per al seu ús com a esclaus, malgrat la seva institució difereix de la que es va desenvolupar a les colònies del sud.
Problemes amb les proves de l'ascendència d'ADN