Oniro (c. 1936) és una de les obres més destacades de l'etapa que Manuel Viola i Gamón passà a Lleida, quan encara era conegut com a Josep Viola. Des de 2003, l'obra forma part de la col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida.
L'obra consisteix en un collage sobre un full de paper molt fi, on també hi ha una inscripció a tinta que s'allarga per les dues cares de la peça:
Durant l'època de creació d'aquesta obra, Viola vivia frenèticament a cavall de Lleida i Barcelona, on experimentà de ben a prop el dinamisme propi de l'avantguarda, especialment del surrealisme. Viola adaptà alguns dels plantejaments propis del moviment surrealista, elaborant obres que es podrien qualificar de "poesia plàstica", sublimacions d'art i poesia tan intenses i estretes que resulta difícil distingir on comença un i acaba l'altra.
Oniro és un collage acompanyat de dibuix i poesia, una mena d'híbrid de paraules i imatges, quelcom visible i, alhora, de llegible. A més, aquesta obra representa a la perfecció el canvi que l'esclat de la Guerra Civil produeí en l'artista; el moment en què Viola canvia la plasticitat poètica, fins aquells moments al servei del pensament i la filosofia, per alinear-la al costat de la revolució. Són els anys en els quals es manté més proper a Barcelona; el moment en què es vincula amb l'ADLAN (Amics De L'Art Nou), quan signa el Manifest Logicofobista, i participa, amb Lamolla i Cristòfol, en l'exposició del mateix nom (Galeries Catalònia, Barcelona, maig de 1936). El triomf del feixisme, però, s'encarregarà de truncar qualsevol expectativa i aniquilà les possibilitats creatives que Viola hagués pogut desenvolupar per aquest camí, ja que un cop les tropes franquistes entraren a Lleida, Josep Viola fugí de la ciutat per no tornar-hi fins quan ja era un Manuel Viola, un pintor ja consolidat en el seu art.
Referències
Bibliografia
Categoria:Col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera Categoria:Obres del 1936