Les llengües matlatzinca-tlahuica, matlatzinca-ocuilteca-pirinda o matlatitzinca-atzinca-pirinda és un conjunt d'almenys tres llengües o variants lingüístiques de la mateixa macrollengua parlades en el centre de Mèxic. Encara que en el passat el proto-matlatzinca-tlahuica va ser la llengua majoritària d'extenses zones del centre de Mèxic, primer va ser substituït pel nàhuatl i més tard per l'espanyol de tal manera que ara només compten amb uns centenars.
Distribució i nombre de parlants En l'actualitat el matlatzinca compta amb un miler de parlants al poble de San Francisco Oxtotilpan i el tlahuica a San Juan Atzingo per unes poques desenes de persones. Tots dos municipis es troben a l'Estat de Mèxic. A principis de segle també es va parlar a Mexicaltzingo (Estat de Mèxic) i el pirinda es va parlar a Charo (Michoacán).
Fonts Les llengua matlatzinques només s'han descrit adequadament recentment encara que existeix dues gramàtiques del , lArte doctrional y modo general para aprender la lengua matlatzinca (1638) de Miguel de Guevara i lArte de la lengua matlatzinca (1640) de Diego de Basalenque, seguit d'un vocabulari matlatzinca-espanyol espanyol-matlatzinca (1642). Aquests dos arts semblen descriure el matlatzinca de Michoacán o pirinda. Al Jacques Soustelle va descriure breument aquestes llengües proporcionant dades del nombre de parlants en diverses localitats. Posteriorment R. Escalante i M. Hernández van donar descripcions modernes del matlatzinca.
Descripció lingüística Morfologia La morfologia nominal usa àmpliament els prefixos, per exemple el nombre singular es marca mitjançant els prefixos we- en els éssers humans i racionals: wetowaa 'fill' / wetošuwi 'fillja' (matlatzinca Oztotilpan) wema 'home' (matl. Oztotilpan) wešu 'dona' (matl. Oztotilpan) / weču 'dona' (tlahuica) wembontani 'sacerdote' (matl. Mexicaltzingo) En les anteriors formes šu-/ču- és una marca derivativa de gènere femení. Amb els ´éssers inanimats o animats no racionals s'usa freqüentment in- / ni- (i a vegades Ø-): insini' gos / inšusini 'gossa' (pirinda)ninta 'ull' (matl. Mexicaltzingo)inx-äni o äni 'gallina' (matl. Oztotilpan) En el plural el prefix comú a tots els noms ´ws:wema 'home' / nema 'homes' (matl. Oztotilpan)weču 'dona' / nyeču 'dones' (tlahuica)
Comparació lèxica A continuació es dona una llista de paraules comparades, les vocals dobles indiquen vocals llargues, l'accent en matlatzinca d'Oztotilpan indica to alt, mentre que l'absència d'accent indica to baix: Matlatiznca-PirindaMiguel de Guevara (1638): Arte doctrional y modo general para aprender la lengua matlatzinca MatlatzincaMexicalzingoJacques Soustelle, 1938. MatlatzincaOztotilpanR. Escalante, 1999,Les formes amb interrogant procedeixen de: J. Soustelle, 1938. Atzinca-TlahuicaJ. Soustelle, 1938. proto-matlazinca '1' in-dah-wi in-da-wi nrá-wi *ndá mbla '2' i-na-wu hi-no-wi te-nó-wi mno *-nó-wi '3' in-yu-hu hi-šu ró-šu pʔyu *-yu/*-šu '4' in-kuno-wi in-k'unu-wi ro-kunhó-wi gunho *kunhó '5' in-kuthaa in-kʔuda ro-kutʔá kwitʔa *kwi-tʔa '6' in-dah-to-wi in-da-tʔo-wi nra-tóo-wi mblâ-ndoho *ndáh-ntó '7' inethowi ne-to-wi ne-tóowi ñe-ndo-ho *ñe-nto '8' i-nekuno-wi i-nekʔuno-wi ne-nkunhó-wi mñe-gunho *ñe-kunhó '9' i-murahta-dahata i-maratâ-ndaha muráta-nrátʔa mbla-tilatʔa '10' in-daha-ta in-da-ra nrá-tʔa mbla-tʔa *ndá-tʔa 'cap' nu nu nú nigwi *nú(?) 'ull' nta nta tá ta *ntá 'nas' maši maši máši ñu-maš *máši 'boca' naa na ná ñu-pi *ná 'llavi' šinĩ šína pšina *šíni 'pell' šipari šipáari šimbali *šĩpári 'peu' moo mõ mo mo *mo 'sang' čihyabi číhabí ĵihya *číhya 'llàgrima' čih-ta škanuta(?) či-nda *či-ntá 'moresc' tatuy tarui táʔthuwí *datʔwi datʔuu 'moresc molt' čini čini(?) či *čini 'nixtamal' nišaki níšáki ñušak(i) *níšáki 'truita' mewi mhéwi mẽ *mhéwi(?) 'xili' mii x-imi (i)mí mi *mí(?) 'tomàquet' rumpa čhúwampa nipa 'fesols' inaši čhə načii *či- 'sal' tʔuši thúši tʔuš *tʔúši 'menjar' tsitsi tsitsi sísí tsintsi *tsí[tsí] 'magüey' išumi inšuni šuni dloti *šuni 'flor' theni tini təni ndoyii *ntə-ni 'bosc' tsaa pín-sa(a) ñun-dzaa *tsaa 'perro' tsini síní tsi *tsíní 'cavall' paari pari(?) bahl(e) 'gall dindi' ñah-eni nax-ini əni tamʔi *ini 'camp' pi-hnomi noni pí-ʔnoni ñuñu *ʔnoni 'pedra' to (n)to ndo *nto 'sol' in-yahbi yabi (in)čutata tʔutata *yahbi 'lluna' in-buee i-mbwii in-čunéné tʔunana *mbwi(?) 'estrella' tsee mán-seʔe tee *tse 'mes' mbwii mbwi(?) bwi *mbwi 'any' hiči kʔiĵi kʔinĵi *kʔiči 'aigua' intawi intawi intáwi nda *ntá-wi 'muntanya' ineetsi inhitsʔi inhəsi(?) pʔwötse *in-hitsʔi(?) 'casa' in-baani in-mani báʔni to *báʔni 'mercat' tetani tetani tyeta *tetani 'sembrar' tutuhmi tuni hoyari(?) tuhu *tu- 'nit' šuemi šuti šəni šu *šũi(?) 'fred' ki-tsee tse ku-sé tse *tsé 'calor' pahyabi páwi pahya *pá- Referències
Bibliografia Roberto Escalante y Marciano Hernández (1999): Matlazinca de San Francisco Oxtotilpan, Estado de México, dentro del Archivo de lenguas indígenas de México'', , México DF, .
Categoria:Llengües otopame