El Korvettenkapitän Günther Prien (16 de gener de 1908 – presumiblement 7 de març de 1941) va ser un va ser un comandant de submarins alemany durant la Segona Guerra Mundial, sent un As de la Profunditat de la primera part de la guerra, i el primer comandant de submarí en obtenir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, i el primer membre de la Kriegsmarine en afegir-hi les Fulles de Roure (en el moment de rebre-la era la màxima condecoració a la valentia d'Alemanya)
Sota el comandament de Prien, el submarí U-47 va enfonsar més de 30 vaixells aliats, totalitzant unes 200.000 tones. El seu èxit més famós va ser l'enfonsament del cuirassat HMS Royal Oak, mentre que es trobava ancorat a la base de la Home Fleet de Scapa Flow.
Biografia Günter Prien va ser un dels 3 fills d'un jutge. Nascut a Osterfeld, a la província de Saxònia, Prússia, i després que els seus pares es divorciessin es crià a Leipzig. Prien s'uní a la Handelsmarine (la marina mercant alemanya) a mitjans de 1923, estudiant tres mesos a l'Escola de Marineria de Finkenwerder, Hamburg, abans de sortir al mar com a mosso al veler de 3 pals Hamburg. El seu primer viatge va ser a les Açores, Pensacola, Hobart (Tasmània) i Falmouth. Mentre que navegaven cap a Cork a l'octubre de 1925, van ser sorpresos per una tempesta que els va fer naufragar prop de Dublín. El vaixell va ser abandonat i declarat inútil. Prien i la resta de la tripulació van ser portats a Bremerhaven i després a Hamburg, on Prien va rebre els seus papers com a mariner i descobrí que l'import dels estris que havien arribat a bord superaven els seus sis mesos de pagues.
Animat pel seu certificat, Prien s'afegí ràpidament a la tripulació de lOldenburg. Mentre que encara era un mariner ordinari a bord de lOldenburg,Uboat.net - Naval Warfare Books - Laughing Cow, The by Metzler, Jost at uboat.net Prien va conèixer Jost Metzler, qui després comandaria el submarí U-69 a la seva ala.
Després de diversos anys treballant i estudiant com a mariner, Prien superà els exàmens, obtenint la seva llicència de pilot i d'operador de ràdio. Signà el seu primer butlletí com a oficial, esdevenint el Quart Oficial al transatlàntic San Francisco. Tot just havia assumit les seves responsabilitats que el vaixell topà amb un altre vaixell, el Karlsruhe, enmig d'una densa boira al canal prop del far de Hoheweg. Prien, que havia anat a proa per supervisar els preparatius per llançar l'àncora com a precaució, va ser el primer a descobrir la llum del Karlsruhe a la boira. Setmanes després va ser sotmès a una investigació sobre l'accident al Tribunal Naval de Bremerhaven, tement que podria ser considerat culpable de la col·lisió i que podria perdre la seva recent estrenada llicència, acabant la seva carrera a la marina mercant tot just quan l'havia començat, però el tribunal sentencià que l'únic culpable de l'accident havia estat el temps.U-Boat Commander, by Gunther Prien, Award Books, 1969
Prien aprovà el seu examen de capità i rebé la Llicència Principal el gener de 1932, però no va poder trobar feina a causa de la manca de feina a la indústria naviliera alemanya durant els anys de la depressió. Tornà a Leipzig, i en tampoc trobar treball allà, es va veure obligat a dirigir-se finalment al Comitè d'Assistència per subsistir. Enfadat pel govern inútil i corrupte, que semblava impotent davant del desastre econòmic que assotava el país, s'uní al Partit Nacional Socialista al març de 1932. Avorrit i inquiet, a l'agost de 1932 s'uní al cos de treball voluntari de Vogtsberg at Olsnitz, on va cavar rases durant mesos, ascendint ràpidament al rang de Cap de Grup i adjunt al comandant del camp.
En sentir que la Marina donava comissions als oficials de la marina mercant per tal d'omplir les vacants després de la pèrdua del Niobe, Prien es dirigí a la Reichsmarine,La Reichsmarine passà a anomenar-se Kriegsmarine l'1 de juny de 1935. el 16 de gener de 1933 i va ser acceptat com a "Oficial Aspirant", amb el rang de mariner ordinari. Va realitzar l'entrenament ordinari i serví a bord del creuer lleuger Königsberg abans de ser destinat a l'escola d'entrenament dels submarins a Kiel. En finalitzar el curs va ser destinat a bord del U-26 a les drassanes de la Deutsche Schiff- und Maschinenbau AG (Deschimag) a Bremen com a Primer Oficial de Guaita. El U-26 en aquells moments estava comandat pel Kapitänleutnant Werner Hartmann. El U-26 va realitzar dues patrulles durant el 1937 (una entre el 6 de maig i el 15 de juny i l'altre entre el 15 de juliol i el 30 d'agost) durant la Guerra Civil espanyola.
Prien va ser ràpidament promogut de rang de Fähnrich zur See el 1933 a Oberfähnrich zur See el 1935; Leutnant zur See també el 1935 i Oberleutnant zur See el 1937. Va ser nomenat per comandar el nou submarí tipus VII-B U-47 en la seva comissió (17 de desembre de 1938) i promogut a Kapitänleutnant l'1 de febrer de 1939. Prien es casà amb la seva promesa Ingeborg el 1939, amb la que va tenir dues filles, Birgit i Dagmar.
Servei durant la Segona Guerra Mundial Primera patrulla La Segona Guerra Mundial comença durant la primera patrulla del U-47 de Prien. Salpà de Kiel el 19 d'agost de 1939 per realitzar una patrulla de 28 dies. El 5 de setembre va enfonsar el mercant britànic SS Bosnia, la segona víctima dels U-boots de la guerra. Durant els següents dos dies Prien va enfonsar dos vaixells més. El U-47 tornà a Kiel el 15 de setembre.
Segona patrulla: Scapa Flow miniatura|Infiltració del U-47 a Scapa Flow El 14 d'octubre de 1939, Prien s'arriscà a aigües poc fondes, bancs desconeguts, corrents difícils i a la detecció dels defensors per penetrar a la principal base de la Royal Navy, Scapa Flow. Tot i que la major part de la Home Fleet es trobava al mar, Prien enfonsà el cuirassat HMS Royal Oak i tornà a casa amb fama instantània. Va ser condecorat personalment per Adolf Hitler amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, sent el primer mariner del servei submarí en rebre-la i el segon de tota la Kriegsmarine. La missió a Scapa Flow va estar reservada només per a voluntaris; Prien no va dubtar en acceptar la missió. En un símbol de la naturalesa voluntària de la missió, Prien parlà a la seva tripulació mentre que el U-47 estava davant de Scapa Flow, i perquè estiguessin informats, anuncià que qui no volgués participar podia abandonar el vaixell immediatament. Òbviament, ningú no acceptà l'oferiment de desembarcar enmig del mar del Nord. Prien rebé el sobrenom de Der Stier von Scapa Flow ("El brau de Scapa Flow"); a la torreta del U-47 es pintà un brau rebufant, i aviat es convertí en l'emblema de tota la 7a Flotilla d'U-boats. Dos membres de la tripulació de Scapa Flow també rebrien la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro durant la II Guerra Mundial: el cap enginyer Johann-Friedrich Wessels i el 1r oficial de guaita, Engelbert Endrass.
El comandament naval alemany va mantenir en secret, però, que Prien havia disparat un total de 7 torpedes contra el seu objectiu, dels quals 5 van fallar a causa dels problemes de direcció i profunditat i pels seus sistemes de detonació magnètica. Aquests problemes van continuar acossant les tripulacions dels submarins durant molt de temps, i particularment durant la invasió alemanya de Noruega, quan els U-boats no van poder mantenir la Royal Navy a la badia.
Prien narrà l'atac al llibre Mein Weg nach Scapa Flow, publicat el 1940.
Tercera patrulla El U-47 tornà a salpar sota el comandament de Prien el 16 de novembre de 1939.Busch and Röll 2003, p. 18. Atacaren un creuer britànic el 28 de novembre. Prien l'havia identificat com un creuer classe London. Prien disparà una salva de 3 torpedes i va creure que l'havia tocat com a mínim un. Observà pel periscopi com un torpede impactava a la popa del vaixell, causant que els avions muntats al lateral caiguessin per la borda. Prien emergí i intentà perseguir el creuer, però va haver d'abandonar a causa de les càrregues de profunditat llançades pels escortes. El creuer era el HMS Norfolk, que va quedar malmès pel torpede que explotà a prop.Kurowski 2008, p. 57–58. L'atac aparegué al Wehrmachtbericht del 29 de novembre de 1939, afirmant-se la destrucció del creuer. El diari de guerra del Befehlshaber der U-Boote (BdU) del 17 de desembre de 1939 afirmava que encara que es veié com rebia l'impacte d'un torpede, el creuer no havia estat enfonsat.
El 5 de desembre de 1939 el U-47 albirà 12 mercants escortats per 3 destructors. Prien disparà 3 torpedes enfonsant el vapor britànic Navasota del comboi OB 46 quan es dirigia cap a Buenos Aires, matant 37 mariners.Kurowski 2008, p.59. L'endemà, a les 20:29 enfonsà el petroler noruec Britta, matant 6 dels seus tripulants; seguit pel Tajandoen neerlandès el 7 de desembre de 1939. El 8 de desembre, Wessels informà que el vaixell només disposava del combustible necessari per tornar a port. El BdU ordenà al U-47 que tornessin, arribant a Kiel el 18 de desembre.Kurowski 2008, pp.59–60.
Darreres patrulles Entre els vaixells enfonsats pel U-47 estava el SS Arandora Star, que transportava 1.200 civils alemanys i italians internats i 86 alemanys presoners de guerra que eren traslladats al Canadà. A més es van perdre 800 vides més.
El 1940, gràcies als resultats de les darreres patrulles i els atacs contra la navegació mercant aliada, Prien va afegir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller el 1940.
Poc després que Prien fos promogut al rang de Korvettenkapitän, el U-47 va desaparèixer el 7 de març de 1941, mentre que atacava el Comboi OB-293. L'opinió generalitzada és que va ser enfonsat pel destructor britànic HMS Wolverine a l'oest d'Irlanda; el submarí va ser atacat pel Wolverine i pel HMS Verity, que es cobrien mútuament amb l'ASDIC i mentre llançaven càrregues de profunditat fins que el U-47 emergí gairebé fins a la superfície abans d'enfonsar-se i explotar amb una flamarada taronja visible des de la superfície.Standard of Power, Dan van der Vat, 2000: Hutchinson , p212
Fins a la data no hi ha cap explicació oficial del que passà al U-47 i als seus 45 tripulants, tot i que existeix una gran varietat de possibilitats, incloent les mines, una fallada mecànica, caure víctima dels seus propis torpedes i una possibilitat que fos atacat per l'equip de corbetes HMS Camellia i Arbutus.Blair 1996, p. 249-253.Kemp 1997, p. 68.Neistle 1998, p. 39, 223.
La mort de Prien va ser mantinguda en secret fins al 23 de maig. Churchill ho anuncià personalment a la Cambra dels Comuns, i les emissions de propaganda dirigides cap a Alemanya van llançar en diverses ocasions als seus oients a Alemanya la següent pregunta: «On està Prien?» fins que Alemanya es va veure obligada a reconèixer la seva pèrdua.Andrew Williams, The Battle of the Atlantic: Hitler's Gray Wolves of the Sea and the Allies' Desperate Struggle to Defeat Them p 124-6
Tot i que Prien només va estar al mar poc menys de dos anys, els seus registres figuren entre els Assos de les Profunditats. Va passar 238 dies al mar, enfonsant 30 vaixells enemics amb un tonatge total de 193.808 GRT.
Llegat L'actor alemany Dieter Eppler interpretà Günter Prien a la pel·lícula alemanya de 1958 U 47 – Kapitänleutnant Prien, dirigida per Harald Reinl.. Retrieved 16 January 2012.
Günter Prien va ser considerat com a homònim pel destructor de míssils guiats Lutjens. La llegenda que envolta Prien, que s'allunyà del nazisme i que esdevingué un membre de la resistència alemanya i que va estar captiu a la presó de la Werhmacht de Torgau, es demostrà que era falsa. Finalment, s'escollí el nom Lutjens, en honor de l'almirall Günther Lütjens.
Sumari de la carrera Patrulles