Alfred Bester (Nova York,Alfred Bester, "United States Social Security Death Index". "United States Social Security Death Index," index, FamilySearch, Alfred Bester, September 1987. Retrieved 2013-03-12. 18 de desembre de 1913 - Doylestown, Pennsilvània, 30 de setembre de 1987) fou un autor de ciència-ficció americà, guionista de ràdio i televisió, editor de revistes i guionista d'historietes i còmics. Encara que assolí l'èxit en tots aquests camps, és més recordat per la seva obra de ciència-ficció, incloent The Demolished Man (L'home demolit), guanyadora de la primera edició del Premi Hugo l'any 1953. L'autor de ciència-ficció Harry Harrison va escriure: "Alfred Bester va ser un dels pocs escriptors que van inventar la ciència-ficció moderna."
És considerat àmpliament com un dels millors escriptors de ciència-ficció de tota la història del gènere i poc abans de la seva mort va ser nomenat el novè Gran Mestre de la SFWA (Science Fiction Writers of America), presentat a títol pòstum el 1988.
Biografia Alfred Bester va néixer a Manhattan, a la ciutat de Nova York, el 18 de desembre de 1913. El seu pare James J. Bester, amo d'una botiga de sabates, va ser un nord-americà de primera generació, ja que els seus pares eren ambdós d'Àustria. La mare d'Alfred, Belle (nascuda Silverman), va néixer a Rússia i parlava hebreu com a primer idioma abans de viure als Estats Units. Alfred era el segon fill d'en James i la Belle. La seva germana gran, Rita, va néixer el 1908, encara que el seu pare tenia un passat jueu, i la seva mare es va convertir en una Cristiana Cientìfica, el mateix Alfred Bester no va créixer dins de les idees religioses, va escriure que "la seva vida familiar va ser completament liberal i iconoclasta."Bester, p. 220.
Va assistir a la Universitat de Pennsylvania, on va ser membre de la Philomathean Society. Va jugar a l'equip de futbol americà el 1935 i, segons les seves pròpies paraules, era "el membre més reeixit de l'equip d'esgrima."Bester, p. 221. Després va passar a la Columbia Law School, però cansat del dret, es va retirar dels estudis.
Bester i Rolly Goulko es van casar el 1936. Rolly Bester va tenir una reeixida carrera com a actriu de Broadway, ràdio i televisió, abans de canviar de carrera per convertir-se en una executiva de publicitat durant els anys 1960. Els Besters van romandre casats durant 48 anys, fins a la seva mort el 12 de gener de 1984. Bester estava molt a prop d'ésser un permanent New Yorker (vilatà de Nova York ciutat), encara que va viure a Europa poc més d'un any a mitjans de la dècada de 1950 i es va traslladar a Pennsylvania amb Rolly a principis de 1980. Un cop instal·lats, vivien a Geigel Hill Road a Ottsville, Pennsylvania.
Obra literària Obra primerenca. Ciència-ficció, còmics, ràdio (1939-1950) Després de la seva carrera universitària, als 25 anys, Alfred Bester treballava de relacions públiques quan va començar a escriure ciència-ficció. El seu primer conte publicat va ser el "The Broken Axiom", que va aparèixer en l'edició d'abril de 1939 de Thrilling Wonder Stories, després de guanyar un concurs de relats amateur. Bester recordà que, "Dos editors del personal, Mort Weisinger i Jack Schiff, es van interessar en mi, sospito que perquè jo acabava de llegir i anotar Ulisses de James Joyce i de predicar amb entusiasme i sense provocació, que era molt divertit. Ells pensaven que "Díaz -X" (títol original de Bester) podria omplir la revista si prenia forma real."Bester, p. 223–24. Robert Heinlein es va negar a entrar en el mateix concurs. La seva decisió de no entrar al mateix concurs d'aficionats s'ha fet famosa dins de la història del gènere. El premi va ser de només $50 i Heinlein pensà que podia fer millor venda del conte inèdit de 7000 paraules a Astounding Science Fiction per un cèntim per paraula o per $70. Anys més tard, Bester entrevistà Heinlein per a Publishers Weekly sobre aquest tema i Bester diu que ell va respondre (de broma), "Fill de puta. Vaig guanyar aquell concurs a Thrilling Wonder i em vas superar per vint dòlars."Bester, p. 224.
Mort Weisinger també "em va presentar a les reunions de dinar informal dels autors de ciència-ficció de finals dels anys trenta." Allà va conèixer a Henry Kuttner, Edmond Hamilton, Otto Carpeta, Malcolm Jameson i Manly Wade Wellman.Bester, p. 225. Durant el 1939 i 1940 Weisinger publicà tres més de les històries de Bester a Thrilling Wonder Stories i Startling Stories.
Els propers anys Bester continuà publicant històries curtes de ficció, sobretot a Astounding Science Fiction de John W. Campbell. El 1942 els seus editors de ciència-ficció van aconseguir treball a DC Comics i van convidar a Bester a contribuir a diversos títols de DC. En conseqüència, Bester va deixar el camp de l'escriptura de contes i començà a treballar per DC Comics com a escriptor a Superman, Green Lantern i altres títols. Popularment es creu que Bester va escriure la versió del Jurament de Llanterna Verda que comença amb la famosa frase "En el dia més brillant, en la nit més fosca", encara que ell ho va negar diverses vegades durant la seva vida.
Bester ser també l'autor de les tires còmiques de Lee Falk The Phantom i Mandrake the Magician, mentres el seu creador serveix a la Segona Guerra Mundial. S'ha especulat àmpliament la quantitat d'influència que Bester tingué en aquests còmics. Una teoria sosté que Bester va ser responsable de donar al Fantasma el seu cognom, "Walker".
Després de quatre anys a la indústria del còmic, en 1946 Bester va dirigir la seva atenció als guions de ràdio, la seva esposa Rolly (actriu de ràdio) li va dir que el xou Nick Carter, Master Detective estava buscant noves històries. En els propers anys, Bester va escriure per Nick Carter, així com a The Shadow, Charlie Chan, Nero Wolfe i altres espectacles. Més tard va escriure per The CBS Radio Mystery Theater.
Amb l'arribada de la televisió nord-americana el 1948, Bester també va començar a escriure per a la televisió, encara que la majoria d'aquests projectes són menys coneguts.
A principis de 1950, després de vuit anys fora del gènere literari, Bester va reprendre l'escriptura de contes de ciència-ficció. No obstant això, després d'un retorn inicial a la revista Astounding amb el conte "The Devil's Invention" (també coneguda com a "Oddy and Id"), va deixar d'escriure per a la revista a mitjans del 1950, quan l'editor John W. Campbell es va convertir a la Dianètica de L. Ron Hubbard, el que seria després la Cienciologia. Bester va tornar a Galaxy Science Fiction, on conegué a H. L. Gold, un altre editor excepcional, així com un bon amic.
A Nova York, se socialitzà a l'Hydra Club, una organització d'escriptors de ciència-ficció de Nova York, on hi havia lluminàries com Isaac Asimov, James Blish, Anthony Boucher, Avram Davidson, Judith Merril, i Theodore Sturgeon.
El període clàssic: 1951-1957 En el primer període d'escriure ciència-ficció (1939-1942), Bester s'havia establert una reputació com a escriptor de contes en els cercles de la ciència-ficció amb històries com "Adam and No Eve". No obstant això, Bester va obtenir el seu major renom de l'obra que va escriure i publicar a la dècada de 1950, incloent The Demolished Man o The Stars My Destination (coneguda com a Tiger! Tiger!).
The Demolished Man (1953) The Demolished Man, guanyador del primer Premi Hugo a la millor novel·la de ciència-ficció, és una novela negre que té lloc en un món futur en què la telepatia és relativament comú. Bester crea un món de gran duresa social, capitalista, jeràrquic i competitiu que existeix sense enganys: una societat on la persona adequada, amb certa habilitat (o diners) i curiositat, pot accedir als teus records, secrets, pors i errors del passat amb més rapidesa que fins i un mateix.
Originalment publicat en tres parts a Galaxy, a partir de gener de 1952 va aparèixer The Demolished Man en forma de llibre el 1953. Es va dedicar a Gold, qui va fer una sèrie de suggeriments durant la seva redacció. Originàriament, Bester volia que el títol fos Demolició!. Però Gold el va convèncer del contrari.
Who He? també The Rat Race (1953) La novel·la de Bester Who He? es refereix a un escriptor de xous de varietats que es desperta després d'una nit de borratxera i descobreix que algú està decidit a destruir la seva vida. Una novel·la contemporània que no té elements de ciència-ficció i que no va rebre una àmplia atenció. Va fer, però, guanyar a Bester una bona quantitat de diners de la venda dels drets de reimpressió de butxaca (el llibre va aparèixer en edició de butxaca com The Rat Race). També va rebre una important suma de diners d'un estudi de cinema per a l'opció de realitzar una pel·lícula sobre el llibre. Segons s'informà, Jackie Gleason estava interessat a protagonitzar l'escriptor de varietats; no obstant això la pel·lícula no es va realitzar. Malgrat tot el pagament de l'opció de la pel·lícula era prou gran perquè Alfred Bester i Rolly decidiren que podrien donar-se el luxe de viatjar a Europa durant els propers anys. Vivien principalment a Itàlia i Anglaterra durant aquest període.
The Stars My Destination (1956) La propera novel·la de Bester va ser esbossada mentre vivia a Anglaterra i majoritàriament escrita quan vivia a Roma. The Stars My Destination (també coneguda com a Tiger, Tiger) va tenir el seu origen en un retall de diari que Bester trobà sobre Poon Lim, un nàufrag de la Segona Guerra Mundial mariner que havia sobreviscut al Pacífic per un rècord mundial 133 dies perquè pensava que ell era un esquer per als vaixells que passaven i així portar-los a un nivell de torpede d'un submarí ocult. A partir d'aquest germen va créixer la història de Gully Foyle, buscant venjança pel seu abandó i causant estralls en tot ell: una ciència-ficció re-narració de El Comte de Monte Cristo d'Alexandre Dumas, amb teletransport afegit a la barreja. S'ha descrit com un avantpassat del ciberpunk.
Com havia passat amb The Demolished Man, The Stars My Destination va ser publicada per primer cop a Galaxy. Es va publicar en quatre parts (octubre de 1956 fins a gener de 1957) i el llibre va ser publicat més tard en 1957. Encara votat en repetides ocasions en els sondejos de la "millor novel·la de ciència-ficció de tots els temps", The Stars My Destination resultaria ser l'última novel·la de Bester per 19 anys. Una adaptació radiofònica va ser transmesa per BBC Ràdio 4 el 1991.
Adaptacions cinematogràfiques de The Stars My Destination s'han rumorejat amb freqüència. Charlie Jane Anders va escriure el 2010, "D'acord amb l'obra de [David] Hughes Les millors pel·lícules de ciència-ficció mai fetes, Richard Gere comprà la propietat dels drets d'aquesta novel·la després del seu èxit amb Pretty Woman, i volia protagonitzar-la després. El productor de La història interminable, Bernd Eichinger, tenia els drets i contractat a Neal Adams per fer l'art conceptual. Encara més tard, Paul WS Anderson va ser contractat per dirigir-la, però van acabar fent Horitzó llunyà. Des de llavors, una sèrie de guions s'han escrit, però la pel·lícula no ha tornat mai més a estar a punt de fer-se"
Revistes de ficció i no ficció: 1959-1962 Mentre que durant el seu viatge a Europa Bester començà a vendre peces de no ficció sobre diversos llocs d'Europa a la revista Holiday, els editors, impressionats amb el seu treball, convidaren Bester a la seva tornada a la seva seu a Nova York i va començar a escriure articles de viatge de diversos llocs remots, així com fer entrevistes amb estrelles com Sophia Loren, Anthony Quinn i Sir Edmund Hillary. Com a resultat del treball constant amb Holiday la producció de ciència-ficció de Bester es va desplomar en els anys posteriors a la publicació de The Stars My Destination.