Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent. El municipi de Cervera, de 55,19 km², es troba dins la Depressió Central al sector meridional de la comarca de la Segarra. La població censada és de 9.440 habitants. El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals.
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (), l'església de Sant Pere el Gros (), el recinte emmurallat (), la parròquia de Santa Maria (segles ), l'edifici de la Paeria (segles ), la Universitat (), el nucli històric, el Sindicat () i els castells dels nuclis agregats Castellnou d'Oluges, la Prenyanosa i Malgrat.
Etimologia El terme Cervera ja apareix en documents del . Probablement prové del llatí Cervaria, «terra de cérvols».
Història Orígens L'1 de febrer de 1026 els comtes de Barcelona atorguen la carta de poblament de Cervera, donant la població a tres famílies que de fet ja l'estaven ocupant. D'aquesta manera, els comtes refermaven el seu poder i al mateix temps donaven seguretat a la zona, atès que en aquells moments la Segarra era una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie). En commemoració del fet, l'any 2026 se celebra el mil·lenari de Cervera.
Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins a l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al , concretament l'any 1702, que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V.
La Universitat
Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els seus dominis Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó. El Regne d'Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles III d'Aragó i l'any 1702 comença una guerra civil espanyola (la Guerra de Successió) i l'any 1705 la Corona d'Aragó canvià de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions com en la majoria de poblacions catalanes.
miniatura|Amb el Decret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera. Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer els ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven un estudi general —una universitat- com el de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (pel decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per a la ciutat, en part pels beneficis que ocasionà l'allotjament de prop de 2.000 estudiants, fet que provocà que la població de Cervera es doblés.
Decadència i prosperitat L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica.
Durant la Tercera Guerra Carlina, la matinada del 16 de febrer de l'any 1875, els carlins van intentar conquerir Cervera, ocupada per les forces liberals, però van ser rebutjats. En record de la batalla es du a terme la Processó del Puro.
L'aparició de la fil·loxera va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que comportà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, que es recuperà una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).
L'arribada de la democràcia Cervera va participar activament en la transició de la democràcia i la restitució de les llibertats, la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La ciutat va acollir el 1976 la Marxa de la Llibertat i va tenir un nucli de l'Assemblea de Catalunya. Els seus habitants van recuperar el carrer com a espai de sociabilitat i també com a espai de festa, així doncs la naixent Assemblea de Joves de Cervera va impulsar la recuperació dels gegants de la ciutat, la dinamització de la Festa Major del Sant Crist i la creació de la setmana cultural Isagoge; i va crear juntament amb la redacció de la Revista El Carreró de les Bruixes la festa de l'Aquelarre de Cervera, una celebració que porta prop de quaranta edicions fent nom a la ciutat.
La ciutat ha portat a terme grans transformacions socials, urbanístiques i culturals des l'entrada a la democràcia als anys setanta.
Geografia Llista de topònims de Cervera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)
El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins al 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km², i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km², del qual formaven part la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.
El terme de Cervera limita al nord amb Torrefeta i Florejacs i Tarroja de Segarra, pel nord-est amb Sant Ramon, per l'est amb les Oluges i Estaràs, al sud-est amb l'extens municipi de Ribera d'Ondara, al sud amb Montoliu de Segarra i Granyena de Segarra i per l'oest amb Granyanella i els Plans de Sió.
El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera és a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'altitud, prop del límit amb el municipi de Ribera d'Ondara. Altres punts que destaquen són el tossal de la Bagassa (548 msnm), Turó del Terròs (575 msnm), el tossal de Miralles (593 msnm), los Tossalets (599 msnm) i l'emblemàtic Tossal de les Forques (562msnm). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la del riu Ondara i la del Sió.
El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble de Sant Pere dels Arquells i fa cap a Vergós. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a prop de l'ermita de Sant Pere el Gros. El riu d'Ondara rep per l'esquerra les aigües del Torrent Salat i per la dreta hi vessa la riera de Monells.
El Sió passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble de Les Oluges. Poc abans del poble de Castellnou d'Oluges hi ha l'aiguabarreig amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, igual que ho fa el barranc de Malgrat. El riu es perd en terres del terme de Tarroja de Segarra després de deixar a l'esquerra el poble de la Prenyanosa.
El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren els boscos de garrics, de pins, d'alzines i roures.
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l'Autovia A-2 de Barcelona a Madrid. La N-II travessava la ciutat mitjançant un túnel que passa per sota el nucli antic foradant el tossal per sota les muralles. Aquest túnel es va construir després de la guerra civil espanyola, l'any 1945; la major part dels seus treballadors eren presoners i per fer forat s'utilitzaven voladures amb dinamita amb les consegüents tremolors de les cases dels habitants de Cervera. Les obres finalitzaren l'any 1949 i el túnel es va inaugurar l'11 de juliol del mateix any.
També és important l'eix transversal (C-25) que comunica Cervera amb Girona. Es pot arribar també a Cervera mitjançant la línia de ferrocarril RL4 que uneix Lleida amb Barcelona passant per Manresa. Aquesta línia va ser inaugurada el dia 30 d'abril de 1860.
Política i govern Composició de la corporació municipal El Ple de la Paeria està format per 13 paers. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 en foren 5 del Partit dels Socialistes de Catalunya, 3 de Junts per Cervera (Junts), 3 de Solucions i Futur (SiF) i 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal.
Alcaldes en el període democràtic
Demografia
El 1787 incorpora Vergós i el 1972 l'antic municipi de la Prenyanosa, que inclou la Cardosa, Castellnou d'Oluges i Malgrat. miniatura|Ball d'Espases de Cervera. El primer ball d'espases de Catalunya.|220x220px
Festivitats Festa Major del Santíssim Misteri, festa major d'hivern de Cervera. Se celebra el 6 de febrer i la seva vigília el 5 de febrer amb el tradicional cant de les Completes. Antigament era la festa més important de la ciutat, després del Corpus, amb una gran participació popular: tronades, cercaviles del seguici festiu (gegants, ball de bastons, àliga...), processons, fira de bestiar, concerts i balls al Casal Català i al Centre Obrer.
Processó del Puro. Se celebra el 16 de gener, i és una processó laica de la Paeria fins al cementiri per commemorar la derrota dels carlistes davant els liberals en les carlinades. Alguns homes hi anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.
Passió de Cervera. Se celebra a la ciutat des de 1447, data que consta en els primers documents històrics que hi fan referència. Els mesos de març i abril es realitzen les diferents representacions en el Gran Teatre de la Passió de Cervera, fet especialment per albergar-la i que actualment consta de 1700 localitats i mou tot el cicle de teatre de la ciutat amb una programació teatral estable durant tot l'any.
Corpus Christi, celebrada a la ciutat des de 1337. El dissabte se celebra la Festa dels Diables de Cervera - Carranquers amb una mostra de cultura popular i la representació del ball parlat per part del Ball de Diables. L'endemà, diada de Corpus, es confeccionen les tradicionals catifes de flors, al migdia se celebra la processó religiosa en honor del Santíssim Sagrament i a la tarda una cercavila amb la imatgeria i danses del seguici festiu. Festa de Sant Magí. Se celebra el 19 d'agost, amb el repartiment de l'aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de Brufaganya transportada amb mules i cavalls carregats d'argadells guarnits amb boix. Aquelarre. Se celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost des de 1978. Festa del foc, de bruixes, diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme. Isagoge, setmana cultural, que se celebra els dies anteriors a la Festa Major del Sant Crist.