Es coneix com a Les Partides de CastellóLes Partides de Castelló. Seminari d'Informàtica de Castelló la parcel·lació del terme municipal en funció del reg, bàsic per sostenir l'economia al llarg dels segles, i que amb el temps ha vertebrat la divisió dels municipis en diferents zones.

Conegudes també com a partides rurals, amb el pas del temps, han anat evolucionant, de vegades integrant-se de forma definitiva dins el nucli urbà de les ciutats, d'altres, constituint-se en entitats de població: ravals, veïnats o barris. Originàriament, el terme municipal de Castelló de la Plana s'ha dividit en trenta-quatre partides:

miniatura|750x600px|center|Partides del Terme Municipal de Castelló de la Plana

Almalafa Benadressa Borrassa Borrassota

Bovalar Bovar Brunella Canet

Cap Catalana Censal Coscollosa

Enrilles Estepar Fadrell Gumbau

La Fileta La Font de la Reina La Magdalena La Molinera

La Mota La Plana La Safra Marrada

Patos Racó de Ramell Rafalafena Ramell

Senillar Sotarrani Taxida Travessera

Villamargo Vinatxell

Almalafa miniatura|Cròquis de la situació de la Partida d'Almalafa al Terme Municipal de Castelló de La Plana. Almalafa és una partida d'horta del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta). Al llibre Tombatossals, de Josep Pascual Tirado (1930), apareix com a territori del Baró d'Almalafa.

Límits Nord: amb el camí Vell de la Mar. Limita amb les partides de Gumbau i Patos. Sud: amb el camí de Villamargo i l'Escorredera de Vinatxell (Camí de la Tèrmica). Limita amb les partides de Villamargo i Vinatxell. Est: amb el camí del Serrallo (E-28 i E-27). Oest: amb la ronda de circumval·lació entre el Camí de Sant Josep i el Camí Vell de la Mar. Limita amb el nucli urbà de Castelló.

Etimologia L'origen del nom és aràbic i prové de la presència musulmana en aquestes terres durant molts anys. Almalafa (popularment dit de vegades Malafa) prové del terme "al-malláha", que significa de la salina, fent referència a una salina o un terreny salnitrós.

Benadressa miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Benadressa al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida de secà, sens dubte la més extensa de tot el terme de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Límits Nord: Carretera de L'Alcora C-232 (Ratlla de Borriol). Limita amb la partida del Bovalar i el terme municipal de Borriol. Sud: Rambla de la Viuda (Ratlla d'Almassora). Limita amb el terme municipal d'Almassora Est: Camí Real o de la Cova de Colom. Limita amb les partides de l'Estepar i Marrada. Oest: Rambla de la Viuda (Ratlla d'Almassora). Limita amb el terme municipal d'Almassora.

Etimologia L'origen del nom és aràbic i prové de la presència musulmana en aquestes terres durant molts anys. Aquesta extensa partida del secà limítrof amb Borriol té la seua etimologia provinent del terme "BaniIdris" nom d'una tribu nord-africana. És un topònim clànic compost del prefix Beni- (que podem trobar en altres paraules del mateix origen) seguit d'un antropònim.

Borrassa miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Borrassa al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida de marjal del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Límits Correspon a una zona dins de la partida d'Almalafa. Es troba rodejat al nord pel Camí Vell de la Mar, a l'Oest pel Camí La Borrassa i a l'Est per la VM E-16 del "Marinero".

Etimologia L'origen del nom és català i prové dels primers anys d'ocupació cristiana d'aquestes terres. És un antropònim que possiblement fa referència a un antic propietari, feminització del cognom masculí Borràs.

Borrassota Antiga partida d'horta (vegeu hort) del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Etimologia Aquest nom apareix com Barrassota o Borrassota indistintament anomenant una zona de marjal limítrofa amb el terme d'Almassora i que per a molts no té el grau de partida sinó que forma part d'una més gran que el Fadrell. Antigament hi havia en aquesta zona una font (Font de la Borrassota), un ullal d'aigua que servia per a omplir els cànters de la gent que treballava al camp.i Actualment aquests terrenys els ha ocupat la Refineria del Grau de Castelló (popularment anomenada la "ESO").

Bovalar miniatura|Cròquis de la situació de la Partida del Bovalar al Terme Municipal de Castelló de La Plana. Partida de secà (vegeu agricultura de secà) del municipi de Castelló de la Plana  (Plana Alta). És també una de les més extenses de tot el terme.

Límits Nord: La Ratlla de Borriol. Limita amb el terme municipal de Borriol. Sud: Límit nord de la Universitat Jaume I (autopista A-7 E-15), carretera de Borriol, Cami Collet, Quadra del Borriolenc, Avinguda Alfonso XII, Ronda de Circumval·lació per acabar seguint el llit del Riu Sec i la Séquia Major al Molí del Romeral. Limita amb el nucli urbà de Castelló Est: Camí del Romeral. Limita amb la partida de La Magadalena Oest: Carretera de L'Alcora. Limita amb la partida de Benadressa Etimologia És un terme d'ascendència catalana que fa referència als antics usos o funcions que es portaven a terme en aquestes contrades. Concretament Bovalar era una part vedada del terme on pasturaven els bous, és a dir, una devesa.

Bovar miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Bovar al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida  de marjal.

Límits Nord: Camí i Séquia de l'Obra fins a la seua boca a la mar. Limita amb la partida de La Font de la Reina. Sud: Carrerassa de Bovar i la Travessera del Serradal núm. 18. Limita amb la partida de La Molinera. Est: Carrerassa de Bovar i la Travessera del Serradal núm. 18. Limita amb la partida de La Molinera. Oest: Camí del 2n. Canal. Limita amb la partida de La Molinera.

Etimologia És un topònim d'origen català aparegut durant els primers anys d'ocupació cristiana de la zona. Bovar significa “ lloc on es crien boves o bogues en abundància”. La boga correspon a la planta de les tifàcies Typha Latifolia (en castellà enea). La fulla s'utilitzava per a fer cistells i el seient de corda de les cadires.

Brunella miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Brunella al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida  de marjal.

Límits Nord: Camí i Séquia de la Travessera des del Camí d'Enriera fins a la seua boca al Riu Sec. Limita amb les partides de Canet, Cap i Senillar. Sud: Riu Sec. Limita amb les partides de Ramell i La Mota Est: Camí i Séquia de la Travessera. Limita amb la partida de La Travessera. Oest: Camí d'Enriera. Limita amb la partida del Racó de Ramell.

Etimologia L'origen del nom és català i prové dels primers anys d'ocupació cristiana d'aquestes terres. És un antropònim que possiblement fa referència a un antic propietari, feminització del cognom masculí Brunell.

Canet miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Canet al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida  d'horta (vegeu hort).

Límits Nord: Séquia Major. Limita amb la partida de Coscollosa. Sud: Riu Sec. Limita amb la partida de Ramell. Est: Franja formada pel Caminàs, Camí de la Travessera i Camí d'Enriera. Limita amb les partides de Cap i Racó de Ramell. Oest: Séquia Major.

Etimologia És un topònim d'origen romanç, anterior a l'arribada del català a les nostres terres al , coneguts normalment com a mossarabismes. Sembla que el mot Canet pot provenir del mot Qanat, nom d'una tècnica d'explotació dels corrents aqüífers subterranis mitjançant galeries de drenatge.

Altres autors opinen que Canet és un antic llinatge disseminat per tots els territoris de llengua catalana.

D'altres pensen en un ocell que habita a la vorera de la mar (Castelló). (Diccionari català-valencià-balear.).

Cap miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Cap al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida d'horta (vegeu hort), ja que està per sota de la Séquia Major. És una zona quadrada rodejada per camins.

Límits Nord: Séquia Major paral·lel al Camí de l'Horta per sota fins a arribar a l'Ermita de Sant Francesc de la Font on fa la volta en direcció sud. Limita amb les partides de Coscollosa i La Font de la Reina. Sud: Séquia i Camí del Senillar i pel Camí de la Donació fins a l'ermita de Sant Francesc de la Font. Limita amb la partida del Senillar. Est: De l'Ermita de Sant Francesc de la Font recula pel Camí de les Villes fins a la Donació. Limita amb la partida de La Molinera. Oest: Camí d'Enriera entre els entradors del Camí del Senillar i del Camí de l'Horta. Limita amb la partida de Canet.

Etimologia És un terme d'ascendència catalana que fa referència als antics usos o funcions que es portaven a terme en aquestes contrades.Concretament Cap deu el seu nom a la seua situació a l'extrem de les terres de l'horta on conclou la Séquia Major.

Catalana miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Catalana al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida de marjal.

Límits Nord: Camí Fondo. Limita amb la partida de Rafalafena. Sud: DO E-20 Ponent i FO E-30 Senda Catalana. Limita amb la partida de Patos. Est: Camí del Serradal. Limita amb el nucli urbà del Grau de Castelló i amb la partida de Patos. Oest: Camí de la Donació entre la DO E-20 Ponent i el Camí Fondo. Limita amb la partida de Sotarrani.

Etimologia L'origen del nom és català i prové dels primers anys d'ocupació cristiana d'aquestes terres. És un antropònim que possiblement fa referència a un antic propietari feminització del cognom masculí Català.

Censal miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Censal al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida d'horta (vegeu hort), ja ques està per sota de la Séquia Major.

Límits Nord: Ronda Circumval·lació fins al Camí de Sant Josep (Ronda Est). Limita amb el nucli urbà de Castelló. Sud:  Camí Fadrell fins al Camí Caminàs. Limita amb la partida de Fadrell. Est: Camí de Sant Josep i Camí Caminàs. Limita amb les partides d'Almalafa i Villamargo. Oest: Carretera d'Almassora CV-18, Avinguda Casalduch fins a la Ronda Circumval·lació. Limita amb la partida de l'Estepar.

Etimologia Censal és un terme d'ascendència catalana que fa referència als antics usos o funcions que es portaven a terme en aquestes contrades. Altra teoria apunta a uns camps sotmesos al pagament de censos.

Segons el Diccionari català-valencià-balear:"Propi del cens. Quantitat que paga al senyor d'una finca el qui l'habita o la conrea pel seu compte".

Coscollosa miniatura|Cròquis de la situació de la Partida de Coscollosa al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida d'horta (vegeu hort), ja que està per sota de la Séquia Major.

Límits Nord: Carretera Nacional N-340. Limita amb la partida de La Magdalena. Sud: Séquia Major. Limita amb les partides de Canet i Cap. Est: Urbanització La Font de la Reina. Limita amb la partida La Font de la Reina. Oest: Camí del Romeral. Limita amb la partida del Bovalar. Actualment, i a causa de les obres de soterrament de la via del tren, la partida queda dividida a banda i banda. A més una part d'ella forma part d'un PERI industrial.

Etimologia Coscollosa  significa "lloc on abunden els coscolls" (Quercus coccifera). L'origen és català i prové dels primers anys d'ocupació cristiana, ja que antigament haurien d'abundar aquests arbustos de la família de les quercínies.

Entrilles miniatura|Cròquis de la situació de la Partida d'Entrilles al Terme Municipal de Castelló de La Plana. És una partida de marjal.

Límits Nord: Camí de l'Ullal de la Comare fins al Camí del Serradal. Limita amb la partida de La Plana. Sud: El Camí o Séquia d'Entrilles. Limita amb la partida de Rafalafena. Est: Cami del Serradal. Limita amb el Pinar del Grau. Oest: Camí de la Donació entre DO E-30 Verderol i el Camí de l'Ullal de la Comare. Limita amb la partida de Taxida.

Etimologia