Els Annals dels kaqchikels, també conegut com a Annals dels Xahil, Memorial de Tecpán-Atitlán o Memorial de Sololá, és un document escrit en kaqchikel per membres del llinatge Xahil, entre ells Francisco Hernández Arana Xajilá (de 1560 fins a 1583), alfabetitzat per frares franciscans al principi de la cristianització, i el seu net, Francisco Rojas (de 1583 fins a 1604). Es tracta d'un text compost en forma de crònica històrica i èpica mitològica que narra la història del poble kaqchikel.

Història El document va ser escrit i guardat inicialment a la ciutat de Sololá, prop del llac Atitlán (lloc on va ser traslladada part de la noblesa kaqchikel per ordre dels conqueridors) fins que va ser trobat en els arxius del convent San Francisco de Guatemala en 1844, i posteriorment traduït per l'abat Charles Étienne Brasseur de Bourbourg el 1855 al francès, el mateix traductor de Rabinal Achí i una de les primeres traduccions del Popol Vuh.

En espanyol, la traducció de l'indigenista guatemalenc Adrián Recinos, de mitjan dècada dels 40, publicada com a volum definitiu el 1950 per l'editorial mexicana Fondo de Cultura Económica, és considerada no només la més reeixida, sinó la més completa per les seves referències i acotacions culturals i idiomàtiques.

Contingut El manuscrit explica la història i la mitologia dels kaqchikels, conservada oralment durant segles i finalment recollida i preservada pels membres del llinatge Xahil, membres de la noblesa kaqchikel i probablement sacerdots del culte precolombí.

L'inici del text narra la cosmogonia del poble kaqchikel i l'origen diví dels reis que guarda la introducció del text. La part històrica narra els èxits i conquestes dels reis kaqchikels i els seus guerrers, la fundació de ciutats i pobles, i la successió de governants fins a l'expansió del regne kaqchikel i l'època de la colonització espanyola. Aquests fets són narrats amb minuciositat pel seu autor principal, Francisco Hernández Arana, testimoni presencial de la conquesta, de l'arribada de les tropes de Pedro de Alvarado a Iximché i l'evangelització i la instauració forçosa del cristianisme amb les conseqüències dramàtiques de la invasió sobre el poble conquerit.

Tant com en el Popol Vuh, els Annals identifiquen a Tulán, com el lloc originari dels kaqchikels. No obstant això, aquests textos difereixen d'altres fonts històriques com la Història dels Xpantzay de Tecpán Guatemala, el Títol de Totonicapán, i el Popol Vuh en particular, en què esmenta que els ancestres kaqchikels van arribar a Tulán «per mar» (ch'aqa palow), on el sol es pon (uqajib'al q'ij), és a dir, l'oest. També és important pel contingut mitològic que s'hi narra. El text mostra una cosmovisió panteista, així com la idealització dels avantpassats (evemerisme). S'hi narren els antics desplaçaments dels ancestres, juntament amb els conflictes bèl·lics i elements fantàstics. Entre aquests elements destaquen, els reis bessons i prodigiosos, la Serp Emplomallada (Kukulkan) al llac d'Atitlán, l'obtenció del foc en un volcà, el canibalisme ritual, la cerimònia del joc de pilota, el rapte de dones enemigues, la personificació de les forces naturals com a quimera.

Els textos es refereixen també a les rebel·lions internes dels k'iche', que finalment van forçar el rei K'iq'ab el Gran a ordenar als nobles kaqchikels abandonar Chi Awiar (Chichicastenango). S'expliquen les guerres contra els k'iche', pipils i tz'utujils. Així, el llibre és una font històrica important perquè permet conèixer dates exactes, registrades seguint el calendari maia, així com els topònims de les regions de Guatemala en maia, els noms originals antics de la geografia del país, en especial de la zona de l'altiplà de Guatemala, les seves divisions ètniques i naturals, accidents orogràfics, rius i vies de comunicació segons els maies kaqchikels des de l'època prehispànica.

Aquests textos relaten també la migració cap a les muntanyes Razamut (Chimaltenango) on van fundar Iximché, la capital kaqchikel fins a l'arribada dels conqueridors espanyols. Iximché es convertí en la ciutat estat de l'ètnia kaqchikel, seguint el model de la cultura maia clàssica de la zona septentrional.

El llibre registra com els kaqchikels abandonen la regió d'El Quiché, formen el seu propi regne i les diverses batalles amb altres ètnies, entre les quals els k'iche' i els tz'utujil. Despres de l'arribada dels colonitzadors europeus s'explica l'aliança inicial amb els espanyols, el començament de la Colònia, l'administració colonial, l'administració colonial kaqchikel a Sololá i a la capital de Guatemala, les rebel·lions contra la dominació colonial.

A més del caràcter estrictament narratiu i literari, l'obra presenta una clara intenció de preservació cultural a través de la memòria històrica, fent èmfasi en la gran diferència entre l'època maia i la colonial, any rere any i narrant els fets consecutivament segons la tradició oral kaqchikel i el testimoniatge personal després de la colonització.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Proyecto Gutenberg: Text original dels Annals dels Kaqchikels en idioma kaqchikel i traduït a l'anglès per Daniel G. Brinton Annals of the Cakchiquels, per Daniel G. Brinton a Guatemala, Cradle of the Maya Civilization Memorial de Sololá Una part del text del Memorial de Sololá en espanyol, situat en la Página de Literatura Guatemalteca.

Categoria:Cultura maia