El garifuna és un idioma arawak parlat a la costa atlàntica d'Hondures, Guatemala, Nicaragua i Belize pels garifunes. El garifuna és parlat per gairebé un terç de milió de persones d'ètnia garifuna. Es tracta d'una llengua atípica per dues raons: Es parla fora de l'àrea de llengua arawak que es limita a la part nord-americana del Sud, Conté un inusualment alt nombre de préstecs lingüístics, tant del carib com un nombre de llengües europees, donant fe d'un passat molt agitat que implica guerra, migració i la colonització.
La llengua havia estat confinada a l'illa antillana de Saint Vincent però a causa de girs del destí els seus parlants van aterrar a la costa d'Hondures on el llenguatge ja s'ha estès al sud de Nicaragua i al nord de Guatemala i Belize. En anys posteriors un gran nombre de garifunes s'han instal·lat en un gran nombre de grans ciutats dels Estats Units.
Des de l'època colonial i fins a la segona meitat del la llengua era coneguda per les comunitats no garífunes com a carib o carib negre i igñeri.
Distribució El garifuna és parlat a Amèrica Central, especialment a Hondures (46.448 individus), però també a Guatemala (3.564 parlants), Belize (6.929 parlants), Nicaragua (3.271 parlants), i als Estats Units, particularment a la ciutat de Nova York, on es parla a Queens, Brooklyn i el Bronx. A final de la dècada del 1980, a causa de l'influx d'emigrants centreamericans, es detectaren parlants de garifuna a Houston.Rodriguez, Nestor, "Undocumented Central Americans in Houston: Diverse Populations," p. 5.
Història Els garinagu (singular garifuna) són una barreja d'africans centre-occidentals, arawaks, i caribs. Encara que eren captius expulsats dels seus llocs d'origen, mai van ser documentats com a esclaus. Les dues teories predominants és que o bé eren els supervivents de dos naufragis registrats, o d'alguna manera es van fer càrrec de la nau que va naufragar. La major part de gent procedent de l'Àfrica centre-occidental va ser traslladada pels britànics des de Saint Vicent a les illes de la Badia d'Hondures en 1796.Crawford, M. H. 1997, Biocultural adaptation to disease in the Caribbean: Case study of a migrant population . Journal of Caribbean Studies. Health and Disease in the Caribbean. 12(1): 141–155.
Els seus avantpassats lingüístics, els caribs, que van donar el seu nom al Carib, havien viscut a les Antilles Menors, i encara que el seu idioma és extint actualment allí, encara hi ha caribs ètnics vivint a Dominica, Trinidad, Saint Lucia i Saint Vincent. Els caribs havien conquistat la població anterior de les illes, arawaks, taïnos i palikurs. Durant la conquesta, que es va dur a terme principalment pels homes, els caribs es van casar amb dones arawak. Els nens van ser criats per les mares de parla arawak, però a mesura que els nens arribaven a la majoria d'edat els pares els ensenyaven carib, una llengua que encara es parla a la part continental d'Amèrica del Sud.
Quan els missioners europeus descriviren els caribs de les illes al , van registrar dos idiomes no relacionats, el carib parlat pels homes i l'arawak parlat per les dones. No obstant això, mentre que els nois adquirien vocabulari carib, després d'algunes generacions conservaven la gramàtica arawak de la seva primera llengua. Així l'iñeri segons es parla pels homes era genèticament una llengua mixta. Durant generacions els homes substituïren menys paraules arawak i moltes paraules caribs foren difoses a les dones, de manera que la quantitat de vocabulari distintivament masculí va disminuir fins que tots dos sexes parlaren arawak en molts casos amb una infusió de vocabulari carib.
Vocabulari Una característica interessant d'aquesta llengua és el vocabulari que és usat solament per les dones i el que és utilitzat només pels homes. Això, tanmateix, no afecta tot el vocabulari. Els termes usats pels homes provenen generalment de l'idioma carib mentre que el vocabulari usat per les dones ve de l'idioma arawak. El vocabulari garifuna és compost per: 45% Arawak (Igñeri) 25% Carib (Kallínagu) 15% Francès 10% Anglès 5% tecnicismes de l'espanyol o de l'anglès
Comparació amb el Carib
Carib Garifuna Home wokyry wügüri Dona woryi würi Europeu paranakyry (hom del mar, parana) baranagüle Bo iru'pa irufunti (en textos antics, la f era p) Ràbia/odi areku yeregu Arma/Fuet urapa arabai Jardí maina mainabu (en textos antics, maina) Petit atuell kurijara guriara Ocell tonoro dunuru (en textos antics, tonolou) Mosca de casa werewere were-were Arbre wewe wewe Llangardaix/iguana wajamaka wayamaga Estrella arukuma waruguma Sol weju weyu Pluja konopo gunubu (en textos antics, konobou) Vent pepeito bebeidi (en textos antics bebeité) Foc wa'to watu Muntanya wypy wübü Aigua, riu tuna duna (en textos antics tona) Mar parana barana Sorra sakau sagoun (en textos antics saccao) Camí oma üma Pedra topu dübü Illa pa'wu ubouhu (en textos antics, oubao) Diferències de gènere Són relativament pocs els exemples de diglòssia que romanen en la parla comuna, on els homes i les dones fan servir diferents paraules per al mateix concepte, com au ~ nugía per al pronom "jo". La majoria d'aquestes paraules són poc freqüents, i sovint reduïdes als homes. Per exemple, hi ha diferents paraules caribs i arawak per a 'home' i 'dona', quatre paraules en total, però en la pràctica el terme genèric mútu és usat pels homes i les dones i per als homes i les dones, amb concordança de gènere gramatical en un verb, adjectiu, o demostratiu distingint si mútu es refereix a un home o una dona (mútu lé, "l'home ", mútu tó, " la dona").
Queda, però, una distinció de diglòssia al gènere gramatical de molts substantius inanimats, amb paraules abstractes que generalment es consideren gramaticalment femenines pels homes i gramaticalment masculines per les dones. Així la paraula wéyu pot significar tant el concret "sol" com l'abstracte "dia"; amb el significat de "dia" la majoria dels homes usen acord femení, almenys en discurs conservador, mentre que les dones usen acord masculí. L'equivalent del pronom impersonal abstracte en frases com "és necessari, cal", també és masculí per a les dones però femenina en el discurs masculí conservador.
Gramàtica Pronoms personals El garifuna distingeix el gènere gramatical masculí i femení amb pronoms personals:
singular, parlant masculí singular, parlant femení plural 1a persona au nugía wagía 2a persona amürü bugía hugía 3a persona ligía tugía hagía Les formes au i amürü són d'origen carib, les altres són d'origen arawak.
Plurals dels noms La pluralització dels substantius és irregular, es fa mitjançant sufixos. Per exemple:
isâni "nen" – isâni-gu "nens" wügüri "home" – wügüri-ña "homes" hiñaru "dona" – hiñáru-ñu "dones" itu "germana" – ítu-nu "germanes"
El plural de Garífuna és Garínagu.
Possessió La possessió en substantius és expressada per prefixos personals:
ibágari "vida" n-ibágari "la meva vida" b-ibágari "La teva vida" l-ibágari "la seva vida" t-ibágari "la seva vida (d'ella)" wa-bágari "La nostra vida" h-ibágari "la vostra vida" ha-bágari "llur vida"
Verb En el verb garifuna, les categories gramaticals temps, aspecte, mode, negació, i persona (tant subjecte com objecte) s'expressen a través d'afixos, en part a través de partícules.
Els paradigmes de conjugació són molt nombrosos.
Exemples La conjugació del verb alîha "llegir" en present continu: n-alîha-ña "Jo estic llegint" b-alîha-ña "tu estàs llegint" l-alîha-ña "ell està llegint" t-alîha-ña "ella està llegint" wa-lîha-ña "Nosaltres estem llegint" h-alîha-ña "Vosaltres esteu llegint" ha-lîha-ña "Ells estan llegint"
La conjugació del verb alîha "llegir" en present d'indicatiu: alîha-tina "Llegeixo" alîha-tibu "Llegeixes" alîha-ti "ell llegeix" alîha-tu "ella llegeix" alîha-tiwa "llegim" alîha-tiü "llegiu" alîha-tiñu "ells llegeixen" alîha-tiña "elles llegeixen"
També hi ha alguns verbs irregulars.
Numerals Del "3" endavant els números del garifuna són exclusivament d'origen francès i estan basats en el sistema Vigesimal, com en el francès manté fins al "80":
1 = aban 2 =biñá, biama, bián 3 = ürüwa (< tres) 4 = gádürü (< quatre) 5 = seingü (< cinc) 6 = sisi (< sis) 7 = sedü (< set) 8 = widü (< vuit) 9 = nefu (< nou) 10 = dîsi (< deu) 11 = ûnsu (< onze) 12 = dûsu (< dotze) 13 = tareisi (< tretze) 14 = katorsu (< catorze) 15 = keinsi (< quinze) 16 = dîsisi, disisisi (< "setze") 17 = dîsedü, disisedü (< disset) 18 = dísiwidü (< divuit) 19 = dísinefu (< dinou) 20 = wein (< vint) 30 = darandi (< trenta) 40 = biama wein (< 2 X vint → quaranta) 50 = dimí san (< "mig cent" → cinquanta) 60 = ürüwa wein (< "tres-vint" → seixanta) 70 = ürüwa wein dîsi (< "tres-vint-i-deu" → setanta) 80 = gádürü wein (< vuitanta) 90 = gádürü wein dîsi (< noranta) 100 = san (< cent) 1,000 = milu (< mil) 1,000,000 = míñonu (< engl. milió?)
Patrimoni de la humanitat La llengua garífuna, juntament amb la dansa i la música d'aquesta ètnia centreamericana, va ser proclamada el 2001 i inscrita el 2008 en la a la llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
Referències
Bibliografia Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. "Garifuna". Ethnologue: Languages of the World, décimoquinta edición. Dallas, Texas, EUA: SIL International.
Langworthy, Geneva (2002). "Language Planning in a Trans-National Speech Community" (). In: Barbara Burnaby and Jon Reyhner (eds), Indigenous Languages Across the Community, Flagstaff: Northern Arizona University, p. 41–48. Munro, Pamela (1998). 'The Garifuna gender system'. In Hill, Mistry, & Campbell (eds), The Life of Language: papers in linguistics in honor of William Bright. Rodriguez, Nestor P. (University of Houston) "Undocumented Central Americans in Houston: Diverse Populations." International Migration Review Vol. 21, No. 1 (Spring, 1987), p. 4–26. Available at JStor.
Suazo, Salvador (1994). Conversemos en garífuna (2nd ed.). Tegucigalpa: Editorial Guaymuras.
Categoria:Llengües de Guatemala Categoria:Llengües de Belize Categoria:Llengües d'Hondures Categoria:Llengües de Nicaragua Categoria:Garifunes Categoria:Patrimoni Immaterial de la Humanitat Categoria:Llengües arauac septentrionals