Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).
Infància i estudis Fill d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.
Vida laboral i política El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de filosofia moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps va escriure una comèdia: Lo que puede un empleo (1812), que es va estrenar a Cadis, i també va escriure: La viuda de Padilla (1814). Va publicar el tractat polític La revolució actual d'Espanya (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). En triomfar Rafael del Riego el 1820, va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se com un liberal moderat, per la qual cosa fou anomenat satíricament Pastelero i Rosita la pastelera pel setmanari El Zurriago (1821 - 1823) a causa dels seus nombrosos tripijocs polítics.
Va ser diputat a les Corts per Granada (1820 - 1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidària d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822 - 1822), càrrec que va deixar per insults del poble.
Va ser secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins al 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823 - 1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre les quals: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per defensar els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat president del Consell de Ministres i ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins al 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837 - 1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser ministre d'Estat (1844 - 1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848 - 1849), va tornar a ser ministre d'Estat (1857 - 1858).
Obres page=3|miniatura|La viuda de Padilla, por Francisco Martínez de la Rosa Drames La viuda de Padilla (1812, Cádiz) Lo que puede un empleo (1812, Cádiz) Comedia satírica. La niña en casa y la madre en la máscara (1815) Los celos infundados o el marido en la chimenea (1824) Morayma (1815) Tragedia. (1a ed. París, Didot, 1829) Edipo (1829) La conjuración de Venecia (1830) Aben Humeya (1836) La boda y el duelo (1839)
Novel·les històriques Hernán Pérez del Pulgar, el de las hazañas. Bosquejo histórico. (Madrid, Imprenta de Jordán, 1834). Isabel de Solís. (1837)
Lírica Poesías. Madrid, 1833 Assaigs Espíritu del siglo. (1835, 1836, 1838) Bosquejo histórico de la política de España en tiempos de la dinastía austriaca. Madrid 1856 La moralidad como norma de las acciones humanas. Madrid, 1856
Bibliografia VV. AA., Diccionario biográfico del Trienio Liberal. Madrid: El Museo Universal, 1991. «Edipo, Tragedia de Martínez de la Rosa», de Álvaro Fernández Fernández (abstract del artículo)
Enllaços externs
Fitxa del Congrés dels Diputats Martínez de la Rosa , biografia per Paul Bitternut Francisco Martínez de la Rosa a Biografías y Vidas Obres digitalitzades de Francisco Martínez de la Rosa en la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional d'Espanya
Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics granadins Categoria:Dramaturgs espanyols en castellà Categoria:Poetes andalusos en castellà Categoria:Presidents del Govern espanyol Categoria:Diplomàtics andalusos Categoria:Diputats a les Corts de Cadis Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Escriptors granadins Categoria:Alumnes de la Universitat de Granada Categoria:Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud Categoria:Morts a Madrid Categoria:Dramaturgs andalusos Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XIX Categoria:Poetes espanyols del segle XIX Categoria:Poetes espanyols del segle XVIII Categoria:Dramaturgs del segle XVIII Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XVIII Categoria:Poetes nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX