miniatura|Llengües tucanes són una de les famílies de llengües indígenes amb més llengües en territori colombià: Tukano oriental (verd herba), Tukano central (verd turquesa) i Tukano occidental (verda ampolla). Els punts indiquen posicions documentades de les llengües, l'àrees probables d'extensió abans del . Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia. A Colòmbia, a més del castellà es parlen més d'una seixantena de llengües indígenes, el nombre concret varia lleugerament, ja que alguns autors consideren com a llengües diferents el que uns altres consideren que són varietats o dialectes de la mateixa llengua: Les millors estimacions comptabilitzaven 66 llengües indígenes parlades a Colòmbia, que s'agrupen en més de 20 famílies o unitats filogenètiques (algunes d'elles consisteixen en una sola llengua aïllada), parlades per prop de mig milió d'indígenes.Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon, 1999, p. 369 D'acord amb Ethnologue a Colòmbia hi ha una centena didiomes o llengües, de les quals 80 són llengües vives i 21 estan extintes.

Legislació lingüística La constitució assenyala a l'idioma castellà com l'idioma oficial de Colòmbia i reconeix a les llengües dels grups ètnics com a oficials en el seu territori. És obligatori l'ensenyament bilingüe a la zones amb tradició lingüística pròpia.

Espanyol de Colòmbia Les variants locals del castellà inclouen nombrosos dialectes molt distintius, com el cundiboyacense (Cundinamarca i Boyacá), el paisa (d'Antioquia i el Viejo Caldas), el valluno (del Vall del Cauca), el rolo (de Cundinamarca i el centre del país), el costeño de la regió Carib, el pastuso (de Nariño), el patojo (del Cauca), lopita (de Huila i Tolima), el santandereano i el chocuano.

Llengües indígenes miniatura|llengües bora-witoto una de les famílies més extenses al sud de Colòmbia, junt amb les llengües tucanes. Més de 60 llengües aborígens es mantenen vives. Les principals famílies de llengües indígenes de Colòmbia són: Les llengües arauac, com el wayuunaiki de La Guajira i l'achagua i el piapoco al SE del país. Les llengües barbacoanes, a Nariño i el Cauca Les llengües bora-witoto, al departament de Putumayo. Les llengües carib, a Amazonas, Guaviare i Cesar. Les llengües txibtxa a la Sierra Nevada de Santa Marta i el Cocuy. Les llengües chocó, com l'emberà i el wounaan. Les llengües guahibanes, a Llanos de l'Orinoco. Les llengües makú, al Riu Vaupés i Guaviare. Les llengües quítxues, al S. del país. Les llengües tucanes, al SE. i S. del país. A més hi ha un nombre significatiu de llengües aïllades o no classificades: L'andoque al riu Caquetá. El camsá a la vall de Sibundoy (Putumayo). El nasa yuwe a Cauca. El sáliba-piaroa en Vichada. El tikuna al triangle de Leticia. També es parlen llengües barbacoanes al costat de la frontera amb Equador, llengües caribs en el N. del país, nheengatu l'extrem SE del país. Anteriorment es van parlar el betoi, llengües aïllades com l'andaquí i el tinigua i un cert nombre de llengües sense classificar.

Classificació El següent quadre classifica unes 80 llengües de Colòmbia, que s'agrupen en 11 famílies a més de més d'una quinzena de llengües aïllades o no classificades. Les llengües extintes s'indiquen amb el signe (†).

Classificació de les llengües indígenes de Colòmbia Família Grup Llengua Territori Llengües arauac Es tracta de la família de llengües ameríndies amb més llengües a Sud-amèrica. Arawak septentrional Wayuunaiki La Guajira Achagua Meta Kurripako riu Içana Cabiyarí riu Mirití-paraná Maipure (†) Vichada Piapoco Guainía, Vichada, Meta Llengües barbacoanes La família barbacoana fou identificada com a grup separat de les llengües txibtxa recentment. Awano Awá pit Nariño Barbacoa (†) Nariño Pasto (†) Nariño Sindagua (†) Nariño Coconucan Coconuco (†) Cauca Guambià Cauca Totoró Cauca Llengües bora-witotoAlguns autors qüestionen que les llengües bora i les llengües huitoto formin una única família degut a les grans divergències entre els dos grups. Bora Bora Amazones Miraña Amazonas Muinane Amazonas Witoto Meneca-Murui Amazonas Nonuya Amazonas Ocaina Amazonas Llengües caribs. Septentrional Costaner Yukpa Cesar Opón-carare (†) Santander Meridional SE Colòmbia Carijona Amazonas, Guaviare Llengües txibtxa Magdalènic Arhuac Ika (arhuac) Cesar, Magdalena Kankuí Cesar Kogui Magdalena Tairona Magdalena, La Guajira, Cesar Wiwa Cesar Cundicocúyic Duit Departament de Boyacá Muisca Cundinamarca, Boyacá Guane Santander Tunebo Barí Barí Cesar, Norte de Santander Chimila Chimila Magdalena Ístmic Kuna Kuna Urabá, riu Atrato Llengües chocóAgrupades freqüentment amb la família txibtxa i el paez en un grup macrotxibtxa actualment no hi ha arguments sòlids per a sostenir aquest parentiu. Emberà Emberà Costa del Pacífic Wounaan Wounaan Chocó, Cauca, Vall del Cauca Llengües guahibanesAlguns autors integren aquesta família de llengües junt amb les llengües maipureanes dins del filum macroarahuacan encara que aquesta agrupació no s'accepta universalment. Septentrional Hitnü Arauca Hitanü Arauca Central Sikuani (Guahibo) Meta, Vichada, Arauca, Guainía, Guaviare Cuiba Casanare, Vichada, Arauca Meridional Guayabero Meta, Guaviare Llengües makúAlguns autors consideren que el makú meridional sí forma una família però rebutja que aquest grup estigui relacionat amb el makú septentrional. Septentrional Kakwa-Nukak Kakwa rius Papurí i baix Vaupés Nukak Guaviare Puninave Puinave Guainía Nadajup Jup Yuhup rius Japurá i Tiquié Hup rius Papurí i Tiquié Llengües quítxuesAquestes llengües constitueixen una família de llengües diferents ja que no totes les varietats de quítxues són intercomprensibles. Quítxua perifèric Chinchay (Q II-B) Quítxua septentrional Cauca, Nariño, Putumayo Llengües salibanes. Sáliba Sáliba Arauca, Casanare Piaroa Piaroa Vichada Llengües tucanes. Occidental Nord-occidental Koreguaje riu Orteguaza Siona riu Putumayo Central nord Cubeo Rius Vaupés, Cuduyarí Querarí, Pirabotón sud Tanimuca Rius Guacayá, Mirití Oikayá, Aporis Oriental nord Piratapuya Riu Papurí dahseyé Riu Papurí, Caño Paca Wanano Vaupés centre Bará Colorado, Fríjol Lobo, Tiquié Desano Riu Vaupés Siriano Riu Vaupés Tatuyo Riu Vaupés Tuyuca Tiquié Yurutí Riu Vaupés sud Barasana Riu Vaupés Carapana Vaupés Macuna Vaupés Llengües aïllades S'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit. Andoque riu Caquetá Ticuna Leticia, Puerto Nariño Betoi (†) Casanare Camsá Putumayo Cofán Nariño, Putumayo Tinigua-pamigua (†) Meta, Caquetá Llengües no classificades A més existeix un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extingits, que no han pogut ser classificades per falta d'informació. Vegeu per exemple llengües no classificades de Sud-amèrica. Llengua páez Cauca, Huila, Vall del Cauca Andaquí (†) Departament de Caquetá Colima (†) Cundinamarca Malibú (†) Tamalameque, Tenerife Mocana (†) Cartagena de Indias Muzo (†) Cundinamarca Panche (†) Cundinamarca Pijao (†) Tolima Yarí Departament de Caquetá Yurí Amazonas

Llengües criolles També és important destacar les llengües criolles de comunitats afrocolombianes: el crioll palenquero del Palenque de San Basilio (Bolívar) i l'anglès crioll sanandresano'', a l'arxipèlag de San Andrés y Providencia.

En els col·legis bilingües el més ensenyat és l'anglès.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Portal de llengües de Colòmbia. Languages of Colombia