The Elder Scrolls és una sèrie de videojocs de rol característic per la seva gran llibertat en el plantejament i gran extensió territorial. En aquesta sèrie el jugador participa en la història del continent Tamriel prenent part fonamental en els esdeveniments, normalment de caràcter apocalíptic, de cada era. Cada episodi simbolitza un Elder Scroll, que ve a ser un pergamí on queden escrites les gestes del jugador. Aquests pergamins existeixen des del primer Imperi creat. La tradició d'aquest joc dicta que l'heroi al qual dona vida el jugador comenci com un simple presoner, resultant alliberat d'una o altra forma en els primers compassos del joc i atorga d'aquest mateix moment total llibertat per seguir la història principal o explorar el món i realitzar multitud de missions i tasques secundàries. Aquesta llibertat d'acció per al jugador ha donat un gran renom a aquesta sèrie. Els videojocs de la sèrie The Elder Scrolls es subtitulen normalment segons el lloc on es desenvolupen, per exemple The Elder Scrolls III:Morrowind.
Història The Elder Scrolls es divideix en 5 jocs principals :
The Elder Scrolls : Arena (1994) Aquí s'iniciava la història de l'imperi d'Uriel Septim VII. El jove emperador és traït per un mag guerrer de la cort anomenat Jagar Tharn. Aquest traïdor envia a l'emperador a una estranya dimensió creada per ell mateix, i aprofita per suplantar la seva identitat, iniciant així un regnat fosc. La nostra missió serà exercir el paper d'enviat dels déus per desemmascarar el fals emperador i rescatar l'autèntic Uriel Septim.
El joc oferia una llibertat mai vista fins al moment en un videojoc. Podíem passejar per tot l'imperi fent el que més ens vingués de gust. Entrar a les típiques masmorres, ajudar els ciutadans, salvar viatgers o cercar una feina són només alguns dels exemples. Tot i no destacar pels seus gràfics, bastant mediocres, va sorprendre la seva interessant línia argumental i la seva llibertat absoluta pel gegantí escenari. Com a curiositat, en principi Bethesda Softworks desenvolupadora del joc, el va orientar com un joc d'acció sobre gladiadors que viatjaven ciutat per ciutat a la recerca de la glòria.
The Elder Scrolls II : Daggerfall (1996) En la segona entrega el nostre personatge és enviat a la Província de High Rock, la part més occidental de Tamriel i terra natal dels Bretons i Orcos. Estem allà per ordre directa del mateix Uriel Septim per complir dos objectius: portar una carta a un Fulla (cavaller al servei de l'emperador) de la cort de la ciutat de Daggerfall, i alliberar un rei fantasma les intencions desconeixem al principi. La situació es complica quan Fulla ens "convida" a ajudar en la recerca d'una clau per ressuscitar al Numidium, un estrany robot gegant que guarda un gran poder per l'imperi.
El joc és el més extens de tots, tant per la línia argumental com pel mapejat (High Rock posseeix, almenys, el doble de grandària del Regne Unit). Era molt més profund que Arena, i augmentaven els detalls. Ens presentava també uns vius escenaris molt bons per l'època. Disposava de milers de masmorres i coves per visitar, i més de 750.000 personatges amb els quals interaccionar, des de pobletans fins cavallers. El joc podia ser excessivament extens per a un jugador novell. A més aquest lliurament afegia cinc finals diferents.
Abans de l'aparició del tercer lliurament Bethesda va crear dos jocs basats en el món de Tamriel: An Elder Scrolls Legend : Battlespire i The Elder Scrolls Adventure: Redguard. En Battlespire se'ns presentaven combats contra diferents monstres en masmorres. Redguard era un joc d'aventures on encarnàvem a un guarda vermell que tornava a casa després de moltes batalles. Tots dos jocs van trencar l'estil de jocs de rol de la saga, i van gaudir de gran qualitat.
The Elder Scrolls III : Morrowind (2002) Aquest lliurament que va atreure més jugadors gràcies a la profunditat de la seva trama. A les terres de Morrowind, més concretament al Gran Ducat de Vvardenfell, un antic mal ressorgeix. Dagoth - Ur, un malvat déu que havia estat combatut antany per les Cases Chimer (Baixos Elfs, predecessors dels Dunmer o Elfs Foscos), havia tornat del seu llarg somni. Tots els seus aliats i seguidors es preparaven per tornar a servir al seu amo. La gent temia per la seva vida i no hi havia esperança. Per sort, arriba el nostre personatge a l'illa. No sap ni qui és ni d'on ve. A poc a poc descobrirà que és el Nerevarine (qui posseeix l'ànima de Nerevar Indoril, l'únic capaç de derrotar Dagoth - Ur en el passat) per combatre la maldat de Dagoth - Ur i els set vampirs que li servien.
Presentava un món enorme i detallat, la possibilitat d'editar el personatge i l'aparició de la càmera en tercera persona van fer d'aquest joc una obra mestra. Existien diferents línies argumentals a part de la principal. Podíem unir-nos a quatre gremis, servir a la guàrdia imperial o fer-nos mercaders per acumular la major fortuna possible. Les possibilitats eren infinites. Tot això juntament amb la impressionant quantitat de "mods" que van aparèixer, van fer que Morrowind fos guardonat Game of the year de 2002.
The Elder Scrolls III : Tribunal The Elder Scrolls III : Tribunal 2002 és una expansió oficial de Morrowind. Pren lloc immediatament després de la trama principal de Morrowind, a la ciutadella de Mournhold, on el nostre personatge arriba després d'un intent per assassinar-lo. Encara que no és un lloc gran, continuen la història que falta de Morrowind, presentant amb l'assassinat de Sotha Sil, i la bogeria de Almalexia, dos dels déus vivents de Morrowind.
The Elder Scrolls III : Bloodmoon The Elder Scrolls III : Bloodmoon 2003 és una expansió oficial de Morrowind. Afegeix una illa al nord, anomenada "Solstheim", i una trepidant trama en la qual haurem de triar de quin costat estar, els vilatans Nòrdics de la Tribu Skaal, o ser un Licàntrop assedegat de sang, encara que arribarem a un final comú, l'enfrontament amb Hircine, el príncep Daédric de la cacera, al qual haurem d'enfrontar, per poder sobreviure i acabar amb la " Lluna de Sang".
The Elder Scrolls IV : Oblivion (2006) Es desenvolupa a Cyrodiil (Província central de l'Imperi de Tamriel), Ciutat Imperial (Capital de l'Imperi de Tamriel) i en part de Deadlands (plànol de Oblivion pertanyent a Mehrunes Dagon), lloc dels Oblivion (The Elder Scrolls). Rebrem la visita del mateix Uriel Septim en la nostra cel·la, que ens dirà que som els elegits per salvar Tamriel de la invasió Daedra, provinent de Oblivion (el pla on hi ha els prínceps Daédrics). Després d'aquestes paraules, serem testimonis de la mort de l'emperador a mans d'una estranya germanor anomenada el "Alba Mític". A partir d'aquí el nostre personatge iniciarà una gran aventura per tancar les portes de Oblivion i trobar l'hereu del tron de Tamriel per destruir l'Alba Mític.
El món torna a ser gegantí, amb unes majestuoses ciutats cadascuna amb la seva pròpia història i problemes. La seva gran qualitat gràfica, amb uns escenaris molt variats i els diversos gremis donen molta varietat al joc. Va ser coronat "Game of the Year" de 2006.
The Elder Scrolls IV : Knights of the Nine The Elder Scrolls IV: Knights of the Nine (Cavallers dels Nou, 2006) és una expansió oficial de Oblivion. Sent el protagonista el mateix que el del joc original, en aquesta expansió ens toca evitar el retorn d'un vil rei bruixot Ayleid (Proto-Elfs, una raça que en el passat va dominar gran part de Tamriel, fundant el primer Imperi que va esclavitzar els humans) denominat "Umaril l'Impetuós", derrotat en la Primera Era. Només convertint-nos en el Croat dels Déus i reunificant als Cavallers dels Nou podrem aturar aquesta invasió.
The Elder Scrolls IV : Shivering Isles (2007) The Elder Scrolls IV: Shivering Isles (2007) és una expansió oficial de Oblivion. En aquesta ocasió ens posem al servei de Lord Sheogorath, el príncep Daédric de la bogeria, que governa Shivering Isles, un plànol de Oblivion completament diferent al qual es veu en la campanya original (Deadlands). Lluny de ser un lloc d'aspecte infernal, Shivering Isles és un paratge boscós i colorista habitat per tota mena de criatures embogides.
The Elder Scrolls V : Skyrim (2011) Basat en les novel·les de JRR Tolkien, llançat per Bethesda Softworks l'11-11-11 (11 de novembre de 2011) i guanyador com a joc de l'any pels Video Game Awards 2011 donant també a Bethesda Softworks el premi com a millor estudi, The Elder Scrolls V ens porta a la terra que és bressol i llar dels nòrdics: Skyrim. Els successos que esdevenen en aquest lliurament tenen lloc 200 anys després dels fets deThe Elder Scrolls IV : Oblivion. L'Imperi és obligat pel tractat de pau conegut com el Concordat Blanc i Daurat després de la Gran Guerra contra el Domini Aldmer a prohibir el culte i adoració Talos, el primer emperador de la Dinastia Septim que a més va pujar a déu. No obstant això, els Nòrdics no toleren la prohibició de l'adoració d'un dels seus herois i protector de la humanitat, pel que en Skyrim passa un Guerra Civil entre dos bàndols: la Legió Imperial Nòrdica i els Capes de la Tempesta (els Nòrdics que lluiten per la independència del Regne de Skyrim). No obstant això, la Guerra Civil no serà l'única cosa que preocupi als habitants de Skyrim, ja que els Dracs, que es creien extingits, han tornat, devastant pobles i ciutats, i algú haurà afrontar-les.
Skyrim és la regió més septentrional del continent de Tamriel. Aquesta Província fa frontera amb Morrowind per l'est, Cyrodiill pel sud, Hammerfell al sud-oest i High Rock per l'oest. Té diferents tipus de terreny incloent plans de tundra, boscos, terres altes i zones muntanyoses. És la regió més escarpada del continent i disposa de les quatre muntanyes més altes de tot Tamriel. Només en les zones de l'oest hi ha algunes zones de terra baixa on resideix la major part de la població. Disposa d'un clima fred i nevat.
Va ser coronat "Game of the year" de 2011 entre altres nombrosos premis i ha obtingut excel·lents notes tant per crítica com per públic, com un 10 /10 en Meristation o 40/40 a Famitsu, sent el segon joc de rol d'acció occidental a aconseguir-ho.
The Elder Scrolls V : Dawnguard (2012) És la primera expansió oficial de Skyrim, que té lloc després de la mort de Alduin, el Déu Drac, fill de Akatosh. La història gira entorn del descobriment d'una V ampiresa anomenada Serana, filla de Lord Harkon (un dels vampirs més antics en Tamriel), i d'un segon Elder Scroll. En traslladar a Serana al castell Volkihar decideixes si acceptar la recompensa pel retorn de l'estimada filla de Harkon o rebutjar-lo, a acceptar t'uneixes a les línies de batalla vampíricas convertint en un Senyor Vampir mentre que la rebutjar segueixes en el bàndol de la Dawnguard (una ordre de caça - vampirs). La intenció de Lord Harkon és bloquejar permanentment el sol, cosa que fins als vampirs aliats a ell el consideren un greu error.
En aquesta expansió del joc s'agreguen noves armes com la ballesta i enemics com el Reverent Dragon i Legendary Dragon.
A través d'aquesta expansió succeeixen esdeveniments importants per Tamriel com el descobriment dels últims dos elfs de les neus i un tercer Elder Scroll.
The Elder Scrolls V : Hearthfire (2012)