fou una de les vuit Grans Esposes Reials del faraó Ramsès II de la XIX Dinastia d'Egipte.
Biografia Suposadament, és la tercera i la filla més jove de Seti I i Tuya, i la germana petita de Ramsès II i Tia. Aquesta teoria es basa en una estàtua de la reina Tuya, ara al Vaticà. L'estàtua mostra Tuya amb Henutmire, per la qual cosa se suposa que eren mare i filla. Tanmateix, enlloc s'esmenta com a "germana del rei", un títol que utilitzava la princesa Tia, per la qual cosa no és clar si era una germana petita o una filla de Ramsès.Aidan Dodson & Dyan Hilton, The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Thames & Hudson (2004), p.164
En una estàtua de Ramsès II, a Henutmire se li atorga el títol de "la filla del rei del seu cos, la seva estimada, la Gran Esposa Reial". Aquest títol confirma que Henutmire era realment la filla de Ramsès II, no la seva germana, i que va morir durant el regnat d'Amenmesse. Un dels delictes comesos per un criminal en aquell període va ser el robatori d'una oca al seu funeral. La seva longevitat dóna suport a la conclusió que era filla de Ramsès II.
El seu nom significa "La dama és com Rê". Es va casar amb Ramsès II i es va convertir en Gran Esposa Reial; si era la seva filla, era la quarta a fer-ho, després de Bintanath, Meritamen i Nebettawy. Apareix a les estàtues de Ramsès d'Abukir i Heliòpolis. En un colós d'Hermòpolis es representa juntament amb la princesa-reina Bintanath. Ambdues tenen els títols de Princesa Hereditària, ricament afavorida, Senyora del Sud i del Nord, Filla del Rei, Gran Esposa Reial.
Va morir durant el regnat d'Amenmesse i va ser enterrada a la tomba QV75. La seva tomba ja va ser saquejada a l'antiguitat; la cubeta del seu taüt es va utilitzar més tard per a l'enterrament del sacerdot-rei Harsiese a Medinet Habu. Ara es troba al Museu Egipci del Caire.
Referències
Vegeu també Dona a l'antic Egipte.
Categoria:Dinastia XIX d'Egipte Categoria:Princeses de la dinastia XIX d'Egipte Categoria:Grans Esposes Reials Categoria:Polítics egipcis Categoria:Biografies del segle XIII aC