The Diary of Anne Frank és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Stevens i estrenada el 1959.
Argument A l'Amsterdam alliberada després del final de la Segona Guerra Mundial, Otto Frank, supervivent del camp d'extermini d'Auschwitz, torna a l'amagatall on va viure durant 2 anys amb la seva dona, les seves dues filles, la família Van Daan i el dentista Dussel. Miep, una dona que va contribuir a sostreure els seus amics jueus als nazis, va trobar al lloc el diari íntim de la més jove de les filles d'Otto. De juliol de 1942 fins a la detenció i la deportació del grup l'agost de 1944, Anne Frank té minuciosament consignat al seu diari la seva vida quotidiana de reclusa amb els seus companys d'infortuni, els seus temors, les seves esperances i els seus somnis d'adolescent...
Repartiment Millie Perkins: Anne Frank Joseph Schildkraut: Otto Frank Shelley Winters: Sra. Petronella Van Daan Richard Beymer: Peter Van Daan Gusti Huber: Sra. Edith Frank Lou Jacobi: M. Hans Van Daan Diane Baker: Margot Frank Douglas Spencer: Kraler Dodie Heath: Miep Ed Wynn: M. Albert Dussell Orangey: Moushi
Premis i nominacions Premis 1960: Oscar a la millor actriu secundària a Shelley Winters (l'actriu va donar el seu trofeu a la Fondation Anne-Frank, ha quedat exposat en el museu del costat de l'immoble) 1960: Oscar a la millor direcció artística a Lyle Wheeler, George W. Davis, Walter M. Scott, Stuart A. Reiss 1960: Oscar a la millor fotografia a William C. Mellor 1960: Globus d'Or al millor film per la comunicació internacional (Best Film Promoting International Understanding) Nominacions 1959: Palma d'Or 1960: Oscar a la millor pel·lícula 1960: Oscar al millor director per George Stevens 1960: Oscar al millor actor per Ed Wynn 1960: Oscar al millor vestuari per Charles Le Maire i Mary Wills 1960: Oscar a la millor banda sonora per Alfred Newman 1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica 1960: Globus d'Or al millor director per George Stevens 1960: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Joseph Schildkraut 1960: Globus d'Or a la millor actriu secundària a Shelley Winters
Producció Gènesi El Diari d'Anne Frank és l'adaptació d'una obra d'èxit de Broadway i de l'obra d'Anne Frank. En l'època del rodatge, el llibre ja havia venut a milions d'exemplars a tot el món. Segons un article aparegut l'octubre de 1955 en el Daily Variety, Garson Kanin, que ha posat en escena l'obra a Broadway, i Milton Sperling de la Warner Bros., es proposen d'adquirir els drets d'adaptació, però és Buddy Adler de la Twentieth Century Fox que els obté en una sobrepuja. Un article d'octubre de 1956 de The Hollywood Reporter revela que la Fox és en converses amb William Wyler perquè realitzi la pel·lícula. Però, segons una informació apareguda el febrer de 1957 en la mateixa revista, és el realitzador George Stevens que és contractat i que serà igualment el productor del film.The TCM Movie Database Estats Units.
Rodatge Períodes preses de vista: 5 de març a l'11 d'agost de 1958 i 24 de novembre de 1958 Interiors: plató 14 dels estudis 20th Century Fox de Hollywood (Los Angeles) Exteriors: Amsterdam (Països Baixos) Anne Frank és descrita a la pel·lícula com la víctima universal dels nazisLa judaitat és evocada pel grup que celebra les seves festes tradicionals. i hom no s'interroga sobre les condicions de la seva mort. George Stevens ha explicat que no volia aventurar-se en zones massa penoses. No ensenya més que al·lusivament un camp de concentració en la seqüència del somni d'Anne. En un principi, George Stevens no volia filmar en CinemaScope perquè temia que la seva amplada minés l'efecte de claustrofòbia que desitjava restituir. Quan Spyros Skouras, el responsable de l'estudi, va optar pel format d'imatge ample, George Stevens i el seu director de fotografia William C. Mellor van decidir reduir l'espai limitant l'acció en el centre de la pantalla. William C. Mellor es va servir de tubs fluorescents, de filtres i de gasa per crear una llum natural abans només d'utilitzar l'habitual enllumenat d'alta intensitat dels estudis.
Rebuda The New York Times atribueix 4 estrelles ½ sobre 5 a la pel·lícula i el seu crític Bosley Crowther va escriure:Extracte de la seva crítica publicada el 19 de març de 1959. La famosa peroració final en veu en off d'Anne Frank: , típicament americana, no pot ser una conclusió acceptable.
Referències
Categoria:Anne Frank Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1959 Categoria:Pel·lícules de drama biogràfic Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules basades en obres de teatre Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre Categoria:Pel·lícules dirigides per George Stevens Categoria:Pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial Categoria:Pel·lícules sobre l'Holocaust Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor fotografia Categoria:Pel·lícules amb música d'Alfred Newman