El Camí Neocatecumenal és un itinerari d'iniciació cristiana que pertany a l'Església Catòlica, nascut a Madrid l'any 1964 i iniciat pel pintor espanyol Francisco Argüello, més conegut com a Kiko Argüello, i la llicenciada Carmen Hernández. Més tard es va unir a ells el sacerdot Mario Pezzi. L'Església Catòlica el reconeix com "Un itinerari de formació catòlica vàlid per a la societat i els temps moderns" que cerca el redescobriment del baptisme. Avui està present en 105 nacions, incloent-hi algunes tradicionalment no cristianes com ara la Xina, Egipte, Corea del Sud i el Japó.
El Camí Neocatecumenal s'organitza en comunitats instruïdes per un equip de catequistes que designen com a encarregats a un equip de responsables electes de la mateixa comunitat. Les comunitats s'incardinen a una parròquia eclesiàstica i les parròquies s'agrupen en regions que solen coincidir amb una diòcesi, sota la responsabilitat d'un altre equip de responsables que està sota l'autoritat del bisbe. Els equips de responsables diocesans s'agrupen estatalment i depenen de l'Equip Responsable Internacional del Camí.
Cada comunitat s'autofinança econòmicament segons les possibilitats dels seus integrants. Periòdicament es passa una "bossa" per a cobrir les diverses despeses: serveis parroquials (aigua, llum, sagraments), despeses de la comunitat (vi i pa per a consagrar, articles per a les celebracions), evangelització (seminaris Redemptoris Mater, enviament de famílies en missió), etcètera, sense tenir mai un caràcter obligatori. miniatura|Maria del Camino, icona del Camí Neocatecumenal
Història El començament miniatura|Kiko Argüello, fundador de l'organització A principis del 1964 i després d'una crisi existencial, Kiko Argüello va descobrir una altra forma de veure la Passió de Jesucrist en el patiment dels innocents. Aquesta experiència el portà a deixar-ho tot i, continuant l'exemple de Charles de Foucauld, se n'anà a viure entre els pobres de les barraques de Palomeras Altas, als afores de Madrid. Va ser en aquell lloc on va conèixer Carmen Hernández, llicenciada en Química i en Teologia, que havia estat en contacte amb la renovació del Concili Vaticà II, i van iniciar la seua tasca evangelitzadora entre les "chabolas".
Aquesta síntesi carismàtica teològico-catequètica va ser ben rebuda per part dels pobres. L'Església va reconèixer la vàlua d'aquesta evangelització mitjançant la visita del llavors arquebisbe de Madrid, Mons. Casimiro Morcillo, que va encarregar als iniciadors del Camí, Kiko i Carmen, estendre'l per les parròquies de Madrid. Va posar com a condició que el rector de la parròquia estigués al centre de la tasca evangelitzadora i va aprovar ad experimentum les novetats litúrgiques necessàries per a la iniciació cristiana en el si del Camí.
El Camí es va estructurar en un triple eix: Paraula, Litúrgia i Comunitat.
D'aquesta manera el Camí va ser portat a les parròquies. La primera va ser una parròquia de classe mitjana-alta. Més tard van ser convidats a anar a una parròquia rural de Zamora, en un barri d'agricultors, de gent molt religiosa. De tornada cap a Madrid, van fer altres dues experiències a la parròquia "Pío XII" - de classe alta - i a Canillejas, a la perifèria dels nous barris dormitori, per a continuar després a altres parròquies.
Davant del desafiament amb el qual es trobava aquesta síntesi teològico-catequètica portada pel grup de les barraques de Madrid, a poc a poc va aparèixer, la renovació del Baptisme, com a camí fonamental per a arribar a una fe adulta què puga donar resposta al canvi d'època. Així, aleshores, a les parròquies, molta gent que sovintejava els sagraments estava insuficientment catequitzada i ignorava els continguts del Baptisme. Obrint un camí d'iniciació cristiana de tipologia catecumenal post baptismal, aquestes persones trobaven la possibilitat de recórrer les etapes del Baptisme que havien rebut de xicotets, naixent així a una vida nova.
Reconeixement del Camí Neocatecumenal El 24 de gener del 1997, en l'audiència concedida als iniciadors del Camí Neocatecumenal i als itinerants, el papa Joan Pau II va animar a dur endavant la tasca de redacció d'un "Estatut del Camí". Aquests estatuts van ser aprovats per Sa Santedat Joan Pau II el 29.VI.2002, però només per a un període de cinc anys i en condicions ad experimentum.
Dades sobre el Camí Neocatecumenal fins a 2001 Fins al 2001, hi era present a unes 5.000 parròquies de 880 diòcesis, amb més de 30.000 comunitats, de les quals unes 18.000 a Europa, 7.300 a Amèrica (més de 500 als Estats Units d'Amèrica), 800 a Àsia i 600 a l'Àfrica. Essent Espanya, Malta (més de 100 comunitats en una illa de 400.000 persones) i Itàlia, els estats amb més comunitats i amb les de major antiguitat. Forma prop de 2.000 preveres en els 62 seminaris missioners «Redemptoris Mater» que El Camí Neocatecumenal ha ajudat a obrir en diverses parts del planeta, dels quals 32 ja han estat erigits canònicament. Actualment hi ha més de 100 seminaris. Es distribueixen de la següent manera: 20 a Europa, 14 a Amèrica, 6 a Àsia, 1 a l'Orient Mitjà, 3 a Àfrica i 2 a Austràlia. Des de 1989 fins al 2001 han estat ordenats 731 preveres formats en aquests seminaris «Redemptoris Mater».
Estadística del Camí en Europa País Comunitats Albània 22 Andorra 20 Àustria 38 Belarús 11 Bèlgica 20 Bulgària 10 Croàcia 250 Xipre 5 República Txeca 40 Regne Unit 35 Estònia 5 França 60 Geòrgia 6 Alemanya 50 Grècia 6 Hongria 40 Irlanda 25 Itàlia 10.000 Letònia 9 Lituània 20 Luxemburg 1 Malta 100 Països Baixos 40 Polònia 1.000 Portugal 300 Romania 50 Rússia 5 Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia del Nord 30 Eslovàquia 65 Eslovènia 40 Suïssa 35 Espanya 7.000 Escandinàvia 10 Turquia 8 Ucraïna 45
Característiques dels Seminaris "Redemptoris Mater" Diocesans Són erigits pels Bisbes diocesans d'acord amb l'Equip Responsable internacional del Camí Neocatecumenal, i es regeixen per les normes vigents per a la formació i la incardinació dels clergues diocesans.
Missioners Els preveres formats estan disponibles per a ser enviats pel Bisbe diocesà a qualsevol part del món.
Internacionals Els seminaristes provenen de països i continents diversos, siga com a signe concret de la missionarietat, o com a signe de disponibilitat a ser enviats a qualsevol part.
Relacionats amb El Camí Neocatecumenal Camí que prepara i suscita les vocacions en molts joves abans de l'ingrés en el Seminari, que els acompanya en el temps de formació, i ordenats Preveres, continua sostenint en la seua formació permanent.
Metodologia del Camí Neocatecumenat Etimològicament neocatecumenat significa nou camí cap al baptisme (Neo – Gr. nou; catecumenat: temps en què es rep una formació preparatòria al baptisme), Comença amb unes catequesis inicials de duració pròxima als dos mesos, després de les quals s'arriba a la constitució d'una comunitat neocatecumenal de prop de 40-50 persones (Encara que en diverses ocasions el número pot ser menor, 20 o 15). Després d'açò comença el verdader Camí, dividit en tres grans fases, la primera de les quals, crida precatecumenat, dura al voltant de 4 anys. El camí pot durar per a tota una vida, perquè no es parla mai sobre una eventual dissolució de la Comunitat Neocatecumenal, una vegada complida la seua finalitat segons els seus dirigents o perquè la comunitat o part d'ella segons els seus dirigents no compleix amb els requisits per a fer el pas següent i fa falta tornar a començar.
Iniciació Bàsicament per a poder ser part d'una comunitat es necessita escoltar una sèrie de catequesi de mes i mig, i que acaben amb una convivència de prop de dos dies, el centre de la qual és l'exposició de la Història de la Salvació i el Sermó de la Muntanya (de l'Evangeli de sant Mateu capítols 5 al 7): L'anunci de cridat Kerigma i els elements del qual són:
La Celebració de la Paraula de Déu. La Litúrgia Eucarística. La Comunitat (la convivència entre els germans).
Etapes del Camí Neocatecumenal En ser un itinerari de formació, El Camí es divideix en tres etapes i aquestes en passos que difereixen en finalitat i duració, i les quals són:
La primera etapa: el Precatecumenat (temps de "kénosis" per a aprendre a caminar en la humilitat; dos anys aproximadament)
1. Primer escrutini de pas al catecumenat post baptismal […] reben el signe de la creu gloriosa de Crist, que il·lumina la funció salvífica que té la creu en la vida de cada u.
2. Segon escrutini de pas al catecumenat postbaptismal (Renovació davant de l'Església de les renúncies al dimoni)
Els escrutinis ajuden als neocatecúmens en el seu camí de conversió, respectant la consciència i el fur intern, segons la normativa canònica, l'OICA i el Directori catequètic del Camí Neocatecumenal.
La segona etapa: el Catecumenat post baptismal
La segona fase del Neocatecumenado és el catecumenat post bautismal, que és un temps de combat espiritual per a adquirir la simplicitat interior de l'home nou que ama a Déu com a únic Senyor, amb tot el cor, amb tota la ment, amb totes les forces i al proïsme com a si mateix. Sostinguts per la Paraula de Déu, per l'Eucaristia i per la comunitat, els neocatecúmens s'ensinistren en la lluita contra les temptacions del dimoni[…] L'Església ve en ajuda dels neocatecúmens entregant-los les armes necessàries, en tres etapes:
1. «El combat espiritual de la vida nova del cristià és inseparable del combat de l'oració» que porta a la intimitat amb Déu. L'Església realitza una primera iniciació dels neocatecúmens a l'oració litúrgica i personal, inclús nocturna, que culmina amb les catequesis dels Evangelis sobre l'oració i amb la celebració de l'entrega del llibre de la Litúrgia de les Hores. Des de llavors comencen el dia amb l'oració individual dels Laudes i de l'Ofici de les Lectures i aprenen a fer un temps d'oració silenciosa i l'oració del cor. […] Els neocatecúmens, escrutant els salms en xicotets grups, són iniciats a la pràctica assídua de la "lectio divina" o "scrutatio scripturæ", «en la que la Paraula de Déu és llegida i meditada per a transformar-se en oració». En efecte, «la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist».
2. L'Església entrega als neocatecúmens el credo ("Traditio Symboli"), «compendi de l'Escriptura i de la fe», i els envia a predicar-ho, de dos en dos, per les cases de la parròquia. Estudien i celebren article per article el Símbol apostòlic i ho restitueixen a l'Església ("Redditio Symboli"), confessant la seua fe i proclamant el credo solemnement davant dels fidels, durant la Quaresma.
3. L'Església realitza una segona iniciació dels neocatecúmens a l'oració litúrgica i contemplativa, que culmina amb les catequesis sobre l'oració del Senyor i amb la celebració de l'entrega del "parenostre", «síntesi de tot l'Evangeli». Des de llavors, en les fires d'Advent i Quaresma, comencen a celebrar comunitàriament en la parròquia, abans d'anar al treball, els Laudes i l'Ofici de Lectures, amb un temps d'oració contemplativa. Els neocatecúmens són iniciats a fer-se xicotets i a viure abandonats filialment a la paternitat de Déu, protegits per la maternitat de Maria i de l'Església, i en la fidelitat al Successor de Pedro (El papa) i al Bisbe. Amb aquesta fi, abans de l'entrega del "parenostre", els neocatecúmens fan un pelegrinatge a un santuari marià per a acollir la Mare de Déu com a mare, professen la fe a la tomba de S. Pedro i fan un acte d'adhesió al Sant Pare. En aquesta etapa els neocatecúmens estudien sistemàticament cada una de les peticions del "parenostre" i temes sobre la Mare de Déu: Mare de l'Església, Nova Eva, Arca de l'aliança, Imatge del cristià, etc.
La tercera etapa: Elecció