Pere Noguera (La Bisbal d'Empordà, 1941) és un artista català. Va iniciar la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals de la dècada de 1970. La seva pràctica artística es fonamenta en el procés, en la desconstrucció i la fragmentació. Cosa que el va aproximar a l'arte povera. Ha desenvolupat treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l'electrografia, essent un dels pioners dels treballs amb fotocòpies a la dècada de 1970. Així mateix, ha aprofundit en el concepte d'“arxiu com a ready-made”, a partir de fotografies i films trobats que exposen una manera d'entendre la imatge i el seu procés. Aquesta tasca l'ha anat revisant en els últims temps d'acord amb els nous procediments digitals. Pere Noguera, distingit amb el Premi ACCA el 2003 i el 2011, ha realitzat nombroses exposicions en centres nacionals i internacionals.Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies Pere Noguera. Generalitat de Catalunya, 2011
Biografia Va iniciar la seva trajectòria relacionant-se amb l'art povera i l'art conceptual de la Catalunya dels anys 70. Les seves primeres obres eren escultures en procés, on incorporava objectes, elements de natura, transgredint les fronteres entre escultura i instal·lació. És i ha estat una constant en les seves obres el treball de lloc, a Idee de rang (Marsella, 1990) uns quaderns escolars abandonats en una terrera propera a Marsella són el punt d'inici de la poètica expositiva, a Torens Van Babel (Anvers, 1990) fa servir l'argila grisa dels voltants per revestir els objectes trobats obtenint un monocrom gris.
Amb el temps va anar realitzant projectes relacionats amb l'art conceptual, centrant-se sobretot amb el treball amb materials d'arxiu (fotocòpies, fotografies...) i altres elements trobats. Destacà la seva exposició La Fotocòpia com a Obra-Document, La Sala Vinçon el 1975, sent un dels impulsors de l'ús del l'arxiu com a ready-made, a partir de fotografies i films trobats.
Durant els anys 70 i 80 va participar diverses vegades en la programació de l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró. El 1978 va fer una exposició en què la publicació, amb un text de Jaume Fàbrega i un diccionari, titulada Terrissa de La Bisbal, l'argila com a matèria el procés d'elaboració com a pràctica, compartia el pes de la mostra a tall de reflexió conjunta i inseparable. En totes dues es mostraven els processos de treball com a pràctica artística final. Es presentaven algunes peces d'argila sense coure al costat d'una documentació diversa que permetia entendre el material com un procés en si mateix, susceptible de diluir-se en l'aigua que li donava forma. Després de desenvolupar aquestes premisses a les seves «enfangades », entre 1979 i 1982, en les quals cobria amb fang líquid objectes del terra que revelaven la matèria com a esdeveniment, el maig del 1986 va dur a terme Flux, en què el temps expositiu estava protagonitzat per la corrupció per oxidació d'objectes metàl·lics. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Obra La seva obra és present en diverses col·leccions, entre les quals destaquen a la Col·lecció Rafael Tous, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, a Artium, Vitòria, a la Fundació Vila Casas i al Fons d'Art Contemporani de l'Ajuntament de Girona, entre d'altres.
Referències
Enllaços externs Conversa Antonio Ontañon, Isabel Banal, Pere Noguera, Revista Situaciones
Categoria:Artistes catalans del sud contemporanis Categoria:Artistes de performance catalans Categoria:Artistes bisbalencs Categoria:Nascuts el 1941