Vitali Volodímirovitx Klitxkò (És habitual veure'l transcrit com a Vitali Klitschko per influència de l'alemany, atès que el boxejador ha viscut durant força temps a Alemanya, i en aquest idioma el so de la lletra ч es transcriu com a "tsch" (en català "tx"). Al seu compte de Twitter, el boxejador transcriu el seu nom "a l'anglesa" com a Vitaliy Klychko. De fet, al principi de la seva carrera se li va oferir, a ell i al seu germà, també boxejador, de "canviar-se" el nom a un de més "alemany", però ambdós ho van rebutjar, tal com es pot llegir aquí - Belovòdskoie, Quirguisistan, 19 de juliol de 1971), conegut sota el sobrenom o àlies de Doctor Puny de Ferro, és un boxejador professional, retirat al desembre de 2013, campió mundial dels pesos pesants del Consell Mundial de Boxa, títol obtingut l'11 d'octubre del 2008 en derrotar Samuel Peter en vuit assalts. El 2005 s'havia retirat, però, el gener de 2007 va confirmar el seu retorn a la boxa. Va ser campió del món de pes pesant en 2004 i 2005 del campionat WBC, el 1999 - 2000 va ser campió de WBO. Mesura 2,03 m d'alçada i va néixer a Belovodsk, Kirguizstan, a l'antiga Unió Soviètica. El seu germà més jove, Vladímir Klitxkò, és l'actual campió del món de pes pesant de la IBF, WBO, IBO, WBA i The Ring. El seu pare va ser coronel de la Força Aèria Soviètica i té nacionalitat ucraïnesa. El 31 de desembre de l'any 2004 li va ser atorgat el títol més important del seu país, l'Heroi d'Ucraïna. El desembre de 2013 va ser nomenat campió emèrit per la WBC a causa que la seva activitat política li impedia defensar el títol.
Carrera professional Període en actiu (Pro): 1996-2005 2008-2013Entrenador: Fritz SdunekRepresentant: Bernd BonteTambé conegut com a: Dr. Puny de FerroPes (Ø): 112 kgAlçada: 2,00 metresCircumferència de pit: 1,19 metresCircumferència superior del braç: 43,5 cmAvantbraç: 43 cmCombats totals: 47Victòries: 45Victòria per KO: 41Derrotes: 2 Kickboxing Originàriament, Klitxkò fou un kickboxer amb un rècord de 195-15, amb 80 nocauts. El 1992, va ser derrotat a la final del Campionat d'Europa de Kickboxing 89 kg divisió lleugera de contacte per l'anglès Pelé Reid, quan va ser noquejat per una puntada de gir a la mandíbula. http://www.youtube.com/watch?eature=player_embedded&v=9n7zExsuCRU El 1993, va derrotar Ryushi Yanagisawa al torneig de promoció d'arts marcials mixtes japonès de Pancrase de l'WKA Regles especials (sense puntades baixes) via decisió R5. El 1994, va derrotar Richard Vince per segona ronda de KO per retenir el seu títol de superpesants de l'ISKA. Medallista de plata categoria súperpesant en els Campionats del Món de Berlín, Alemanya, 1995. resultats: Derrotà Gitas Juskevicius (Lituània) RSC-2 Derrotà Attila Levin (Suècia) RET-2 Derrotà Rene Monse (Alemanya) PTS (6-5) Perdé davant Aleksei Lezin (Rússia) PTS (3-12) Medallista d'or en els Campionats Mundials Militars a Arícia, Itàlia, 1995, categoria súperpesant. Resultats: Derrotà Kenneth Horsley (Estats Units) RET-1 Derrotà Svilen Rusinov (Bulgaria) RSC-1 Derrotà Drago Mijic (Croàcia) WO Derrotà Aleksei Lezin (Rússia) PTS (10-6)
El 1996, va esdevenir professional i va acumular un rècord de 34-1 amb 22 nocauts. Fou campió del món en sis ocasions (professional i aficionat).
Boxa amateur En boxa, Vitali va disputar 195 combats com a amateur. Va guanyar tres campionats amb Ucraïna. La seva carrera començà a despuntar el 1995 quan va guanyar la medalla de plata del campionat del món de boxa amateur del 1995 i els Jocs Mundials Militars. No assiteix als Jocs Olímpics d'Atlanta el 1996 Vitali Klitschko i els esteroides atès que dona positiu per nandrolona. En la seva autobiografia, l'ucraïnès ho atribueix al tractament per una lesió a la cama. El seu germà Wladimir guanyarà la medalla d'or en els Jocs Olímpics en la categoria de superpesants. El palmarès amateur de Vitali és de 195 victòries contra 15 derrotes.
Debut com a professional Passa a professional en la categoria de pesats i fitxa per l'equip Universum d'Hamburg (Alemanya). Dispusta el seu prime premier combat el 16 de novembre de 1996 i el guanya per KO. Aconsegueix 18 victòries consecutives, totes abans del límit, abans de guanyar el títol Intercontinental WBO el 2 de maig del 1998. El 24 d'octubre del mataix any, es troba amb l'alemany Mario Schießer per disputar el títol de campió d'Europa EBU, i el guanya per KO al 2n round. Ell va defensar amb èxit el seu títol dues vegades.
Campió del món WBO Després de 24 victòries, totes obtingues per KO, es troba amb Herbie Hide per disputar el títol de campió del dels pesos pesants WBO el 26 de juny del 1999 Vitali Klitschko vs. Herbie Hide Al 2n round, envia Hide a terra amb un directe de dreta. Aquest s'aixeca, però torna a caure per un directe d'esquerra llançat posteriorment en el mateix assalt, i per KO. Vitali aconsegueix el seu primer títol de camió amb 27 anys. El 9 d'octubre del mateix any, defensa el seu títol i tomba per KO en tres rounds l'estatunidenc, fins llavors no derrotat, Ed Mahone Vitali Klitschko vs. Ed Mahone i després Obed Sullivan que no respon a la crida per reprendre el 10è assalt.
Klitxkò contra Chris Byrd L'1 d'abril del 2000 s'enfronta a Chris Byrd. Vitali Klitschko vs. Chris Byrd Molt per davant en les targetes dels tres jutges amb molts d'avantatge després de vuit assalts, es fa mal a l'espatlla durant el novè. Amb prou feines l'acaba i es veu obligat a abandonar. Aquesta lesió hauria pogut ser perjudicial per a la continuació de la seva carrera. Klitxkò, que va ser diagnosticat més tard d'un esquinç del manegot dels rotatoris, va rebre moltes crítiques per abandonar el combat.
Vers la reconquesta del títol El 25 de novembre del 2000, s'enfronta amb Timo Hoffmann per reconquerir el títol del campió d'Europa EBU. Per primer cop en la seva carrera, guanya un combat sense deixar KO el seu adversari. Tanmateix, li treu un important avantatge en les targetes dels jutges. El 27 de gener del 2001, guanya el títol WBA Inter-Continental, i el defensa victoriosament en tres assalts.
Klitxkò contra Lennox Lewis El 21 de juny del 2003, Lennox Lewis havia de trobar-se amb Kirk Johnson per defensar el seu títol WBC dels pesos pesants, però aquest últim es lesionà i Vitali Klitxkò va acceptar de reemplaçar-lo immediatament. Només disposava d'onze dies d'entrenament. Vitali Klitschko vs. Lennox Lewis Lewis era favorit en una proporció de quatre contra un. No obstant això, Klitxkò va sorprendre tothom colpejant Lewis des del principi del combat. Aquest darrer, que mai no havia estat massa pesat, es fatigà ràpidament però va replicar. El matx fou molt violent. Un directe de dreta de Lewis al tercer assalt provocà una ferida a l'ull de l'ucraïnès que sagnava copiosament. Abans del setè assalt, el metge de pista va decidir d'aturar el combat, atès que la ferida de Vitali s'agreujava, malgrat les protestes d'aquest últim que duia avantatge a les targetes dels jutges per 4 a 2. Lewis aconseguí així una victòria controvertida per nocaut tècnic. Vitali Klitxkò va guanyar en credibilitat amb aquest combat. Malgrat l'anunci d'un segon combat, Lewis es va retirar poc després, la qual cosa va privar Klitxkò de la seva revantxa. L'ucraïnès declararia més tard que Lewis fou el seu adversari més difícil, però tanmateix restà convençut que el campió britànic s'havia retirat per por a un segon combat.Boxing news, vol 66, núm 34, 26 d'agost del 2010, p.32.
Reconquesta del títol davant Corrie Sanders Després d'haver vençut Kirk Johnson en dos assalts, Vitali va tenir una altra ocasió de reconquerir un títol de campió congra l'esquerrà sud-africà Corrie Sanders Vitali Klitschko vs. Corrie Sanders (boxrec.com) que havia vençut el seu germà Vladímir uns mesos abans. Es varen enfrontar el 24 d'abril del 2004. Corrie Sanders envià potents cops que desestabilitzaren Vitali d'una manera poc habitual en la seva carrera. Al final del primer assalt, un directe d'esquerra de Sanders no aconseguí enviar Vitali a terra. Aquest últim, malgrat tot, controlava el combat. Des del segon assalt, Sanders ja començava a doblegar les cames i tenia la cara marcada. Ambdós púgils es bateren sense treva durant la segona part del tercer assalt. En els dos assalts següents, nogensmenys, Sanders es mostrà particularment inactiu, i Klitxkò va intentar molts més cops i el va aconseguir tocar més sovint. En el cinquè, Sanders només va ficar un sol cop, quan Vitali en fa ficar 38. El sud-africà replicà en el sisè assalt, però la resposta va ser contundent. Al vuitè assalt Klitxkò va llançar una sèria de cops que afectaren Sanders, les rèpliques del qual eren cada cop més febles, fins que l'àrbitre va aturar el combat. Vitali era doble campió del món.
Primera retirada L'11 de desembre del 2004, Vitali bat Danny Williams Vitali Klitschko vs. Danny Williams (boxrec.com) per KO tècnic després d'haver-lo enviat a terra en quatre assalts. Serà el seu darrer combat durant un temps: el 9 de novembre del 2005 anuncia la seva retirada dels quadrilàters. Nou dies abans del seu combat previst contra Hasim Rahman, es lesiona greument amb una ruputra del lligament encreuat anterior, una lesió que requereix almenys un any de recuperació després de la cirurgia. Es parlà d'un retorn contra Oleg Maskaev el 2007, però el combat mai no tindria lloc.
Retorn victoriós Finalment, el 2008, fa el seu veritable retorn. L'11 d'octubre del 2008, recupera a Berlín el cinturó de campió del món WBC quan guanay el nigerià Samuel Peter, en abandonar aquest al novè assalt. Vitali Klitschko vs. Samuel Peter (boxrec.com) Entre en el selecte club dels triples campions del món de boxa. El seu germà Vladímir posseeix els cinturons IBF i WBO. És el primer cop que dos germans ostenten, al mateix temps, un cinturó mundial.
Encandena a continuació defenses victorioses: el 21 de març del 2009, l'àrbitre atura Juan Carlos Gómez al 9è assalt. El públic estatunidenc tenia dispositades les seves esperances en l'estatunidenc Chris Arreola, imbatut fins aleshores i deu anys més jove que l'ucraïnès. Vitali i ell es van enfrontar el 26 de setembre del 2009 al Staples Center de Los Angeles. Vitali Klitschko vs. Chris Arreola (boxrec.com) Klitxkò dominà el combat, i Arreola abandonà entre el 10è i l'11è assalt. El 12 de desembre del 2009, guanya per decisió unànime Kevin Johnson. Klitschko reté el seu títol (lequipe.fr)
El 29 de maig del 2010, aconsegueix la seva 40a victÒria, la 38a abans del límit, en deixar KO al desè assalt al boxejador polonès Albert Sosnowski Vitali Klitschko surclasse Sosnowski (ffboxe.com) i després domina per punts l'antic campió del món estatunidenc Shannon Briggs el 16 d'octubre a Hamburg Klitschko surclasse Briggs aux points (ffboxe.com) El 19 de març, venç a Colònia l'antic campió olímpic, el cubà Odlanier Solis, que es lesiona a la cama en els darrers instants del primer assalt. Vitali Klitschko vs. Odlanier Solis (boxrec.com)
El 10 de setembre dle 2011, ja amb 40 anys, combat contra l'antic doble campió del món polonès Tomasz Adamek que combat davant el seu públic a l'estadi municipal de Wrocław i guanya quan l'artitre decideix aturar el combat al 10è assalt. Vitali Klitschko trop fort pour Adamek (boxrec.com) El seu següent adversari és el britànic Dereck Chisora. Vitali Klitschko vs. Dereck Chisora (boxrec.com) Aquest el provoca donant-li una bufetada i llançant-li agua a la cara del seu germà Vladímir poc abans del combat. Resulta vencedor per punts per decisió unànime dels jutges. El 8 de setembre del 2012, venç Manuel Charr que és deturat al quart assalt després que es faci un tall.
Campió emèrit