miniatura|Auguste Laurent La teoria del nucli és la primera teoria de química orgànica precursora de la moderna teoria estructural dels compostos orgànics. Es deu al químic francès Auguste Laurent (1807-1853), el qual imaginà que els compostos orgànics es poden derivar tots d'un nucli bàsic, que representa com un prisma de quatre cares amb vuit vèrtex ocupats pel carboni i dotze àtoms d'hidrogen en el centre dels dotze costats. Laurent derivà els halurs per substitució de l'hidrogen per clor, brom i iode; després els aldehids afegint oxigen.
Història En una investigació sobre la causa del fum irritant de les espelmes del Palau de les Teuleries a París, Jean-Baptiste Dumas descobrí que la cera havia estat decolorada amb clor i que els fums, durant la combustió, desprenien àcid clorhídric irritant. Dumas relacionà aquest fenomen amb d'altres ja observats: Faraday observà l'acció del clor sobre l'etilè el 1821, Gay-Lussac sobre el cianogen el 1823, Liebig i Wöhler sobre el benzaldehid el 1831. Després realitzà investigacions de l'acció del clor amb altres substàncies. Amb l'etanol va obtindre el cloroform, el bromoform i el iodoform; i amb l'essència de trementina. En aquestes investigacions descobrí que els àtoms d'hidrogen es poden substituir en un compost orgànic per clor, brom, iode o oxigen, però inicialment només descriví el fenomen i presentà la teoria o llei de la substitució.
Fou un jove investigador, Auguste Laurent (1807-1853), que realitzava el doctorat amb Dumas, que atacà a la seva tesi doctoral amb aquest fenomen la teoria dualista electroquímica del químic suec Jöns Jacob Berzelius (1779-1848) vigent en aquell moment, fonamentada en l'electronegativitat dels elements químics, perquè un àtom electronegatiu com el clor no podia substituir en un compost a un àtom molt menys electronegatiu com l'hidrogen. Tampoc es podia explicar que les propietats del compost obtingut fossin semblants a les del compost de partida. Segons la teoria dualista haurien de ser completament diferents. Per a Laurent, cristal·lògraf de formació, un compost químic no és una simple juxtaposició d'elements químics o de radicals, és un edifici unitari dibuixat per substitucions progressives a partir d'un mòdul bàsic, una forma primitiva. És una idea nova que centra l'interès de la química en la molècula, la quantitat més petita que intervé en una reacció química, i no en l'àtom, la quantitat més petita d'un cos simple que pot existir en combinació.
Dumas s'oposà a la teoria del seu alumne i mantingué fidel a la teoria dualista, però seguí realitzant noves experiències de substitució i amb l'àcid acètic va obtindre àcid tricloroacètic i hagué d'admetre que l'àcid cloroacètic té un fórmula semblant a la de l'àcid acètic, la qual cosa entrava en contradicció amb la teoria dualista electroquímica de Berzelius.
Referències
Categoria:Teories de la química