és un director, guionista i productor de cinema, dissenyador de videojocs i empresari de l'entreteniment estatunidenc que ha rebut l'Orde de l'Imperi Britànic. És el primer director nominat a l'òscar a millor director en sis dècades diferents, i ha produit onze pel·lícules que han estat nominades a la millor pel·lícula.
La revista Forbes situava en 2023 el patrimoni net de Spielberg en 4.000 milions de dòlars per 3.100 milions en 2007. El 2006, la revista Premiere va situar-lo com la figura més potent i influent de la indústria del cinema. El Time el va classificar com una de les cent persones més importants del segle. A finals del segle XX la revista Life el va nomenar la persona més influent de la seva generació. En una carrera d'unes quatre dècades, les pel·lícules de Spielberg han tocat tota mena de temes i gèneres. Les primeres pel·lícules de ciència-ficció i aventures, de vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un arquetip de les superproduccions de Hollywood. Els anys següents les seves pel·lícules van començar a enfocar temes com l'Holocaust, l'esclavatge, la guerra i el terrorisme. miniatura Spielberg va guanyar l'Oscar al millor director el 1993 per La llista de Schindler i el 1998 per Salvem el soldat Ryan. Tres pel·lícules de Spielberg, Tauró (1975), ET, l'extraterrestre (1982), i Parc Juràssic (1993), van batre rècords de taquilla, convertint-se en la pel·lícula amb més recaptació fins al moment. Fins ara, la recaptació total de totes les pel·lícules dirigides per Spielberg és de més de 8.500 milions de dòlars a tot el món.
Fundador de la societat de producció Amblin Entertainment i cofundador dels estudis DreamWorks SKG, també ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir els testimonis de tots els supervivents de l'holocaust.
Biografia Infantesa Steven Allan Spielberg va néixer el 18 de desembre de 1946 a Cincinnati, a l'estat d'Ohio dels Estats Units d'Amèrica, en una família jueva, com al fill gran d'Arnold Spielberg i Leha Posner. Té tres germanes. El seu pare era enginyer elèctric i la seva mare pianista i va créixer en els suburbis de Haddonfield a Nova Jersey i a Scottsdale, Arizona. El pas per Nova Jersey va donar a conèixer a Spielberg, jueu, el dolor de la intolerància racial en contra. Spielberg recorda aquest període i el posterior trasllat a Saratoga (Califòrnia), on va anar a l'escola secundària, com la més trista i més difícil de la seva vida, «un infern a la Terra». El director ho va comentar, entre altres coses, en una entrevista amb el Corriere della Sera el 2004:
Les llargues absències del seu pare eren també una font de profund dolor i amargor en el jove Spielberg; l'absència del pare i les dificultats en les relacions entre adults i nens i entre pares i fills van ser presents més tard en els seus films. Sempre va estar fascinat per la indústria del cinema, des que va veure L'espectacle més gran del món el 1952. Als set anys va començar a fer pel·lícules d'aventures en 8 mm, amb els seus amics i companys de classe està d'actors (algunes escenes d'aquestes pel·lícules s'han inclòs en una edició extra del DVD de Saving Private Ryan). De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes de blat de moro. Als onze anys roda el seu primer curt, The Last Train Wreck (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als dotze anys ja tenia acabada la seva primera producció amb guió i actors inclosos: The Last Gun (1959), un western de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8 mm del seu pare. Un any després, als tretze anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol de Escape to Nowhere, basada en una batalla a l'est d'Àfrica. El 1963, als setze anys, la seva producció de 140 minuts anomenada Firelight, basada en la història d'un atac d'OVNIs, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar Encontres a la tercera fase, i que tenia un pressupost de 500 dòlars. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, i va generar 1 dòlar de beneficis.From Inside the Actor's Studio, entrevista de James Lipton a Steven Spielberg. També va fer diverses pel·lícules de la Segona Guerra Mundial inspirades en les històries que son pare li contava.
Spielberg va anar de jove a la sinagoga a Haddon Heights, Nova Jersey, una àrea que no admetia jueus abans de la Segona Guerra Mundial. Va anar a l'escola hebrea de 1953 a 1957, en classes impartides pel rabí Albert L. Lewis, que seria recordat com el personatge principal a Have a Little Faith de Mitch Albom. De nen, Spielberg veia la dificultat de conciliar ser un jueu ortodox amb la percepció per part d'altres nens amb qui jugava. «No és una cosa que m'agradi admetre», va dir una vegada, «però tenia 7, 8 o 9 anys, Déu em perdoni, m'avergonyia perquè érem jueus ortodoxos. M'avergonyia per la percepció exterior de les pràctiques jueves dels meus pares. No estava realment avergonyit per ser jueu, però si molest de vegades. El meu avi sempre portava un abric negre llarg, barret negre i barba blanca llarga. M'avergonyia de convidar els meus amics a casa, perquè podria ser en un racó pregant, i no sabria com explicar això als meus amics protestants». Spielberg també deia que va patir actes de prejudicis antisemites als primers anys de la seva vida: més tard va dir: «A l'institut, em van donar un cop i puntades de peu. El nas sagnant. Va ser horrible.»
Els seus pares, Leah i Arnold es van divorciar el 1964, la qual cosa que el va marcar profundament. Es trasllada a Saratoga, Califòrnia, amb el seu pare. La mare i les tres germanes es queden a Arizona. Aquesta separació influenciarà el seu futur treball de director, on la recerca d'una infantesa feliç es confronta sovint a la incomprensió crònica dels adults.
Va estudiar a l'Arcadia High School de Phoenix, a Arizona, durant tres anys, però es graduarà a la Saratoga High School el 1965.
Un cop a Califòrnia, els seus resultats escolars no li van permetre anar a les escoles de cinema que volia: va postular a l'escola de cinema de la Universitat del Sud de Califòrnia dues vegades endebades. Després es va matricular per a estudiar anglès a la Universitat de l'estat de Califòrnia a Long Beach. Mentre anava a Long Beach els anys 1960, Spielberg es va fer membre de Theta Chi Fraternity. La seva carrera va començar quan va tornar als Universal Studios com a becari, sense cobrar, set dies a la setmana i convidat del departament de muntatge (no surt als crèdits). Després que Spielberg es fes famós, la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) li va atorgar un grau honorífic el 1994, i el 1996 va esdevenir administrador de la universitat. El 2002, trenta-cinc anys després de començar a la universitat, Spielberg es va graduar amb un projecte a la Universitat Estatal de Califòrnia, a Long Beach, i se li va atorgar el Bachelor of Arts en Producció de Cinema i Arts Electròniques amb una opció en la Producció de Cinema/Vídeo.
Inicis de la seva carrera professional El seu primer treball professional per la televisió va ser un dels tres episodis pilot de la sèrie fantàstica Night Gallery, creada el 1969 per Rod Serling, Eyes, protagonitzada per Joan Crawford; ella i Spielberg van ser bons amics fins a la seva mort. L'episodi és inusual en aquesta mena de treballs, on la feina de càmera és més estilitzada que en un futur, amb pel·lícules més madures.
Després, va rodar Amblin, la història de dos joves que van en autoestop des del desert del sud de Califòrnia fins a l'oceà Pacífic sense dirigir-se la paraula. Per fer Amblin, Spielberg va rebre una subvenció de 15.000 dòlars de Denis C. Hoffman; aquest pretenia cobrar-se la meitat dels ingressos en els següents deu anys, i amb una clàusula que deia que les pel·lícules dirigides per Spielberg havien de ser decidides i aprovades per Hoffman. Amblin serà més tard el nom de la seva productora. Quan Spielberg va aconseguir l'èxit amb la pel·lícula Tauró, el contracte amb Hoffman va ser declarat com a no vàlid, ja que el director no era major d'edat quan el va signar. Amb aquest curtmetratge, realitzat amb Allen Daviau, futur cap operador d'E.T., Spielberg va guanyar l'Atlanta Film Festival. Quan Sidney Sheinberg, llavors vicepresident de producció de la Universal, va veure la pel·lícula, Spielberg va obtenir un contracte de set anys amb la productora Universal Pictures per dirigir l'espectacle i la sèrie de televisió Night Gallery, ideat i conduït per Rod Serling, Marcus Welby, MD, Owen Marshall, i un episodi de Colombo. També dirigirà dos telefilms: Something Evil i Savage.
El 1969, la revista Variety anunciava que Spielberg dirigiria la seva primera pel·lícula llarga, Malcolm Winkler escrita per Claudia Salter, produïda per John Orland, amb Frank Price com a productor executiu. Tanmateix, per la dificultat de trobar el protagonista masculí, la pel·lícula no es va fer.
El 1968 deixa la universitat per dedicar-se a la professió com a director. El 1971, Spielberg, agafant un conte de Richard Matheson, va dirigir el seu primer llargmetratge, Duel, pensat per la televisió. Més tard també es va estrenar en cinemes a Europa, Austràlia i el Japó, després d'afegir-hi quatre escenes.Duel: Special Edition DVD (2005) La pel·lícula, amb guió del mateix Matheson, és una barreja de thriller i road movie i explica la història d'un camió, el xofer boig del qual resta invisible als espectadors i que empaita sense descans un viatger de comerç. Spielberg aquí s'anticipa a un altre dels seus temes recurrents, lheroi accidental, l'home comú que es troba davant de circumstàncies excepcionals i de manera inesperada "heroi". El film s'ha convertit amb el temps en una pel·lícula de culte diverses vegades repetida en home video. George Lucas explica que, dubtant de la qualitat del director i de la bondat de la pel·lícula, pensava veure la projecció deu minuts, però va romandre a la sala durant tot el film, i va canviar d'opinió sobre les qualitats del jove Spielberg. La productora va donar a Steven tan sols deu dies per rodar. Spielberg va estar d'acord i al final ho va fer en tretze dies. Quan es va presentar el productor per presentar-li una disculpa, se li va contestar que no es preocupés, perquè mai ningú al món hagués estat capaç de rodar-ho en tretze dies, i molt menys en deu. La pel·lícula emportà el Gran Premi del Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz i el seu èxit a la televisió és tal que la pel·lícula surt en versió llarga a les sales de cinema.