Felipe Tejera (Caracas, Veneçuela, 25 de maig de 1846 - 1924) fou un escriptor i poeta veneçolà, germà del compositor Francisco (1840-1878) i del literat, polític i diplomàtic Miguel (1848-1902).
Va fer els estudis en el Col·legi Roscio, i des de molt jove es dedicà al periodisme, col·laborant en diverses publicacions. Fou, des de 1888, professor de Literatura en la Universitat Central de Veneçuela i figurà entre els fundadors de l'Acadèmia de la Llengua, corresponent de la de l'Espanyola i de la d'Història, sent elegit bibliotecari perpetu de la primera. D'extensa i sòlida cultura, correcte i abundant estil, viva imaginació bon gust i perspicàcia, Tejera cultivà tots els gèneres, amb més o menys fortuna.
Amb el pseudònim de Rey de Bastos publica en la Tribuna Liberal una sèrie de cròniques de costums que rebel·len fonda sagacitat, resten plenes de sal àtica i ofereixen descripcions magistrals. Entre les seves altres obres cal mencionar: La Colombiada, poema en octaves reals i en 12 cants (1878); La Boliviada, poema de gran inspiració, malgrat que en ell si noten certes influències d'altres poetes; Nocturno indiano; La Hortensiada poema épico-burlesc; Hojas del Paraiso, poema en sis cants; Triunfar con la patria, drama; Poesías liricas i una traducció d'Ossian.
En prosa publicà: Historia de Venezuela, destinada a les escoles i de la que se’n feren quatre edicions en poc temps; Perfiles venezolanos (1881); Apéndice de los mismos; El progreso en la historia; La expósita, llegenda en prosa; Manual de literatura (1910); Historia de la literatura espanyola (1914); El simbolo apostólico, estudi històric-filosòfic.
I les biografies de: Miguel José Sanz; José Rafael Pacheco; José Francisco Bermúdez.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 59, pàg. 1484-85 ()
Categoria:Nascuts el 1846 Categoria:Morts el 1924 Categoria:Poetes veneçolans del segle XX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Escriptors de Caracas Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX