La Bultaco Alpina fou un model de motocicleta de fora d'asfalt fabricat per Bultaco entre 1971 i 1980. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 125 fins als 350 cc), per bé que les més populars foren les de 250 i 350 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. El seu nom provenia de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona, ja que la moto nasqué de la col·laboració del seu responsable, Manuel Fabregat, amb Francesc Xavier Bultó, l'amo de Bultaco, amb la idea de dotar aquesta unitat de la Creu Roja de vehicles adients per a prestar assistència als afeccionats a la moto de muntanya, aleshores molt nombrosos.
Pensada per a un ús mixt, a mig camí entre el trial i l'enduro (era bàsicament una Sherpa T amb suspensions més dures i amb el canvi de marxes de la Matador, el model d'enduro de la marca), l'Alpina obrí un segment de mercat fins aleshores inexistent i creà un nou concepte de motocicleta que fou anomenat trail (en anglès, "rastre" o "viarany"), una idea que triomfà comercialment i que aviat fou seguida per altres marques, com ara OSSA amb el seu model Explorer (1973) i Montesa amb la seva Cota 247-T (1974). Per bé que inicialment aquest tipus de motocicleta es destinava al l'ús per la muntanya i el camp, essent especialment apte per a l'excursionisme motoritzat (sol o amb passatger), amb els anys les trail s'anaren decantant cada cop més cap a les pistes forestals, una tendència iniciada pels fabricants japonesos als darrers anys de la dècada de 1970 que possibilità l'auge dels raids africans. Aquesta evolució ha fet que les actuals "trail" siguin més que res motos de carretera utilitzables en pistes forestals (com ara la BMW GS o la KTM Adventure).
L'Alpina assolí un important èxit comercial gràcies a la seva senzillesa, robustesa i facilitat de conducció, unit al poc manteniment que requeria. Era una motocicleta atractiva, còmoda i polivalent que estava a l'abast de tothom, al contrari d'allò que passava amb els models de trial, motocròs i enduro, altament especialitzats i destinats a un públic mínimament expert. El mateix Francesc Xavier Bultó n'era un entusiasta i amb la seva Alpina particular acostumava a fer excursions amb els seus fills i nets asseguts al dipòsit per la seva finca de Cunit, el mas de Sant Antoni.
Història Manuel Fabregat era un dels responsables de la Companyia Alpina de la Creu Roja, una unitat de Barcelona especialitzada en assistència a excursionistes, esquiadors i en general a tota mena d'accidentats al medi natural. Inscrit a la Secció d'Esquí de la companyia i afeccionat a la moto de fora d'asfalt, al final de la dècada de 1960 patí un accident mentre seguia com a espectador amb la seva moto una competició d'enduro (aleshores anomenat Tot-Terreny) a Manresa, amb tan mala sort que caigué per un terraplè i ningú no se n'adonà. Ferit, va tenir serioses dificultats per a sortir d'aquell indret i rebre ajuda.
Poc després de l'incident, Fabregat proposà la creació d'una brigada motoritzada que pogués prestar assistència al creixent nombre d'aficionats a la moto de muntanya (en aquella època en ple apogeu, amb nombrosos propietaris de models de trial i enduro de Bultaco, Montesa i OSSA sortint a gaudir-ne cada cap de setmana). Aprovada la seva idea, s'establí contacte amb Paco Bultó, qui de seguida s'interessà per la iniciativa. Partint de la base d'un dels models estrella de Bultaco, la Sherpa T, en aquells moments la millor moto de trial del mercat, es va projectar una moto més polivalent, amb desenvolupaments del canvi més llargs, seient més gros i còmode, amortidors més durs, pneumàtics de motocròs i dipòsit més gran per tal de tenir més autonomia. Per al canvi es va adoptar la caixa d'una Matador.
Finalment, el 1971 nasqué l'Alpina, una moto equilibrada, més còmoda que les de trial i més manejable que les de motocròs i enduro.
Unitat Moto-Alpina miniatura|Una Alpina de 1971 i un membre de la Creu Roja durant un curset infantil al Toll el 1976 Com a reconeixement a la col·laboració de la Companyia Alpina, Bultó decidí que el nou model de la marca portés el seu nom. Des d'aleshores, a més, la Creu Roja creà una unitat motoritzada dins la Companyia Alpina sota el comandament de Fabregat que nomenà "Moto-Alpina", equipada inicialment amb diverses unitats de Bultaco Alpina cedides per l'empresa i, més endavant, amb tota mena de motocicletes de muntanya (ja fossin Bultaco Sherpa T, Montesa Cota 247 o Cota 348) cedides desinteressadament per diversos fabricants i concessionaris.
El centre de trobada dels membres de la unitat fou inicialment un petit espai al costat del claustre d'un antic monestir de monges, al número 185 del carrer Aribau de Barcelona, passant després per la plaça Borràs de Sarrià i els carrers Pujades, Joan d'Àustria, i Fusina, seus de la Creu Roja espanyola de Barcelona al llarg de la història. La unitat Moto-Alpina desenvolupà la seva activitat fins a la fi dels anys setanta, quan la manca de mitjans per a la renovació de les motos va fer que la seva activitat s'anés extingint gradualment (la crisi del sector va fer que els qui abans col·laboraven desinteressadament en aquest projecte deixessin de fer-ho). Tot i així, la unitat ha seguit formalment activa fins a l'actualitat. Pel que fa a Manuel Fabregat, el 2008 li fou atorgada la Medalla al Mèrit Motociclista.
D'altra banda, cal dir que a banda de la Creu Roja, entitats com ara l'exèrcit i la guàrdia civil espanyols també varen ser equipades durant anys amb unitats de Bultaco Alpina.
Característiques Al moment del seu llançament, l'Alpina fou equipada amb el motor de la Sherpa T 250, el canvi de marxes de la Matador (més llarg que el de la Sherpa T), un dipòsit de 8,5 litres i un còmode seient de dues places. Era ideal per a fer-hi passejades pel camp. El 1973 apareixen les versions de 125, 175 i 350 cc.
Al llarg de la seva història, aquesta moto rebé molt poques modificacions, bàsicament petits canvis en les cilindrades per necessitats de producció, un volant magnètic més gran per a donar-li més suavitat (el seu comportament era òptim a baixes revolucions) i un petit augment en la distància entre eixos.
Versions Una de les primeres Alpina 250 de 1971, destinades a la Creu Roja|miniatura Els principals canvis que s'anaven introduint a les diferents versions del model es basaven més que res en simples actualitzacions estètiques. Pel que fa als motors, els canvis s'hi feien per a unificar-ne la producció amb els que es fabricaven de la Sherpa T a cada moment, per tal d'estalviar costos (l'Alpina era una moto senzilla i sempre tingué un baix cost de producció). Les darreres Alpina foren les versions 212 (250 cc) i 213 (350 cc), aparegudes el 1977, i es mantingueren en venda fins a gairebé el tancament de la fàbrica, quan a causa de la crítica situació financera de l'empresa es va abandonar la seva producció per tal de centrar els esforços en la comercialització d'un reduït nombre de models.
Llista de versions produïdes
Id. ModelCilindradaAnysNúm. SèriePintura dipòsit85 250 1971 - 1974 85.000.001 Blau amb franja argentada inferior97 125 1973 - 1974 97.000.00198 175 98.000.00199 350 99.000.001113 125 1974 113.000.001 ?114 175 114.000.001115 250 115.000.001 Blau amb franja argentada inferior116 350 116.000.001 Blau amb franja carbassa inferior137 250 1974 - 1976 137.000.001 Blau amb doble franja argentada138 350 138.000.001 Blau amb doble franja carbassa165 250 1976 165.000.001 Vermell amb doble franja argentada superior166 350 166.000.001187 250 1976 - 1977 187.000.001 Blau amb franja argentada superior i inferior188 350 188.000.001 Vermell amb franja argentada superior i inferior189 175 189.000.001 ?211 175 1977 - 1979 211.000.001 Vermell amb ratlla blanca 212 250 1977 - 1980 212.000.001 Verd amb ratlla blanca213 350 1977 - 1979 213.000.001 Vermell amb ratlla blanca Notes
Models 85, 97, 98 i 99 La primera Alpina era estèticament molt semblant a la Sherpa T de l'època, de la qual se'n diferenciava sobretot pel color (era blava en comptes de vermella) i pel selló i dipòsit sobredimensionats. Tota la resta era pràcticament igual, incloent-hi els pneumàtics, el manillar i el parafang anterior de trial (per bé que les unitats destinades al mercat nord-americà duien el parafang aixecat, tipus enduro).
Fitxa tècnica Bultaco Alpina125175250350miniatura|center|Alpina 250 de 1971miniatura|center|A la dreta: Alpina 350 de 1971Id. Model 97 98 85 99Núm. Sèrie 97.000.001 98.000.001 85.000.001 99.000.001 Anys 1973 - 1974 1971 - 1974 1973 - 1974 CC 124,98 174,77 244,29 326,03Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 60,9 x 60 mm 72 x 60 mm 83,2 x 60 mmCompressió 10:1 9:1CV 11,2 a 5.500 rpm 14 a 5.500 rpm 19,8 a 5.500 rpm 21 a 5.500 rpmCarburador Amal 625 Amal 627Canvi 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpicaSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,00 x 18Frens davant Tambor 125 x 25 mmFrens darrera Tambor 140 x 40 mmPes en sec 97 kg 98,5 kgDipòsit Blau amb franja argentada inferior (10 litres)
Models 113, 114, 115 i 116 La segona versió de l'Alpina es diferenciava de la primera especialment per la nova decoració i combinació de colors, però també pel selló i dipòsit (encara més grossos) i, sobretot, per un acabat més decididament decantat cap a l'enduro: pneumàtics de motocròs, manillar alt i ample amb barra de reforç i parafang anterior aixecat.
Fitxa tècnica Bultaco Alpina125175250350miniatura|center|Alpina 250 de 1974 (el parafang anterior original anava aixecat)Id. Model 113 114 115 116Núm. Sèrie 113.000.001 114.000.001 115.000.001 116.000.001 Anys 1974CC ? ? 244,29 347,95Diàmetre x Carrera ? ? 72 x 60 mm 83,2 x 64 mmCompressió ? ? 9:1 9,5:1CV ? ? 19,8 a 5.500 rpm 22,7 a 5.500 rpmCarburador ? ? Amal 627Canvi 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpicaSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,00 x 18Frens davant Tambor 140 x 35 mmFrens darrera Tambor 140 x 40 mmPes en sec ? ? 97 kg 99 kgDipòsit ? ? Blau amb franjaargentada inferior(10,5 litres) Blau amb franjacarbassa inferior(10,5 litres)
Models 137 i 138 La tercera versió de l'Alpina era pràcticament idèntica estèticament a la segona. La principal diferència visual era la nova decoració del conjunt dipòsit-selló, amb dues franges de color en comptes d'una de sola, així com per la tapa de filtre també en dos colors.
Fitxa tècnica Bultaco Alpina250350miniatura|center|Alpina 250 de 1974Id. Model 137 138Núm. Sèrie 137.000.001 138.000.001 Anys 1974 - 1976CC 244,29 347,95Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 83,2 x 64 mmCompressió 9:1 8,5:1CV 14,4 a 5.500 rpm 18 a 5.500 rpmCarburador Amal 2928Canvi 5 velocitatsSuspensió davant Forquilla telescòpicaSuspensió darrera Amortidors hidràulicsPneumàtic davant 3,00 x 21Pneumàtic darrera 4,00 x 18Frens davant Tambor 140 x 30 mmFrens darrera Tambor 140 x 30 mmPes en sec 98,5 kgDipòsit Blau amb doble franjaargentada (10,5 litres) Blau amb doble franjacarbassa (10,5 litres)
Models 165 i 166 La quarta versió de l'Alpina abandonava el tradicional color blau d'aquest model per passar al vermell. Canviava també el tradicional selló, ara més llarg i alt, amb corretja de subjecció per al passatger. Al mateix temps, s'abandonava definitivament el típic conjunt dipòsit-selló d'una sola peça i es passava al sistema clàssic de dipòsit i selló per separat.
Fitxa tècnica