va ser un astrònom i astrofísic estonià. Va treballar durant gran part de la seva vida (1948-1981) a l'Observatori d'Armagh d'Irlanda del Nord. Vs ser especialmenty conegut pel seu treball pioner sobre la dinàmica del sistema solar, en particular sobre el núvol d'Oort i l'efecte Iarkovski.
Öpik va estudiar en la Universitat de Moscou, i es va especialitzar en l'estudi de cossos celestes distants, com asteroides, cometes, i meteoroides. Va completar el seu doctorat en la Universitat de Tartu. Va ser el primer i el que va exercir més temps com a editor de l'Irish Astronomical Journal (1950–1980) i hi va publicar sovint les seves pròpies investigacions. El 1916 va publicar-hi un article en què estimava les densitats d'estrelles binàries visuals. Un any abans, va estudiar l'estrella nana blanca 40 d'Eridà i va determinar que la seva densitat era 25.000 vegades la densitat del Sol, però va concloure que el resultat és impossible.
El 1922 va predir que a Mart hi hauria una gran quantitat de cràters molt abans que es comprovés mitjançant sondes espacials. El 1932 va postular una teoria sobre els orígens dels cometes en el nostre sistema solar. Ell creia que aquests cometes orbitaven en un núvol que es trobava més enllà de l'òrbita de Plutó. Aquest núvol es coneixeria més tard com la núvol d'Oort. També va inventar la rocking camera, que permet determinar la velocitat a la qual entren els meteors en l'atmosfera. El 1922 va calcular la distància exacta d'un objecte intergalàctic (Andròmeda). Va determinar la distància utilitzant un nou mètode astrofísic basat en les velocitats de rotació observades de la galàxia, que depèn de la massa total al voltant de la qual giren les estrelles, i en la suposició que la lluminositat per unitat de massa era la mateixa que la de la nostra galàxia. Va concloure que la distància era de 450 kpc. El seu resultat estava d'acord amb altres estimacions d'aquells temps (de 100 a 1000 kpc) i s'acostaven més a les estimacions recents (778 kpc) que el resultat de Hubble (275 kpc).
El 1944, va deixar el seu país natal a causa de la por de la imminent entrada de l'Exèrcit Roig a Estònia. Va viure a Alemanya com a refugiat, i va exercir com a rector a la Universitat del Bàltic per a refugiats. El 1948, l'Observatori d'Armagh li va oferir un lloc de treball que Ernst no va dubtar a acceptar. També va plantejar la Teoria de l'Univers Polsant. El 1975 va rebre la Medalla d'or de la Reial Societat Astronòmica, el 1976 li va ser concedida la Medalla Bruce, i el 1960 se li va atorgar la Medalla J. Lawrence Smith. L'asteroide (2099) Öpik va ser nomenat en el seu honor.
Referències
Enllaços externs Sonoma State University on Ernst Öpik Armagh Observatory on Ernst Öpik Evening Standard (London); "Lembit and his Very Cheeky Family"
Categoria:Científics estonians Categoria:Astrònoms europeus Categoria:Alumnes de la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Categoria:Alumnes de l'Institut Gustau Adolf Categoria:Persones del comtat de Lääne-Viru Categoria:Morts a Irlanda del Nord Categoria:Professors de la Universitat de Tartu Categoria:Professors de la Universitat de Maryland Categoria:Morts el 1985 Categoria:Nascuts el 1893