Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès, més conegut com a Léo Taxil (Marsella, 21 de març de 1854 – Sceaux, 31 de març de 1907) va ser un escriptor maçó francès, instigador del que es va conèixer com la «Broma de Taxil», amb què va enredar econòmicament el papa Lleó XIII i diversos bisbes de França.
Pseudònims Jogand-Pagès va utilitzar diversos pseudònims:
Léo Taxil (pseudònim col·lectiu: diversos autors el van utilitzar). Dr. Bataille Dr. Charles Hacks (pseudònim col·lectiu) Paul de Régis Adolphe RicouxQuelques erreurs des anti-maçons Samuel Paul Rosen
Biografia Als 16 anys Jogand-Pagès ja editava un diari, La Marotte, que es va arribar a prohibir per «haver atemptat contra els bons costums». Va ser condemnat a vuit anys de presó. Va aconseguir escapolir-se a Suïssa i va tornar aprofitant una amnistia. Es va dedicar a la premsa anticlerical i el 1885 va ser rebut com a maçó amb el grau d'aprenent. L'any següent va ser expulsat de la lògia per haver plagiat un text, i llavors es va convertir en un autor antimaçònic.
En la «Broma de Taxil» va acusar la maçoneria de satanisme i d'adoració a un ídol amb cap de boc, definit com a Bafomet, usant textos falsos d'Albert Pike. El 1897, Taxil va confessar que el seu antimaçonisme era una broma, fet que va resultar un escàndol.
Taxil és el creador d'una suposada lògia satànica Palladium, el qual va ser obligat a desmentir en una conferència davant la Societat Geogràfica de París el 19 d'abril de 1897. En la reunió, i davant la sorpresa general dels presents, va dir: "El Palladium ja no existeix, jo el vaig crear i jo ho vaig destruir [... ]". I tot seguit va sortir per la porta del darrere abans de qualsevol reacció de la gent allà reunida.
Obres miniatura|Leo Taxil
Llibres anticlericals 1879: À bas la calotte!. 1879: Les soutanes grotesques. 1879: La chasse aux corbeaux. 1879: Le fils du jésuite. 1880-1882: Calotte et calotins, història il·lustrada del clergue i de les congregacions. 1881: Les borgia. 1882: Les pornographes sacrés : la confession et les confesseurs. 1882: La Bible amusante. 1882: Un pape femelle. 1883: L'empoisonneur Léon XIII et les cinq millions du chanoine. 1883: La prostitution contemporaine. 1883: Pie IX devant l'Histoire. 1884: Les amours de Pie IX, Llibre publicat sota el nom de A. Volpi però no reconegut per Taxil. 1884: Les maîtresses du Pape. 1884: La Vie de Veuillot immaculé.
Llibres antimaçònics
Les soeurs maçonnes Les Frères trois points L'Antéchrist ou l'origine de la franc-maçonnerie Le chute du Grand Architecte Les assassinats maçonniques 1886: Les mystères de la franc-maçonnerie. 1886: Le Vatican et les francs-maçons. 1887: La franc-maçonnerie dévoilée. 1887: Confession d'un ex-libre penseur. 1887: Histoire anecdotique de la Troisième République. 1888: La France maçonnique. 1888: La ménagerie républicaine. 1891: la corruption fin de siècle. 1895: Le diable au XIXè siècle.
Referències
Bibliografia Massimo Introvigne: Enquête sur le satanisme : satanistes et antisatanistes du XVIIe siècle à nos jours, traduït de l'italià al francès per Philippe Baillet. París: Dervy, 1997.
Enllaços externs
Biografia de Taxil i història completa de la seva "broma", Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon . «L'affaire Diana Vaughan – Léo Taxil au scanner. La plus grande mystification du XIXe siècle… mais pas celle qu’on croit» , article de Athirsata a Sources Retrouvées. París, 2002. LLoc web catòlic que creu que la Broma de Taxil va ser veritat.
Categoria:Maçons francesos Categoria:Ateus europeus Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Escriptors marsellesos Categoria:Correctors de textos europeus Categoria:Morts el 1907 Categoria:Morts a Sceaux Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1854