miniatura|275x275px| Llúdries al port d'Ortigueira La ria d'Ortigueira, també coneguda com a ria de Ortigueira i Ladrido, . Ministerio de Fomento (desembre del 2002). Accedit el 15 de juliol del 2015. és una ria de la província de La Corunya, a Galícia. Forma part de les Rías Altas i es troba entre la ria de Cedeira i la ria d'O Barqueiro. Es troba a la desembocadura del riu Mera, a la costa del mar Cantàbric.
Coneguda també com a ria de Santa Marta de Ortigueira o, més comunament, com ria d'Ortigueira, és un importantíssim lloc de pas i hivernada d'aus aquàtiques que es troba inscrita en el Conveni de Ramsar, a l'Inventari de zones humides de Galícia i en el Registre general d'espais naturals de Galícia
És considerada ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus) i ZEC (Zones especial de conservació).Decreto 37/2014, de 27 de marzo, por el que se declaran zonas especiales de conservación los lugares de importancia comunitaria de Galicia y se aprueba el Plan director de la Red Natura 2000 de Galicia (D.O.G. n.º 62, de 31 de marzo de 2014).
Geografia Es troba encaixonada entre la serra de Capelada per l'oest i la serra de Coriscada per l'est. Les dues discorren gairebé paral·leles en direcció nord-est i culminen al mar Cantàbrica, en els caps Ortegal i Estaca de Bares respectivament. La ria d'Ortigueira ocupa un vast i serpentejant estuari creat pel riu Mera. En el seu marge oriental es troba el riu Baleo, el qual al seu torn forma la petita ria de Lladruc, la qual pren el seu nom del llogaret situat als peus de la seva desembocadura. Les seves aigües banyen als municipis d'Ortigueira i Afecte.
Té uns 10 km de longitud, una amplada màxima de 3 km i el seu calat és tan reduït que es buida gairebé del tot durant la baixamar, deixant exposada una amplíssima plana intermareal en la qual predominen els llims i fangs en els seus trams alt i mig i els fons sorrencs en el seu tram final, en els voltants de la platja de Morouzos.
Climatologia El clima de la ria d'Ortigueira és oceànic, amb temperatures suaus a l'estiu i hivern i pluges molt abundants, normalment superiors als 1000 mm de precipitació mitjana anual. La humitat relativa és alta durant tot l'any i la temperatura mitjana anual ronda els 13º.
Durant els mesos que van de juny a octubre predominen els vents de direcció nord-est. Són vents càlids que arriben des del mar carregats d'humitat i que es refreden en ascendir les serres costaneres. Es tracta de l'efecte Föhn: el ràpid refredament condensa el vapor d'aigua i es genera un mantell ennuvolat d'estancament (Núvol orogràfic) a baixa altitud, molt típic dels estius de tota la costa nord gallega, que deixa temperatures molt suaus i freqüents encara que febles precipitacions al marge de sobrevent de les serres.
Flora Com a la resta de litoral de Galícia, el bosc autòcton ha desaparegut pràcticament de les seves riberes causa de el monocultiu d'eucaliptus, tot i que encara sobreviuen petits pedaços on proliferen els salzes, bedolls, castanyers, roures, etc. Al sotabosc abunden les esbarzers (Rubus lusitanicus) i diverses espècies de falgueres amb preponderància de la falguera aquilina (Pteridum aquilinum), mentre que en el matoll les espècies predominants són els tojos (Ulex europaeus) i la ginesta negra (Cytisus scoparius) Al llarg de les ribes i en els illots que no queden coberts per la marea creixen jonqueres (Scirpus holoschoenus i Juncus acutus principalment) ia principis de la primavera, a les zones ombrívoles i embassades, floreixen milers d'exemplars de lliri groc (Iris pseudacorus).
En la plana intermareal podem trobar praderies de Zostera marina i multitud d'espècies d'algues, com ara: molsa d'Irlanda, Gelidium sesquipedale, laminaria i Codium tomentosum. Finalment, els topònims Ortigueira i Ortegal (d'origen llatí) fan referència a l'abundància de ortigues, que de fet continuen sent molt abundants i utilitzades tradicionalment en aquesta zona per les seves virtuts terapèutiques i gastronòmiques.
Fauna Mamífers Llúdriga, cabirol, senglar, teixó, guineu, marta, mostela, esquirol vermell, ratpenat orellut daurat, rata d'aigua, etc.
Amfibis i rèptils Reineta arbòria, granota roja, tritó ibèric, salamandra lusitànica, salamandra comuna, escurçó de Seoane i llangardaix verd-i-negre. També hi ha la sargantana serrana, un rèptil l'hàbitat típic són les serres i serralades de mitjana i alta muntanya, entre els 600 i els 2000 msnm; però que a l'entorn d'aquesta ria habita a les zones costaneres a nivell de la mar.
Aus És un dels aiguamolls més importants de Galícia i constitueix un santuari per a un gran nombre d'espècies d'anàtids, limícoles i garses que passen l'hivern al seu abric. Moltes altres espècies fan escala a les seves riberes durant els seus trànsits migratoris de primavera i tardor.
A continuació, una relació de les espècies presents al llarg de l'any: espècies sedentàries pardal de bardissa raspinell comú Ànec collverd gaig Astor comú trist Pinsà borroner Mallerenga carbonera mallerenga petita cargolet cotxa fumada cornella corb tallarol capnegre tallarol de casquet sit gratapalles esparver comú gavià argentat Pardal falcó pelegrí mallerenga blava cadernera Cuereta blanca òliba blauet merla d'aigua merla mite Ànec negre comú tudó passerell Perdiu pit-roig picot garser gros pinsà Picot verd comú Polla d'aigua comuna aligot comú bruel bitxac comú tórtora turca garsa Verderol espècies hivernants becadell comú Tètol cuanegre Tètol cuabarrat Alosa vulgar ànec griset ànec cuallarg Ànec xiulador eurasiàtic Xivitona comuna Gamba verda Gamba roja comuna Gamba roja pintada fredeluga europea Grasset de muntanya Grasset de costa xatrac àrtic xatrac comú xatrac becllarg Corriol anellat gros Pigre gris Corb marí gros corb marí emplomallat Territ variant territ gros territ fosc territ de tres dits Platalea estornell negre estornell vulgar martinet blanc agró blanc bernat pescaire gabió Gavina vulgar Gavià fosc Garsa de mar eurasiàtica Ànec cullerot comú Remena-rocs comú Cabusset comú cabussó collnegre cabussó orellut Becut eurasiàtic polit cantaire espècies d'estiu Capsot d'esquena roja Enganyapastors europeu oreneta comuna falciot negre Espècies accidentals i / o en pas migratori Àguila peixatera gavot Mascarell atlàntic xoriguer comú corriol camanegre corriol pit-roig Daurada grossa Calàbria grossa còlit gris cucut comú verderola Sit blanc Gavinot polar Bec de serra petit bec de serra mitjà Tórtora eurasiàtica
Referències
Ortigueira