miniatura|Primera edició. Venècia, 1610. Vespro della Beata Vergine (Vespres de la Beata Verge), SV 206 i 206a, -més correcte en llatí: Vesperis in Festis Beata Mariae Vergine, o informalment: Vespres de 1610 - és una composició musical de Claudio Monteverdi. El terme «Vespres» (pregàries del vespre) deriva dels oficis divins de l'església Catòlica, un conjunt de pregàries diàries que han mantingut la seva estructura durant 1.500 anys. Amb perspectiva, els vespres de Monteverdi van ser l'obra de música sacra més ambiciosa abans de Bach. Dins dels seus 90 minuts, la peça inclou l'actuació de solistes, cor i orquestra, i conté elements tan litúrgics com extra-litúrgics.
Els vespres són composicions basades en diversos texts bíblics que s'utilitzen tradicionalment a les litúrgies d'algunes festivitats marianes de l'església catòlica: el text introductori Deus in adjutorium (Salm 69), cinc salms arranjats, motets sacres i una sonata (anomenats "sacris concertibus") intercalats entre els salms, un càntic tradicional, dos arranjaments del text del Magnificat, i el Benedicamus Domino com a conclusió de l'obra.
Història i context Els Vespres marians de 1610 de Monteverdi van significar la primera obra sacra del compositor, vint-i-vuit anys després de la seva primera publicació. Destaca per la integració d'estils antics i tècniques compositives noves; això fa que el conjunt no es pugui classificar dins la categoria de prima pratica ni tampoc dins la seconda pratica. Els Vespres es van publicar el juliol de 1610 conjuntament amb una missa a sis veus que parodiava un motet de Nicolas Gombert (In illo tempore loquante Jesu). Aquesta primera impressió dels Vespres va fer-se a Venècia mentre el Monteverdi estava treballant a la cort ducal de Màntua. No hi ha cap registre històric que indiqui a quina de les dues ciutats es va interpretar l'obra per primera vegada. El motiu de publicació segueix sent un tema de debat. En aquell moment, el compositor estava en una situació econòmica i personal complicada: era vidu i tenia dos fills joves a càrrec seu. A més, les relacions amb el duc de Màntua s'havien enrarit i Monteverdi havia de considerar alternatives laborals. Així, és probable que l'obra servís com a carta de presentació per a un càrrec a Venècia o a Roma. En aquest sentit, crida l'atenció la dedicatòria al papa que Monteverdi va incloure a la primera pàgina de la publicació. L'acceptació del pontífex implicava, a més, silenciar les crítiques cap a l'estil modern de les obres de Monteverdi, assenyalat públicament per figures com Artusi. Si s'analitza la portada de la publicació original, es pot veure com la missa que acompanya els Vespres ocupa el lloc principal. Aquesta missa està construïda seguint els cànons compositius de la prima pratica, molt més acceptats per l'església de l'època. Els Vespres, en canvi, presenten elements més moderns i d'estil Venecià, tot i estar construïts sobre cantus firmus. Amb tot, Monteverdi va convertir-se en maestro di cappella a la Basílica de Sant Marc de Venècia l'any 1613, de manera inesperada després de la mort del maestro Giulio Cesare Martinengo.
L'obra representa una fita dins la història de la música occidental, sobretot gràcies al plantejament singular que Monteverdi va donar a cada un dels moviments. Aquesta composició religiosa i monumental no només presenta moments d'intimitat i pregària; també incorpora música secular i un amalgama de formes musicals -sonates, motets, càntics, salms- sense renunciar a la unitat global. Monteverdi aconsegueix aquesta cohesió gràcies a l'ús del cant gregorià original de cada text com a base (cantus firmus) dels moviments de l'obra. Avui dia, més de quatre-cents anys després, encara no s'han esclarit les intencions concretes del conjunt. El tema ha generat debat entre musicòlegs durant dècades. Graham Dixon va suggerir que l'arranjament dels Vespres encaixa més a les festivitats de Santa Bàrbara que a les de la Verge Maria, tot afirmant que els texts del Càntic dels Càntics es poden utilitzar per a qualsevol santa. Segueix l'argument suggerint que l'obra s'hauria pogut modificar i adaptar a festivitats marianes per "motius de màrqueting". Diversos fets donen suport a aquesta versió: només hi ha dues cançons marianes en tota l'obra (Audi Coelum i Ave Maris Stella); la sonata es podria adaptar fàcilment a qualsevol nom de verge; i a més, el text del Duo Seraphim té relació amb Santa Bàrbara -perquè aquesta en general es relaciona amb la Trinitat.
Els Vespres són una obra monumental i requereixen la participació d'un cor prou gran i capacitat, que pugui executar fins a deu parts vocals simultànies i també dividir-se en cors separats en algunes seccions de l'obra. Tot això, mentre s'acompanyen els set solistes diferents que intervenen durant tota la peça. Una dada interessant és el fet que Monteverdi no inclogués la instrumentació del ripieno; a la partitura només hi apareixen les parts de violí i corneta solistes. A més, tampoc va especificar el conjunt d'antífones en cant gregorià, que tradicionalment es canten després de cada salm i després del Magnificat final. Aquestes dues característiques permeten que els intèrprets adaptin l'obra a les possibilitats instrumentals de cada ocasió i que els Vespers es puguin cantar en múltiples festivitats si s'escullen les antífones que hi corresponen. Un altre exemple clar de la intenció adaptativa de l'obra és l'existència de dues versions del Magnificat, una per a formació petita i l'altra per a un conjunt més gran. Alguns acadèmics n'extreuen que els Vespres no van ser pensats com una sola obra, encara que s' interpretin generalment com a tal.
Debat sobre els motets Hi ha discussió sobre la naturalesa del conjunt de motets Nigra sum, Pulchra es, Duo Seraphim i Audi Coelum. La portada de la primera edició de la partitura suggereix que aquests no van ser concebuts exclusivament dins dels Vespers, sinó que formen un conjunt separat de concerts sacres. Amb tot, el fet que estiguin col·locats entre els salms, indica que sí que es van pensar com a part de l'obra. Es pensa que els motets també es van interpretar independentment en altres ocasions, com per exemple a la cort del duc de Màntua, per qui Monteverdi treballava. A més, els motets podrien ser substituts de les antífones, o bé ser-ne un complement.
Estructura Com en altres litúrgies de vespre, els Vespres de la Beata Verge s'estructuren en un responsori, cinc salms, un himne i un magnificat. Entre els salms, Monteverdi va afegir quatre concerts sacres, que estan construïts sobre un estil propi, basat en el cant monòdic acompanyat de polifonia.
Ordinari de l'ofici (amb relació de textos) Responsori (): Versicle: Deus in adjutorium meum intende. Resposta: Domine ad adjuvandum em festina (). Cor a sis veus i dotze intruments (si plau). Domine ad adiuvandum me festina. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio et nunc et semper et in saecula saeculorum. Amen. Alleluia.
no tardeu a defensar-me, Senyor. Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén. Al·leluia. Aquest moviment fa ús d'elements musicals provinents de l'obertura de l'òpera L'Orfeo. Salm: Dixit Dominus (). Cor a sis veus i sis instruments. Dixit Dominus Domino meo: Sede a dextris meis: Donec ponam inimicos tuos, scabellum pedum tuorum. Virgam virtutis tuae emittet Dominus ex Sion: dominare in medio inimicorum tuorum. Tecum principium in die virtutis tuae in splendoribus sanctorum, ex utero ante luciferum genui te. luravit Dominus, et non poenitebit eum: Tu es sacerdos in aeternum secundum ordinem Melchisedech. Dominus a dextris tuis, confregit in die irae suae reges. ludicabit in nationibus, implebit ruinas, conquassabit capita in terra multorum. De torrente in via bibet: propterea exaltabit caput. Cloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio et nunc et semper, et in saecula saeculorum. Amen.
Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que faci dels teus enemics l'escambell dels teus peus. Que el Senyor estengui lluny des de Sió, el poder del teu ceptre! Impera enmig dels enemics. Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, des del principi jo t’he engendrat. El Senyor no es desdiu del que jura: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. El Senyor és al teu costat, i abat els reis el dia que s'indigna: judica els pobles i els fa presoners, abat governants arreu de la terra. Et fa guia del poble camí del seu país; així redreçaràs el cap. Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén. Motet: Nigra sum (del Càntic dels Càntics). Tenor solista i cor. Nigra sum, sed formosa, filiae Ierusalem. Ideo dilexit me rex et introduxit me in cubiculum suum et dixit mihi: Surge, amica mea, et veni. Iam hiems transiit, imber abiit et recessit, flores apparuerunt in terra nostra. Tempus putationis advenit.
Soc negra, però formosa, filles de Jerusalem. Per això el rei m’estima i m’introduí a la seva cambra, i em digué: Aixeca’t, amiga meva, i vine. L'hivern ha passat, l'aiguat s'ha allunyat i se n'ha anat, han esclatat les flors a la nostra terra, ha arribat el temps de la poda. Salm: Laudate pueri (). Cor a vuit veus i orgue. Laudate pueri Dominum, laudate nomen Domini. Sit nomen Domini benedictum ex hoc nunc et usque in saeculum A solis ortu usque ad occasum laudabile nomen Domini. Excelsus super omnes gentes Dominus et super coelos gloria eius. Quis sicut Dominus Deus noster, qui in altis habitat, et humilia respicit in coelo et in terra? Suscitans a terra inopem, et de stercore erigens pauperem; Ut collocet eum cum principibus, cum principibus populi sui. Qui habitare fecit sterilem in domo, matrem filiorum laetantem. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio et nunc et semper et in saecula saeculorum. Amen.
Servents del Senyor, lloeu-lo, lloeu el nom del Senyor. Que sigui beneït el nom del Senyor ara i per tots els segles. Des de la sortida fins a la posta del sol, lloeu el nom del Senyor. El Senyor és excels als ulls de tots els pobles, la seva glòria s'eleva més enllà del cel. Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron, i des d'allí s'inclina per veure el cel i la terra. Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos, els poderosos del seu poble. La que vivia estèril a casa, la fa mare feliç amb els fills. Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre. i pels segles dels segles. Amén. Motet: Pulchra es (del Càntic dels càntics). Duet vocal. Pulchra es, amica mea, suavis et decora filia Ierusalem. Pulchra es, amica mea, suavis et decora sicut Ierusalem, terribilis ut castrorum acies ordinata. Averte oculos tuos a me, quia ipsi me avolare fecerunt.
Ets bella, amiga meva, suau i formosa, filla de Jerusalem. Ets bella, amiga meva, suau i formosa, com Jerusalem, terrible com un exèrcit en ordre de batalla. Aparta els teus ulls de mi, perquè m’han trasbalsat. Salm: Laetatus sum (). Cor a sis veus. Laetatus sum in his, quae dicta sunt mihi: In domum Domini ibimus. Stantes erant pedes nostri, in atriis tuis Ierusalem. Ierusalem, quae aedificatur ut civitas: cuius participatio eius in idipsum. Illuc enim ascenderunt tribus, tribus Domini: testimonium Israel ad confitendum nomini Domini. Quia illic sederunt sedes in iudicio, sedes super domum David. Rogate quae ad pacem sunt Ierusalem: et abundantia diligentibus te: Fiat pax in virtute tua: et abundantia in turribus tuis. Propter fratres meos et proximos meos, loquebar pacem de te: Propter domum Domini Dei nostri, quaesivi bona tibi. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio et nunc et semper, et in saecula saeculorum. Amen.
Quina alegria quan em van dir: Anem a la casa del Senyor. Ja han arribat els nostres peus