miniatura|Des del Luna 24 soviètic en 1976 que cap objecte fabricat per l'home realitza un aterratge suau sobre la Lluna. miniatura|L'observatori Gaia observarà prop d'1 bilió d'estrelles en la Via Làctia Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2013. En aquest any, es van realitzar grans fites en el vol espacial, mentre que agències espacials al voltant del món realitzaven les primeres missions en l'exploració robòtica del sistema solar, també es van posar en marxa observatoris científics i l'arribada d'una nova nau espacial de subministrament no tripulada a l'Estació Espacial Internacional. També al mateix any, Virgin Galactic i altres empreses de vol espacial privat van avançar en el seu camí de fer possibles els vols espacials turístics, mentre que un astronauta canadenc va esdevenir una estrella dels mitjans socials explicant la seva vida quotidiana durant la seva estada a l'espai.
Vols espacials tripulats En el 2013 es van realitzar cinc llançaments orbitals tripulats, tots amb èxit, transportant un total de 15 astronautes a l'òrbita. Totes aquestes missions van utilitzar naus espacials Soiuz russes o Shenzhou xineses. La nau espacial de subministrament no tripulada Cygnus, desenvolupada per la societat d'Orbital Sciences en el marc del programa COTS de la NASA, va efectuar el seu primer vol en 2013. Llançat pel coet Antares del mateix grup, que s'utilitzarà per subministrar càrregues a l'ISS (menjar, gas, combustible, peces de recanvi).
Exploració no tripulada Sondes interplanetàries L'agència espacial americana, la NASA, va llançar en 2013 dues sondes espacials interplanetàries. MAVEN llançada el 18 de novembre destinada a orbitar Mart fins al setembre de 2015. Aquest orbitador té l'objectiu d'estudiar les característiques de l'atmosfera d'aquest planeta i també servir de relé de telecomunicacions per a l'equip col·locat al terra del planeta. El LADEE, llançat en setembre de 2013, és un petit orbitador lunar que estudia des de finals de novembre 2013 l'atmosfera (exosfera) i la pols de la Lluna. La Xina i l'Índia va fer un pas més en el domini de les tècniques de l'exploració espacial. La Xina va situar en òrbita lunar el Chang'e 3, i va allunar el 14 de desembre, dins la regió de Mare Imbrium per alliberar un rover de 120 kg. Va estudiar el terreny durant 3 mesos utilitzant diversos instruments científics. L'agència espacial índia per la seva banda, va llançar el 5 de nombre la sonda marciana Mars Orbiter Mission per a ser situada en òrbita al voltant del planeta roig vers l'octubre de 2015 per estudiar la seva geologia i el clima.
Satèl·lits científics En aquest any, l'Agència espacial europea (ESA) va llançar diverses missions científiques. La missió d'astrometria Gaia, llançada el 19 de desembre, destinada a determinar les característiques i la posició de milers de milions d'estrelles i d'altres objectes celestes (galàxies, asteroides) sobre una precisió sense igual dins el marc d'una missió de 5 anys. El SWARM va ser situat en òrbita el 22 de novembre, comprès en tres microsatèl·lits encarregats d'estudiar el camp magnètic terrestre. La NASA per la seva banda, va llançar el 28 de juny el petit telescopi espacial IRIS destinat a observar les emissions del Sol en ultraviolat proper i llunyà, amb l'objectiu d'aconseguir un modelat tridimensional dels intercanvis de matèria i energia en la cromosfera i la corona solar. SARAL va ser situat en òrbita el 25 de febrer, és un petit satèl·lit francoindi destinat a estudiar la circulació oceànica. Finalment, el Japó també va posar en marxa aquest any el petit telescopi espacial SPRINT-A destinat a estudiar dins de l'extrem ultraviolat les atmosferes dels planetes i satèl·lits del sistema solar dels que estan proveïts.
Llançadors Diversos llançadors han volat per primera vegada en 2013 :
El coet lleuger de combustible sòlid japonès Epsilon, successor del llançador M-V, va efectuar el seu primer vol el 14 de setembre. El llançador sud-corea KSLV, basat en un primer tram del llançador rus Angara i un segon tram de Corea del Sud, va col·locar la primera càrrega útil en òrbita el 30 de gener de 2013 després de dos intents fracassats en anys anteriors. El llançador americà Antares (de 5 a 6 tones en òrbita baixa) destinat a ser utilitzat per reabastir l'Estació Espacial Internacional com a part del programa COTS, va efectuar el seu primer vol el 21 d'abril. Es compon d'un primer tram desenvolupat a Ucraïna i a Rússia propulsat per dos motors NK-33 i un tram de combustible sòlid Castor. El coet lleuger de combustible sòlid xinès Kuaizhou va efectuar el seu primer vol el 25 de setembre de 2013. Una versió molt més potent del coet Falcon 9, la V1.1, va realitzar el seu primer vol el 29 de setembre. El llançador lleuger rus Soiuz-1, versió del coet Soiuz desproveïda d'acceleradors secundaris i alimentat per un NK-33, va efectuar el seu primer vol a finals de desembre.
Altres satèl·lits El petit satèl·lit europeu PROBA-V, va ser orbitat el 7 de maig, porta una versió més lleugera de l'instrument VEGETATION instal·lat sobre els satèl·lits Spot 4 i 5 i diversos altres demostradors tecnològics.
Altres esdeveniments Dos altres llançaments que van ser un fracàs: El 2 de juliol, un coet rus Protó-M va ser llançat des del cosmòdrom de Baikonur. Immediatament després d'aixecar-se del terra, el llançador comença a desviar de la seva trajectòria vertical i després es va estavellar 32 segons després de la ignició entorn d'1-2 km de la zona de llançament sense víctimes. El 9 de desembre, el tercer tram d'un coet xinès Llarga Marxa 4B que havia de posar en òrbita el satèl·lit sinobrasiler CBERS-3 es va apagar massa aviat i la càrrega útil va caure a la Terra.
Llançaments
|colspan=7|
Gener
|colspan=7|
Febrer
|colspan=7|
Març
|colspan=7|
Abril
|colspan=7|
Maig
|colspan=7|
Juny
|colspan=7|
Juliol
|colspan=7|
Agost
|colspan=7|
Setembre
|colspan=7|
Octubre
|colspan=7|
Novembre
|colspan=7|
Desembre
Encontres espacials Data (UTC)Nau espacialEsdevenimentComentaris16 FebrerCassini90è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1978 km.9 MarçCassini 5è sobrevol de ReaAcostament màxim: 997 km. Últim sobrevol de la Cassini sobre Rea.5 AbrilCassini 91è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1400 km.12 AbrilCassini Sobrevol de Pòl·luxAcostament màxim: 115000 km.23 MaigCassini 92è sobrevol de TitàAcostament màxim: 970 km.10 JuliolCassini 93è sobrevol de TitàAcostament màxim: 964 km.26 JuliolCassini 94è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1400 km.12 SetembreCassini 95è sobrevol de TitàAcostament màxim: 1400 km.6 OctubreLADEEInjecció en òrbita selenocèntricaL'òrbita preliminar va ser de 269 km x 15772 km, inclinada a 157 graus de l'equador.9 OctubreJunoSobrevol de la TerraAssistència gravitatòria, acostament màxim: 552 km.13 OctubreCassini 96è sobrevol de TitàAcostament màxim: 961 km.30 NovembreCassini 97è sobrevol de TitàAcostament màxim: 870 km.6 DesembreChang'e 3Injecció en òrbita selenocèntrica L'òrbita preliminar va ser de 100 km, reduïda a 15 km el 10 Desembre.14 DesembreChang'e 3Allunatge a Mare ImbriumPrimer mòdul de descens suau i astromòbil xinès.28 DesembreMars ExpressSobrevol de FobosAcostament màxim: 45 km.
Activitats extravehiculars date/Hora iniciDuracióTemps fiNau espacialTripulacióComentaris19 Abril14:036 hores20:41ISS Pirs Pavel Vinogradov Roman RomanenkoEs va instal·lar l'experiment d'ones de plasma i ionosfèric Obstanovka a l'exterior del mòdul de servei Zvezda. També es va substituir un dispositiu retroreflector avariat utilitzat com a ajuda navegacional per l'Automatic Transfer Vehicle i es va recuperat un experiment d'exposició de microbis Biorisk. Es va intentar recuperar l'experiment de mostres de materials Vinoslivost que va fallar quan va caure accidentalment mentre es portava de tornada a la resclosa d'aire del mòdul Pirs.11 Maig12:445 hores30 minuts18:14Expedició 35/36 ISS QuestSubstituït el 2B Pump Flow Control Subassembly (PFCS) en l'estructura Port 6 intentant trobar la font d'una fuita de refrigerant d'amoníac en l'estructura del Port 6 del Photo Voltaic thermal Control System (PVTCS).24 Juny13:326 hores34 minuts20:06Expedició 36/37 ISS Pirs Fyodor Yurchikhin Aleksandr MissurkinSubstituït un regulador de flux de fluids en el mòdul Zaria, prova del sistema d'acoblament Kurs en l'estació vista l'arribada d'un nou mòdul rus, instal·lació d'un experiment "Indicator", instal·lació d'escàners de bretxes en l'exterior de l'estació i fotografiar la multilayer insulation (MLI) que protegeix el segment rus de micrometeoroides i recollir mostres de la superfície exterior del cas de pressió sota el MLI per identificar senyals de deteriorament per materials microscòpics en el casc.9 Juliol12:026 hores7 minuts18:09Expedició 36/37 ISS Quest Christopher Cassidy Luca ParmitanoEs va substituir un Space-to-Ground Transmitter Receiver Controller avariat i un Mobile Base Camera Light Pan-Tilt Assembly, es van recuperar els experiments MISSE-8 i ORMatE-III, es va fotografiar l'AMS-02, es va traslladar dos Radiator Grapple Bars a banda i banda de l'estructura, es va redireccionar els cables d'alimentació per donar suport al nou mòdul rus MLM i es va instal·lar una coberta tèrmica multicapa per protegir la interfície d'acoblament del PMA-2.16 Juliol11:571 hores32 minuts13:29Expedició 36/37 ISS Quest Christopher Cassidy Luca ParmitanoEs va instal·lar un saltador de pont Y en les línies d'alimentació en l'estructura Z1, es van redireccionar 1553 cables de dades per a un grapple fixture i els cables Ethernet per a un nou mòdul rus. El passeig espacial va ser reduït poc després que Parmitano informés d'una fuita d'excés d'aigua en el seu vestit espacial.16 Agost14:367 hores29 minuts22:05Expedició 36/37 ISS Pirs Fyodor Yurchikhin Aleksandr MissurkinEs va redireccionar cables d'alimentació i ethernet per a la posterior instal·lació al futur mòdul Nauka. També es va instal·lar connectors entre els mòduls i un experiment científic de materials.22 Agost11:345 hores58 minuts17:32Expedició 36/37 ISS Pirs Fyodor Yurchikhin Aleksandr MissurkinEs va retirar una estació de comunicació per làser i es va instal·lar una estació de treball per a EVAs i una plataforma d'apuntament per a càmera a l'exterior del mòdul de servei Zvezda, inspecció i enduriment de diverses cobertes d'antena en el Zvezda, i es va instal·lar nous suports per a passeigs espacials.9 Novembre14:345 hores50 minuts20:24Expedició 37/38 ISS Pirs Oleg Kotov Sergey RyazanskyEs va portar la torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 a l'exterior de l'ISS. També van continuar els treballs en l'estació de treball d'activitats extravehiculars i una plataforma d'apuntament biaxial retirant els suports i perns de llançament, com també recuperar un equip experimental. La instal·lació planificada d'un suport de peu en el seient muntat de l'estació de treball es va ajornar un futur passeig espacial després que els astronautes van observar alguns problemes amb els seus alineaments.21 Desembre12:015 hores28 minuts17:29Expedició 38/39 ISS Quest Richard Mastracchio Michael S. HopkinsEs van retirar línies de fluid d'amoníac des del mòdul de bombes de l'Active thermal Control System; es va retirar un mòdul de bombes de l'estructura d'estribord i es va guardar en el Payload Orbital Replacement Unit Accommodation.24 Desembre11:537 hores30 minuts19:23Expedició 38/39 ISS Quest Richard Mastracchio Michael S. HopkinsEs va recuperar el mòdul de bombes d'amoníac de recanvi, es va instal·lar a l'estructura d'estribord, i es va connectar al Loop A de l'Active Theermal Control System.27 Desembre13:008 hores7 minuts21:07Expedició 38/39 ISS Pirs Oleg Kotov