El Vol 370 de Malaysia Airlines (MH370), també designat en virtut d'un acord de codi compartit com a vol CZ748 de China Southern Airlines (CZ748),China Southern flight CZ 748: Kuala Lumpur - Capital, Beijing , FlightMapper.net. Consultado el 8 de març de 2014. va ser un vol internacional regular de passatgers desaparegut, operat per un avió Boeing 777-200 que portava 227 passatgers i una tripulació de 12 persones. La causa de la desaparició fou la caiguda de l'aeronau a l'oceà, però durant uns anys, fins al 2018, la causa directa de la caiguda fou desconeguda. El fet que la ubicació d'aquest avió i la seva tripulació romangués desconeguda després de més de dues setmanes d'intensa recerca ha estat qualificat per alguns mitjans de comunicació de "succés sense precedents en l'aviació moderna", com "un dels majors misteris de la història de l'aviació", o "el misteri més gran de l'aviació civil de la història".
El vol es va enlairar des de Kuala Lumpur a les 00:41 hora local (UTC +8) del 8 de març de 2014 i estava programat per aterrar a Pequín a les 06:30 del mateix dia. El vol 370 va comunicar per última vegada amb els controladors aeris a les 01.30 hores, i va perdre el contacte per radar amb el Centre de Control de Trànsit Aeri de Subang (Malàisia) a les 02:40, dues hores després d'enlairar. En aquest moment, l'avió acabava d'endinsar-se en l'espai aeri vietnamita i havia d'haver aparegut en els radars dels controladors aeris de la República Socialista del Vietnam, però, aquest país va negar que el vol hagués establert cap contacte amb el control aeri. És a aquesta hora quan es perd tot contacte per radar amb l'aeronau. Altres informacions no oficials filtrades als mitjans de comunicació parlen que a les 03:40 hores l'avió va ser detectat per l'Exèrcit de Malàisia sobre l'illa de Pulau Perak, en ple estret de Malaca. El cap de la Força Aèria de Malàisia va afirmar que el radar militar mostrava que l'aeronau podria haver girat abans de desaparèixer.
El 15 de març, el primer ministre de Malàisia Najib Razak va anunciar en una conferència de premsa que les dades basades en satèl·lits mostraven que el transponedor i ACARS de l'aeronau van ser deshabilitats intencionadament i que les dades del radar indicaven que els moviments de l'aeronau concorden amb l'acció deliberada d'algú a l'avió. Ell va continuar dient que l'avió podria haver volat durant set hores després de desaparèixer del radar. Els esforços de recerca al mar de la Xina Meridional i el golf de Tailàndia van ser cancel·lats.
Finalment, el 24 de març, el primer ministre Razak va confirmar en conferència de premsa que l'avió va caure a l'oceà Índic a l'oest del port australià de Perth. Aquell mateix dia, Malaysia Airlines va publicar un comunicat (en anglès) a la seva pàgina web assumint la finalització del vol en l'esmentada ubicació. Per la seva banda, el dia 26 de març, el ministre de Defensa i Transports de Malàisia, Hishamudin Hussein, va anunciar que s'havien localitzat via satèl·lit 112 objectes que podrien correspondre a l'avió desaparegut.
Aeronau miniatura|esquerra|La cabina del 9M-MRO, l'aeronau perduda, fotografiada el 2004. El Boeing 777-200ER, model 2H6ER, matrícula 9M-MRO, núm. de construcció 28420, núm. de línia 404, 1r vol., 14.05.02, va ser lliurat nou a Malaysia Airlines el 31 de maig de 2002. Aquest model d'aeronau és propulsat per dos motors Rolls-Royce Trent 800. Segons l'aerolínia, el 9M-MRO havia acumulat 20.243 hores i 3023 cicles de servei. L'aeronau havia estat objecte d'una revisió de manteniment el febrer de 2014.
El 9M-MRO no havia estat involucrat en incidents majors. No obstant això, es va veure involucrat en un incident a l'Aeroport Internacional de Shanghai-Pudong el 9 d'agost de 2012, quan, durant el seu rodatge per un "taxiway", l'extrem d'una de les ales va colpejar la cua d'un Airbus A340-600, aparcat, de China Eastern Airlines.
El Boeing 777, considerat pels experts en aviació per tenir un registre «gairebé perfecte» de seguretat, posseeix un dels millors rècords de seguretat entre els avions comercials. Des del seu primer vol comercial el juny de 1995, només havia tingut dos incidents greus anteriors i tres morts a conseqüència d'això. El gener de 2008, 47 passatgers van resultar ferits quan cristalls de gel en el combustible del Vol 38 de British Airways li van fer perdre potència i aterrar d'emergència a l'Aeroport de Londres-Heathrow. El juliol de 2013 tres passatgers van morir i 181 van resultar ferits quan un error del pilot va causar l'aterratge forçós del vol 214 d'Asiana Airlines en l'aproximació final a l'Aeroport Internacional de San Francisco. Tots dos avions van resultar danyats més enllà de la reparació.
Incident miniatura|Aeroports d'origen i destí per al MH370 i la seva última posició en el golf de Tailàndia. El vol va partir de l'Aeroport Internacional de Kuala Lumpur a les 00:41 h de Malàisia (16:41, 7 mar UTC), però va desaparèixer del radar del control del trànsit aeri en les coordenades , en un punt de la mar de la Xina Meridional, sota control del Vietnam, molt proper a la frontera malaia. L'avió va deixar de comunicar i el senyal del transponedor es va perdre just abans de passar al centre de control de l'àrea de Ho Chi Minh.
La pàgina web dAviation Herald va informar que el control de trànsit aeri de Subang (Malàisia) va perdre contacte per radar i ràdio amb l'avió a les 01:22 i que Vietnam no havia detectat l'avió sobrevolant el seu territori. Oficialment, va advertir a Malaysia Airlines a les 02:40 que l'aeronau estava desapareguda. No obstant això, un portaveu de Malaysia Airlines va dir que l'última conversa entre la tripulació de vol i el control del trànsit aeri a Malàisia havia estat al voltant de la 01:30 i va declarar que l'avió no va desaparèixer dels sistemes de control del trànsit aeri a Subang fins a les 02:40, temps suficient perquè l'avió hagués estat volant sobre Vietnam.
Malaysia Airlines va emetre un comunicat de premsa indicant que el contacte es va perdre a les 02:40, quan l'aeronau estava aproximadament 120 milles nàutiques (220 quilòmetres) a l'est de Kota Kinabalu al mar de la Xina Meridional, que és la frontera de l'espai aeri de Malàisia i Vietnam, ja sobre cel vietnamita. Posteriorment, un alt comandament de l'aviació militar malaia va declarar que els radars van detectar per última vegada el vol sobre Pulau Perak, una petita illa de l'estret de Malaca. L'avió no va transmetre cap senyal de socors, d'indicacions de mal temps o de problemes tècnics abans de desaparèixer dels radars. El vol estava programat per aterrar a l'Aeroport Internacional de Pequín a les 06:30. Quan es va perdre contacte per radar amb l'aeronau, portava combustible suficient per a 7,5 hores de vol. Les autoritats pertinents de la Xina i Tailàndia van informar els seus homòlegs de Malàisia que l'avió no havia entrat en el seu espai aeri.
D'acord amb l'almirall Ngo Van Phat de l'Armada Popular del Vietnam, el radar militar va perdre l'avió 153 milles al sud de Thổ Châu, al golf de Tailàndia. El Govern vietnamita inicialment va informar que l'avió s'havia estavellat al mar, al golf de Tailàndia, tot i que l'aerolínia va negar aquesta afirmació i les al·legacions sobre la ubicació de l'aeronau per l'Armada vietnamita van ser rebutjades pel ministre de transport de Malàisia, Hishammuddin Hussein. Posteriorment, l'Armada vietnamita va aclarir que l'almirall en realitat es referia a la ubicació en la qual es va fer l'últim contacte i no al lloc de l'accident.
Comunicacions posteriors La revista New Scientist va informar, que abans de la desaparició de l'aeronau, dos informes automàtics ACARS havien estat enviats al centre de monitoratge de motors que Rolls-Royce l'empresa proveïdora dels motors posseeix al Regne Unit;Paul Marks (11 de març de 2014), Malaysian plane sent out engine data before vanishing New Scientist. i el Wall Street Journal, citant fonts del govern nord-americà, ha indicat que Rolls-Royce havia rebut un informe d'estat de l'aeronau cada trenta minuts durant cinc hores, de manera que implícitament s'indicava que l'aeronau havia estat operativa durant quatre hores després que el transponedor deixés de funcionar. El ministre malai de transport va expressar l'endemà que la informació de l'informe fet públic pel Wall Street Journal era inexacta, afirmant que l'última transmissió dels motors va ser rebuda a la 01:07, abans que l'aeronau desaparegués del radar secundari. Reuters en una anàlisi posterior d'aquesta notícia va indicar que era possible que la manca d'informes dels motors no necessàriament havien de significar que no hi ha evidència que el vol continués; l'evidència podia consistir en els senyals o "pings" enviades pels sistemes de diagnòstic d'anomalies per a manteniment. Aquests senyals només indicarien als satèl·lits que els motors es trobaven disposats per comunicar-se, si bé aquestes transmissions no eren informes de telemetria. Posteriorment, el Wall Street Journal eliminar les mencions sobre Rolls-Royce en el seu informe i va expressar que la sospita que el vol continuar es basava "en l'anàlisi de senyals enviats per l'enllaç de comunicacions per satèl·lit del Boeing 777 ... l'enllaç estava operant en una mena de manera standby i buscava establir contacte amb un satèl·lit. Aquestes transmissions no incloïen dades ... "Andy Pasztor (12 de març 2014), Missing Airplane Flew On for Hours The Wall Street Journal. El 13 de març, el Secretari de Premsa de la Casa Blanca va dir "és possible que s'estableixi una nova zona de recerca a l'oceà Índic" a conseqüència de "noves informacions"New MH370 search area may be opened in Indian Ocean – White House The Daily Telegraph 13 de març de 2014. i un funcionari del Pentàgon li va dir a ABC News: "Tenim informació que indica que l'aeronau va baixar a l'oceà Índic."Martha Raddatz (13 de març de 2014), US Officials Have 'Indication' Malaysia Airline Crashed into Indian Ocean ABC News. Inmarsat va indicar que en la seva xarxa "només es van rebre senyals automàtics de rutina",Inmarsat statement on Malaysia Airlines flight MH370 . Inmarsat. 14 de març de 2014. tot i que un executiu de l'empresa va afegir que es van continuar enviant "missatges de disponibilitat" després que el control de trànsit aeri perdés el contacte i que aquests "senyals ping" podien ser analitzats per ajudar a estimar la ubicació de l'aeronau.Chris Buckley and Nicola Clark (14 de març de 2014), Satellite Firm Says Its Data From Jet Could Offer Location The New York Times.
A partir del 15 de març, una setmana després de la desaparició, es va saber que l'últim senyal confirmat entre l'avió i els satèl·lits s'ha produït a les 8.11 del matí, set hores i 31 minuts després de l'enlairament.
Tal com va confirmar Razak el 24 de març, s'havia estavellat a l'oceà Índic costat de més de 220 de passatgers i sense supervivents. Així mateix, el primer ministre va precisar que la seva última posició hauria estat a l'oest de Perth a Austràlia.
Investigació La marina vietnamita va confirmar que uns dels seus vaixells va observar l'aparell en el seu radar.Disparition d'un avion de Malaysia Airlines avec 239 personnes , La Libre Belgique en línia, 8 de març de 2014 Segons Malaysia Airlines, l'avió no va enviar cap senyal de problemes.Le mystère plane sur la disparition du Boeing 777 de Malaysia Airlines, diario Le Figaro (consultado el 9 de març de 2014).
El primer ministre Najib Razak, va informar el 15 de març que d'acord amb les investigacions, l'avió es va desviar intencionadament de la seva ruta original entre Malàisia i la Xina i, amb un rumb oposat, va volar durant més de set hores fins que es va perdre contacte. Amb posterioritat, el 24 de març, el govern malaisi va delimitar el lloc i moment en què l'avió s'hauria estavellat a l'oceà Índic, a l'oest de Perth (Austràlia).
Hipòtesi del terrorisme