miniatura|upright|John Ruskin a Glenfinlas, Escòcia (1853–1854), per John Everett Millais.Ruskin and Millais at Glenfinlas, The Burlington Magazine, Vol. 138, n. 1117, p. 228–234, Abril 1996. (Access per JSTOR, UK.) La fal·làcia patètica o fal·làcia antropomòrfica és la descripció d'objectes inanimats de la naturalesa de manera que se'ls dota amb sentiments, pensaments i sensacions humanes. És un cas especial de la fal·làcia de reïficació. La paraula "patètica" ací s'entén com empatia i no és pejorativa. El terme s'origina en la crítica literària però el seu ús s'ha estés.
El terme va ser encunyat per John Ruskin en Modern Painters (1856), en el qual Ruskin va escriure que la missió de la fal·làcia patètica era la de «significar qualsevol descripció d'objectes naturals inanimats que els atribuïsca capacitats, sensacions i emocions humanes».
En el sentit estricte de Ruskin, la fal·làcia patètica és un error artístic, ja que ell creia que el valor central de l'art, literari o visual, hauria de ser la seua representació veraç del món tal com apareix davant els nostres sentits, i no com apareix en les nostres reflexions imaginatives i imaginàries sobre ell.
Els crítics posteriors a Ruskin generalment no ho van secundar al considerar la fal·làcia patètica com un error artístic, assumint en canvi que l'atribució de sentiments i trets humanitzants a la naturalesa és una manera centralment humana d'entendre el món, i que efectivament té un paper útil i important en l'art i la literatura. De fet, rebutjar l'ús de la fal·làcia patètica significaria rebutjar la major part de la poesia romàntica i de moltes de les imatges més memorables del Comte d'Oxford. No obstant això, per als crítics literaris és útil tenir un terme específic per a descriure tendències antropomorfes en l'art i la literatura, per la qual cosa la frase s'utilitza actualment en un sentit neutral i despullada de prejudicis.
La fal·làcia patètica no és una fal·làcia lògica, ja que no implica un error en el raonament. Com figura retòrica, té una certa semblança a la personificació, encara que és menys formal.
En el camp de les relacions internacionals, cal destacar l'aproximació conceptual que va realitzar el politòleg argentí Carlos Escudé, en la seua obra Realismo periférico:
Referències
Categoria:Fal·làcies