Hervé Guibert (14 de desembre de 1955 – 27 de desembre de 1991) fou un escriptor i fotògraf francès. Autor de nombroses novel·les i estudis autobiogràfics, va tenir un paper important en el canvi de postura del públic francès pel que fa a la sida. Era un amic de Michel Foucault.
Primers anys i carrera Nascut a Saint-Cloud (Alts del Sena) en una família de classe mitjana, va passar els seus primers anys a París i es va traslladar a La Rochelle des de 1970 fins a 1973. Després de treballar com a director de cinema i actor, va optar per la fotografia i el periodisme. El 1978 va aconseguir un lloc de treball a Le Monde i va publicar el seu segon llibre, Les aventures singulières, publicat per Les Éditions de Minuit. El 1984 Guibert va compartir mb Patrice Chéreau un César al millor guió original per a L'homme blessé. Guibert havia conegut Chéreau en la dècada de 1970, durant els seus anys de teatre.
L'estil d'escriptura de Guibert es va inspirar en l'escriptor francès Jean Genet. Tres dels seus amants van ocupar un lloc important en la seva vida i obra: Thierry Jouno, director d'un institut per a cecs a qui va conèixer el 1976, i que va dur a la seva novel·la Des aveugles; Michel Foucault, que va conèixer el 1977, i Vincent Marmousez, un adolescent de quinze anys que va inspirar la seva novel·la Fou de Vincent.
El gener de 1988 Guibert va ser diagnosticat amb sida. El juny de l'any següent, es va casar amb Christine, la companya de Thierry Jouno, de manera que els seus ingressos dels seus drets passarien eventualment a ella i als seus dos fills. El 1990, Guibert va revelar públicament el seu estat respecte al sida en la seva roman à clef À l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie. Guibert immediatament es va situar en el focus d'atenció dels mitjans, va aparèixer en els diaris i en diversos programes de televisió.
A continuació va escriure dos llibres més que també detallen el progrés de la seva malaltia: Le Protocole compassionnel i L'Homme au chapeau rouge (traduït en català com a L'home del barret vermell), que es van publicar pòstumament el gener de 1992; aquest mateix mes la televisió francesa projectarà La Pudeur ou l'impudeur, una pel·lícula improvisada de Guibert del seu últim any de batalla contra la sida. Gairebé cec a conseqüència de la malaltia, va intentar posar fi a la seva vida just abans del seu trenta-sisè aniversari i va morir dues setmanes després.
El 1992 es publicà pòstumament Le Paradis i el 2001, el dietari Le Mausolée des amants.
Obra publicada La Mort propagande, R. Deforges, París, 1977 Zouc par Zouc, Balland, (1978) Suzanne et Louise : roman-photo, Hallier, « Illustrations, » París, 1980 L'Image fantôme, Éditions de Minuit, París, 1981 Les Aventures singulières, Éditions de Minuit, París, 1982 Les Chiens, Éditions de Minuit, París, 1982 Voyage avec deux enfants, Éditions de Minuit, París, 1982 Les Lubies d'Arthur, Éditions de Minuit, París, 1983 L'homme blessé: scénario et notes, guió de Patrice Chéreau, Éditions de Minui], París, 1983 Le Seul Visage, fotografies, Éditions de Minuit, París, 1984 Des aveugles, Gallimard, París, 1985 Mes parents, Gallimard, París, 1986, traduït com a Els meus pares per David Ilig, amb Club Editor Barcelona, 2014 "Vous m'avez fait former des fantômes", Gallimard, París, 1987 Les Gangsters, Éditions de Minuit, París, 1988 Mauve le Vierge: nouvelles, Gallimard, París, 1988 L'Image de soi ou l'Injonction de son beau moment ? Fou de Vincent, Éditions de Minuit, París, 1989 L'Incognito: roman, Gallimard, París, 1989 À l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie, Gallimard, París, 1990 Le Protocole compassionnel, Gallimard, París, 1991 La Mort propagande: et autres textes de jeunesse, R. Deforges, París, 1991 Mon valet et moi: roman cocasse, Éditions du Seuil, París, 1991 Vice, photographies de l'auteur, J. Bertoin, París, 1991 L'Homme au chapeau rouge, Gallimard, París, 1992, traduït com a L'home del barret vermell per David Ilig, amb Club Editor, 2010 Cytomégalovirus, journal d'hospitalisation, Éditions du Seuil, París, 1992 Le Paradis, Gallimard, París, 1992 Photographies, Gallimard, París, 1993 Vole mon dragon : théâtre, Gallimard, « Le manteau d'Arlequin », París, 1994 La piqûre d'amour : et autres textes; suivi de La chair fraîche, Gallimard, París, 1994 Enquête autour d'un portrait : sur Balthus, prefaci per Éric de Chassey, Les Autodidactes, París, 1997 Lettres d'Égypte : du Caire à Assouan, 19.., fotografies de Hans Georg Berger, Actes Sud, «Voir et dire», Arles, 1995 La photo, inéluctablement : recueil d'articles sur la photographie, 1977-1985, Gallimard, París, 1999 Le Mausolée des amants: journal, 1976-1991, Gallimard, París, 2001 Articles intrépides. 1977-1985, Gallimard, París, 2008 Herve Guibert: Voices of the Self, Liverpool University Press, 1999
Referències
Enllaços externs herveguibert.net, lloc web dedicat a Hervé Guibert
Categoria:Periodistes francesos Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Persones de Saint-Cloud Categoria:Morts de sida Categoria:Escriptors dels Alts del Sena Categoria:Morts a Clamart Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1955