El Sant Enterrament de Tarragona és un dels actes de la Setmana Santa de Tarragona, consistent en una processó que comença i acaba a l'Església de Natzaret, fent un ampli recorregut pel centre històric de Tarragona. Declarada Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, més de 30.000 espectadors s'aglutinen pels carrers de la Part Alta per presenciar en silenci el que el poeta Salvador Espriu batejà com “La Mort caminada”.
S'inicia sempre a la Plaça del Rei i passa entre d'altres pel Passeig de Sant Antoni, Portal de Sant Antoni, Plaça Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Plaça de la Seu, Les Coques, Pare Iglesies, Merceria, Plaça de les Cols, Major, Baixada Misericòrdia, Plaça de la Font, Sant Fructuós,Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, Baixada Peixateria per acabar allà on havia començat, a la Plaça del Rei. A la processó hi participen els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, els penitents i les dotze confraries i associacions que acompanyen els respectius passos: vint en total.
El protocol de la Processó segueix un ordre marcat pel guió i la tradició: cada confraria té la seva posició en la processó i és responsable de dur un o més passos; són els membres de cada confraria qui duen a pes la figura que simbolitza un episodi de la passió i mort de Jesucrist. Molts d'aquests passos van ser destruïts durant la guerra civil espanyola, i es van haver de construir de nou, només alguns com la Jesús de Natzaret. Més de 3.000 persones col·laboren de manera directa en la Processó popular si comptem tots participants i integrants de les bandes de música.
Història La processó del Sant Enterrament s'emmarca dins els actes de la Setmana Santa tarragonina, conjunt d'actes reconeguts com a festa local d'interès turístic per la Generalitat de Catalunya l'any 2009. És l'únic acte conjunt de totes les associacions religioses tarragonines i recrea la Passió i Mort de Jesucrist. Esdevé una de les manifestacions de religiositat popular més rellevants de la ciutat. La Setmana Santa a Tarragona està lligada de manera indissoluble a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist fundada el 1545. La Congregació és la creadora i organitzadora de la Processó des dels seus orígens, que segons Salvat i Bové data de 1550, quan la desfilada religiosa se celebrava el dijous amb el nom de Processó General de Dijous Sant. El , les epidèmies i guerres, especialment la dels Segadors, sumeixen la confraria en un estat precari, malgrat el qual aconsegueix sobreviure. Durant aquest període es funden nous gremis a la ciutat i s'amplien les confraries. Aquesta tendència segueix al llarg del , amb l'aparició de nous passos a la processó. Arribats al , la Guerra del Francès convulsiona la ciutat, la misèria i les epidèmies, deixen seqüeles importants en tots els estaments ciutadans i la processó deixa de sortir entre 1809 i 1814 Coincidint amb la reforma d'estatuts de l'any 1858 presentada a l'arquebisbe Dr. Costa i Borràs, es disposa traslladar la Processó al Divendres Sant, quedant definitivament instaurada aquest dia. La implementació de les reformes significa també la prohibició de les cadenes que arrossegaven els penitents, la supressió dels pregoners que anunciaven els passos i indulgències de Setmana Santa i les creus pesades. Els personatges bíblics humans que sortien a la processó també es veuen afectats mentre que els armats es mantenen. Tanmateix es prohibia l'assistència a la processó de les dones i els infants menors de 7 anys, “les primeres perquè donava marge a l'escàndol i els segons entorpien la marxa de la processó”. Tot aquest conjunt de mesures adoptades representen un dels canvis més importants que haurà sofert la Processó tarragonina en tots els temps.
A finals de segle, la situació política -proclamació de la I República-, genera controvèrsia i durant anys es produeixen incidents durant la processó. El 1886 la processó defineix l'essència del recorregut que arriba fins als nostres dies. Ha estat un segle de canvis i de renovació de confraries i gremis; de definició d'usos i costums. Amb l'arribada del , es funden noves confraries es tallen nous misteris i la Setmana Santa obté fama i reconeixement, s'editen fullets i cartells i es fa una gran difusió de la Processó tarragonina. El 14 d'abril de 1933, dia de la proclamació de la II República, cau en Divendres Sant i la Processó no se celebra ni tampoc l'any següent. La guerra civil significa un altre parèntesi forçat en la vida de la processó i les agrupacions es queden sense el patrimoni de segles. Es cremen nombrosos passos, vestimentes, estris, documents...
A partir de 1940, els esforços de recuperació són importants: els nous passos tornen a sortir al carrer i es creen noves germandats. Durant gran part del , la Processó viu una llarga etapa de ressorgiment que s'ha perpetuat, en essència, fins als nostres dies.
La Processó al llarg d'aquests segles només s'ha vist interrompuda per les guerres: Guerra dels Segadors (1640-1652), Guerra de la Independència o del Francès (1809-1814); Guerra Carlista, el 1838; suspensió durant la I (1873) i II República (1932 a 1934) i durant la Guerra Civil Espanyola entre 1936 i 1939; per situacions de misèria (1802, 1823); per les pluges (1822, 1826, 1865, 1874, 1969, 2002) i per la pandèmia de la Covid-19 (2020 i 2021).
Descripció Els armats, els passos, els penitents i els improperis, la música i les banderes, són els elements tradicionals que configuren la Processó.
La processó que comença i acaba a l'Església de Natzaret, fa un ampli recorregut pel nucli antic de Tarragona. S'inicia sempre a la Plaça del Rei i passa pel Passeig de Sant Antoni, Portal de Sant Antoni, Plaça Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Plaça de la Seu, Les Coques, Pare Iglesies, Merceria, Plaça de les Cols, Major, Baixada Misericòrdia, Plaça de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, Baixada Peixateria per acabar allà on havia començat, a la Plaça del Rei.
A la processó hi participen els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, els penitents i les dotze confraries i associacions que acompanyen els respectius passos: vint en total.
El protocol de la Processó segueix un ordre marcat pel guió i la tradició: cada confraria té la seva posició en la processó i és responsable de dur un o més passos; són els membres de cada confraria qui duen a pes la figura que simbolitza un episodi de la passió i mort de Jesucrist.
Molts d'aquests passos van ser destruïts durant la guerra civil espanyola, i es van haver de construir de nou, només la talla del Crist del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos, el Pas del Cirineu i bona part del pas de Jesús Natzarè de la Germandat del mateix nom van resistir la confrontació.
Més de 3.000 persones col·laboren de manera directa en la Processó popular si comptem tots participants i integrants de les bandes de música.
Ritual 1- Cohort Romana formada pels Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. La seva presència està documentada des del 1758 -segons una acta de la Junta de Congregació de la Sang- i el nombre actual de components és de 30 soldats i 2 caps de fila -vestits amb capa vermella-, 6 tocadors de tabals –amb capa blanca-, un tocador de trompeta, un signífer, quatre portadors d'atxes i un “Capità Manaies”.
A la tarda de Divendres Sant, després d'un solemne i íntim acatament al Sant Crist de la Sang a l'interior de l'església de Natzaret, els Armats per iniciar la recollida dels Misteris de totes les associacions per diferents localitzacions de la ciutat i dur-los fins a la Plaça del Rei, punt de sortida de la processó.
Els Armats destaquen per la seva imatge solemne durant els diversos acataments a la tarda de Divendres Sant i quan realitzen les “passades” durant la Processó: reverència, passada d'un, passada de dos, formació i passada de quatre, creuament i cadena, tot colpejant amb força les llances al terra.
Al vespre, comença l'acte processional més solemne de la Setmana Santa a Tarragona. Els Armats obren el seguici encapçalats pel capità Manaies. La seva presència i la seva vestimenta s'ha anat adaptant al pas dels anys. L'any 1936 es destrueixen tots els vestits del armats i l'any 1940 quan tornen a participar en la Processó llueixen vestuari nou que s'ha anat millorant cada any, de mica en mica, fins a l'actualitat. El vestuari vigent, ha estat renovat en diverses etapes des de l'any 2012. Els armats vesteixen roba blanca amb sanefa de cuir, a sobre una cuirassa, casc, escut i canellera metàl·liques de tonalitat daurades. Tots els components metàl·lics estan treballats amb relleus. A la mà dreta porten una llança llarga amb dues anelles metàl·liques entre la punta de la llança i el mànec que li dona el so característic quan aquesta colpeja el terra, i a la mà esquerra duen un escut. Les sandàlies de pell de mitja canya i les mitges blanques completen la seva indumentària. Els cascs llueixen una crinera grana per als soldats i el capità, blanca per al signífer i blava per als timbalers i trompeta. Tots els membres de la cohort romana porten capa de color grana excepte els tambors i el trompeta que és blanca. El Signífer porta un estendard amb la inscripció C.I.V.T.TARRACO i COHORS I AUGUSTA.
2- Bandera Negra de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i matraques. La Congregació disposa de dues banderes, la principal i la negra. Aquesta última ja consta en els inventaris del . L'actual és de 1939 i obre el pas de la processó. Portada per un congregant s'acompanya de les matraques, instrument antic usat per Setmana Santa en substitució de les campanes.
3- “Sant Sopar” del gremi de Marejants. Data de fundació 1759. Representa els dotze apòstols asseguts al voltant de la taula; és obra de l'escultor Emili Solé Carcolé feta el 1995. Una banda de tambors acompanya als congregants vestits de negre amb pitet triangular blau marí.
4- "L'Oració a l’Hort” de l'Associació La Salle mostra el moment de l'oració de Jesús. El pas porta una olivera que es renova cada any. Els autors són els artistes Messeguer-Rius de Barcelona i van construir el misteri el 1942. Una banda de tambors i una banda de música acompanya el pas.
5- “Vetlleu i Pregueu” de l'Associació Antics Alumnes de La Salle. Simbolitza el moment en què Jesús convida als seus deixebles a vetllar i pregar per ell. Claudi Rius és l'autor del grup escultòric fet el 1943. Els associats duen vesta morada, punys i estola granat, cucurulla morada o gorgera blanca amb cinta grana.
6- “Presa de Jesús” de la Confraria de Pescadors. El pas de 1956 és obra de Jaume Satorras i consta de cinc talles de fusta policromada que representa el moment de la detenció de Jesús. Els confrares porten vesta i cucurulla blau gris i faixa blau marí i van acompanyats d’ una banda de tambors.
7- “La Flagel·lació” dels Aspirants de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang simbolitza el moment en què Jesús es flagel·lat. La talla d’Innocenci Soriano-Montagut, és de 1948. Els aspirants duen vesta blanca i estola vermella i s'acompanyen de banda pròpia.