Segons la UNESCO, les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són eines que «poden complementar, enriquir i transformar l'educació». En els darrers anys, aquestes eines s'han anant introduint en el món progressivament a les aules de manera molt variada en tots els nivells educatius. L'aparició d'aquestes noves tecnologies digitals, en aquest sentit, ha anat oferint noves possibilitats i noves vies en l'ensenyament i l'aprenentatge.
Un dels mètodes d'ensenyament i aprenentatge que poden aprofitar aquestes propietats de les TIC és la classe inversa (en anglès, flipped classroom o flip teaching). És un sistema segons el qual els estudiants aprenen nous continguts per mitjà de les TIC, normalment fora de l'aula, per després fer activitats de caràcter pràctic, de reforç o més individualitzades tutoritzades per un professor dins l'aula. Aquesta modalitat d'aprenentatge es pot combinar amb l'ensenyament semipresencial o mixt o B-learning (en anglès, blended learning), que utilitza el millor d'ambdós estils.
Introducció Una de les principals funcions de l'educació exigeix ensenyar als estudiants a aprendre a aprendre i ser capaços de continuar aprenent autònomament i desenvolupant-se en el seu entorn. Per aquest motiu, les TIC no poden excloure's del context educatiu, ja que «vivim envoltats de tecnologia, per tant l'educació ha d'anar-hi en sintonia tant en el seu ús com en el seu correcte aprofitament».
En diferents sectors es demana un canvi en l'ensenyament, i la classe inversa es planteja com una bona manera de començar, i encara que no fa desaparèixer la part presencial, sí que promou l'aprenentatge autònom, la responsabilitat i organització de l'alumnat. «Si bé la classe magistral és una referència tradicionalment valorada, els nous temps i les noves actituds, així com les noves eines, permeten i a vegades exigeixen canvis en els procediments. No existeixen fórmules màgiques, i menys per a l'educació; tampoc existeixen receptes que siguin útils en totes les ocasions; amb tot, la classe inversa presenta un model nou facilitat per la tecnologia, que consolida el rol del professor com a facilitador, intermediari entre el coneixement i l'alumne, que ha de col·laborar activament en el seu propi aprenentatge i en la seva metodologia.»
Història Precedents alt=Classe inversa|miniatura|Classe inversa El terme aula inversa, originàriament encunyat per Lage, Platt i Treglia (2000) com inverted classroom (IC) va ser utilitzat per a detallar l'estratègia de classe implementada en una assignatura específica (Economia), encara que es refereix a l'ús de tècniques similars en totes aquelles disciplines on el professor sol·licita l'apropament a temes específics previs a la classe (Talbert, 2012; Tucker, 2012). La diferència proposada en l'aula inversa és l'ús de tecnologia multimèdia (vídeo conferències, presentacions) per a accedir al material de suport fora de l'aula, la qual cosa el classifica dins el models mediats per la tecnologia.
Cal retrocedir fins al 2007 per explicar com aquest model d'aprenentatge ha arribat a les cotes de popularitat actual. Tot va començar a Woodland Park High School (Colorado, EUA) quan els professors de ciències Aaron Sams i Jonathan Bergmann van voler posar solució a un problema d'absentisme escolar, ja que molt sovint els alumnes havien de perdre classes a causa de desplaçaments per activitats esportives o d'altre tipus o, simplement, perquè estaven malalts.
La solució la van trobar en una revista de tecnologia: un programari amb el qual es podia gravar una presentació de Powerpoint amb veu i notes i, a més, el vídeo resultant podia compartir-se fàcilment. Al 2007, Sams i Bergmann van passar tot el seu material de classe al format vídeo i poc després van decidir utilitzar-lo amb tots els seus grups. Així doncs, s'invertia l'ordre tradicional en el procés ensenyament-aprenentatge.
Més o menys al mateix temps, Salman Khan va començar a crear vídeos tutorials de matemàtiques per a la seva neboda i els va publicar a Youtube. Ben aviat, els seus vídeos van passar a tenir un gran nombre de seguidors que necessitaven suport extra, així que Khan va decidir deixar la seva feina per dedicar-s'hi, creant vídeos de tota mena de disciplines.
Una altra forma de flipped classroom la trobem en l'anomenat Peer Instruction o instrucció entre iguals. El precursor d'aquest nou model pedagògic és Eric Mazur, professor de física a la Universitat Harvard. En una aula on es segueix aquest model, el professor planteja preguntes (conceptest) i els alumnes han de discutir i explicar als seus companys les respostes i els conceptes clau, havent llegit prèviament els materials de lectura de l'assignatura. D'aquesta manera, obtenen un feedback molt ric i variat: del professor, dels companys i d'ells mateixos.
Evolució Amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) el potencial del model de l'aula inversa ha augmentat de forma considerable. En primer terme, gràcies a l'arribada d'internet, però sobretot, per l'ús creixent en el seu moment de les eines Web 2.0. Internet permet l'aprenentatge virtual, és a dir, sense coincidència del docent i l'aprenent en l'espai ni el temps (aprenentatge asíncron), la qual cosa afavoreix aquest model d'aprenentatge. Avui dia, podem trobar una quantitat ingent de materials i recursos d'aprenentatge oberts, d'accés lliure i gratuït, de qualsevol disciplina que faciliten significativament l'accés a vídeos instructius per part de l'alumnat i que, alhora, possibiliten que l'estudiant esdevingui el protagonista del seu propi procés aprenentatge. Addicionalment, aquests continguts s'actualitzen ràpidament, la qual cosa repercuteix en una aprenentatge més durador. És important també destacar que els docents no només s'aprofiten d'aquests recursos oberts, sinó que a més creen els seus propis continguts per a compartir-los després amb altres persones a través de les eines digitals.
Fonaments teòrics de l'aprenentatge miniatura|Vygotsky La classe inversa no és una tècnica sinó un model pedagògic que troba les seves arrels en diferents arguments de base psicològica sobre l'aprenentatge centrat en l'estudiant. Aquest model es basa en dedicar el temps de classe a la realització d'activitats en les que l'alumnat és el protagonista de l'aprenentatge (resolent problemes, treballant de forma col·lectiva, elaborant projectes, etc.) i no a la realització d'explicacions teòriques que es poden efectuar en casa a través dels diferents mitjans tecnològics, permetent així l'adaptació dels diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat. esquerra|miniatura|Jean Piaget Aquest model pedagògic es considera un sub-model dels entorns mixtes, segons la taxonomia de Staker i Horn (2012). L'aprenentatge mixt o híbrid es defineix com un programa d'educació formal en el que els estudiants aprenen en línia, almenys en part, amb algun element controlat per l'estudiant pel que fa al temps, lloc o ritme; supervisat, almenys parcialment, de manera tradicional en algun lloc fora de casa i les modalitats del qual al llarg de cada ruta d'aprenentatge estan dissenyades de forma interconnectada per proporcionar un aprenentatge integrat (Christensen, Horn i Staker, 2013).
A més de considerar-se els aspectes tecnològics, la base teòrica de l'aprenentatge està íntimament relacionada amb el model constructivista: d'una banda amb la teoria del conflicte cognitiu exposat per Piaget, i, d'altra banda i més especialment amb Vygotsky i la zona de desenvolupament pròxim (ZDP), en quant al procés de construcció col·laborativa, qüestionament i resolució del problema en un treball conjunt.
Així mateix, la teoria de l'aprenentatge experiencial de Kolb (1984), fonamentada en Piaget, Dewey i Lewin, basada en un «cicle d'aprenentatge continu en el que s'experimenta, reflexiona, contempla i actua sobre el que s'aprèn» (Coufal, 2014), es considera com la part essencial dels enfocaments de l'aprenentatge centrat en l'alumne. El model d'aprenentatge experiencial descriu dues formes relacionades de comprendre: l'Experiència Concreta (CE) i les Conceptualitzacions abstractes (AC), i, al mateix temps, dues formes de transformar les experiències: l'Observació Reflexiva (RO) i l'Experiència Activa (AE), relacionant-se amb els estils d'aprenentatge en implicar quatre moments en la construcció del coneixement (experimentar, reflexionar, pensar i actuar),sobre els que cada individu elegeix preferentment (Kolb i Yeganeh, 2009).
Principis de la classe inversa miniatura|Aaron Sams, co-fundador de la FLN Per contrarestar conceptes erronis comuns i oferir als educadors un marc pràctic per a la classe inversa, la junta de govern i els principals dirigents de la FLN (Flipped Learning Network, Xarxa d'Aprenentatge Invers) van establir una definició formal del terme:
«L'ensenyament invertit és un enfocament pedagògic en el qual la instrucció directa es mou des de l'espai d'aprenentatge col·lectiu cap a l'espai d'aprenentatge individual, i l'espai resultant es transforma en un ambient d'aprenentatge dinàmic i interactiu en el qual l'educador guia els estudiants a mesura que s'apliquen els conceptes i es pot participar creativament en la matèria».
A l'article de la FLN «What is flipped learning?» es defineixen els principis fonamentals de la classe inversa utilitzant la paraula anglesa FLIP com a sigles dels principis bàsics:
Flexive Environment (Entorn Flexible). Els educadors creen espais adaptables on els alumnes elegeixen quan i on aprenen. A més, els educadors que inverteixen les seves classes són flexibles en les seves expectatives, en els temps d'aprenentatge i en l'avaluació dels estudiants. Learning Culture (Cultura d'Aprenentatge). El model d'aprenentatge invers canvia deliberadament la instrucció cap a un enfocament centrat en l'alumne, que en el temps de classe es dedica a explorar els temes amb més profunditat i crear més oportunitats d'aprenentatge. Els estudiants participen activament en la construcció del coneixement, ja que participen i avaluen el seu aprenentatge d'una manera que pot ser personalment significativa. Intentional Content (Contingut Intencional). Els educadors pensen contínuament sobre com poden utilitzar el model de classe inversa per ajudar els estudiants a desenvolupar la comprensió conceptual i la fluïdesa de procediment. Els professors fan servir contingut intencional per maximitzar el temps de classe a fi d'adoptar mètodes i estratègies actives d'aprenentatge centrats en l'estudiant. Professional Educator (Educador Professional): el professor esdevé guia en el procés d'ensenyament / aprenentatge.
Juntament amb la definició, la FLN estableix una llista d'onze indicadors de suport per als educadors, com un marc de referència, ja que pot ajudar a determinar l'eficàcia del model. Es tracta d'un «full de ruta» que conté els principis de l'ensenyament invertit: miniatura|Jonathan Bergmann, co-fundador de la FLN|302x302px F - Entorn Flexible:
F1. Estableixo espais i marcs de temps que permeten els estudiants interactuar i reflectir al seu aprenentatge com ho necessitin F2. Observo i monitoro els estudiants contínuament per fer ajustaments apropiats. F3. Ofereixo als estudiants diferents maneres d'aprendre el contingut i de demostrar-ne el seu domini.
L - Cultura d'Aprenentatge:
L1. Dono als estudiants les oportunitats per comprometre's en activitats significatives sense que el professor en sigui el centre. L2. Faig la bastida d'aquestes activitats i les faig accessibles als estudiants mitjançant la diferenciació i la retroacció.
I - Contingut Intencional:
I1. Prioritzo conceptes utilitzats en la instrucció directa pels aprenents/ discents per a què ells mateixos hi accedeixin. I2. Creo i / o recopilo contingut rellevant (normalment vídeos) per als meus estudiants. I3. Diferencio per fer a tots els estudiants que el contingut sigui accessible i rellevant.
P - Educador Professional: