miniatura|Fotografia aèria del cràter miniatura|El Nördlinger Ries vist des del terra El Nördlinger Ries és un cràter situat al sud-oest d'Alemanya, dins la plana Keuper-Lias de Suàbia. Va ser causat per un meteorit que hi va impactar fa uns 14.600.000 anys. Aquest és un dels cràters d'impacte més ben conservats del planeta.
Origen del nom La paraula "Ries" deriva del nom de la província romana "Raetia"Els romans van posar aquest nom a la província per la tribu que habitava: els raetians. que coincideix amb aquest lloc i la paraula Nördlinger fa referència al nom de la ciutat de Nördlingen situada a uns 6 km al sud-oest del centre d'aquesta depressió.Udo Kindermann:" Zum Namen Ries", en: "Geologische Blätter für Nordost-Bayern und angrenzende Gebiete". 23, 1973, pàg. 128–131
Característiques miniatura|Perfil de la vora del cràter El Nördlinger Ries és gairebé circular, amb unes dimensions aproximades de: 22 × 24 km. La superfície total és de 348 km². El cràter només és clarament visible, per la seva mida i la forta erosió, des de l'aire. La vora de la circumferència es veu des de terra com un horitzó de turons i arbres. L'actual fons del cràter,està a uns 100 i 150 metres per sota de les terres que l'envolten, en contrast amb el paisatge muntanyós adjacent de la Jura de Suàbia. L'única excepció és un anell de turons a l'interior del cràter (que rep els noms de Muralla Interior, Anell interior o Anell de cristalls), el qual fa que aquest cràter difereixi d'altres cràters amb la simple forma de tassa.La paraula cràter ens va arribar del llatí, la qual ve del grec i es feia servir per anomenar un recipient per a fer barreges en forma de tassa. Vegeu:el viccionari Alguns turons d'aquest anell interior tenen nom propi com ara : el Marienhöhe al costat de la ciutat de Nördlingen, el Wallersteiner Felsen o el Wennenberg a tocant del municipi d'Alerheim.
Dins el Nördinger Ries hi ha algunes ciutats, entre elles la més gran Nördlingen, però també Harburg, Oettingen, Bopfingen i Wemding. El riu Wörnitz, afluent del Danubi, el travessa de nord a sud dibuixant nombrosos meandres a la Plana Ries-Kessel i a l'extrem sud rep les aigües de l'Eger.
Les primeres teories miniatura|Suevita Els geòlegs van fer servir diverses teories per explicar com es va originar. Les primeres teories apuntaven a una formació de tipus volcànic doncs algunes roques que s'hi van trobar, com la suevita, són similars als del tuf volcànic. Els geòlegs van tenir durant més d'un segle grans dificultats per explicar la formació del Ries i de les seves roques inusuals, per la qual cosa, amb el pas del temps, van competir entre si interpretacions molt diverses. Com que la roca de suevita present al Ries s'assembla al tuf volcànic, inicialment es va suposar un origen purament volcànic. Oliver Sachs va encunyar en aquest context el període pioner (fins al 1870) i l'inici de la recerca protomoderna sobre el Ries (a partir de 1870), és a dir, el període a partir del qual es van conèixer les primeres teories detallades sobre la formació del Ries de Nördlingen.
Mathias von Flurl, el fundador de la geologia a Baviera, va descriure el 1805 la zona del Ries com una zona volcànica.J. Kavasch:" Meteoritenkrater Ries", Auer Verlag, Donauwörth, 1985, Carl Wilhelm von Gumbel va presentar una tesi el 1870 sobre la distribució de suevites i arribant a la conclusió de l'existència d'un volcà, el qual havia estat completament erosionat i del qual només quedaven les roques expulsades d'ell.C. W. Gümbel:"Über den Riesvulkan und über vulkanische Erscheinungen im Rieskessel", en: "Sitzungsberichte der math.-phys". Classe der Bayerischen Akademie der Wissenschaften. München 1870. Wilhelm Branco i Eberhard Fraas van provar d'explicar el 1901 l'absència d'un volcà, a causa del fet que una càmera de magma subterrània creixent hauria portat inicialment a una elevació del terreny i amb la penetració d'aigua en diversos punts, hauria propiciat l'expulsió de roques.W. Branco, E. Fraas:" Das vulcanische Ries bei Nördlingen in seiner Bedeutung für Fragen der allgemeinen Geologie",en: "Abhandlungen der königlich-preußischen Akademie der Wissenschaften", Berlin 1901.
L'oficial Walter Kranz va demostrar a partir del 1910, a través d'experiments amb explosius, que els fenòmens en el Ries s'expliquen millor per una sola explosió central. La causa de l'explosió hauria coincidit amb l'entrada d'aigua en una càmera de magma subterrània.W. Kranz:" Aufpressung und Explosion oder nur Explosion im vulkanischen Ries bei Nördlingen und im Steinheimer Becken?", en: Zeitschrift der deutschen geologischen Gesellschaft, volum 66, Berlin 1914.
A més de l'explicació volcànica, es van discutir altres teories, com ara l'efecte d'arrossegament de les glaceres en un període anteriorC. Deffner:" Der Buchberg bei Bopfingen", en: Jahreshefte des Vereins für vaterländische Naturkunde in Württemberg, volum 26, Stuttgart 1870. o la tectònica segons la qual seria degut a una falla durant la formació dels Alps. No obstant això, cap d'aquestes hipòtesis podria explicar totes les peculiaritats de la Nördlinger Ries de forma concloent.
El 1904 Ernst Werner va suggerir un impacte de meteorit com a possible responsable del la formació del Nördlinger Ries.E. Werner:"Das Ries in der schwäbisch-fränkischen Alb", en: Blätter des Schwäbischen Albvereins, capítols 16/5, Tübingen 1904. Otto Stutzer també va assenyalar el 1936 similituds entre el Cràter Barringer a Arizona i el Ries,O. Stutzer:"Meteor Crater (Arizona) und Nördlinger Ries", en la revista: Zeitschrift der deutschen Geologischen Gesellschaft,nº 88, Berlin 1936. però tampoc van suposar un gran avanç cap a la teoria de l'impacte.
Formació + Formació del cràterper impacte de meteorit 200px|Moment de l'impacte 200px|Evaporació del meteorit i de les roques del voltant 200px|Expulsió i excavació del cràter primari 200px|Creixement del cràter, amb blocs de pedra relliscant cap endins 200px|Cràter final El geòleg dels EUA Eugene Shoemaker i Edward Chao CT van poder demostrar per fi el 1960 que la base de mostres de roques trobades al Nördlinger Ries tenien el seu origen en l'impacte d'un meteorit. Va ser determinant la trobada de stishovita i coesita, ambdues modificacions d'alta pressió de roques de quars, que només poden produir-se en les condicions extremes de l'impacte d'un meteorit, però no per un vulcanisme.E. M. Shoemaker, E. C. T. Chao:"New evidence for the impact origin of the Ries basin, Bavaria, Germany", en la revista: Journal of Geophysical Research. 66, Nr. 10, 1961, pàg. 3371-3378,
L'impacte s'hauria produït durant el Miocè.E. Buchner, W. H. Schwarz, M. Schmieder, M. Trieloff:"Establishing a 14.6 +/- 0.2 Ma age for the Nördlinger Ries impact (Germany)-A prime example for concordant isotopic ages from various dating materials", en: Meteoritics and Planetary Science. Volum 45/4, 2010 El meteorit podria haver tingut un diàmetre d'1,5 quilòmetres i una velocitat d'uns 15 a 50 km/s (corresponent 54000-180.000 km/h). L'explosió seria similar a la suma d'unes 100.000 bombes d'Hiroshima.Per l'impacte van ser expulsats 150 km³ de roques, fins i tot parts del basament cristal·lí, pel fet que el meteorit es va estavellar contra un gruix de 600 m de roques sedimentàries (calcàries, argiles) del Mesozoic. Moltes pedres van ser llançades a una distància de fins a 70 km,hi ha tectites fins i tot a 450 km de distància. En pocs minuts es va formar un cràter de gairebé 25 quilòmetres de diàmetre i 500 metres de profunditat. Probablement tot ésser viu dins d'un radi d'almenys 100 km va morir abruptament. El cràter es va omplir després d'aigua i, per tant, es va convertir en un llac de 400 acres. En aquesta conca endorreica el contingut de sal va superar la dels oceans en l'actualitat, perquè es va sumar les sals ja existents amb les originades pel meteorit. Durant els següents dos milions d'anys el llac es va anar omplint d'arena gradualment. Va ser només durant l'edat de gel que l'actual caldera del Nördlinger Ries va ser exposada a l'erosió, acabant per formar-se el loess, el qual forma la base per a l'ús agrícola actual.
Esdeveniment Veí miniatura|Mapa del sud d'Alemanya, amb el Nördlinger Ries i la conca Steinheim, l'altre impacte. A uns 40 km al sud-oest de la Nördlinger Ries hi ha la conca de Steinheim, un altre cràter d'impacte de 3,5 quilòmetres de diàmetre. També es va formar fa uns 15 milions d'anys. L'impacte deixat pels dos meteorits podria ser degut a la caiguda d'un asteroide binari.Un asteroide binari és un sistema de dos asteroides que giren al voltant d'un punt central entre ambdós, el 243 Ida va ser el primer asteroide binari detectat per la sonda espacial Galileo el 1993, D. Stöffler, N. A. Artemieva, E. Pierazzo:"Modeling the Ries-Steinheim impact event and the formation of the moldavite strewn field",en: Meteoritics & Planetary Science, Journal of the Meteoritical Society. Amherst MA 37.2002, ISSN 1086-9379, pàg. 1893–1907,
Geologia El Nördlinger Ries és un dels grans cràters d'impacte més ben conservats del món. Sobretot al sud, sud-est i est del cràter, tant a la vora del cràter, així com la matèria expulsada. Per tant, aquest ha servit de base per a la investigació de cràters d'impacte terrestres. Els astronautes de la NASA, van preparar aquí la missió Apollo 14 fent un estudi sobre el cràter els dies 10 al 14 d'agost del 1970, sota les ensenyances dels geòlegs Tübingen Wolf von Engelhardt, Dieter Stöffler i Günther Graup que els van familiaritzar amb les característiques de les roques d'un cràter format per meteorit.
El 29 de juny del 1973 es va fer una perforació d'investigació del Nördlingen Ries en una parcel·la a Löpsingen. El forat es va donar per acabat el 15 de gener del 1974, amb una profunditat de 1.206 m. Es van trobar tres capes principals: sediments del llac a fins a 325 m, fins a 606 m, i trencant suevita fins a la roca mare a 1206 m.Augsburger Allgemeine: nuclis d'importància inestimable, 25 gener de 2014.
El 2002, el Ministeri de Medi Ambient van col·locar tres geòtopsGeotop és el component abiòtic de la matriu geològica presents en una ecotop o plànol explicatiu in situ. Exemple de geòtops podrien ser: un aflorament exposat de roques, una roca erràtica, una gruta o barranc, una cova, un vell mur de pedra que marca un límit de la propietat. al Ries amb el segell oficial de "geòtops més bells de Baviera", situats a: Les ruïnes de Wengen Hausen,Bayerisches Landesamt für Umwelt: Ein Schlag! - Trümmergesteine von Wengenhausen. In: Hundert Meisterwerke - Die schönsten Geotope Bayerns, Augsburg 2012, , pàg. 164 i seg. la rocalla de Suàbia a AumuehleBayerisches Landesamt für Umwelt: Alb-Traum! Schwabenstein bei der Aumühle. In: Hundert Meisterwerke - Die schönsten Geotope Bayerns, Augsburg 2012, , pàg. 166f. i el Riesseekalke a Hainsfarth.Bayerisches Landesamt für Umwelt: Total ver(k)algt! Riesseekalke in Hainsfarth. In: Hundert Meisterwerke - Die schönsten Geotope Bayerns, Augsburg 2012, , pàg. 168. L'any 2006 el Nördlinger Ries va ser enregistrat en la llista dels 77 llocs d'excel·lència geològica nacionals a Alemanya.Stefan Glaser:" Krater, Gläser, Trümmermassen - Der Meteoritenkrater "Nördlinger Ries", en: Ernst-Rüdiger Look, Ludger Feldmann (Hrsg.): "Faszination Geologie. Die bedeutende Geotope Deutschlands", E. Schweizerbart'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart 2006, , pàg.140f.
L'anell de cristalls A la vora del cràter es troba un segon sortint anular, coneguda com el mur intern o "anell de cristalls". La base d'aquests pujols es compon de bretxes de granit i altres roques ígnies, que estan tan esmicolades que sovint cauen a terra durant l'excavació. miniatura|roca ratllada