Els Aspres és una unitat de paisatge empordanesa definida al catàleg de paisatge de les Comarques Gironines caracteritzat per un relleu irregular i suau, amb presència de petits turons i altiplans de sòls eixuts i poc profunds. És la zona de transició entre la plana empordanesa i el massissos de l'Albera i de les Salines.
Trets distintius Relleu caracteritzat per un conjunt de serres baixes, suaument ondulades, que s'interposen entre la plana de l'Empordà i les serres de les Salines i l'Albera. Paisatge travessat per diversos cursos fluvials de dimensions modestes, com el Llobregat d'Empordà, el Ricardell, el Merdançà i l'Orlina. Les suredes són un dels boscos característics dels Aspres i han estat aprofitades històricament. A l'entorn de Campmany, Cantallops, San Climent Sescebes, Rabós, Vilamaniscle i Garriguella hi ha importants zones vitivinícoles. En aquests espais es concentren bona part de la producció de la Denominació d'Origen Empordà. Presència de petits nuclis de població d'origen medieval, agrupats al voltant de l'església parroquial. El corredor d'infraestructures format pel TAV, la A-2 i l'AP-7 i la MAT (soterrada), travessa els Aspres
Principals valors en el paisatge Els Espai d'Interès Natural situats als Aspres, com els penya-segats de la Muga i els estanys de la Jonquera-Campmany. Pel seu interès connector, els cursos fluvials del Llobregat, la riera de Torrelles, la riera d'Anyet, l'Orlina i el Merdançà. La combinació entre boscos i conreus de vinya i olivera que colonitzen un territori de relleu ondulat. Les construccions de pedra seca pròpies de l'espai agrícola. Gran quantitat de monuments megalítics dispersos pel territori. El paisatge històric del suro i de la vinya dels Aspres.
Elements naturals Els Aspres d'Empordà s'estenen en una àrea de transició situada entre la plana de l'Empordà i les serres de les Salines i de l'Albera, al nord de la comarca de l'Alt Empordà.
El relleu està constituït per un conjunt de serres baixes, entre els 300 i els 500 m d'altitud, entre les quals s'estenen planes i valls, obertes pels rius, torrents i rieres que tenen les seves capçaleres en els relleus de les Salines o de l'Albera.
La disposició general de l'orografia ha condicionat notablement l'establiment de la xarxa fluvial, que és tributària, gairebé tota ella del riu Muga. De llevant a ponent els principals cursos fluvials són: la riera de Vilamaniscle, la Reguerada, l'Orlina, el Merdàs, l'Anyet, la riera de Torrelles, el Merdançà i el Llobregat d'Empordà. A l'oest del Llobregat, la xarxa fluvial va prenent una disposició nord-oest sud-est degut a la major complexitat orogràfica. El riu de la Guilla, el Ricardell, l'Arnera o el mateix riu Muga són els principals cursos fluvials d'aquesta part dels Aspres.
El riu Llobregat és sens dubte el curs més important dels Aspres, deixant de banda el petit tram del tot perifèric que té la Muga dins el perímetre de la unitat. Aprofita la disposició de la falla tectònica del mateix nom que es perllonga des de La Jonquera fins a Figueres, tot perfilant una vall a les seves ribes. És la depressió interna de majors dimensions i separa nítidament els sectors dels Aspres orientals, d'una banda, i els occidentals, de l'altra.
Els Aspres remeten a un tipus de territori rocallós, de materials geològicament senils, que contrasta amb les terres més planeres de la depressió empordanesa sedimentades en una època molt més recent. Això propicia la presència de sòls més pobres que condicionen el paisatge agrícola existent. Predominen les zones ondulades, de serres baixes i turons, separats per replans de mida variable, però mai extensos.
Els terrenys ondulats i de petites serres són estreps paleozoics o mesozoics formats per rengles de pujols arrodonits i terrasses d'erosió en procés de pre-aplanament. Els afloraments d'Ullastre a Sant Climent Sescebes i el que configura la serra d'Altrera, entre els nuclis de Masarac i Vilarnadal són les principals mostres d'aquest tipus de modelat al sector oest de la unitat.
En el sector oriental hi ha un seguit de petites conques endorreiques, entre el Llobregat i els pobles de Cantallops i Sant Climent Sescebes, en algunes de les quals s'han format llacunes temporals i permanents en aflorar els aqüífers. Gràcies al seu bon estat de conservació,aquestes zones humides tenen un considerable interès biològic. És el cas dels estanys de Campmany, dels Torlits i de Canadal.
Els Aspres són tancats a l'est per la serra de la baga d'en Ferran, quedant gairebé aïllats de les valls litorals que drenen directament a la Mediterrània.
Al sector occidental dels Aspres, a la seva part més meridional i al límit amb la Garrotxa d'Empordà, s'emplacen part dels relleus prepirinencs de la unitat geològica coneguda amb el nom d'escata de Bac Grillera-Biure, que es troba partida i deformada pels plecs del Paleocè, que cavalca i està separada per la falla inversa o encavalcament de Darnius. Aquesta sèrie d'encavalcaments i plecs dona peu a una litologia molt variada, amb afloraments ben contrastats que, en alguns casos, han estat aprofitats per activitats extractives. La complexitat dels afloraments remet a relleus més retallats a l'extrem sud-occidental de la unitat. Aquí la Muga s'encaixa descrivint meandres més tancats, aprofitats per bastir, als anys 60, l'embassament de Boadella. miniatura|Vista aèrea de l'espai natural dels Aspres|352x352px La tramuntana és un element climàtic característic del paisatge dels Aspres. El seu efecte sobre el paisatge es manifesta de manera indirecta a causa de la sequedat que provoca en els boscos i els camps de conreus, amb el resultat d'un paisatge més sec del que li correspondria pel règim de precipitacions existent.
Sobre el substrat geològic del batòlit citat, que és també la part més muntanyosa, es localitzen les masses boscoses més grans de la unitat, constituïdes per boscos esclerofil·les de sureres (Quercus suber) o boscos mixts de sureres i alzines (Quercus ilex).
A mesura que es va cap a l'est les grans masses forestals arbrades perden entitat i són substituïdes per formacions arbustives de bosquines i prats. En són una bona mostra les brolles d'estepes i brucs o les timonedes de tomaní (Lavandula stoechas) que s'estenen sobre antics conreus de secà de diferents municipis: Rabós, Espolla, Cantallops, Sant Climent Sescebes, Campmany i Masarac. A les ribes dels cursos fluvials, de l'Orlina cap a l'oest, la verneda amb ortiga morta és la comunitat potencial més típica en aquests ambients, caracteritzats per un nivell freàtic superficial i més o menys constant. No obstant, per motius antròpics, ha estat substituïda per comunitats de degradació clapejades d'arbres de ribera: verns (Alnus glutinosa),salzes (Salix alba), pollancres (Populus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), etc. La fauna és característicament mediterrània, s'hi troben rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanus) i el llangardaix (Timon lepidus). També hi ha una gran diversitat d'ocells: tallarols (gènere Sylvia), perdius (Alectoris rufa), gratapalles (Emberiza cirlus) o capsigrany (Lanius senator) hi són habituals. Pel que fa als mamífers destaquen els conills (Oryctolagus cuniculus) i la geneta (Genetta genetta).
Evolució històrica del paisatge La secular acció humana als Aspres ha introduït canvis en el paisatge prou intensos, sobretot a les parts més planes i baixes. Sense aquesta acció, el territori dels Aspres és d'esperar que estigués ocupat per la vegetació potencial pròpia del domini de la sureda i, en menor mesura, per l'alzinar. El domini potencial absolut de la surera queda tan sols interromput pels territoris ocupats amb la vegetació de ribera, a banda i banda dels cursos d'aigua més importants, on s'estendrien vernedes i els mosaics formats per aquestes i d'altres comunitats ripàries.
La presència humana mil·lenària ha deixat la seva petjada al paisatge dels Aspres tal com es manifesta ja amb els nombrosos monuments megalítics, alguns dels quals es remunten a més de 5.000 anys d'antiguitat.
A partir de llavors les comunitats pageses i ramaderes va construir dòlmens i menhirs funeraris als vessants de les muntanyes de l'Albera, de la serra de Rodes i del Cap de Creus. Són, doncs, més nombrosos al sector dels Aspres orientals i a la meitat septentrional.
L'elecció dels Aspres sembla lògica si es té en compte que les planes immediates de l'Empordà i del Rosselló estaven ocupades per grans extensions d'aiguamolls.
Alguns d'aquests monuments són els menhirs de Santa Fe, de la Murtra, dels Palaus o de Mas Noguers i els dòlmens del Quer Afumat, de Mas Baleta o de Mas Puig de Caneres, entre d'altres.
Les troballes d'època romana són escasses. La unitat era travessada per la Via Augusta, seguint un traçat similar a l'actual carretera Nacional II i l'AP 7. També hi ha documentada una segona via romana transpirinenca pel coll de Banyuls. Els vestigis de la vil·la altoimperial de Vilartolí, a Sant Climent Sescebes testimonien, així mateix, l'explotació agrícola d'una part del territori a partir de la trilogia mediterrània de secà (vinya, olivera i blat). L'estructura del poblament dels Aspres va quallar al llarg de l'Edat Mitjana, ja fos per la consagració de nous temples parroquials que activaren la conformació de petits nuclis urbans al seu voltant, per la presència d'alguna fortificació senyorial, per l'agrupació d'un conjunt de masos o per l'existència d'una cruïlla de comunicacions. La fesomia d'aquests nuclis urbans sobreviu, sovint sense grans alteracions, com a tret definitori del paisatge urbà actual, especialment si tenim en compte que la majoria dels pobles estan mancats de grans eixamples que hagin modificat significativament la morfologia urbana. Els edificis que més sobresurten són grans esglésies, sovint fortificades i d'origen romànic, a més d'alguna construcció defensiva o petit castell.
A Campmany l'estructura descrita és evident, amb una plaça del Fort, centre del recinte emmurallat i amb una església parroquial romànica documentada ja el 1062. No menys sobresortint, arquitectònicament, és l'església parroquial de Rabós, també fortificada, i documentada el 884. A Darnius, l'església parroquial romànica que centra al recinte medieval fortificat del poble s'esmenta l'any 1092. A La Jonquera, una nova església () construïda a tocar del vell camí transpirinenc vers el Rosselló, possibilità la formació d'un nucli urbà d'estructura lineal al llarg de la via. Al costat dels nuclis principals n'hi hagué d'altres de més secundaris i rurals com l'Estrada (Agullana), Vilartolí (Sant Climent Sescebes) o Delfià (Rabós). En el procés de poblament també hi tingueren a veure antics monestirs com el de Sant Quirze de Colera (s. X).
Ja sigui des dels emergents nuclis urbans o des dels nombrosos masos disseminats, les principals transformacions que visqué el paisatge dels Aspres durant l'Edat Moderna estigueren relacionades amb el sector agrari, que va ser el mitjà de subsistència bàsic dels seus habitants. Al s'incrementaren les terres de conreu, amb produccions de vinya i d'olivera, gràcies a la demanda d'aquest tipus de producte d'una societat en expansió demogràfica i econòmica.
Al llarg d'aquest segle els nuclis urbans augmentaren el seu perímetre, superant definitivament els closos fortificats medievals.