Els atakapesSturtevant, 659 són un poble amerindi dels boscos del sud-est, que parlaven l'atakapa i històricament vivien al llarg del Golf de Mèxic. S'autodenominaven Ishak, que es tradueix com «el poble», no obstant això a si mateixos, dins de la tribu es diuen poble de l'alba o gent del sol.Southwest Louisiana:A Treasure Revealed By Jeanne Owens - HPN Books - p.13 Encara que els atakapes van ser delmats per les malalties infeccioses després del contacte amb els europeus, els seus descendents encara viuen a Louisiana i Texas. Els descendents Atakapa-Ishak van tenir una reunió en 2006.
El seu nom atakkapa ve del choctaw i significa «devoradors d'homes», que va ser el nom amb el qual els van conèixer els espanyols. Els seus pobles estaven a les valls fluvials, al llarg de llacs, costes i de la Badia de Galveston (Texas) a Vermilion Bay (Louisiana).
Després de 1762, quan Louisiana va ser comprada per Espanya, poc es va escriure dels atakapa. Malalties infeccioses i epidèmies de finals del van causar moltes morts entre el poble. Els supervivents es van unir als caddo, koasati, i altres tribus veïnes, encara que hi ha proves d'alguns atakapa que van sobreviure culturalment fins al segle XXSturtevant, 660.
Tribus Tribus atakapa occidentals Akokisa, vivien al llarg del curs inferior dels rius Trinidad i San Jacinto i a les costes orientals de la Badia de Galveston. Atakapa, tribu que va donar nom a l'ètnia, eren al Llac Calcasieu, actual Llac Charles. Bidai, vivien als voltants del rierol Bedias, tributari del Riu Neches, Texas. Deadose, tribu moly relacionada amb els Bidai. Orcoquiza, vivien al nord de la Badia fr Galveston, al llarg dels rius Trinidad i Colorado.TSHA Online – Orcoquiza Indians. Patiri, vivien al nord de la vall del Riu San Jacinto, Texas. Tlacopsel, es trobaven al sud-est de Texas, veïns de diverses tribus coahuilteques i karankawes.Campbell, Thomas N. "Tlacopsel Indians". Handbook of Texas History Online (retrieved 14 March 2010). miniatura|Placa a Attakapa Trace Junction Tribus atakapa orientals Es té coneixement d'una tribu atakapa assentada al que ara és acadiana, a les parròquies de Louisiana de St. Martin, Lafayette, Iberia, St. Landry, Vermilion, St. Mary i Acadia.Bradshaw, Jim. "Iberia Parish was once part of Attakapas District." Daily Advertiser. 25 November 1997 (retrieved 8 June 2009).
Història La història oral dels atakapes diu que van venir del mar. Que un profeta ancestral va fer les seves normes de conducta i la seva filosofia de vida.Sturtevant, 662.
El primer contacte europeu amb els atakapes pot haver estat en 1528 pels supervivents de l'expedició de l'espanyol Pánfilo de Narváez. Dos vaixells van encallar en la costa. Un va arribar a la nació dels karankawes, mentre que l'altre probablement arribà a l'illa de Galveston. Aquest últim va dir haver conegut un grup que es deien a si mateixos els han, que podien haver estat els akokisa. miniatura|Atakapa segons de Batz, 1735
En 1703, Jean-Baptiste Le Moyne, el governador francès de la Louisiana, va enviar a tres homes a explorar la costa oest del riu Mississipi. La setena nació que van trobar van ser els atakapa, els quals van capturar i devorar un dels membres de l'expedició. En 1714, aquesta tribu fustigà Jean-Michel de Lepinay, qui fou governador interí de Louisiana francesa entre 1717 i 1718, mentre estava fortificant Dauphin Island, Alabama.
Els choctaw van dir als francesos colonitzadors que els «Pobles de l'Oest» (coahuiltecs, atakapes, tonkawes, karankawes) eren tribus salvatges i nòmades. De fet, el nom atakapa és un nom choctaw que significa «menjador de gent» (hattak «persona», apa 'a menjar'), una referència a la pràctica antropofàgica ritual.Sturtevant, 662. Diversos pobles del golf en practicaven amb els presoners de guerra.
Un explorador francès, François Simars de Bellisle, va viure entre els atakapa en 1719- 1721. En va descriure el canibalisme, que va observar de primera mà.Newcomb, 327 Probablement era un ritual religiós, o bé una pràctica per a intimidar els seus enemics.
L'historiador francès Antoine-Simon Le Page du Pratz va viure a Louisiana entre 1718 i 1734,quan tenia 16 anys, i va escriure:"Attakapas", The Cajuns.com.
Louis Leclerc Milfort, un viatger francès que passà 20 anys vivint a Muscogee Creek, en 1781 va acompanyar als atakapa durant un dels seus viatges. Va escriure:Milfort, Louis Leclerc. Memoirs or A Quick Glance at my various travels and my sojourn in the Creek Nation, Chapter 15, Rootsweb Homepages.
El 1760, el francès Gabriel Fuselier de la Claire, arribant al territori dels attakapa, va comprar tota la terra entre el riu Vermilion i Bayou Teche, territori de l'est del territori del cap Kinemo. Va ser poc després que una tribu rival, els Appalousa (Nova Ibèria), procedent de la zona compresa entre els rius Atchalafaya i Sabine, van exterminar els atakapes de l'Est.
William Powell Byrd (1799-1867), metge i fisiòleg, va estudiar les víctimes del canibalisme atakapa. Va assenyalar que tradicionalment els atakapa aixafaven els cranis frontalment i no occipitalment com les tribus veïnes.Powell, William Byrd. Letter to Samuel G. Morton. 12 August 1839. Societat Filosòfica Americana, L.S. 2p. 127.
Els atakapa operaren amb la tribu chitimacha en temps històrics.Pritzker, 374. Al , alguns atakapa es casaren amb membres de la tribu houma de Louisiana.Pritzker, 382. Els membres de la tribu Tunica-Biloxi s'uniren als atakapa al .Pritzker, 393.
Cultura Els atakapes menjaven rizomes i llavors del lotus americà, mariscs i peixos. Les dones recol·lectaven ous d'aus, lotus americà per les arrels i llavors, així com altres plantes silvestres. Els homes caçaven cérvols, ossos i bisons, que els proporcionaven carn, greix i pells. Les dones conreen blat de moro. Es processaven carns, ossos i pells per preparar menjar per a emmagatzemar, així com per fer roba, portes de tenda de camp, eines, materials de costura, sagetes, brides i aparells per a cavalls i altres elements necessaris per a la supervivència.Sturtevant, 661.
Els homes van fer les eines per a la caça i pesca: arcs i sagetes, llances amb puntes d'os i llances amb puntes de pedernal. Van utilitzar verí per capturar peixos, fins i tot utilitzaven torxes per enlluernar als caimans mentre els caçaven amb llances als ulls. Les persones posaven oli de cocodril en la pell exposada per repel·lir els mosquits. El 1719, els atakapa obtingueren cavalls i caçaven bisons a cavall. Usaven canoes per navegar pels pantans i prop de la costa, però no s'aventuraven lluny en l'oceà.
En l'estiu, les famílies es traslladaven a la costa. A l'hivern, es traslladaven cap a l'interior i vivien en llogarets de cases fetes de canya i palla. La tribu Bidai vivia en tendes de pell d'os. Les cases dels caps i remeiers les edificaven sobre els monticles deixats per cultures anteriors.
Actualitat Es creu que les tribus o subdivisions atakapa més occidentals van ser delmats en la dècada de 1850, principalment per malalties infeccioses i pobresa. Armojean Reon, de Lake Charles, Louisiana, que va viure a principi del , es va assenyalar com un parlant fluid d'atakapa.Sturtevant, 660-61 miniatura|Estàtua d'un indi atakapa a St. Martinville (Louisiana). Hi ha descendents i han començat a organitzar-se per ser reconeguts com una tribu. Nombrosos descendents actuals comparteixen un llinatge mixt datakapa-ishak i una altra ascendència ètnica, però han mantingut el seu sentit de comunitat de cultura.timesofacadiana.com "This isn't Cajun Country" , Times of Acadiana, 25 July 2007.
Els noms de les ciutats d'avui dia a la zona es remunten al període dels ishak, que es deriven tant de la seva llengua i de les versions franceses de les persones i els llocs. La ciutat de Mermentau per exemple, és una forma corrupta del cap local Nementou. Plaquemine, com a Bayou Plaquemine Brûlée i Plaquemines Parish, deriven de la paraula atakapa pikamin, que significa «caqui». Bayou Nezpiqué va rebre el nom d'un atakapa que s'havia tatuat el nas. Queue de Bayou Tortue es creu que rep el nom pel cap Celestine La Tortu, nació Atakapa.thecajuns.com "Arrow points and place names are reminders of Attakapas", The Cajuns. El nom Calcasieu és una transliteració francesa d'un nom atakapa: katkosh (plorar).
El 28 d'octubre de 2006, la Nació Atakapa-Ishak es va reunir per primer cop en més de 100 anys com «una nació». Un total de 450 persones procedents de Louisiana i Texas. Rachel Mouton, mestra de cerimònies i nomenada Directora de Publicacions i Comunicacions, presentà Billy LaChapelle, qui va obrir la tarde amb una oració tradicional en anglès i en atakapa.Atakapa Ishak Nation SE Texas and SW Louisiana , Issue No. 1, November 2006, at Lutherans Online.
A la ciutat de Lafayette, Louisiana planifiquen una sèrie de senderes, finançades per l'Administració Federal de Carreteras, que s'anomenarà «Trail Atakapa-Ishak». Constarà d'una sendera per a bicicletes connectant centres de la ciutat al llarg dels pantans Vermilion i Teche, que actualment només són accessibles a peu o en vaixell.
Idioma atakapa L'atakapa és una llengua aïllada, que es va parlar al llarg de la costa est de Texas i de Louisiana. John R. Swanton proposà una família de llengües tunica que inclouria l'atakapa, la llengua tunica i el chitimacha, que María Haas va expandir posteriorment a la família de les llengües del Golf afegint-hi el muskogi. Aquesta família proposada no ha estat aprovada.
Referències
Bibliografia Newcomb, William Wilmon, Jr. The Indians of Texas: From Prehistoric to Modern Times. Austin: University of Texas Press, 1972. . Sturtevant, William C., general editor and Raymond D. Fogelson, volume editor. Handbook of North American Indians: Southeast. Volume 14. Washington DC: Smithsonian Institution, 2004. . Nezat, Jack Claude. The Nezat and Allied Families 1630–2007. 2007. . Pritzer, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000: 286-7. .
Enllaços externs
Tribus de Louisiana Handbook of Texas Online BP Oil Spill Threatens Future of Indigenous Communities in Louisiana – video report by Democracy Now! Atakapa-Ishak Nation
Categoria:Grups humans amerindis dels Estats Units Categoria:Grups humans amerindis de Louisiana Categoria:Grups humans de Texas