Els achomawi (també achumawi, ajumawi i ahjumawi) són una de les onze bandes d'amerindis de Califòrnia Tribu Pit River que vivien al nord de Califòrnia, Estats Units. Nou bandes autònomes dels indis Pit River parlen diversos dialectes d'una llengua comuna. Els primers lingüistes i antropòlegs blancs van anomenar la llengua "achomawi", encara que aquest no era el nom amb què s'anomenaven els indis. L'ús de la paraula "achomawi" (en realitat només el nom d'una de les bandes del grup d'idiomes) per descriure el llenguatge també se sobregeneralitzà i s'utilitzà per descriure les nou bandes, tot i que cadascuna de les altres vuit bandes tenia diferents noms, territoris i dialectes de la llengua comuna. La major part d'aquest article tracta de l'autèntica banda achomawi (el territori de la qual era històricament al llarg de la vall del riu Fall i del riu Pit des de l'extrem sud de les muntanyes Big Valley, de l'oest a Pit River Falls).Merriam, C. Hart, The Classification and Distribution of The Pit River Indian Tribes of California. Smithsonian Institution (Publication 2874), Volume 78, Number 3, 1926
Les altres vuit bandes que compartien la llengua achomawi tenien la seva llar històrica al llarg del riu Pit. Llur territori s'estenia des de Big Bend (Califòrnia) a Goose Lake (Oregon-Califòrnia). Aquesta terra també era la llar del grup lingüístic atsugewi, que consistia en dues bandes distintes que vivien al sud de les bandes lingüístiques achomawi.
Població Les estimacions per a les poblacions dels grups natius californians anteriors al contacte han variat substancialment. Alfred L. Kroeber estimà la població combinada atsugewi i achomawi en 1770 en un total de 3.000 individus. Una anàlisi més detallada per Fred B. Kniffen arribà a la mateixa xifra. T. R. Garth estimà la població atsugewi en un màxim de 850, el que deixaria almenys 2.150 per als achomawi. Kroeber estimà la població achomawi el 1910 en 1.000 i "tres quartes parts de sang pura". Edward S. Curtis, fotògraf i autor de la dècada del 1920, va donar en 1910 una població achomawi de 984. La població achomawi fou estimada en 1.500 individus l'any 2000.
Llengua Els achomawis parlen l'achumawi, una llengua palaihnihana.Mithun 1999:470-472
Cultura històrica Viles i habitatges Cadascuna de les nou bandes del grup lingüístic "achomawi" tenien territoris definits separats dalt i baix dels marges del riu Pit (que ells anomenaven "Achoma"). En llurs respectius territoris cada banda tenia algunes viles, que eren compostes per famílies extenses i tenien entre 20 i 60 habitants. Les bandes eren organitzades per una vila central amb petites viles satèl·lits. Les bandes del baix riu Pit habitaven una zona boscosa i muntanyenca amb major densitat, mentre que les bandes de l'alt riu Pit River és una zona seca de ginebres. Llur habitatge, fonts d'aliment i moviments estacionals, per tant, també van variar. A l'estiu la banda achomawi i altres bandes de l'alt riu Pit solien viure en cabanes còniques cobertes de matolls de tule. A l'hivern construïen cases més grans parcialment subterrànies de planxes de fusta cobertes d'una barreja d'escorça, herba i tule.
Vida familiar En el matrimoni el nuvi vivia breument en la llar de la núvia, caçant i treballant amb els seus parents. Eventualment, ella anava a viure amb la família d'ell. Era una societat patrilineal i el lideratge passava al primogènit. Quan naixien els nens, els pares eren posats en seclusió i tenien restriccions d'aliments a l'espera de la caiguda del cordó umbilical del nadó. Si naixien bessons, un d'ells era mort en néixer.
Els achomawi enterraven llurs morts en posició flexionada, de costat, mirant cap a l'est i de vegades en cistelles. També cremaven els qui morien fora de la comunitat, portant les cendres de tornada per a l'enterrament a casa. Les pertinences dels morts i ofrenes dels familiars eren enterrades o cremades amb el cos i així va néixer la casa dels morts. No hi havia cerimònies o rituals especials Quan les dones es convertien en vídues, es tallaven el cabell i es fregaven el rostre amb brea. La vídua també podia dur un collaret amb trossos de brea al voltant del seu coll durant tres anys. Després que el seu pèl creixés a la seva part superior del braç es casava amb el germà del seu difunt marit.
Com a oci les dones de la comunitat jugaven un joc de dobles boles. Els achomawi també construïen i usaven cabanes de suor.
Vestit i art corporal Els homes achomawi vestien abrics i camises de cuir. Es posaven al cap una pell de cérvol amb un forat al mig després que les parts eren cosides juntes per proporcionar les cises, i llavors es posava un cinturó. Els achomawi es posaven ocasionalment malles de pell i com a calçat duien mocassins de tule tort i reblert amb herba, generalment quan feia fred. En algunes comunitats duien un davantal com un kilt, similar als eslips de les comunitats orientals. Les dones portaven vestits curts o samarretes similar als homes, juntament amb una faldilla de pell de cérvol o un davantal amb serrells, així com mocasins de pell i una gorra en forma de cistella. Les robes d'homes i dones podien estar decorades amb brodats de pues de porc espí.
Tant els homes com les dones tenien tatuatges. Les dones portaven tres línies tatuades sota de la boca i potser un parell de línies en la galta. Els homes tenien perforacions de l'envà amb cloïssa de dentalium o altres joies.
Subsistència Els achomawi pescaven, caçaven i recollien en una àrea, principalment cérvols anàtids, llobarros, esox, truites i peixos gat, herbes, ous, insectes i larves. L'única carn que evitaven els achomawi era la del gos domèstic i usaven la sal amb extrema moderació, ja que la comunitat creia que l'excés de sal provocara dolor als ulls.
Pesca La pesca era una important font de subministrament d'aliments per als achomawi. Catostomus occidentalis era descrit com de "vital importància" per als achomawi. El salmó era escàs per als grups de l'est, mentre que els de la part baixa del riu Pit el tenien en abundància. El salmó s'assecava al sol, lleugerament torrats o fumats, i després s'emmagatzemava en grans cistelles d'escorça cobertes de lloses o en trossos esmicolats.
Els pescadors utilitzaven xarxes, cistelles i llances per pescar, i trampes per agafar el garrí de Sacramento. Es van trobar deu trampes per a peixos i s'exhibeixen al parc estatal Ahjumawi Lava Springs. Fetes de pedra, les trampes consistien en una paret exterior de grans dimensions que connectava dos punts de la terra al llac. El mur era construït per al nivell d'aigua de roca volcànica. Es feia una obertura central a la paret d'entre 20-50 centímetres per permetre que les ventoses entressin a les trampes. L'obertura tira en el flux de sortida d'aigua que és prou forta com per portar de les ventoses. Per atrapar els peixos s'utilitzava un tronc, salabre o la proa d'una canoa, i després el llancejaven. Les pedres es descriuen com a laberints a causa que formaven nombrosos canals interiors i piscines.
A part de les trampes s'usaven altres eines per a la pesca com hams i llances amb puntes d'os i banya. Els hams achomawi estaven fets d'os de cérvol i les llances de pesca consistien d'un eix de fusta llarg amb un os de cap de doble punta amb un sòcol en què s'instal·lava la base de l'eix. Es fixava una línia a la punta de la llança que després es va dur a terme pel llancer per al control.
La Fibra de cànem també s'usava per a fer cordes per a fer xarxes de pesca i el cuir cru per a cordes de pescar. Els achomawi feien cinc classes de xarxes, tres d'elles eren salabres, una era xarxa d'emmallament i l'altra per pesca d'arrossegament.
Les tres xarxes d'immersió tenien forma de bosses. Un tipus, anomenat taláka'yi, era suspesa en les pues d'un pal bifurcat i utilitzada des d'una canoa, terra o gual i per a la captura dels plançons, truites o llobarros. Un altre salobre anomenat tamichi, era usat només per a capturar plançons. El tamichi era de quatre a cinc peus de profunditat i d'amplada quan està tancada. La malla a la vora inferior de l'obertura de bosses era roscada al llarg d'un pal que es col·loca després en l'aigua per capturar el peix. El pescador es ficava en l'aigua mentre es movia per la xarxa mentre que les dones i els nens podrien empènyer els peixos cap al pescador. Quan el peix entra a la xarxa el pescador llança la bossa que després es tanca. La tercera bossa o lipake era petita amb un cèrcol ovalat cosit en l'obertura. El pescador es submergia en l'aigua i portaria la xarxa en una mà mentre guiava les ventoses amb la mà lliure. En tenir èxit en la captura dels peixos, el pescador donava la volta al cèrcol de la xarxa per tancar la captura.
Les altres dues xarxes eren usades generalment per a capturar truites i llobarros. La xarxa emmallada, anomenada tuwátifshi, tenia de 40 a 60 peus de llarg i era ponderada amb pedres per enfonsar-la. Un extrem era lligat a un arbre i l'altre a una boia; quan es capturava un peix la boia es movia. La pesca de setge, talámámchi, era de sis a peus de profunditat i s'estenia a través del corrent d'un costat a un altre en aigües tranquil·les. Les pedres s'utilitzaven per enfonsar la vora inferior, i les boies s'utilitzaven en la vora superior. El pescador s'asseia en un banc de la canoa i s'adjuntava una politja a la riba oposada. Quan es tirava la xarxa sobre el peix, el pescador podria deixar-la en la línia de flotació amb la politja per extreure la captura.
També capturaven pimephales per al seu assecat. Eren capturats amb un parany de peix fet de salze, canyes i trama d'arrel de pi de forma cilíndrica; la boca del parany tenia rampes que convergeixen cap a l'interior, el que impediria que passessin els peixos, es controlava amb dos assuts. Un assut, anomenat tatápi, es posava als rierols de poca profunditat per capturar truita, lluç de riu i llobarros. Es col·locava una filera d'estaques a la part inferior del corrent on s'acumulaven pedres, troncs, soques i brutícia de manera que represava l'aigua i eren abocades en el parany. Una altra xarxa, el tafsifschi, era utilitzada en un corrent més gran per a capturar allis (Truita arc de Sant Martí) durant la tardor.
El tafsifschi consistia en dues seccions d'una tanca que s'estenien des dels bancs dels rius oposades en un angle aigües avall; gairebé es trobaven a mig riu. Estaven connectades per un curt tram de mur de pals horitzontals molt junts a través del buit. Aquest va ser el punt més baix de la presa creada, i l'aigua s'aboca en portar els peixos a la cistella a l'altra banda de la bretxa. El salmó podia ser capturat amb llança, trampes o xarxa que penjaven sobre salts d'aigua o preses.
Cacera A causa de la naturalesa seca de la terra achomawi, els cérvols no sempre eren abundants, d'aquí la seva forma única de la caça de cérvols en comparació amb altres amerindis californians nadius americans. S'excavava un pou profund al llarg d'un sender de cérvols, cobert d'herba, i restauraven el sender amb empremtes de cérvols fetes amb cascs, i hi eliminaven tota evidència humana. Com que el bestiar dels colons també queia en aquests pous decidiren posar fi a aquesta pràctica. Els forats eren més nombrosos a prop del riu perquè els cérvols baixaven a beure i per això el riu porta el nom d'aquests pous de captura.Stephen Powers * Tribes of California*, p. 269 (Regents of the University of California, forward by R. Heizer, 1976) La cacera de cérvols era sempre precedida d'un ritual. També hi havia rituals sense implicar el procés de cacera, però sí que evitaven la carn de cérvol. Les adolescents podrien ficar herbes aromàtiques als seus narius per evitar l'olor cérvol quan es cuinava en passar per la cerimònia de la seva maduresa.
Les aus aquàtiques, com els ànecs, eren atrapats per una soga estirada als rierols. Els conills eren duts cap a les xarxes.
Recollida