Molde és una ciutat i un municipi costaner de Romsdal, al comtat de Møre og Romsdal, Noruega. El municipi es troba a la península de Romsdal, que està envoltada pels fiords de Molde i Fanne. Molde està situada a la riba del Romsdalsfjord.
Amb una població de 26.732 habitants (2016), és la capital del comtat de Møre og Romsdal, el centre comercial del districte de Romsdal, i la seu de la Diòcesi de Møre. A part de la ciutat principal, el terme municipal també inclou altres petits pobles, i els més destacats són Hjelset, Kleive, i Nesjestranda. L'alcalde és Torgeir Dahl, del Partit Conservador (H).
És un antic assentament que esdevingué un centre comercial durant la baixa Edat Mitjana. Els drets comercials de la ciutat es formalitzaren el 1614, i fou declarada ciutat a través d'una carta reial el 1742. S'establí com a municipi l'1 de gener de 1838.
La ciutat continuà creixent al llarg dels segles XVIII i , convertint-se en un centre per a la indústria tèxtil de Noruega, així com centre administratiu de la regió i una important destinació turística. Després de la Segona Guerra Mundial, Molde experimentà un creixement accelerat que es veié recolzat amb l'annexió dels municipis de Bolsøy i una part del de Veøy l'1 de gener de 1964. Actualment la ciutat s'ha convertit en un centre no només per als serveis administratius i públics, sinó també per als recursos acadèmics i la producció industrial.
Etimologia La ciutat duu el nom de l'assentament original al voltant de la granja de Molde (en nòrdic antic: Moldar). Hi ha dues teories sobre l'origen del mot molde: l'una és que podria provenir de la forma plural de mold que significa "terra fèrtil", i l'altra és que podria provenir de moldr, que significa "crani" o "motlle" (referint-se als pics arrodonits de Moldemarka).
La pronunciació del nom varia entre l'estàndard que és "Molde" i el col·loquial que és "Molle". Una persona de Molde es referirà a ell/ella mateix-a com una moldenc/-enca (en noruec els gentilicis són moldenser i molding).
Història miniatura|esquerra|Il·lustració de Molde, pintura de Nico Wilhelm Jungmann el 1904. Els orígens de Molde es remunten als última anys de l'Edat Mitjana, però l'assentament original amb molta més història és a l'illa de Veøya, situada al sud de l'actual Molde. L'assentament a Veøya data probablement del període de les invasions bàrbares, però s'esmenta per primera vegada en la saga per Snorri Sturluson com a la ubicació de la batalla de Sekken el 1162, on el rei Haakon el d'espatlles amples morí lluitant contra l'aristòcrata Erling Skakke, durant les Guerres Civils Noruegues. No obstant això, els assentaments a la zona es remunten molt més enrere en el temps en l'evidència donada pels dos petròglifs trobats a Bjørset, a l'oest del centre de la ciutat. esquerra|miniatura|Carrer de Molde al 1909 miniatura|esquerra|El carrer principal de Molde i el centre comercial. La catedral de Motde (sostre de color taronja a l'extrem dret), amb el seu campanar independent substitueix a l'església que va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial. En vigílies del , la influència de Veøy minvà i l'illa fou finalment abandonada. No obstant això, la vida comercial de la regió no era morta, i s'originaren a partir dos assentaments a Reknes i Molde (més tard a Moldegård), fundant un port menor anomenat Molde Fjære (el port de Molde), basat en el comerç de la fusta i l'arengada als comerciants estrangers.
La ciutat guanyà els drets comercials formals el 1614. Durant l'ocupació sueca de Noruega (1658-1660), i després de la derrota devastadora de Dinamarca-Noruega a les Guerres del Nord, la ciutat es convertí en un centre de resistència dels suecs. Després de la rebel·lió i de l'alliberament el 1660, Molde esdevingué el centre administratiu de l'amt de Romsdalen i li fou concedit el títol de ciutat mitjançant una carta reial el 1742.
La ciutat de Molde fou establerta com a municipi l'1 de gener de 1838, envoltada gairebé totalment pel municipi rural de Bolsøy.
Molde continuà creixent durant els segles XVIII i , i es convertí en un centre de la indústria tèxtil i de la confecció de roba de Noruega. Posteriorment el turisme també es convertí en una font de riquesa important: la ciutat de Molde rebé notabilitats com l'emperador alemany Guillem II d'Alemanya i el Príncep de Gal·les com a visitants regulars d'estiu. Per a tals importants visites es construïren hotels de luxe que envolten la idíl·lica ciutat amb pintoresques cases de fusta, jardins i parcs, esplanades i pavellons, i es guanyà així el sobrenom de la Ciutat de les Roses. Aquest període de riquesa fou interromput quan una tercera part de la ciutat fou destruïda en un incendi el 21 de gener de 1916. No obstant això, Motlle es recuperà i continuà creixent en un període d'entreguerres econòmicament difícil.
L'1 de juliol de 1915, una part de Bolsøy (població: 183) va ser traslladada a la ciutat de Molde.
Un segon incendi, o una sèrie d'incendis, colpejaren la ciutat a causa dels atacs aeris alemanys l'abril i el maig del 1940, que destruïren prop de dos terços de la ciutat. Molde era, en efecte, la capital de Noruega durant una setmana després que el rei Haakon i els membres del Govern i el Parlament arribaren a Molde el 23 d'abril, després d'un vol espectacular des d'Oslo. S'assentaren al barri de Glomstua, als afores occidental de la ciutat, i experimentaren els bombardejos de primera mà. La reserva d'or noruec també es traslladà a Molde, i s'ocultava en una fàbrica de roba.
No obstant això, la intel·ligència alemanya era molt conscient d'això, i el 25 d'abril la Luftwaffe inicià una sèrie d'atacs aeris. Durant una setmana les sirenes d'atac aeri damunt les xemeneies de l'edifici lactis anunciaren els repetits atacs. El 29 de d'abril fou el pitjor dia de la història de Molde, ja que la ciutat es transformà en un mar de flames per les bombes incendiàries. Fins aleshores l'església havia quedat intacta, però finalment una bomba incendiària caigué a la part alta del campanar, i la bella església de fusta fou destruïda pel foc.
L'1 de gener de 1952, una part de Bolsøy (població: 1.913) es va transferir a Molde. L'1 de gener de 1964, Molde (població: 8.289) es va fusionar amb parts de Sekken, Veøya, i Nesjestranda del municipi de Veøy (població: 756), tots de Bolsøy (població: 7.996), i l'àrea de Mordal a Nord-Aukra (població: 77) per formar l'actual municipi.
Després de la Segona Guerra Mundial, Molde ha experimentat un enorme creixement. A mesura que s'accelerava la modernització de la societat noruega als anys posteriors a la reconstrucció, Molde no només es va convertir en el centre del comtat en serveis administratius i públics, sinó també en recursos acadèmics i producció industrial. Després de la consolidació de la pròpia ciutat i les seves comunitats adjacents el 1964, Molde esdevingué una ciutat moderna, amb una economia basada en l'agricultura, la pesca, la producció industrial, la banca, l'educació superior, el turisme, el comerç, l'assistència sanitària i l'administració civil.
Escut d'armes L'escut d'armes els fou concedit el 29 de juny de 1742. Mostra una balena arruixant a un barril. Retrata la indústria durant fundació de la ciutat, amb riques pesqueries d'arengada, que també alleugen la ciutat durant una gran fam de la dècada del 1740. L'albirament de balenes, generalment les beines de les orques següents els bancs de peixos als fiords que alimentar, es van dur a terme comunament per ser el començament de les pesqueries d'arengada.Kvernberg, Anders: Moldes byvåpen fra lakksegl til dataskjerm. Romsdalsmuseets årbok 2012, s. 160ff
Moldesangen (El cant de Molde) és l'himne semioficial de la ciutat. Fou escrit per Palle Godtfred Olaus Dorum (1818-1886) i composta per Karl Groos (1789-1861), suposadament el 1818. (Moldesangen)
Geografia miniatura|Molde des de Brattlihaugen. La ciutat de Molde està formada per 10 quilòmetres de llargada i d'1 a 2 quilòmetres d'amplada de sòl urbà en direcció est-oest al llarg de la costa nord del fiord de Molde, un braç del fiord de Romsdal, a la península de Romsdal. La ciutat està protegida per l'illa de Bolsøya i l'arxipèlag de Molde, per un grup d'illots al sud i pels turons boscosos de Moldemarka al nord. El centre de la ciutat es troba just a l'oest del riu Moldeelva, que transcorre per la ciutat des del nord naixent al llac Moldevatnet i fluint a través de la vall de Molde. Tot i un riu petit en amplada i llargada comparat amb altres rius de Noruega, va fer funcionar diverses serradores als segles XVI i XVII. Aquestes serradores van fer créixer la ciutat original, juntament amb el bon port que tenia, la proximitat a les rutes marítimes, els vasts recursos de fusta, i el riu capaç d'aguantar els molins. El 1909, el riu albergava la primera central hidroelèctrica d'energia elèctrica capaç de subministrar suficient energia elèctrica per a la ciutat, i el curs superior del riu encara abasteix d'aigua potable la major part de la ciutat. miniatura|Vista de Molde des de la costa. miniatura|esquerra|L'estadi d'Aker amb Molde al fons a l'estiu. La seva vista panoràmica d'alguns dels 222 pics parcialment coberts de neu és un dels principals atractius de la ciutat, i aquesta panoràmica ha estat un important tret turístic de la ciutat des del . Motlle és coneguda com la Ciutat de les Roses, un nom que es va originar durant l'era que Molde era una destinació turística de fama internacional al .
Molde limita al nord amb Aukra, Gjemnes, i Fræna; a l'oest amb Midsund; al sud amb Vestnes i Rauma; i a l'est amb Nesset. Altres nuclis de població de la zona són Åndalsnes, Vestnes, i Elnesvågen.
Clima Molde té un clima oceànic temperat, amb estius frescos i hiverns relativament suaus. La precipitació anual és alta, amb una mitjana de 1.640 mil·límetres per any. L'estació més càlida és a finals de l'estiu. A Molde s'hi ha registrat la temperatura màxima absoluta nacional per un mes d'octubre: 25,6 °C l'11 d'octubre de 2005. L'estació més seca és de maig a juny. Per la seva ubicació geogràfica, Molde experimenta freqüents nevades a l'hivern, però aquesta neu és generalment humida. A causa dels efectes del Corrent del Golf, la ciutat experimenta rarament onades de fred duradores, però malgrat això la temperatura mitjana anual és molt superior a la mitjana per la seva latitud.
Un fenomen natural que ocorre a Motlle i el districte adjacent és la freqüència de dies a l'hivern amb temperatures superiors als 10 °C, de vegades fins i tot per sobre dels 15 °C. Això és a causa de l'efecte Foehn de sud i sud-est. La ciutat, amb turons al nord, muntanyes a l'est i illes muntanyoses a l'oest està gairebé totalment protegida i contribueix a una gran vida vegetal, especialment entre espècies que de manera natural creixen en latituds molt més baixes, com l'auró, el castanyer, el roure, el til·ler, el faig, el teix, entre d'altres.
Punts d'interès miniatura|Els barrancs de Trollveggen. El salmó, la truita de riu i la salvelinus es troben als rius de la zona, especialment als rius Rauma, Driva, i Eira. La truita també és abundant en la majoria dels llacs. El bacallà, l'abadeig, el carboner, el verat i altres espècies de peixos d'aigua salada són capturats comunament al fiord de Romsdal, tant des de terra com des del vaixell. L'esquí és una activitat molt popular entre els habitants de Molde a l'hivern; es practica a les pistes preparades, a les estacions o per sendera. Hi ha diverses zones d'escalada en roca i escalada en gel per Molde.