El cugoti (Arisarum simorrhinum), és una espècie de planta angiosperma del gènere Arisarum dins la família de les aràcies.
Addicionalment pot rebre els noms de frare cugot i fraret.
Descripció miniatura|Detall Herba perenne, glabra amb rizoma en estat vegetatiu i amb tubercles al reproductor. fulless sagitades o cordades, amb pecíol, de vegades tenyit de violeta. Peduncle més curt que el pecíol. Tub de l'espata generalment inflat a la part inferior, marró clar o blanquinós, intensament tenyit de vermell als nervis i amb nombroses taques vermelles internervals; limbe cuculat, generalment mucronat, amb marge vermellós-violaci. Inflorescència en espiga de tipusespàdix amb 2-10 flors masculines contigües a les femenines; part estèril arquejada cap a la meitat superior, capitada, inclosa o exerta.
Floreix de novembre a febrer i fructifica de març a maig.«Arisarum simorrhinum» a Flora Vascular. Data consulta: 09 de maig de 2014.
Hàbitat Es troba present a penyals i sòls argilosos sota l'olivera. Als Països catalans es troba en indrets ombrívols amb hiverns poc freds, freqüentment prop del litoral. Es present a les Illes Balears, al país Valencià, al sud de Rosselló i al principat (entre l'Empordà i el baix Gaià) com que és bastant rar es va incloure com a espècie vulnerable a la llista d'espècies amenaçades en la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual es modifica el Catàleg de flora amenaçada de CatalunyaRESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Distribució general És natiu de la península Ibèrica, les illes Balears, el nord d'Àfrica i part de la Macaronèsia.
Principis actius i usos medicinals Els principis actius presents en alguns òrgans d'aquesta planta encara no es coneixen molt bé, però entre ells destaca la coniïna. Aquesta espècie és aparentment útil com a estimulant (rizoma) i té també un efecte diürètic (arrel). Els emplastres de fulles sembla que tenen cert poder emol·lient sobre les ferides. En qualsevol cas, cal manipular la planta amb compte perquè aquests principis actius són també tòxics, s'han donat casos d'intoxicacions per ingerir aquesta planta, per la seva vistosa forma i color.
Taxonomia Arisarum simorrhinum va ser descrita per Michel Charles Durieu de Maisonneuve i publicada a Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.
Etimologia Arisarum: nom genèric que deriva darista, per l'espàdix de la inflorescència i arum, l'espata o beina que protegeix la inflorescència. simorrhinum''': epítet llatí que procedeix de simios, "mono" i rhinos, "morro", per la forma de l'espàdix.
Subespècies Es reconeixen dues subespècies:
Arisarum simorrhinum var. clusii Arisarum simorrhinum var. subexertum
Sinònims Els següents noms científics són sinònims dArisarum simorrhinum:
Arisarum vulgare subsp. simorrhinum''
Referències
Categoria:Aràcies Categoria:Plantes medicinals monocotiledònies