Salvatore Giuliano és una pel·lícula italiana dirigida per Francesco Rosi estrenada el 1962. Ha estat doblada al català.
Argument Juliol de 1950. El cadàver del bandit sicilià Salvatore Giuliano és descobert a la cort d'una casa de Castelvetrano. Un comissari hi aixeca una breu diligència de comprovació, els periodistes recullen algunes informacions. Més tard, el seu cos és exposat a Montelepre, el seu municipi natal; la multitud va a vetllar-lo, la seva mare el plora...
A través d'una sèrie d'escenes fragmentades, molt sovint inserides en flash-back, la pel·lícula es proposa d'elucidar el context històric, social i polític en el qual s'inscriu aquest crim: es remunta al compromís independentista de Giuliano el 1945, després assistim sobretot a la matança de l'1 de maig de 1947 en què els homes de Giuliano obren foc sobre manifestants socialistes a Portella delle Ginestre i al llarg procés de Viterbo de 1950 on els interrogatoris convergeixen cap a la persona de Gaspare Pisciotta, tinent de Giuliano, sospitós d'haver-lo traït i haver assassinat.
Repartiment Als crèdits Salvo Randone: El president de la cort del jurat de Viterbo Frank Wolff: Gaspare Pisciotta No surten als crèdits Sennuccio Benelli: Periodista Giuseppe Calandra: Oficial carabiners Pietro Cammarata: Salvatore Giuliano Max Cartier: Francesco Nando Cicero: Bandit Pietro Franzone: Declamador de la poesia separatista Giuseppe Teti: Jove pastor Cosimo Torino: Frank Mannino Ugo Torrente: Bit Part Bruno Ukmar: Espion Frederico Zardi: Advocat de la defensa de Pisciotta
Crítica Segons Michel Sineux i amb el qual Francesco Rosi, col·laborador de Luchino Visconti rodarà La Terra tremola.
Rosi defineix així la seva pel·lícula: Altrament, el bandit Giuliano, com a tal, li importa menys que una pintura de Sicília. Adoptant un argument semblant, Rosi es lliura, en realitat, a
La pel·lícula Salvatore Giuliano és doncs essencialment una reflexió sobre mecanismes sociològics. No es considera com una investigació minuciosa, exhaustiva i, d'altra banda, molt improbable sobre un fet particular: l'assassinat de Salvatore Giuliano. És per això què, la , constata Freddy Buacheop. cit.
Francesco Rosi: Salvatore Giuliano o «un discurs sobre el cadàver de Jules César» A Les Lettres françaises del 4/03/1962, Francesco Rosi declara, efectivament, a propòsit de la seva pel·lícula :
Per tal d'aclarir-ho, el realitzador napolità s'expressa així:
Premis i nominacions Premis 1962: Os de Plata a la millor direcció per Francesco Rosi 1963: Ruban d'argent per la millor fotografia 1963: Ruban d'argent pel millor director 1963: Ruban d'argent per la millor música Nominacions 1962: Os d'Or
Referències
Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de gàngsters Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre Categoria:Pel·lícules per director italià Categoria:Pel·lícules del 1962 doblades al català Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1962 Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules en sicilià Categoria:Pel·lícules ambientades a Sicília