miniatura|Reconstrucció actual d'un poblet norrè a Amèrica del Nord Vinland, Vinlàndia, VinelandLaurence Marcellus Larson in Canute the Great: 995 (circ.)-1035 and the Rise of Danish Imperialism During the Viking Age, New York: Putnam, 1912 p. 17Elizabeth Janeway in The Vikings, New York, Random House, 1951 throughout o Winland (norrè occidental antic Vínland o Vinland)<ref>Els manuscrits pertinents no indiquen la quantitat vocàlica, de manera que el topònim tant es pot llegir Vínland -amb i llarga- com Vinland -amb i breu-. Si ens trobem davant Vínland el topònim vol dir Terra de vi (norrè occidental antic vín nt. “vi”). Si ens trobem davant Vinland, el topònim vol dir Terra de pastures (norrè occidental antic vin fem. “prada, pastura”). En favor d'una lectura Vinland -amb i breu- hi diu el fet que les vinyes eren totalment alienes al món norrè, de manera que és més que dubtós, per no dir directament impossible, que en Leifr Eiríksson o qualsevol altre dels seus homes n'hagués vista mai cap i, per tant, també impossible que poguessin associar cap planta que s'hi assemblés a una vinya. També hi diu que el mot vín és un mot que únicament vol dir vi i, en la combinació súrt vín vol dir vinagre. Aquest mot, així i doncs, no vol pas dir vinya, ni tampoc cep, com sovint s'afirma. Vínland és terra vini, terra de vi, no pas terra de vinyes. Es pot adduir que hi ha un passatge de la Konungs skuggsjá, en el capítol 10, en el qual hi surt, aparentment, atestat el mot vín amb el significat de vinya: En Írland er náliga landa bezt, þeirra er menn vitu, þó þar vaxi eigi vín á, ok eru þar þó margir undarligir hlutir, ok þeir sumir er þat land mun kallat helgara en ǫnnur lǫnd. A banda que la Konungs skuggsjá es va redactar entre el 1260 i 1270, i per tant, gairebé tres-cents anys després que s'encunyés el topònim Vínland/Vinland, aquesta obra és massa erudita i en desconeixem el rerefons com per no pensar que darrere aquest testimoni hi pot haver la influència del llatí, més que més que l'aparició d'aquest mot amb aquest significat és un hàpax. El passatge en qüestió podria reflectir una mala interpretació d'un passatge de la Topographia hibernica d'en Giraldus Cambrensis que fa: Pascuis et pratis, melle et lacte, vinis, non vineis, dives est insula. Beda tamen, inter alias insulae laudes, dicit eam vinearum expertem non esse. Solinus vero, et Ysidorus apibus eam carere asserunt. Sed, salva ipsorum venia, circumspectius e diverso scripsissent; Vineis ipsam carere, et apium expertem non esse. Vineis enim et earum cultoribus semper caruit et caret insula. Vina tamen transmarina, ratione commercii, tam abunde terram replent, ut vix propaginis proventusque naturalis in aliquo defectum percipias. Pictavia namque de plenitudine sua ei copiose vina transmittit. Cui et animalium coria, et pecudum ferarumque tergora, Hibernia non ingrata remittit. Apes quidem, sicut aliae regiones, haec mellificas habet. In maiori tamen, ut arbitror, copia scaturirent, si non venenosas ete amaras, quibus silvescit insula, fugerent examina taxos... “l'illa és rica en pastures i prades, mel i llet, i 'també en vi, per bé que no en vinyes. En Beda, en efecte, entre d'altres elogis d'aquesta illa, diu "que no hi manquen les vinyes. En Solinus, en canvi, i l'Isidor afirmen "que no hi ha abelles". Però, amb tot el repecte per ells, podrien haver escrit just el contrari, que no hi ha vinyes a l'illa però que sí s'hi troben abelles. Irlanda no posseeix ni ha posseït mai ni vinyets ni vinyaters. Els vins de l'altra banda de la mar, gràcies al comerç, la proveeixen tan abundosament que a penes notaries la manca de creixement de vinyes i de llur collita natural. Poitou, de la seva rica producció de vi, li n'envia copiosament, la qual, no mostrant-se desagraïda, a canvi li envia els cuiros d'animals i les pells de bestiar i de feres (animals salvatges). Com d'altres països, Irlanda té abelles que li produeixen mel, i crec que la mel fluiria més abundosament dels ruscos si el creixement dels eixarms no es veiés refrenat pels teixos verinosos i amargs que abunden pels boscos de l'illa'”.</ref> és l'àrea costanera d'Amèrica del Nord explorada pels vikings, on Leif Erikson va desembarcar per primera vegada vers el 1000, aproximadament cinc segles abans dels viatges de Cristòfor Colom i John Cabot. Vinland va ser el nom donat a l'Amèrica del Nord explorada pels Vikings, presumiblement incloïa Terranova i el golf de Sant Llorenç fins al nord-est de Nova Brunswick (on es troben les epònimes vinyes). miniatura|Leiv Eriksson oppdager Amerika ("Leif Erikson descobreix Amèrica") per Christian Krohg (1893) miniatura|Casa gran norrena reconstruïda a L'Anse aux Meadows, Terranova i Labrador, Canadà El 1960 es va trobar l'única evidència arqueològica coneguda d'assentament nòrdicIngstad, Helge; Ingstad, Anne Stine (2001). The Viking Discovery of America: The Excavation of a Norse Settlement in L'Anse aux Meadows, Newfoundland. Checkmark Books. a Amèrica del Nord (fora de Grenlàndia) es va trobar a L'Anse aux Meadows a la punta nord de l'illa de Terranova. Abans del descobriment de proves arqueològiques, Vinland només es coneixia de les sagues de l'antic nòrdic i la historiografia medieval. El descobriment de 1960 va demostrar de manera concloent la colonització nòrdica precolombina de les Amèriques. L'Anse aux Meadows podria correspondre al campament Straumfjörð esmentat a la Saga d'Eric el Roig .Importància del descobriment de closques de noguera a L'Anse aux Meadows: Birgitta Wallace, "The Norse in Newfoundland: L'Anse aux Meadows and Vinland", The New Early Modern Newfoundland: Part 2 (2003), Vol. 19, No. 1. "Molts erudits han rebutjat L'Anse aux Meadows com s perifèrica en la història de Vinland (Kristjánsson 2005: 39) Jo mateix ha sostingut aquesta visó durant molt de temps. Ara estic afirmant que L'Anse aux Meadows és de fet, la clau per desbloquejar les sagues de Vinland. Dos factors cristal·litzen aquesta idea en la meva ment. Un d'ells era la meva investigació posterior en els primers assentaments francesos a Acadia (Wallace 1999) i el tipus de migració (Anthony 1990) […] La segona senyal va ser la identificació de noguera blanca roman en els estrats nòrdics a l'Anse aux Meadows. Aquí va ser la pistola fumejant que vincula l'entorn limitat de nord de Terranova amb un entorn exuberant al golf de Sant Llorenç, on precisament hi havia raïms silvestres. La mítica Vinland tenia una base en el fet arqueològic." Birgitta Wallace, "L'Anse aux Meadows, Leif Eriksson's Home in Vinland", Norse Greenland: Selected Papers from the Hvalsey Conference 2008 Journal of the North Atlantic, 2009, 114-125. Nom Vinland o "Winland" va ser el nom donat a la part d'Amèrica del Nord pel viking islandès Leif Eiriksson, al voltant de l'any 1000. El primer registre del nom Winland es troba a la Descriptio insularum Aquilonis ("Descripció de les illes del nord", c 39) d'Adam de Bremen escrita c. 1075. Per escriure-la, va visitar el rei Svend Estridson, que tenia coneixement de les terres del nord. Adam implica que el nom conté el nòrdic antic vin (del llatí vinum) "vi" (com alt alemany antic win), però cal tenir sempre present que l'Adam de Bremen devia entendre's amb els suecs en llatí, ja que ell mateix probablement no parlava cap forma de norrè antic, només baix-alemany i llatí. Darrere la seva afirmació, per tant, ens trobem, sobretot, davant el baix-alemany wîn ‘vi’: "A més, s'ha informat d'una illa descoberta per molts a l'oceà, que s'anomena Winland, per la raó que les vinyes creixen allà per si soles, produint el millor vi".Praeterea unam adhuc insulam recitavit a multis in eo repertam occeano, quae dicitur Winland, eo quod ibi vites sponte nascantur, vinum optimum ferentes. Some manuscripts have the gloss id est terra vini. M. Adam Bremensis Lib. IV, Cap. XXXVIIII, ed. B. Schmeidler 1917, p. 275
Aquesta etimologia és retinguda en la Grœnlendinga saga del , que proporciona un compte circumstancial del descobriment de Vinland i perquè és anomenada pel vínber, és a dir, "nabiu", un terme per al raïm o groselles (negres o vermelles), trobat allà.
L'accés al vi vers l'any 1000 (i no només en aquesta data) era tan difícil a Escandinàvia, que els monestirs i esglésies es veien obligats a celebrar la missa amb hidromel (d'aquest fet se'n poden trobar testimonis a les sagues dels bisbes). Cal pensar que els mitjans de transport de vi des de l'Europa mediterrània fins a l'Europa norrena eren molt pocs i que el vi, si arribava, sovint arribava convertit ja en vinatgre, ja que els mitjans de conservació de l'època no tenen res a veure amb els actuals. La qüestió si el nom es refereix a les actuals vinyes (com es dedueix d'Adam de Bremen) o simplement a les baies es va abordar en una excavació de 2010 a L'Anse aux Meadows. El descobriment de nogueres al lloc web implica que els nòrdics exploraren Vinland més al sud, almenys al riu Sant Llorenç i parts de Nova Brunswick, el límit septentrional tant de les nogueres com del raïm silvestre (Vitis riparia).
Sven Soderberg va fer una nova propost d'etimologia del nom en 1898 (publicafs per primera vegada el 1910)."Professor Sven Söderberg om Vinland", Sydsvenska Dagbladet Snällposten, Nr. 295, 30 October 1910. "On a philological basis it can hardly be determined whether the first member is to be interpreted as 'vine', as most have done, or as 'pasture, meadow'." Sverre Marstrander, "Arkeologiske funn bekrefter sagaens Vinlandsberetninger", Forskningsnytt, XIX:3 (1974), 2-11. Aquest suggeriment suposa interpretarel nom en antic nòrdic no com vín-land amb la primera vocal parlada com /iː/, sinó com vin-land , pronunciat com /ɪ/; una vocal curta. L'antic nòrdic vin (del protonòrdic * winju ← germànic comú * winjō ← protogermànic * wεnjō. Aquest mot lliura un dels constituents del topònim Viney) té un significat de "prat, pastures".Segueix sent un element toponímic en els països escandinaus, per exemple, a Björgvin i Granvin, també "possiblement en un kenning per Sjaelland viney, on no hi ha mitjans de conèixer exactament el que això implica" (Haugen 1977). Un nom cognat també existia en anglès antic (anglosaxó), en el nom de la ciutat de Woolland a Dorset, Anglaterra: Això va ser escrit "Winlande" al 1086 Domesday Book, i s'interpreta com "praderies" o "terres de pastura".
Aquesta interpretació de Vinland com "terres de pastura" en lloc de "terra de vinya" va ser acceptada per Valter Jansson en la seva dissertació clàssica de 1951 sobre els noms vin d'Escandinavia, per la qual cosa va entrar al coneixement popular al posterior. Va ser rebutjat per Einar Haugen (1977) qui argumentava que l'element vin havia canviat el significat de "pastures" a "granja" molt abans del període nòrdic antic. Els noms en vin es van donar en el període protonòrdic, i estan absents dels llocs colonitzats a l'època dels vikings. Les bases de Haugen per al rebuig han estat qüestionades."Was Vinland in Newfoundland", Proceedings of the Eighth Viking Congress, Arhus. 24–31 August 1977, ed. Hans Bekker-Nielsen, Peter Foote, Olaf Olsen. Odense University Press. 1981.. See also Kirsten A. Seaver, Maps, Myths and Men. The story of the Vinland Map, Stanford University Press, p. 41.
Hi ha una pedra rúnica que podria haver contingut un registre de l'antic nom nòrdic lleugerament anterior al Winland d'Adam de Bremen. La pedra rúnica de Hønen va ser descoberta a Norderhov (Noruega) poc abans de 1817, però es va perdre posteriorment. La seva valoració depèn d'un esbós fet per l'antiquari L. D. Klüwer (1823), actualment també perdut però copiat per Wilhelm Frimann Koren Christie (1838). La inscripció en Futhark recent estava datada del 1010–1050. La pedra havia estat erigida en memòria d'un noruec, possiblement un descendent de Sigurd Syr. Sophus Bugge (1902) llegí part de la inscripció ᚢᛁᚿ᛫(ᛚ)ᛆ(ᛐ)ᛁᚭ᛫ᛁᛌᛆuin (l)a(t)ią isaVínlandi á ísa"des de Vinland sobre el gel". Això és altament incert; la mateixa seqüència és llegida per Magnus Olsen (1951) com