fou un novel·lista i narrador cubà que influí notablement en la literatura llatinoamericana durant la seva època daurada, l'anomenat «boom llatinoamericà».Rodríguez 9 La crítica el considera un dels escriptors fonamentals del segle XX en llengua castellana, i un dels artífexs de la renovació literària llatinoamericana, en particular a través d'un estil que incorpora diverses dimensions i aspectes de la imaginació per recrear la realitat, elements que contribuïren a la formació i ús de «lo real maravilloso».Zurdo 113.
També exercí les professions de periodista, durant gran part de la seva vida, i musicòleg, amb investigacions musicals i organització de concerts, entre altres activitats, tot i que la fama li va arribar per la seva activitat literària.Müller-Bergh 16
Biografia Infància a Cuba Tot i que durant molt de temps es va pensar que havia nascut a l'Havana (Cuba), la troballa pòstuma de la seva partida de naixement a Suïssa demostrà que en realitat havia nascut a Lausana.Belnap (1993): p. 236-264. Era fill de l'arquitecte francès Georges Alvarez Carpentier i de Lina Valmont, professora d'idiomes d'origen rus. Es pot dir que es va educar enmig d'un profund «mestissatge cultural».Clark 1988 p. 27Zurdo p. 25 1985
La família es traslladà a l'Havana perquè el pare tenia interès per la cultura hispànica i ganes de viure en un país jove que li permetés escapar de la decadència europea.Leante 57 Així, Carpentier cresqué en contacte amb pagesos cubans, blancs i negres, «homes mal nodrits, carregats de misèria, dones envellides prematurament; nens mal alimentats, coberts de malalties».Zurdo 16 Una realitat que posteriorment plasmaria en les seves obres.
Va anar a escola durant els primers anys de la República Independiente, un període en el qual l'ensenyament encara era el del període colonial espanyol, perquè no tenien material docent actualitzat: «D'acord amb els llibres que estaven vigents i s'empraven a l'Espanya de finals del segle XIX».Carpentier 13
A l'edat d'onze anys, es traslladaren a una finca rural propera a l'Havana.Cambeiro 10 Dels onze als disset anys, el van educar els seus pares: ell li ensenyava literatura i ella música, cosa que va influir molt en ell, i que va determinar que sentís una gran inclinació pels estudis musicals des d'aleshores. En aquella època, el seu pare els abandonà i ell deixà els seus estudis i començà a treballar per ajudar a la seva mare.Concierto barroco foreword p. 13
Joventut a França i a Cuba Després de la primària, es traslladà a París per fer part de la secundària. Hi estudià teoria de la música i arribà a ser, segons ell mateix, «un pianista acceptable».Müller-Bergh 10Carpentier, Confesiones sencillas 33 Des del 1917 continuà estudiant teoria musical a l'Havana, i el 1920 ingressà a l'escola d'Arquitectura, però no acabà aquests estudis.Janney 20
A principis dels anys vint començà a implicar-se en política, especialment en l'«avortada revolució de Veterans i Patriotes», el 1923.Janney 21 Malgrat que va associar-se sobretot a grups artístics, sempre tenien inquietuds polítiques i van desenvolupar una lluita contra la dictadura de Gerardo Machado (des del 1925) i contra el capitalisme nord-americà.
Vida a Cuba Des del 1921, feu de periodista la major part de la seva vida.Zurdo 54 Al diari La Discusión, de L'Havana, hi publicà els seus primers treballs literaris, bàsicament resums d'obres conegudes. Aquest mateix any abandonà definitivament els estudis universitaris i viatjà un cop més a França. Quan va tornar dos anys després, redactà articles de crítica musical i teatral a La Discusión i a El Heraldo de Cuba.Müller-Bergh 11 La seva situació econòmica s'estabilitzà en aquests anys, com a cap de redacció de la revista comercial Hispania. Escrigué una història del calçat per encàrrec del gremi de fabricants, i també col·laborà a la secció de moda de la revista Social amb el pseudònim «Jacqueline».
El 1923 participà en la Protesta dels Tretze amb el «Grupo Minorista», del que en fou fundador. Aquest grup, malgrat que els seus membres el descrivien com intel·lectual i apolític, participà activament en l'oposició al president Alfredo Zayas. Després es van integrar en la «Falange de Acción Cubana», que organitzà el fracassat moviment insurreccional de l'«Asociación de Veteranos y Patriotas».Müller-Bergh 12
Entre el 1924 i el 1928, Carpentier fou redactor de la revista Carteles.Rita de Maeseneer 7 El 1926 assistí a un congrés de periodistes a Mèxic, convidat pel govern mexicà, i hi conegué Diego Rivera, amb qui va mantenir una llarga amistat. Aquest període fou molt important en la formació de llur personalitat artística; va poder conèixer tots els barris de l'Havana i hi descobrí l'arquitectura colonial i l'ambient de La Habana Vieja, elements que li serviran després per ambientar molts dels seus assaigs i novel·les. Les seves obres i les seves declaracions dels anys 1920 al 1928 mostren que s'implicà decididament en l'avantguardisme cubà, i que feu amistat amb les seves figures principals.Müller-Bergh 14 Carpentier també amplià els seus coneixements musicals tot escoltant el compositor Amadeo Roldán.Müller-Bergh 15
El 1927 signà el «Manifest Minorista», cosa que el dugué a la presó per comunista per un període de set mesos. A la presó hi redactà la primera versió de la seva novel·la Ecué-Yamba-Ó!. Ja en llibertat condicional, el març del 1928, en un congrés de periodistes a l'Havana, conegué el poeta francès Robert Desnos, que l'ajudà a fugir a França.
Exili a França Carpentier residí a França des del 1928 al 1939.Janney 69 Coincidí amb el boom del moviment surrealista, els membres del qual el reberen amb els braços oberts.Zurdo 57 Fou una època de gran enriquiment personal i d'introducció a noves tècniques literàries i funcions expressives.Fornet 154
S'establí a París i col·laborà en diverses revistes franceses i cubanes amb poemes i articles sobre música. També s'integrà als cercles musicals de la ciutat, col·laborant amb el compositor francès Darius Milhaud, el brasiler Heitor Villa-Lobos i el cubà Alejandro García Caturla. Aquest grup es dedicà a la producció de poemes, llibrets i altres textos, com Poèmes des Antilles, un recull de cançons amb lletra d'Alejo Carpentier i música de M.F. Gaillard. Carpentier també escrigué la sèrie d'articles Ensayos convergentes (1928).
Recolzat per Desnos, Carpentier s'integrà en el moviment surrealista, que tant havia d'influir sobre la seva obra literària.Müller-Bergh 17 Els seus dos primers relats, El estudiante i El milagro del ascensor, són d'estil surrealista.Birkenmaier 27 Tot i que és conegut sobretot per la seva obra en castellà, Carpentier també podia escriure en francès.Henighan 1009 Carpentier col·laborà en la Révolution surréaliste i conegué els poetes Louis Aragon, Tristan Tzara i Paul Eluard, i als pintors Giorgio de Chirico, Yves Tanguy i Pablo Picasso.
El 1933 acabà la seva primera novel·la, ¡Ecué-Yamba-Ó!, i viatjà a Madrid. El 1936, després de la caiguda del règim de Machado, feu un viatge a Cuba, tornà a París i a Espanya després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Del 1932 al 1939, Carpentier treballà a la radiodifusió francesa, on feia efectes de so i sincronització musical. Arribà a ser director dels Estudis Foniric, on dirigí la producció de programes de ràdio amb les tècniques més modernes.Müller-Bergh 18 Dirigí les gravacions de poemes de Walt Whitman, Edgar Allan Poe, Langston Hughes, Louis Aragon i d'altres.
El temps que Carpentier passà a França contribuí a formar la seva identitat com a escriptor. Segons ell mateix va dir: «em va ensenyar a veure textures, aspectes de la vida americana que no havia copsat […] Vaig entendre que darrere d'aquell nativisme hi havia quelcom més, el que vaig anomenar els contextos: context tel·lúric i context èpic polític: qui trobi la relació entre un i altre escriurà la novel·la americana».Carpentier, Confesiones sencillas... 32 Al final de la seva estada a França, Carpentier confesà: «sento ardentment el desig d'expressar el món americà». «Amèrica se'm presentava com una enorme nebulosa, que mirava d'entendre, perquè tenia la fosca intuïció que la meva obra es desenvoluparia aquí, que seria profundament americana».
Viatge a Haití i a Mèxic El 1943 viatjà a Haití amb la seva esposa Lilia Esteban i amb el director teatral Louis Jouvet. Fou un viatge de descobriment del món americà, d'allò que ell anomenà «lo real maravilloso». Producte d'aquesta experiència és l'obra El reino de este mundo, publicada a Mèxic el 1949. Després del seu viatge a Mèxic el 1944, realitzà importants investigacions musicals. Publicà La música en Cuba a Mèxic el 1945.
Exili a Veneçuela Carpentier visqué autoexiliat a Caracas (Veneçuela) entre el 1945 i el 1959. Alguns crítics consideren aquesta etapa com la «més fecunda de la seva vida»: la dedicà a posar sobre el paper tot el que havia après a les seves peripècies prèvies com a estudiós, periodista, crític musical i editor de contes. El març del 1948 acabà d'escriure El reino de este mundo, publicada a Mèxic la primavera del 1949. És la primera novel·la acabada en més de 15 anys.Müller-Bergh 20 Müller-Bergh comparà El reino de este mundo amb la seva opera prima, ¡Ecué-Yamba-Ó!, i opina que s'hi aprecia una notable maduresa en la selecció dels materials narratius i una millora estilística.Müller-Bergh 21
També a Caracas creà íntegrament tres més de les seves grans novel·les: Los pasos perdidos (1953), inspirada en la geografia veneçolana, El acoso (1956) i El Siglo de las luces, acabada el 1958 però publicada quatre anys més tard.Concierto Barroco, Foreword 16-17 A més, aprofità la seva estada a Veneçuela per conèixer millor la natura del continent americà. El 1947 viatjà a l'interior del país, travessant zones deshabitades fins a Ciudad Bolívar. A San Carlos de Río Negro hi conegué algunes tribus originàries americanes. Tal com diria més tard, durant aquest viatge «sorgí en mi la primera idea de Los pasos perdidos. Amèrica és l'únic continent on diverses edats coexisteixen».Carpentier, Confesiones sencillas... 33 Amb aquest llibre guanyà el premi de la crítica parisenca al millor llibre estranger.
La novel·la curta El acoso, publicada el 1956, presenta un episodi sagnant entre bandes terroristes rivals, inspirat pels esdeveniments de l'època de desordres que seguí a la caiguda del dictador Machado. El Siglo de las luces s'inspira en part en un viatge que Carpentier feu al golf de Santa Fe, a la costa veneçolana. Carpentier explicà que, tot i que la novel·la quedà acabada el 1958, no es publicaria fins al 1962 perquè «necessitava retocs, i el canvi que s'observava en la vida i en la societat cubanes em resultà massa apassionant perquè pogués pensar en cap altra cosa».Carpentier, Confesiones sencillas...33 Carpentier explica que «el triomf de la Revolució cubana em feu pensar que havia estat absent del meu país massa temps». Feu plans per tornar definitivament a Cuba i vengué els drets cinematogràfics de Los pasos perdidos a un consorci internacional.Müller-Bergh 22
Durant la seva estada a Veneçuela, Carpentier també hi escrigué la majoria dels seus contes, i alguns crítics creuen que és molt possible que els hagués escrit en altres llocs, com Los advertidos i El derecho de asilo, que tenen per fonts temes, anècdotes i personatges veneçolans.
Carpentier també tingué una gran producció periodística a Veneçuela, amb prop de dos mil articles i cròniques sobre temes literaris i musicals a la seva columna Letra y solfa del diari El Nacional entre el 1950 i el 1959. A més, Carpentier també publicà molts més articles, assaigs i reportatges per al mateix diari i per a altres publicacions veneçolanes, cubanes i d'altres països. Carpentier també ensenyà literatura a la Universitat Central de Veneçuela i treballà per a l'agència de publicitat ARS de Caracas junt a intel·lectuals de la talla d'Arturo Uslar Pietri.
=== Literatura i vida després dEl reino de este mundo ===