miniatura|Sebastian Kneipp, al , es considera generalment com un dels pioners de la naturopatiaPour une approche intégrée en santé: Vers un nouveau paradigme par Jean-Claude Magny,Gilles Harve, PUQ, 2009, ,Les nouveaux métiers du bien-être Par Georges Margossian, Éditions Ellebore, 2007 amb els seus tractaments mitjançant l'aigua i les plantes La naturopatia és una forma de medicina no convencional que cerca equilibrar el funcionament de l'organisme amb mitjans considerats « naturals » : règim alimentari, higiene de vida, fitoteràpia, massatges, exercici, etc. Forma part dels enfocaments no convencionals que s'anomenen « holístics ».
Si bé la naturopatia cerca promoure l'auto-guariment, no hi ha proves científiques que la naturopatia guareixi malalties concretes.Naturopathic Medicine par the American Cancer Society Per això doncs, cal considerar que és la mateixa persona qui se sana. Basant-se en que el guariment va "de dins cap a fora".
Els tractaments i medicaments a base de plantes medicinals o herbes han existit des de les civilitzacions més antigues. Amb l'avanç de la ciència, els medicaments a base d'herbes s'han anat relegant perquè la popularitat dels tractaments sintètics ha anat en augment. Darrerament hi ha un retorn a aquesta pràctica sanitària. Això és perquè les persones busquem altres maneres de beneficiar-nos dels recursos naturals i energètics, i de les plantes medicinals per tal de recuperar la salut, i evitar els possibles efectes adversos dels fàrmacs. Cada tractament que ve de plantes passa per unes proves exhaustives per saber el grau d'efectivitat, en quines situacions i per a què serveix. Per la seva banda, els tractaments amb plantes, poques vegades tenen contraindicacions.
El terme el va inventar John Scheel l'any 1885.Toward An Integrative Medicine: Merging Alternative Therapies With Biomedicine par Hans A. Baer, Rowman Altamira, 2004 - Prové del llatí natura i del grec πάθος, pathos, « la malaltia, el mal ».Sur naturophate.net
Després de la Resolució Europea (Collins & Lannoye) del 29 de maig de 1997, la naturopatia forma part de les medicines no convencionals per les quals s'invita als Estats membres que acordin l'avaluació, l'ensenyament i la reglamentació dels professionals. La naturopatia és anomenada «medicina tradicional occidental» per l'OMS. Per a la medicina, la naturopatia és una pseudociènciaA quackery with a difference—new medical pluralism and the problem of 'dangerous practitioners' in the United KingdomIridology is nonsense
Principis Aquest mètode es fonamenta en la teoria dels humors, doctrina hipocràtica del segle V a.C., que declara que la malaltia és sobretot un desequilibri dels humors de l'organisme (sang, limfa, bilis, líquid cefalorraquidi). També destaca la importància de la força vital de la persona.
Els 5 principis de la naturopatia a partir de les concepcions d'Hipòcrates són :
no ferir (primum non nocere) la natura és guaridora (vis medicatrix naturae) identificar i tractar la causa (tolle causam) desentoxicar i purificar l'organisme (deinde purgare) la naturopatia ensenya (docere)
Herbes o plantes medicinals Es considera herba la planta que produeix llavors i no té teixit dur (lignificada) com el d'un arbust o un arbre. Els seus olis essencials provenen de les seves fulles, a diferència d'espècies que els conté en altres parts com l'escorça, branques i arrels. Exemples d'herbes són, la camamilla, hisop, menta, farigola, etc. Moltes d'elles també s'utilitzen amb fins culinàries, però poden usar-se com medicines.
Algunes de les herbes s'usen fresques i altres s'assequen o es conserven. Les herbes, com les espècies, s'elaboren per poder-los treure el màxim profit de les seves propietats especials.
Les herbes medicinals tenen diferents efectes: Astringents, frenen la sortida de la sang i altres fluids. Alcalinitzants, milloren els nivells de pH en el cos. Tòniques, reposen la força i refresquen el cos i la ment Diürètiques, faciliten la secreció, principalment l'orina Diaforètiques són com les diürètiques, però referents a la sudoració Laxants són algunes de les més famoses de tot, ja que són utilitzades per molts per promoure el moviment intestinal, com a remei al restrenyiment Relaxants que afecten el sistema nerviós, ja sigui per excitar o relaxar els nervis Cada herba no només té un sol efecte i es poden utilitzar de diferents formes, com a condiment, aromatitzant en els àpats, o per fer te o infusions, o consumir directament.
Les plantes medicinals són una alternativa per als que temen els efectes secundaris de la medicina convencional.
Referències
Bibliografia Astrig Heratchian, ABC de la naturopathie, Éditions Grancher, Collection Santé, 2008, 316 p. André Louis Lafon, Cours complet de Naturopathie rénovée destiné aux élèves naturopathes (CNR International)
Daniel Kieffer, La naturopathie, c'est quoi ?, Éditions Jouvence, collection Clin d'œil, 2009, 10 p. Pierre-Valentin Marchesseau, collection de 80 ouvrages "Bible de la naturopathie" auprès de Spirvie-natura
Categoria:Medicines alternatives