Les protestes de Sants, conegudes com a Efecte Can Vies, van originar-se el 26 de maig de 2014 a partir del desallotjament i enderroc de Can Vies, un emblemàtic centre social autogestionat (CSA) del barri barceloní de Sants que en aquell moment comptava amb més de disset anys de vida. The Wall Street Journal va qualificar-les d'«un dels pitjors incidents d'ordre públic a Barcelona des de l'inici de la crisi econòmica espanyola el 2008».
Context El centre social autogestionat Can Vies fou ocupat l'any 1997 essent propietat de Transports Metropolitans de Barcelona. Els processos judicials per al desallotjament s'iniciaren l'any 2006, inicialment el jutjat de primera instància de Barcelona fallà que Can Vies no es podia desallotjar per la via del desnonament en precari, entenent que TMB havia fet una cessió a la CNT i que havia estat aquesta organització qui havia cedit l'ús de l'espai al conjunt del moviment associatiu de Sants. A l'octubre de 2012, l'òrgan judicial provincial de Barcelona fallà a favor de TMB i ordenà un desallotjament sense fixar data, advertint que si no es fes de manera voluntària es procediria a fer-ho mitjançant un manament judicial.
Després de mesos de converses infructuoses entre l'Ajuntament de Barcelona i entitats que formaven part de la «Plataforma de Suport a Can Vies», l'ajuntament va emetre una ordre per desallotjar el centre social autogestionat de Can Vies, el qual havia estat ocupat des de feia 17 anys Així, la «Plataforma en Suport a Can Vies», que agrupa dos centenars de col·lectius, va establir converses amb el districte de Sants-Montjuïc per trobar una solució. L'alternativa que oferia l'ajuntament era que abandonessin l'edifici per tal que el poguessin rehabilitar, i llavors les entitats podrien tornar a utilitzar-lo a través d'un acord durant un període de 24-30 mesos després del qual s'efectuaria l'enderroc definitiu, opció que no satisfeia a les entitats ocupants de Can Vies ni a les que els donaven suport, entre altres motius, per males praxis anteriors de l'Ajuntament en el mateix barri on aquest havia utilitzat la mateixa estratègia per deixar sense local a diverses entitats del barri.
Cronologia Desallotjament i enderroc miniatura|esquerra|Can Vies, el 2007 L'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, els Mossos d'Esquadra van iniciar el migdia del 26 de maig del 2014 el desallotjament de Can Vies, edifici propietat de Transports Metropolitans de Barcelona, que va durar fins a les 18h de la tarda aproximadament, quan ja havien sortit les onze persones que resistien a dins. CC-BY-SA 3.0. Fora, a la plaça de Sants van reunir-se diversos centenars de persones per mostrar el seu suport, veïns del barri i activistes de diverses edats, des d'alguns dels que van ocupar Can Vies feia disset anys i fins a joves estudiants, que aixecaven una pancarta davant el cordó policial, fet que va provocar algunes empentes per part dels Mossos. Després de dues hores davant el cordó, la concentració va dividir-se per tallar tots els accessos a la plaça de Sants en senyal de protesta. Poc abans de les 17:00, s'inicien les primeres càrregues on diferents vehicles de la Brigada Mòbil s'obren pas entre els diferents grups que tallen els accessos a la plaça de Sants, coincidint amb la sortida de les escoles de Maristes de Sants, Escola Llobet i Escola Barrufet de Sants, les tres molt properes a la plaça, fet que propicia algun incident entre mares i pares i policies.
A les 20h, va començar una manifestació de rebuig a l'operatiu policial que va congregar diversos centenars d'activistes i veïns del barri, i que va recórrer pacíficament i sota la pluja la distància que separa el centre social de l'estació de Sants. Un cop acabada, va anar seguida per durs aldarulls pels carrers del barri barceloní de Sants. Un grup d'encaputxats va bolcar contenidors i va calar foc a una unitat mòbil de TV3, a més d'atacar alguns periodistes que anaven identificats com a tals. Després d'aquests incidents, els Mossos d'Esquadra van començar a carregar contra els manifestants. Els agents van protagonitzar en algunes ocasions dures càrregues contra manifestants que ja es retiraven cap a casa; en altres casos van respondre a atacs que rebien de grups d'encaputxats, que els llençaven pedres i d'altres objectes contundents.
Quan els incidents ja es dissolien, una unitat dels Mossos d'Esquadra va presentar-se a la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible —seu també del setmanari La Directa—, va forçar la persiana i va destrossar els vidres. Al final, l'operatiu va saldar-se amb 2 detinguts.
Protestes 27 de maig miniatura|Pintada «Barri en peu de guerra» Per segon dia consecutiu, els disturbis van prendre el barri de Sants de Barcelona, aquesta vegada amb molta més intensitat. CC-BY-SA 3.0. Una nova manifestació de rebuig al desallotjament del CSA Can Vies va desembocar en altercats en diversos punts del barri, amb epicentre a la plaça de Sants, a pocs metres del mateix edifici fins llavors ocupat.
Centenars d'activistes i veïns del barri van participar en la concentració, que augmentava de tensió a mesura que es feia de nit. Per precaució, l'estació de Plaça de Sants es va tancar provisionalment i el trànsit a la zona va quedar tallat. Cap a dos quarts de deu un grup d'entre els manifestants va calar foc a la grua que havia derrocat hores abans l'edifici de Can Vies, fets que van precedir la intervenció de desenes d'unitats de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra. Durant hores, les furgonetes de la policia es van llançar sobre el gruix de manifestants a plaça de Sants, que automàticament es dispersaven. Després de les intervencions policials, els concentrats es van replegar en el mateix punt. Entre els manifestants hi havia grups de desenes de persones encaputxades aparentment organitzades, que després de cada actuació policial recomponien les barricades i travessaven tanques a la carretera de Sants i carrerons adjacents. En total, van cremar 53 contenidors i bolcar-ne 200. En alguns moments els concentrats més violents van arribar a carregar contra la mateixa policia, llançant-los pedres i altres objectes contundents com ampolles de vidre.
Tanmateix, també hi havia entre els concentrats molts veïns de totes les edats en actitud pacífica però de clar rebuig a la presència policial al barri. Molta gent cridava «La policia fora del barri!» i en diverses ocasions va aplaudir la retirada de la policia. Des de finestres i balcons s'escoltava el repicar de cassoles en senyal de repudi a la intervenció dels Mossos.
Al final, l'operatiu va saldar-se amb 6 detinguts i diversos ferits. Alguns d'ells, després de contundents càrregues dels Mossos, que ja passades les dotze de la nit van protagonitzar una dura actuació dins d'un portal particular en què s'havien refugiat diversos manifestants, segons TV3. La situació va estabilitzar-se passada la mitjanit, quan els agents antiavalots van prendre definitivament la plaça de Sants. Va ser llavors quan es van reproduir altres altercats en diferents punts de la ciutat, com Poble-sec o Gràcia, on van fer-se pintades i trencar vidres a la seu de Convergència i Unió del carrer de Còrsega. Dos helicòpters van sobrevolar la ciutat fins passades les dues de la matinada, per controlar els punts més conflictius. D'altra banda, la grua va cremar fins que va apagar-se sola, sense que els bombers, que sí que van intervenir en altres punts, arribessin a apagar-la.
28 de maig esquerra|miniatura|Cartell amb convocatòries en diferents pobles i ciutats per al dia 28 de maig Arran dels aldarulls viscuts, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias va subratllar que «els enfrontaments» viscuts els dos últims dies a Sants «li van bé a determinada gent»: CC-BY-SA 3.0.
Una tarda més, van sortir al carrer centenars de persones al barri de Sants per mostrar el seu rebuig al desallotjament de Can Vies. La concentració va ser en els seus inicis més concorreguda que les del dilluns i dimarts, amb 5.300 persones segons la Guàrdia Urbana, ja que van acudir al barri manifestants d'altres zones de Barcelona i de ciutats de l'àrea metropolitana. Més enllà de les protestes a Sants hi va haver ahir concentracions en solidaritat amb Can Vies en més de 40 punts de tot Catalunya.miniatura|Concentració per Can Vies a CardedeuLa protesta es dirigia cap a la seu del districte, que estava blindada per la policia, quan pel megàfon els Mossos va anunciar que els manifestants no podien avançar més perquè la marxa no estava autoritzada. Davant l'avís la manifestació es va aturar, però un grup dispers d'encaputxats, que ja havien destrossat alguns aparadors, es va avançar i va començar a muntar barricades amb contenidors, tanques i testos. Aquest va ser el pretext per a la càrrega de la policia, que es va dispersar els esvalotadors i de passada tota la manifestació. A partir d'aquest moment els Mossos es van dedicar a perseguir grups de concentrats pels carrers adjacents a plaça de Sants fins passada la una de la matinada. CC-BY-SA 3.0. Els disturbis van ser molt similars als de dimarts, encara que en aquesta ocasió els focus d'enfrontaments es van dispersar més pel barri i l'operatiu es va saldar amb molts més detinguts, 30 en total. En total, van cremar 62 contenidors i se'n van bolcar 220.
===== Quatre Roses ===== Durant la tercera nit de protestes, quatre joves de distintes procedències es trobaven a Sants participant de la manifestació convocada. Davant els aldarulls i quan ja es disposaven a tornar a casa, van ser detingudes a la força per un grup d'antiavalots. Se les acusava d'un presumpte delicte d'atemptat amb mitjà perillós, i de causar danys i desordres públics durant les protestes. La Fiscalia de l'Estat sol·licitava una pena d'entre any i mig i tres de presó, i la Generalitat de Catalunya, presentant una acusació particular, elevava les penes de les quatre joves fins als 7 anys de presó. En solidaritat amb les encausades neix el col·lectiu quatre roses, que exigiria la retirada dels càrrecs. Avui dia, i després del judici realitzat el 31 de maig del 2016, resten a l'espera del veredicte final.
29 de maig miniatura|Pintada «Policia fora de les nostres vides!» La quarta nit de protestes després del desallotjament de Can Vies va transcórrer pacíficament durant tot el seu recorregut, però es van tornar a repetir les persecucions policials al final de la marxa. CC-BY-SA 3.0. La concentració de més de 2000 manifestants va començar amb una cassolada, que va derivar en una marxa cap a la comissaria de les Corts, on es trobaven detingudes divuit persones per les protestes de dimecres. Blindada la comissaria per més de 30 furgons dels Mossos d'Esquadra, el col·lectiu de suport a Can Vies va decidir no acostar-hi, i després clamar per la llibertat dels detinguts, va acabar desconvocant la concentració. Entre un ambient menys tens que en nits anteriors, es va llegir un manifest, on es demanava la dimissió de l'alcalde Xavier Trias i del regidor de districte Jordi Martí i Galbis, la «desmilitarització» del barri i la paralització de l'enderrocament de l'edifici per permetre la seva rehabilitació.
D'altra banda, l'alcalde Xavier Trias, entrevistat al programa .Cat de TV3, va afirmar que si una de les condicions per aturar les protestes era que s'aturés la demolició de l'edifici de Can Vies, ell estava disposat a cedir. «Això és el principi d'una negociació, i nosaltres anem a parlar amb aquesta gent i buscar solucions», es va comprometre l'alcalde, en un gest fins ara inèdit, ja que sempre havia fet referència al diàleg però sense replantejar el futur de l'edifici de Can Vies, que segons el consistori ha de ser zona verda en els següents anys, un cop acabades les obres de cobertura de les vies a Sants.