miniatura|El mateix exemplar de la primera fotografia de 112 cm de longitud i 28 kg de pes. Sebastes borealis és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.Encyclopedia of Life
Etimologia Sebastes prové del mot grec sebastes (august, venerable),Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya). mentre que la paraula llatina borealis vol dir "del nord" i fa referència al seu hàbitat àrtic.
Descripció El seu cos, fusiforme, fa entre 108-112 cm de llargària màxima Kramer, D. E. i V. M. O'Connell, 1995. Guide to Northeast Pacific rockfishes. Genera Sebastes and Sebastolobus. Alaska Sea Grant, Marine Advisory Bulletin No. 25. Pàg. 11. i 16,2-28 kg de pes. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units. 13 espines i 13 radis tous a l'única aleta dorsal, la qual s'estén sobre la major part del dors. 3 espines i 7 radis tous a l'aleta anal. 26 vèrtebres. Espines del cap de fortes a moderades. Presència d'espines nasals, preoculars, supraoculars, postoculars, timpàniques, parietas, nucals i coronals (tot i que aquestes darreres hi poden mancar). Té menys de dues espines a la vores inferiors de les òrbites oculars. Porus molt grans a la mandíbula inferior. Aleta caudal moderadament truncada. Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180: 740 p. Pàg. 403-404. És de color rosa vermellós a vermell ataronjat. Boca vermella. Totes les aletes poden tindre una mica de color negre i l'aleta dorsal presentar l'extrem de color blanc. Alguns exemplars han estat observats per haver desenvolupat tumors epidèrmics de color negre. Love, M. S., M. Yoklavich i L. K. Thorsteinson, 2002. The rockfishes of the northeast Pacific. University of California Press, Berkeley. 2002: viii-x + 1-404. Pàg. 136. Línia lateral contínua. 27-31 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 17-20 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous.Morphology Data of Sebastes borealis - FishBase
Reproducció És de fecundació interna i vivípar.Wourms, J. P., 1991. Reproduction and development of Sebastes in the context of the evolution of piscine viviparity. Environ. Biol. Fish. 30: 111-126. Pàg. 114 i 117. A Califòrnia, l'època reproductiva té lloc al maig.Spawning for Sebastes borealis - FishBase
Alimentació A AlaskaYang, M. S. i M. W. Nelson, 1999. Food habits of the commercially important groundfishes in the Gulf of Alaska in 1990, 1993, and 1996. NOAA Tech. Memo. NMFS-AFSC 112, 174 p. i Rússia,Orlov, A. M., 2002. Summer diet and feeding of shortraker (Sebastes borealis) and rougheye (Sebastes aleutianus) rockfishes (Scorpaenidae) in the western Bering Sea. Aqua J. Ichthyol. Aquat. Biol. 6(1):29-38. menja organismes bentònics i pelàgics (entre d'altres, Berryteuthis magister, Chionoecetes angulatus, Chionoecetes opilio, Clupea pallasii, Icelus canaliculatus, Lampetra tridentata, Leuroglossus schmidti, Lycodes concolor, Malacocottus zonurus, Pandalopsis dispar, Pandalus goniurus, Stenobrachius leucopsarus, Stenobrachius nannochir, el peix carboner d'Alaska -Theragra chalcogramma-, Triglops forficatus, Crangonidae, pandàlids i meduses).Food items reported for Sebastes borealis - FishBase El seu nivell tròfic és de 3,87.Sea Around Us
Depredadors A Rússia és depredat pel bacallà del Pacífic (Gadus macrocephalus), Polypera simushirae i Bathyraja maculata.Organisms Preying on Sebastes borealis - FishBase
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí i batidemersal (entre 0 i 1.200 m de fondària), Fedorov, V. V., I. A. Chereshnev, M. V. Nazarkin, A. V. Shestakov i V. V. Volobuev, 2003. Catalog of marine and freswater fishes of the northern part of the Sea of Okhotsk. Vladivostok: Dalnauka, 2003. 204 p. Pàg. 59. el qual viu al PacíficOrr, J. W., M. A. Brown i D. C. Baker, 2000. Guide to rockfishes (Scorpaenidae) of the genera Sebastes, Sebastolobus, and Adelosebastes of the Northeast Pacific Ocean. Segona edició. NOAA technical Memorandum. NMFS-SWFC, núm. 117: 1-47. nord: els fons tous Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 135. des del sud-est de KamtxatkaAllen, M. J. i G. B. Smith, 1988. Atlas and zoogeography of common fishes in the Bering Sea and northeastern Pacific. NOAA Tech. Rep. NMFS 66, 151 p. Pàg. 39. fins al sud del Japó,List of Marine Fishes for Japan - FishBase la mar de Bering (com ara, el canyó submarí Navarin),Species in West Bering Sea - FishBase Species in East Bering Sea - FishBase el golf d'Alaska,Species in Gulf of Alaska - FishBase les illes Aleutianes, el CanadàList of Marine Fishes for Canada - FishBase i Point Conception (Califòrnia, els Estats Units),List of Marine Fishes for USA (contiguous states) - FishBase incloent-hi la mar del Japó,Species in Sea of Japan - FishBase la mar d'OkhotskSpecies in Sea of Okhotsk - FishBase i els corrents de CalifòrniaAnònim, 1994. U. S. GLOBEC - Global ocean ecosystems dynamics, a component of the U. S. Global Change Research Program. Eastern Boundary Current Program-A Science Plan for the California Current, Rep. No. 11, August. Pàg. 75.Species in California Current - FishBase i Kuroshio.FishBase GBIF A les costes siberianes, realitza migracions verticals estacionals: de 400 a 600 m de fondària entre l'abril i el maig, i de 300 a 500 m entre el juny i el novembre.
Observacions És inofensiu per als humans, el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (71 de 100)Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111. i pot assolir una longevitat de 157 anys.Cailliet, G. M., A. H. Andrews, E. J. Burton, D. L. Watters, D. E. Kline i L. A. Ferry-Graham, 2001. Age determination and validation studies of marine fishes: do deep-dwellers live longer?. Exp. Geront. 36:739-764.
Referències
Enllaços externs
BioLib ION Barcodes of Life Flickr
borealis