xLa simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia. Les primeres formes d'aquests símbols varen aparèixer en papirs grecs, i aquesta invenció va ser més tard preservada, continuada i estesa pels còdexs romans d'Orient. Més endavant nous símbols van haver de ser inventats entre els segles i per representar els aleshores acabats de descobrir planetes i planetes nans.
Aquests símbols varen ser habitualment emprats pels astrònoms tant professionals com aficionats, així com per astròlegs, i encara hui serveixen en almanacs astronòmics i publicacions astrològiques, tot i que no es veien sovint en textos de recerca astronòmica, amb algunes excepcions com ara els símbols de la Terra i el Sol apareixent en constants astronòmiques, i certs símbols zodiacals que es fan servir per representar equinoccis i solsticis.
Unicode ha assignat formalment codis numèrics a molts dels símbols, principalment a Miscellaneous Symbols Block (2600-26FF)The Unicode Consortium i Miscellaneous Symbols and Pictographs Block (1F300-1F5FF).
Símbols per al Sol i la Lluna miniatura|Aquest extracte de l'Almanac Nàutic Nord-americà de 1833 demostra l'ús de símbols astronòmics, inclosos símbols per a les fases de la Lluna, els Planetes i les Constel·lacions del zodíac. miniatura|upright=0.75|“Noms dels cossos celestes” a un almanac alemany imprès el 1850Johann Franz Encke, Berliner Astronomisches Jahrbuch für 1853, Berlin 1850, p. VIII L'ús de símbols astronòmics per a Sol i Lluna data de molt antic, sent la forma dels representats als papirs grecs un cercle amb un raig per al Sol (x15px), i creixent per a la Lluna. El símbol solar modern d'un cercle amb un punt en mig (☉) va aparèixer per primera vegada a l'Europa de la Renaixença, tot i que un símbol semblant era també la representació antiga dels xinesos per al Sol, el qual finalment va donar lloc a la representació definitiva moderna 日. http://www.chineseetymology.org/CharacterEtymology.aspx?submitButton1=Etymology&characterInput=%E6%97%A5 Aquests símbols són també coneguts per ser utilitzats en textos alquímics, on el Sol representava l'or, la Lluna l'argent, etc.
A l'ús acadèmic modern, el símbol del Sol és usat a les constants astronòmiques relacionades amb ell, La lluminositat, massa i radi de les estrelles sovint es representen en funció de les respectives constants solars com a unitats de mesura.
Sol Nom Símbol Unicodecodi Unicodeimatge Representació Sol 24px|Sol U+2609(dec 9737) ☉ Sol 24px|Sol U+1F71A(dec 128794) 🜚 Símbol solar amb un raig 24px|Sol amb cara U+1F31E(dec 127774) 🌞 Sol amb cara Lluna Nom Símbol Unicodecodi Unicodeimatge Representació Quart creixent 24px|lluna creixent U+263D(dec 9789) ☽ Quart creixent 24px|lluna creixent amb cara U+1F31B(dec 127771) Lluna plena 24px|Lluna plena U+1F315(dec 127765) 🌕 Lluna plena x20px|Lluna plena amb cara U+1F31D(dec 127773) Quart minvant 24px|Lluna minvant U+263E(dec 9790) ☾ Quart minvant 24px|Lluna minvant amb cara U+1F31C(dec 127772) Lluna nova 24px|Lluna nova U+1F311(dec 127761) 🌑 Lluna nova x20px|Lluna nova amb cara U+1F31A(dec 127770)
Constants solarsConstantSímbolValor Lluminositat solar L☉ 3.839 W, or 3.839 erg/s Massa solar M☉ 1.98892 kg Radi solar R☉ 6.955 m Temperatura solar efectiva Teff☉ 5777 K
Símbols per als planetes Els símbols per als planetes clàssics varen aparèixer en els còdexs medievals romans d'Orient, aquestes primerenques enciclopèdies van preservar també molts horòscops antics. Els símbols descrits per Mercuri, Venus, Júpiter i Saturn han estat gairebé sempre dibuixats segons els papirs grecs. Els símbols per a Júpiter i Saturn han estat identificats com a monogrames dels noms grecs corresponents. D'acord amb A. S. D. Maunder, els antecedents dels símbols astronòmics es troben en l'art on representaven els deu associats als planetes clàssics; el planisferi de Bianchini''' del S II, mostra les personificacions gregues dels deu planetes carregats amb les versions primerenques dels símbols planetaris: Mercuri té un caduceu (vara amb dues ales a dalt i dues serps enroscades); Venus té, subjecte al seu penjoll, una corda connectada a un altre penjoll; Mart, una llança; Júpiter, una vara; Saturn, una dalla; el Sol, una diadema irradiant raigs; i la Lluna, un mocador de cap amb una mitja Lluna subjecta.
Un diagrama al “Compendi d'astrologia” del s. XII de Johannes Kamateros, mostra el Sol representat per un cercle amb un llamp, Júpiter amb la lletra zeta (inicial de Zeus, homòleg de Júpiter a la mitologia grega), Mart per un escut creuat amb una llança, i la resta de planetes clàssics amb símbols semblants als actuals, sense la marca de la creu vista en les versions actuals dels símbols. Aquestes marques de creu apareixen per primera vegada al voltant del s. XVI, d'acord amb Maunder “l'afegit de les creus va ser un intent de donar un to de cristiandat als antics deus pagans”."
El símbol per Urà va ser creat molt poc després que fos descobert. Un símbol, 15px|Urà, inventat per J. G. Köhler i refinat per Bode, què va ser destinat també a representar el recentment descobert metall platí, ja que d'ençà que va ser trobat el platí (col·loquialment anomenat or blanc) pels químics barrejat amb ferro, el seu símbol astronòmic va combinar també els símbols alquímics del ferro, ♂, i l'or, ☉. Aquest símbol també combina els símbols de Mart (♂) i el Sol (☉), perquè a la mitologia romana Uranos representava el cel i aquest símbol unia el poder de la llança de Mart amb el Sol. Un altre símbol, 15px|Urà, va ser proposat per Lalande el 1784. A una carta dirigida a William Herschel, Lalande el descrivia com "un globe surmonté par la première lettre de votre nom" (un globus superat per la primera lletra del vostre nom).
Diversos símbols van ser proposats per a Neptú per acompanyar els noms suggerits per al planeta. Reclamant el dret d'anomenar el descobriment, Urbain Le Verrier va proposar originàriament el nom de “Neptú” i el símbol del trident, tot i que es va anunciar falsament que havia sigut oficialment aprovat pel Bureau des Longitudes. En octubre, ell intentava anomenar al planeta Leverrier, com ell mateix, i en aquest intent va tenir el lleial suport del director de l'observatori, François Arago, el qual va proposar un nou símbol pel planeta (x15px|símbol del planeta proposat per Leverrier). De qualsevol manera, aquest suggeriment va tenir una ferma resistència fora de França. Els almanacs francesos es varen afanyar a introduir el nom Herschel per Urà, ja que el va descobrir Sir William Herschel, i Leverrier per al nou planeta. El professor James Pillans de la Universitat d'Edinburg defensava el nom Janus per al nou planeta, i proposava com a símbol una clau. Mentrestant, Struve varen presentar el nom Neptú el 29 de desembre de 1846, a l'Acadèmia Russa de Ciències. En agost de 1847, l'oficina de longituds va anunciar la seua decisió, per seguir fent prevaler la pràctica astronòmica, d'adoptar l'opció de Neptú, amb l'abstenció d'Arago.
La Unió Astronòmica Internacional desaconsella l'ús d'aquests símbols en articles científics, tot i que en certs casos si poden ser usats com a les capçaleres de taules, per exemple.
Planetes Nom IAUabreviatura Símbol Unicodecodi Unicodeimatge Representació Mercuri Me 24px|Mercuri U+263F(dec 9791) ☿ Casc alat de Mercuri i caduceu, or the caduceus alone Venus V 24px|Venus U+2640(dec 9792) ♀ Espill de mà de Venus' Terra E 24px|Terra U+2641(dec 9793) ♁ Globus cruciger, o el símbol de Venus invertit més popular als contextos no-geocèntrics 24px|Terra U+1F728(dec 128808) ⴲ Globus amb equador i un meridià Mart Ma 24px|Mart U+2642(dec 9794) ♂ Escut i llança de Mart Júpiter J 24px|Júpiter U+2643(dec 9795) ♃ Llamp de Júpiter, una àguila, la lletra zeta o Z per Zeus, el deu anàleg grec per a Júpiter Saturn S 24px|Saturn U+2644(dec 9796) ♄ Falç o dalla de Saturn Urà U 24px|Urà U+26E2(dec 9954) ⛢ Platí 24px|Urà U+2645(dec 9797) ♅ Globus coronat per la lletra H (en honor de Sir Herschel),més comú en la literatura antiga britànicaNeptúN 24px|Neptú U+2646(dec 9798) ♆ Trident de Neptú 24px|Neptú (símbol alternatiu) U+2BC9 ⯉ Globus coronat per les lletres "L" i "V" (per Le Verrier),més comú en l'antiga literatura (i especialment francesa)
Símbols pels asteroides i planetes nans Seguint el descobriment de Ceres per Giuseppe Piazzi, un grup d'astrònoms varen ratificar el nom que el mateix Piazzi havia proposat. Al mateix temps, la falç va ser l'elegida com a símbol del planeta nan.
El símbol de (2) Pal·les, la llança de Pal·les Atenea, va ser inventat pel baró Franz Xaver von Zach, i presentat al seu Monatliche correspondenz zur beförderung der erd- und himmels-kunde''.von Zach, Franz Xaver (1802). Monatliche correspondenz zur beförderung der erd- und himmels-kunde, Volume 6. p. 95-96. En una carta a Von Zach, el descobridor de Pal·les, Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (qui ja havia anomenat el recentment descobert asteroide), expressava la seua aprovació al proposat símbol, però desitjava que l'empunyadura de la llança de Ceres fos adornada amb un pom en compte d'una barra fixa, per diferenciar-lo millor del símbol de Venus.
Karl Ludwig Harding va crear el símbol de 3 Juno, com a descobridor de l'asteroide a més a més va proposar el nom Juno, i l'esmentat símbol consistent en un ceptre coronat per un estel.
El símbol de 4 Vesta va ser inventat pel matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss. El Dr. Olbers, ja havia descobert i anomenat prèviament (2) Pal·les va cedir a Gauss l'honor d'anomenar-lo. Gauss va decidir anomenar el nou asteroide com la deessa Vesta, i també el seu símbol (18px|Vesta): l'altar de la deessa, amb el foc sagrat cremant a ell. Altres escriptors contemporanis empraven en canvi un símbol més elaborat (13x18px|Vesta.
Els següents dos asteroides, (5) Astrea i (6) Hebe, van ser descoberts per Karl Ludwig Hencke. Hencke va sol·licitar que el símbol per Astrea fos una àncora del revés; de qualsevol forma, un parell de plats de balança va ser usat també en lloc d'aquest altar. Gauss va anomenar també Hebe per sol·licitud de Hencke, i va triar una copa de vi com a símbol. A mesura que més asteroides van anar sent descoberts els astrònoms van seguir assignant-los noms, així doncs 7 Iris va rebre un arc de sant Martí amb una estrella com a símbol; 8 Flora, una flor; 9 Metis, un ull amb estrella; (10) Higiea, una serp dreta amb una estrella sobre el cap; (11) Partènope, un peix dret amb una estrella; (12) Victòria, una estrella amb una branca de llorer dalt; (13) Egèria, un escut; 14 Irene, un colom portant una branca d'olivera i amb una estrella sobre el cap; (15) Eunòmia, un cor coronat per una estrella; (16) Psique, una ala de papallona amb una estrella; (17) Tetis, un dofí amb una estrella; (18) Melpòmene, una daga sobre una estrella; i 19 Fortuna, una estrella sobre una roda de la fortuna.
Johann Franz Encke va fer un canvi gran al Berliner Astronomisches Jahrbuch (BAJ, Berlin Astronomical Yearbook) l'any 1854, tot i ser publicat el 1851. Va introduir noms encerclats per compte de símbols, encara que la numeració començava amb Astrea i els quatre primers asteroides continuaven representant-se amb els seus símbols tradicionals. Aquesta innovació va ser adoptada per la comunitat astronòmica ràpidament, i l'any següent (1852) Astrea va ser substituït pel número 5, i Ceres, Vesta no van ser llistats per número fins a l'edició de 1867. Més tard els cercles van esdevenir un parell de parèntesis, els quals es començaren a ometre al llarg de les següents dècades.