El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València que competeix en la Lliga Endesa i en l'Eurolliga. Va ser fundat el 15 de juliol del 1986 i la seua primera equipació sempre ha sigut taronja, color del qual el club rep l'apel·latiu de taronges. La secció femenina del club també disputa la Lliga Femenina Endesa i la màxima competició europea: l'Eurolliga Femenina.
Entre els anys 1987 i 2025 va disputar els seus partits al Pavelló Municipal Font Sant Lluís de València, amb capacitat per a 9.000 espectadors. En setembre de 2025 l'equip es va mudar al Roig Arena, que compta amb una capacitat per a uns 15.600 espectadors.
Relacionat en els seus orígens amb el València CF, del que depenia com una secció més d'aquest, després del descens de l'equip de futbol a segona divisió en l'any 1986, el club de bàsquet pren identitat pròpia i en la temporada 1986-87 ja participa com entitat independent en la Primera Divisió B del bàsquet espanyol.
Fins a l'any 2009, i després de vint-i-tres anys, el club va ser conegut com a Pamesa València, i comptava amb el patrocini de l'empresa taulellera Pamesa.Pamesa deja de ser el patrocinador del Valencia Basket tras 23 años notícia a El Mundo el 3 de juliol de 2009 Entre 2009 i 2011 el patrocinador va ser Power Electronics.
En setembre de 2014, l'equip Ros Casares València va arribar a un acord amb el qual s'integrava al València Basket, passant a formar part de la secció femenina del club.
El 16 de juny de 2017 guanyen per primera vegada la lliga ACB contra el Reial Madrid de Bàsquet per un parcial d'1 a 3.
Història Els orígens del València Basket es remunten als Jocs Olímpics d'estiu de 1984, quan Juan Roig i Paco Raga albiren la possibilitat de dotar-li al bàsquet valencià d'una infraestructura per tal de repetir les emocions viscudes a les olimpíades. Amb el descens del València CF a Segona divisió els fets es precipiten, ja que la precària situació del club merengot va provocar que el president Arturo Tuzón acceptara un pla de Raga per a salvar la secció de bàsquet, deslligant-la del club de futbol. El pla tenia el suport de Juan i Fernando Roig, que a través de Pamesa aspiraven a ser els espònsors del club, així com del periòdic La Hoja del Lunes, primer patrocinador del nou equip.
Així, amb el vistiplau de l'encarregat de la secció de bàsquet del València CF, Vicente Solà, i de Pipo Arnau, es dissenya una operació mediàtica per a donar suport al nou club, que comptaria amb el suport de l'associació de premsa.
La primera temporada del València Basket es va disputar a Primera Divisió B, categoria a la qual havia ascendit l'equip encara com a secció de l'equip de futbol, que amb un pressupost de 20.600.000 pessetes va competir amb el nom de Valencia Basket-Hoja del Lunes. Pocs dies després s'anuncia l'acord de patrocini amb Pamesa, que aportava uns 10 milions de pessetes al pressupost, i a partir de la temporada següent l'equip ja seria conegut com a Pamesa València.
El primer president fou Antonio Egea, el primer pavelló el de Mislata, i la primera seu va estar al número 3 del carrer de Finlàndia de València. Seria a la segona temporada, la 1987/88 quan el València Basket passaria a anomenar-se Pamesa València i a disputar els seus partits a la Fonteta de Sant Lluís. També seria en aquella temporada quan l'equip ascendiria a la Lliga ACB, el 4 de maig de 1988 després d'imposar-se en play-offs davant el Club Bàsquet Santa Coloma. En aquelles dates l'ACB estava dividida en dos grups i no seria fins dos temporades després, el 10 de maig de 1990, que l'equip ascendiria a A1.
Dècada 1990-2000 L'equip es manté en la lliga ACB amb l'objectiu de classificar-se a Europa, quedant-se a punt de fer-ho diverses temporades. Tanmateix, durant la temporada 1994-95, amb la Fonteta remodelada, l'equip baixa a la lliga EBA després de ser derrotat en el play-off de descens davant el Somontano Huesca.
El retorn a la màxima divisió del bàsquet espanyol es produeix en la temporada següent, amb Miki Vukovic a la banqueta, que venia de guanyar-ho tot amb el Dorna Godella. La base de l'equip la formen dos joves amb projecció, Víctor Luengo i Nacho Rodilla, i l'equip finalitza segon de la lliga en una edició on l'ACB no va permetre cap ascens. Tanmateix, els problemes econòmics del Club Baloncesto Zaragoza van fer que l'equip comprara la seua plaça per a tornar així a la lliga ACB.
La temporada 97-98 dona lloc a moltes fites. L'equip dona un pas més en el seu creixement en guanyar el primer títol de la història, la Copa del Rei davant el Joventut de Badalona el 2 de febrer de 1998. El València era debutant en aquesta competició i no estava entre els favorits per aconseguir el títol. En la primera ronda va eliminar el que era el líder de la lliga ACB, el Tau de Vitòria que duia una gran ratxa de victòries seguides. En semifinals, va eliminar a l'amfitrió, el Fórum Valladolid. A la final derrotà el Joventut de Badalona d'Alfred Julbe (que es va guanyar l'enemistat de l'afició valenciana) per 89-75. L'MVP va ser Natxo Rodilla. Així, el València es classifica per primera vegada a una competició europea, la Copa Saporta, i a més jugaria per primera vegada els play-offs de la Lliga ACB, perdent en quarts de final contra el Reial Madrid.
Després de guanyar aquesta competició, el València obté plaça per a disputar competicions europees. L'equip valencià hi debuta la temporada 1998/1999, concretament a la Copa Saporta, i arriba a la final davant el Benetton de Treviso italià. Aquesta mateixa temporada es va fitxar a un dels jugadors més estimats per l'afició: Bernard Hopkins.
Durant la temporada 1999/2000 el Pamesa quedà subcampió de la Copa del Rei, perdent la final davant el CB Estudiantes de Madrid.
Dècada del 2000 miniatura|Quintet inicial de l'aleshores Pamesa València al partit que disputaren contra el DKV Joventut al Pavelló Olímpic de Badalona durant la lliga ACB 2008/09.Durant la temporada 2000/2001 el club decideix canviar de rumb i nomena entrenador a Luis Casimiro, que va substituir a Miki Vukovic després de 5 temporades al club. Casimiro va estar dues temporades al club i el seu èxit més gran va ser el subcampionat de la Copa Saporta de la temporada 2001/2002.
La temporada 2002/2003 es va fitxar com a entrenador a Paco Olmos i es va fer un salt de qualitat en la plantilla fitxant a jugadors de gran nivell internacional com Fabricio Oberto, Dejan Tomašević o Alejandro Montecchia. Aquesta és, fins al moment, la millor temporada de la història del Pamesa. S'aconsegueix guanyar el primer títol europeu de la història per al club, la Copa ULEB, derrotant en els dos partits de la final al KK Krka Novo Mesto d'Eslovènia aconseguint la classificació per a l'Eurolliga per primera vegada. A l'ACB, es va aconseguir arribar a la final dels play-offs, perdent davant el FC Barcelona per 3-0.
Per a la temporada 2003/2004, es va fitxar a Antoine Rigaudeau per a afrontar amb garanties l'Eurolliga i l'equip arribà al Top 16, però va acabar perdent les possibilitats de classificar-se a la final four per culpa de no presentar-se a Tel-Aviv amb por que pogués haver-hi un possible atemptat. A l'ACB, l'equip quedà tercer de la lliga regular i va perdre a la primera ronda dels play-offs enfront l'Unicaja de Màlaga.
Les dues temporades següents van ser autèntics fracassos. Es va nomenar director esportiu a Víctor Sendra per a afrontar la campanya 2004/2005. AL començament de la pretemporada es va cessar a Paco Olmos del seu lloc i es va fitxar a Pablo Laso com a entrenador. A la plantilla del Pamesa es van unir fitxatges com el d'Igor Rakočević. Abans de les semifinals de la Copa ULEB, va ser destituït Laso, i va ser nomenat tècnic Chechu Mulero. La temporada finalitzà amb l'equip fora de play-offs després de set temporades seguides classificant-s'hi i sense jugar a Europa. Aquesta temporada va estar marcada per nombroses lesions.
Per a la temporada 2005-2006 es va canviar per complet la plantilla, quedant només dos jugadors de l'any anterior, Víctor Luengo i Óscar Yebra. Es van fitxar jugadors com Vule Avdalović o Dimos Dikudis i a l'entrenador Ricard Casas. La primera volta de la lliga va ser positiva, quedant cap de sèrie per a la Copa del Rei de Bàsquet, competició en la qual quedà subcampió. La segona volta de l'ACB va ser dolentíssima quant a resultats i això va fer que el club no es classificara per als play-offs per segon any consecutiu. La temporada va estar marcada pels constants canvis en la plantilla, sobretot entre els jugadors no comunitaris.
Després dels mals resultats, a l'estiu del 2006 el club va fer un important esforç econòmic, duent a terme una reestructuració del planter en què destaquen la contractació de l'MVP de l'Eurolliga 2006, Dejan Milojevic i el del MVP de la Copa ULEB, Rubén Douglas. També van ser importants l'arribada d'Albert Oliver i la incorporació del valencià Víctor Claver provinent del planter del club. D'aquesta forma només 5 jugadors de l'any anterior van continuar al club. Això no obstant, el començament de la Lliga ACB 2006/2007 fou molt complicat i després de només cinc partits i quatre derrotes es va cessar l'entrenador Ricard Casas, donant pas a la contractació del grec Fotis Katsikaris. Tot i que el rendiment de l'equip va millorar, els taronja no van aconseguir classificar-se a la Copa del Rei de bàsquet. Juan Roig va decidir deixar la presidència del club i destituir el director general, Victor Sendra, a més de nomenar Manuel Llorente com a president executiu. Finalment, el València Basket va acabar 7è la lliga, però va ser eliminat en primera ronda del play-off enfront del Reial Madrid (3-1). Tot i això, les sensacions a final de temporada van ser positives i el club va aconseguir classificar-se per la Copa ULEB per a la següent temporada, on es mantindria a Katsikaris a la banqueta.
En la temporada 2007-08 es van incorporar jugadors com Shammond Williams o Fred House i l'equip acabà en cinquena posició de la Lliga ACB, millor classificació ACB històrica després de les temporades d'Olmos. En play-off és derrotat en 3 partits davant Saski Baskonia entrenat per Neven Spahija per 2-1.
La temporada 2008-09 s'inicia amb la contractació de jugadors com Kosta Perović, però un mal inici de temporada va provocar que Manuel Llorente cessara a Katsikaris i portara precisament a Neven Spahija per a la banqueta "taronja". Spahija va realitzar un parell de moviments en la plantilla per a adequar-la al seu estil de joc, com va ser tallar a Dikoudis i Ruben Douglas, i portar-se a Matt Nielsen i Kenny Gregory. Gràcies a aquestes incorporacions i la seua direcció tècnica, va aconseguir classificar-se per a la Copa del Rei, per a la 'Final Eight' de l'Eurocup i per als play-offs de l'ACB. En l'estiu Juan Roig, màxim accionista i mecenes del club, anuncia que les temporades 2009-2010 i 2010-2011 seran les últimes en les quals invertisca diners al València Basket. Amb això, l'històric nom de Pamesa desapareixerà del València Basket. A més, Manuel Llorente decideix anar-se'n del club, camí a la presidència del València Club de Futbol. Davant aquesta incertesa, Vicent Solà es fa càrrec de la presidència del club. Durant l'estiu davant el canvi de plans de comptar amb menys diners, Neven Spahija pren el comandament de les decisions esportives juntament amb el secretari tècnic, Toni Muedra. S'incorpora jugadors a la plantilla com Thomas Kelati, Serhiy Lishouk, Nando de Colo i va pujar al primer equip a José Simeón. Aquesta temporada que en principi es preveia tan difícil, es va convertir en una magnífica temporada amb la consecució del segon títol europeu, l'Eurocup i l'MVP de la qual va ser Matt Nielsen. Amb aquest títol s'assegura la participació en l'Eurolliga per a la temporada 2010-2011. A més, l'equip es classifica com a cap de sèrie per a la Copa del Rei i per al play-off pel títol.
Planter miniatura|Imatge de la presentació d'Oliver Lafayette i Romain Sato com a jugadors del València Basket.