La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استانها ostānhā). La capital provincial (markaz) sol ser la ciutat més gran de la província. L'autoritat provincial és exercida per un governador general (ostāndār), nomenat pel ministre de l'Interior amb el vistiplau del govern de l'Iran.
Història moderna miniatura|esquerra|Les províncies de Pèrsia el 1814 incloïen Afganistan i part del Pakistan i d'Iraq. miniatura|Iran el 1934. Segons l'Encyclopædia Britannica,Entrada de Pèrsia a l'Encyclopaedia Britannica el 1908 Pèrsia es dividia en 26 províncies i 9 dependències: Províncies: 1. Arabistan i Bakhtiari, 2. Astarabad i Gurgan, 3. Azerbaijan, 4. Fars, 5. Gerrus, 6. Gilan i Talish, 7. Hamada[n], 8. Irak, Gulpaigan, Khunsar, [Kezzaz, Ferakan i Tusirkhan], 9. Esfahan, 10. Kashan, 11. Kazvin, 12. Kerman i Balutxistan, 13. Kermanshah, 14. Kamseh, 15. Khar, 16. Khorasan, 17. Kum, 18. Kurdistan, 19. Luristan i Burujird, 20. Mazandaran, 21. Nehavend, Malayir i Kamereh, 22. Savah, 23. Samnan i Damghan, 24. Shahrud i Bostam, 25. Teheran, 26. Zerend i Bagdadi Shahsevens. Dependències: 1. Asadabad, 2. Demavend, 3. Firuzkuh, 4. Josehekan, 5. Kangaver, 6. Natanz, 7. [], 8. Tarom Ulia, 9. Kharakan.
Fins al 1950, Iran es dividia en 12 províncies: Ardalan, Azerbaijan, Balutxistan, Fars, Gilan, Araq-e Ajam, Khorasan, Khuzestan, Kerman, Larestan, Lorestan i Mazandaran.
El 1950, Iran fou reorganitzat en 10 províncies subdividides en governacions: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Oriental, Azerbaijan Occidental, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan i Esfahan.
Entre el 1960 i el 1981, les governacions van anar sent elevades d'una en una a l'estatus provincial. Des d'aleshores, s'han creat diverses províncies noves. Els casos més recents foren el 2004, amb la divisió de l'antiga província de Khorasan en tres, i el 2010, que es va segregar la nova província d'Alborz de la de Teheran.
Províncies actuals miniatura|Divisió administrativa actual de l'Iran. L'Iran està dividit en trenta-una províncies (ostan), cada una sota la responsabilitat d'un governador (استاندار, ostāndār). Les províncies se subdivideixen en comtats (xahrestan), i aquests en districtes (bakhsh) i subdistrictes (dehestān).
Informació sobre les províncies
Llista de províncies
+ProvínciaCapitalSuperfícieDensitat(hab./km²)Shahrestans (comtats)NotesMapa Alborz Karaj 5.833 km² 2.412.568 410 hab./km²4Fins al 2010, Alborz formava part de la província de Tehran.80px|Alborz Ardabil Ardabil 17.800 km² 1.257.624 70,7 hab./km²9Fins al 1993, Ardabil formava part de l'Azerbaidjan Oriental. 80px|Ardabil Azerbaidjan Oriental Tabriz 45.650 km² 3.620.183 76,7 hab./km²1980px|Azerbaidjan Oriental Azerbaidjan Occidental Urmia 37.437 km² 2.949.426 78,8 hab./km²14Sota la dinastia Pahlavi, Urmia s'anomenava Rezaiyeh.80px|Azerbaidjan Occidental Buixehr Buixehr 22.743 km² 1.032.949 45 hab./km²9Originàriament, era part de la província de Fars. Fins al 1977, aquesta província s'anomenava Khalij-e Fars (Golf Pèrsic).80px|Buixehr Chahar Mahall i Bakhtiari Xahrekord 16.332 km² 857.910 53 hab./km²6Fins al 1973, formava part de la província d'Esfahan.80px|Chahar Mahall i Bakhtiari Fars Siraz 122.608 km² 4.385.869 35,8 hab./km²2380px|Fars Gilan Rasht 14.042 km² 2.410.523 171,7 hab./km²1680px|Gilan Golestan Gorgan 20.195 km² 1.637.063 81,1 hab./km²11El 1997, els shahrestans d'Aliabad, Gonbad-e-kavus, Gorgan, Kordkuy, Minudasht i Torkaman foren segregats de la província de Mazandaran per constituir la de Golestan. La ciutat de Gorgan es va dir Esteraba o Astarabad fins al 1937.80px|Golestan Hamadan Hamadan 19.368 km² 1.790.770 91 hab./km²8Abans formava part de la província de Kermansah.80px|Hamadan Hormozgan Bandar Abbas 70.669 km² 1.410.667 18,6 hab./km²11Abans formava part de la província de Kerman. Fins al 1977, la província s'anomenava Banader va Jazayer-e Bahr-e Oman (Ports i Illes del Mar d'Oman).80px|Hormozgan Ilam Ilam 20.133 km² 545.093 27,1 hab./km²7Abans formava part de la província de Kermanshah.80px|Ilam Esfahan Esfahan 107.029 km² 4.590.595 41,6 hab./km²21El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Esfahan, Semnan i Zanjan.80px|Esfahan Kerman Kerman 180.836 km² 2.660.927 13,5 hab./km²1480px|Kerman Kermansah Kermansah 24.998 km² 1.938.060 77,5 hab./km²13Del 1950 al 1979, tant la ciutat com la província de Kermansah s'anomenaven Kermansahan, i entre el 1979 i el 1995, Bakhtaran.80px|Kermansah Khorasan Septentrional Budjnurd 28.434 km² 820.918 27,7 hab./km²6El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.80px|Khorasan Septentrional Razavi Khorasan Mashad 144.681 km² 5.620.770 36 hab./km²19El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.80px|Khorasan Razavi Khorasan Sud Birjand 69.555 km² 640.2187,3 hab./km² 8El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.80px|Khorasan Meridional Khuzestan Ahvaz 64.055 km² 4.345.607 67,8 hab./km²1880px|Khuzestan Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad Yasuj 15.504 km² 695.099 44,8 hab./km²5Abans formava part de la província de Khuzestan. Fins al 1990, la província s'anomenava Bovir Ahmadi i Kohkiluyeh.80px|Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad Kurdistan Sanandaj 29.137 km² 1.574.118 54 hab./km²9Abans formava part de la província de Gilan.80px|Kurdistan Luristan Khurramabad 28.294 km² 1.758.628 62,2 hab./km²9Abans formava part de la província de Khuzestan.80px|Luristan Markazi Arak 29.130 km² 1.361.39446,7 hab./km² 10Abans formava part de la província de Mazandaran. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Esfahan, Semnan i Zanjan.80px|Markazi Mazanderan Sari 23.701 km² 2.940.831118,9 hab./km²1580px|Mazanderan Qazvin Qazvin 15.549 km² 1.166.86175 hab./km²5El 1996, els xahrestans de Qazvin i Takestan foren segregats de Zanjan per crear la província de Qazvin.80px|Qazvin Qom Qom 11.526 km² 1.064.45692,4 hab./km² 1Fins al 1995, Qom era un shahrestan de la província de Tehran.80px|Qom Semnan Semnan 97.491 km² 590.5126 hab./km²4Abans formava part de la província de Mazandaran. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Esfahan, Semnan i Zanjan.80px|Semnan Sistan i Balutxistan Zahedan 181.785 km² 2.410.076 12,6 hab./km²8Fins al 1986, la província s'anomenava Balutxistan i Sistan.80px|Sistan i Balutxistan Teheran Teheran 18.814 km² 13.530.742 645,8 hab./km²13Fins al 1986, Teheran formava part de la província de Markazi.80px|Teheran Yazd Yazd 129.285 km² 992.318 7,4 hab./km²10Abans formava part de la província d'Esfahan. El 1986, part de la província de Kerman fou cedida a la de Yazd. El 2002, el xahrestan de Tabas (55.344 km²) fou transferit de la província de Khorasan a la de Yazd.80px|Yezd Zanjan Zanjan 21.773 km² 970.946 44,6 hab./km²7Abans formava part de la província de Gilan. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Esfahan, Semnan i Zanjan.80px|ZanjanIran (Total) Teheran 1.628.554 km² 71.767.413 44 hab./km² 33280px|Iran
Referències
Enllaços externs
Oficina Estadística, Govern de l'Iran
Categoria:Administració territorial dels estats asiàtics