miniatura|Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants. Depèn del Ministeri de Cultura de Grècia. El dirigeix de 2009 ençà Georgia Xatzi. Va ser el primer museu creat fora de la capital. Inaugurat el 1885, Va ser traslladat a un nou edifici el 1982 que va ser reformat e 2003 amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004.
Allotja les descobertes fetes a l'Altis, al jaciment arqueològic d'Olímpia: objectes que es remunten des de la prehistòria a l'època romana, inclosos els segles i . Les seves peces mestres són Hermes amb Dionís infant de Praxíteles, les mètopes i frontons del Temple de Zeus Olímpic, la Victòria de Peoni de Mende i l'enòcoa que va pertànyer a Fídies. L'amplitud de la seva col·lecció de bronzes antics l'ha feta la més important del món.
L'espai museístic està repartit en dos edificis: el principal amb dotze sales d'exposició organitzades de manera temàtica i cronològica: èpoques prehistòrica, geomètrica i arcaica, ceràmica arcaica i clàssica, escultura monumental en terracota, frontons i mètopes, el taller de Fídies, l'obra de Praxíteles, període hel·lenístic, època romana, estatuària romana, els darrers anys del santuari i una ala amb els serveis per als visitants. L'altre edifici, la botiga del museu, està retirada, a mig camí del jaciment arqueològic.
Història Primer museu miniatura|esquerra|Façana del primer museu. Els treballs arqueològics del jaciment d'Olímpia, a la segona meitat del , ràpidament va necessitar la construcció d'un edifici per albergar les descobertes. El banquer filantrop Andreas Syngros el va finançar amb 220.000 dracmes i va encarregar el projecte a dos arquitectes i arqueòlegs alemanys Wilhelm Dörpfeld i Friedrich Adler, que van començar les excavacions. Es va erigir un edifici neoclàssic sobre el turó de Drouva a la sortida de la ciutat. Acabat el 1888, va ser el primer museu grec construït fora de la capital grega. Fet malbé per un terratrèmol el 1954, també va acabar resultant petit per acollir el conjunt de les col·leccions. La construcció d'un nou museu es va decidir als anys setanta del . Durant força temps en desús, l'edifici acull des de 2004 un Museu d'història dels Jocs Olímpics.
Museu actual Quan el primer museu va aconseguir els seus límits d'espai, la construcció d'un nou museu va ser confiada a l'arquitecte grec Patroklos Karantinos. Començat el 1966, el «nou museu» es va acabar el 1975, però la transferència d'obres va portar el seu temps. L'exposició definitiva va ser inaugurada en 1982 per la ministra de cultura de l'època Melina Mercouri. La museografia es va deure a Nikolaos Gialouris, aleshores èfor d'antiguitats, a Ismini Trianti i a l'escultor S. Trianitis que va ser l'encarregat d'instal·lar la Victòria de Peoni sobre un sòcol ad hoc, però va ser a partir de 1994 quan va poder ser exhibida al públic. El museu va ser renovellat dins el marc de la preparació dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004. Va estar tancat de setembre de 2003 fins al 24 de març de 2004. Les col·leccions van ser reorganitzades conservant l'esperit de la primera presentació. Les sales es van engrandir, la il·luminació, la ventilació i l'aire condicionat revisats, la botiga desplaçada, l'Hermes de Praxíteles va ser instal·lat en una sala enterament dedicada a aquesta escultura, sobre un sòcol antisísmic. Noves sales van ser creades, El Taller de Fídies i els últims anys del santuari, conservats en el lloc de l'exposició dels jocs olímpics van ser traslladats a unes noves sales específiques.Grèce continentale, p. 364
El museu actual està organitzat en dos edificis. Les col·leccions són en les dotze sales d'exposició de l'edifici principal. La seva ala est està dedicada als serveis per als visitants –cafeteria i lavabos–, mentre que els soterranis contenen les reserves, els laboratoris de conservació –terracotes, bronzes, pedra i mosaics–. La botiga –objectes i llibres– es troba en una altra edificació, entre el museu i el jaciment arqueològic.
Assistència i ingressos del museu {|width="100%" class=wikitable style="text-align:center;font-size:87%;line-height:120%" |- !style="text-align:center"| !!Any!!Gener!!Febrer!!Març!!Abril!!Maig!!Juny!!Juliol!!Agost!!Set.!!Oct.!!Nov.!!Des. |- !style="text-align:left"|Assistència 2004 |visitants |0(museu tancat) |0 |0
!style="text-align:left"|Ingressos 2004 | € |0(museu tancat) |0 |0
!style="text-align:left"|Assistència 2005 |visitants
!style="text-align:left"|Ingressos 2005 | €
!style="text-align:left"|Assistència 2006 |visitants
!style="text-align:left"|Ingressos 2006 | €
!style="text-align:left"|Assistència 2007 |visitants
!style="text-align:left"|Ingressos 2007 | €
!style="text-align:left"|Assistència 2008 |visitants | |736
!style="text-align:left"|Ingressos 2008 | €
!style="text-align:left"|Assistència 2009 |visitants
!style="text-align:left"|Ingressos 2009 | €
!style="text-align:left"|Assistència 2010 |visitants
!style="text-align:left"|Ingressos 2010 | €
|colspan="14" style="font-size:90%;text-align:center"|Referències : General Secretariat of the National Statistical Service
Col·leccions per sales El museu està precedit per un gran pati quadrat amb peristil. Diversos elements d'arquitectura i escultura –el tors d'una d'elles és d'una estàtua colossal d'August, provinent del Metroón– estan exposats allà. Mentre que al vestíbul d'entrada es troba una maqueta del jaciment durant la seva màxima esplendor –època romana– amb el conjunt d'edificacions que van ser construïdes. El que permet apreciar millor les dues visites, la del museu i la del mateix jaciment arqueològic.
Sala 1. Prehistòria i protohistòria La sala 1 –a l'esquerra del vestíbul– està consagrada al període prehistòric, amb les descobertes fetes al jaciment i a la regió d'Olímpia. Els objectes exposats es remunten al Neolític, prop del 4000-3000 aC, fins al període geomètric, . Van ser posades de manifest al terraplè nord de l'estadi olímpic. Constitueixen els indicis d'ocupació més antics. Els objectes més antics –ceràmiques manufacturades a mà i útils de pedra– daten de l'hel·làdic antic –2700 aC-2000 aC–. Alguns provenen del «Túmul de Pèlops» –situat al jaciment arqueològic entre l'Heraion i l'Altar de Zeus–, la reconstrucció del qual s'ha proposat. A més a més es van descobrir cambres voltades, que són les construccions més antigues presents al jaciment. Els vasos exposats són característics d'aquest període; les «salseres», càntars del tipus prochous, recipients que són pròxims a l'àmfora, Phiale (en grec antic: φιάλη) amb una sola nansa i sense peu,Podia tenir forma d'ampolla o de petit bol que s'usava per a libacions que consistien, principalment, en vessar vi, llet, mel, en honor dels déus. i askoi. Els càntirs i les fioles estan decorades, amb estampacions o línies concises, en el llavi, la nansa o la base, que mostra les relacions amb l'hel·làdic antic entre Olímpia i la Cultura de Cetina –l'actual Croàcia–. Els vincles amb la regió de Dalmàcia van prosseguir constants durant molt de temps, com ho verifiquen les ceràmiques i útils de l'hel·làdic mitjà –2000-1600 aC–Ministeri grec de cultura miniatura|Bronze neohitita ––, reemprat pels habitants d'Olímpia.
La civilització micènica -1600 - 1100 aC- està representada per objectes en terracota, pedra o bronze trobats a diversos tombes de tipus tolos de la regió, principalment als pujols de Zouni i Kalosaka, a prop del museu. Els vasos micènics, amb decoració lineal simple, presents principalment en àmfores oleiques, àmfores amb estrep per a olis aromàtics, alabastres ovoides o cilíndrics per a ungüents i cílix (copes per beure). També es poden presenciar ídols femenins de terracota anomenats «ψ» en grec antic, joies com a collarets de pasta vítria, estris d'higiene amb navalles d'afaitar, pedres tallades, armes amb forma de puntes de llança i un casc d'ullals de senglar.
La sala s'acaba amb tres plaques de bronze provinents d'Assíria que daten de l'època neohitita --. Atesten les relacions entre les dues regions. Les seves decoracions recorden una processó amb sacerdots portant animals al sacrifici i una desfilada de guerrers –cavallers, infants amb escuts–. Van ser tornats a utilitzar per recobrir objectes de fusta que no es conserven.
Sala 2. Períodes geomètric i arcaic En aquesta sala, la número 2, s'exposen objectes de bronze, principalment dels estils geomètrics i arcaics dels segles X i VI aC: armes, escuts, cascs, gamberes, cànteres de totes les mides des de miniatures a talla normal o monumental com la càntera sobre trípode més antic conservat, que es remunta al , trípodes, figuretes i plaques decorades. Es tracta de la col·lecció més important de bronzes antics del món. Les ofrenes a Zeus constitueixen la gran majoria i demostren la influència i la riquesa del santuari des d'aquest període.
Aquestes ofrenes a Zeus provenen de l'immens altar format per cendres d'animals que li van ser sacrificats a l'Altis. Entre les cendres, els arqueòlegs han trobat un gran nombre de figuretes de bronze i algunes de terracota d'animalística o humanes, provinents del conjunt del Peloponès: els tallers argius, corintis, laconis i d'Elis estan representats. Els més antics del són pràcticament abstractes. Els successius afegeixen a poc a poc detalls figuratius. Diverses interpretacions han estat propostes per a aquestes estatuetes. Les figures masculines representarien Zeus, de vegades Zeus guerrer quan té casc o figura d'auriga, de vegades una epifania del déu. Les figures femenines podrien ser o bé Hera o bé una adoradora. Hi ha una figura femenina cavalcant a l'amazona del segon quart del . Un grup de set dones nues dansant en cercle podrien ser nimfes datades del . Les figures animalístiques més comunes són les que representen cavalls o bous. Les gerres, de totes les mides, eren també un tipus recurrent d'ofrena a Zeus. La sala exhibeix gran varietat, tant amb nanses, decorades amb cavalls dels primers temps i després, cada vegada més, amb figures humanes o divines com els Telquines. Un cavall de bronze de principis del i de més gran dimensió que les altres estatuetes similars marca estèticament i físicament en la sala el pas de l'estil geomètric a l'arcaic.
A partir del es va desenvolupar un estil orientalitzant que va integrar nous motius, com lleons, sirenes i sobretot grius. Un nou tipus de calderons apareix també, l'anomenat amb «cisterna foradada», reemplaçant el de «cisterna] mòbil». Els nous motius s'aplicaven sobre el llavi o la cisterna. Pròtoms de sirenes o de grius també van ser motius a la seva decoració.
L'Època Arcaica va marcar un primer apogeu del santuari i els objectes de bronze d'aquest període són molt abundants: figuretes, plaques, també armes i escuts o ofrenes en miniatura. Els objectes de bronze amartellats presents són especials per la seva raresa, com el geni femení alat, del qual subsisteixen també els ulls. Hi ha plaques de bronze que recobrien objectes de fusta, ja desapareguts com a cofres o portes.