Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats de la família dels homínids, l'única vivent del gènere Homo. Es diferencien dels altres homínids per l'escassetat de pèl corporal, el seu bipedisme i la seva gran intel·ligència.
Diverses proves basades en la comparació de l'ADN fan pensar que els éssers humans moderns s'originaren a l'Àfrica fa aproximadament 200.000 anys. Actualment, els algorismes genètics determinen una diferència d'un 0,2% del material genètic entre els diferents individus d'aquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades la seva intel·ligència, el desenvolupament del llenguatge i la cultura. Els humans tenen un cervell altament desenvolupat i apte per al raonament abstracte, la consciència i les emocions complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dona una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines amb més efectivitat que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual.
Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d'utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l'expressió i intercanvi d'idees, així com l'organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l'estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l'art, la literatura i la música.
Els éssers humans destaquen pel seu desig d'entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la ciència, la filosofia, la mitologia i la religió. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d'eines i, en un sentit més general, la tecnologia. Els humans són l'única espècie coneguda capaç d'encendre foc, coure els aliments i vestir-se; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l'educació.
A vegades es fa servir el terme «home» per designar tots els éssers humans de manera genèrica, tot i que en el seu sentit més específic aquesta paraula s'aplica als individus de sexe masculí. Així, el terme «homes» es pot aplicar tant a tots els individus de l'espècie com als del sexe masculí, mentre que els del sexe femení tenen la denominació exclusiva de «dona».
Nom científic i taxonomia Carl von Linné encunyà el nom científic dels éssers humans l'any 1758.Von Linné, C. (1758): Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (10a ed.). La descripció dHomo sapiens que aportà fou: Nosce te ipsum («Coneix-te a tu mateix»). En donar-li el nom sapiens (‘savi’ o ‘perceptiu’), Linné es referia al caràcter més destacat dels éssers humans en comparació amb els altres animals, que és la seva capacitat mental.
Linné classificà els éssers humans i els grans primats en un grup que anomenà «antropomorfs», com a subconjunt del grup dels quadrúpedes, car no veié cap signe orgànic que li permetés situar els éssers humans en un lloc privilegiat. Uns anys més tard, al prefaci de Fauna Suecica, manifestà que havia classificat l'ésser humà com a quadrúpede perquè no era ni una planta ni una pedra, sinó un animal, tant pel seu tipus de vida com per la seva locomoció. A més, no havia estat capaç de trobar cap caràcter que el diferenciés d'un simi. A partir de la desena edició de Systema Naturae canvià els quadrúpedes pels mamífers. El primer ordre d'aquests fou el dels primats, entre els quals ubicà els éssers humans. El 1758 es definí l'Homo sapiens linneà com a espècie diürna que canviava per l'educació i el clima.
L'esquema taxonòmic de l'ésser humà és:
DominiEukaryota(Eucariotes)Sense categoriaUnikonta(Amb cèl·lules flagel·lades)Sense categoriaOpisthokonta(Les cèl·lules tenen el flagel cap enrere)RegneAnimalia(Animals)SubregneEumetazoa(Amb teixits)Sense categoriaBilateria(Simetria bilateral)Sense categoriaCoelomata(Amb celoma)SuperembrancamentDeuterostomia(Deuteròstoms)EmbrancamentChordata(Cordats)Sense categoriaCraniata(Amb crani)SubembrancamentVertebrata(Vertebrats)InfraembrancamentGnathostomata(Amb mandíbules articulades)Sense categoriaTeleostomi(amb dos narius)SuperclasseTetrapoda(Amb quatre extremitats)Sense categoriaAmniota(L'embrió es desenvolupa en tres embolcalls)ClasseMammalia(Mamífers)SubclasseTheria(Teris)InfraclasseEutheria(Euteris)SuperordreEuarchontoglires(Euarcontoglirs)Sense categoriaEuarchonta(Euarconts)OrdrePrimates(Primats)SubordreHaplorrhini(Haplorrins)InfraordreSimiiformes(Micos)ParvordreCatarrhini(micos amb el musell més o menys recte i narius cap endavant)SuperfamíliaHominoidea(micos sense cua)FamíliaHominidae(Homínids)SubfamíliaHomininae(Hominins)TribuHominini(Hominins erguits)SubtribuHomininaGènereHomoEspècieHomo sapiensSubespècieHomo sapiens sapiens
Història miniatura|El pensador de Rodin miniatura|L'home de Vitruvi, de Leonardo da Vinci miniatura|Arbre filogenètic miniatura|Mapa de les primeres migracions humanes segons la genètica de poblacions basades en la comparació d'ADN mitocondrial. Les unitats representen milers d'anys fins al present (dades controvertides).
Orígens
L'estudi científic dels orígens dels éssers humans abasta l'evolució del gènere Homo, però també estudia altres homínids com per exemple l'australopitec. Tots els éssers humans actuals pertanyen a l'espècie Homo sapiens i a l'única subespècie existent avui en dia, H. s. sapiens. H. s. idaltu, ('home savi més antic') n'és una altra subespècie coneguda que ja s'ha extingit.Human evolution: the fossil evidence in 3D, de Philip L. Walker i Edward H. Hagen, Departament d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, (consultat el 5 abril 2005. (en anglès)
El primer membre dels catarrins, l'infraordre al qual pertany H. s. sapiens, existí durant l'estatge faunístic Rupelià (Oligocè), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarrins presents en el registre fòssil són el propliopitec i l'egiptopitec, possibles avantpassats comuns dels hominoïdeus (incloent-hi els éssers humans) i els cercopitecoïdeus, anomenats vulgarment «micos del Vell Món».
El procés de bipedització té els seus orígens en certs primats de principis del Miocè, quan es troben les primeres espècies bípedes, com Oreopithecus bambolii. Tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espècie era bastant diferent de la d'altres primats. El bipedisme era aparentment una característica comuna dOrrorin i l'ardipitec. El procés que conduí al bipedisme representava un avantatge evolutiu perquè permetia tenir les mans lliures per fabricar eines simples, perquè els homínids gasten molta menys energia caminant a dues potes que a quatre i perquè permet portar objectes durant la marxa i veure-hi més lluny.
El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls frontals, han fet possible l'evolució. Les mans han estat essencials per construir eines i treballar-hi durant milers d'anys, un avantatge per sobreviure i perdurar. Els ulls frontals han ajudat els éssers humans a sobreviure en poder rotar el cap, visualitzar coses que estan més llunyanes i que la informació arribi com més aviat millor al cervell. Tota aquesta conjunció complexa però perfecta, que funciona bé tota junta, dona peu a l'evolució de l'ésser humà.
Aquest procés evolutiu ha estat influït per esdeveniments, a vegades subtils, però molt importants. Per exemple, quan les selves que cobrien el món a principis del Cenozoic començaren a retrocedir i, a causa del creixement demogràfic, els hàbitats quedaren superpoblats, els grups d'humans i altres homínids es veieren forçats a recórrer distàncies importants per trobar noves fonts d'aliment. Un altre exemple és la pèrdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la vitamina C (a causa d'una mutació que impedeix als simis generar aquesta vitamina per si sols). Aquesta pèrdua hauria estat compensada per una mutació favorable que permeté a Homo sapiens una metabolització òptima del midó, absent en altres primats, accedint així a una ràpida i econòmica font d'energia especialment necessària per al cervell.
Segons el registre fòssil, els éssers humans d'anatomia moderna aparegueren a l'Àfrica fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de biologia molecular indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.Human Ancestors Hall: Homo Sapiens (consultat el 13 octubre 2006) (en anglès) Durant el Paleolític mitjà i principis del Paleolític superior es produïren diversos esdeveniments independents de mestissatge entre humans arcaics i moderns, incloent-hi neandertals, denissovans i diversos homínids no identificats.
Els parents vius més propers dHomo sapiens són les dues espècies de ximpanzés: el ximpanzé comú (Pan troglodytes) i el bonobo (Pan paniscus). La seqüenciació completa del seu genoma ha revelat que, després de 6,5 milions d'anys d'evolució independent, les diferències entre el ximpanzé i l'ésser humà són només deu vegades superiors a les que hi ha entre dues persones no relacionades i deu vegades menors de la que hi ha entre rates i ratolins. La coincidència suggerida entre les seqüències de DNA dels éssers humans i els ximpanzés s'estén entre un 95% i un 99%.Frans de Waal: Bonobo. Berkeley: University of California Press, 1997.
Per reflectir el fet que els éssers humans i els ximpanzés comparteixen gran part de la seva herència genètica i que humans i ximpanzés són més propers entre ells que amb qualsevol altra espècie actual, s'ha proposat incloure'ls en un mateix tàxon, fins i tot amb propostes que han tingut un determinat ressò mediàtic, com la d'incloure els ximpanzés dins el gènere Homo, o la d'incloure els éssers humans en el gènere Pan (ximpanzés), de manera que l'espècie humana s'anomenaria Pan sapiens, com ho proposà l'antropòleg i divulgador Jared Diamond.Welcome to the family L'opció més acceptada per la comunitat científica ha estat la de formar la tribu dels homininis, que inclou humans i ximpanzés, però no els goril·les, que en són els parents més propers.
Un crani d'homínid descobert al Txad l'any 2001, descrit com a Sahelanthropus tchadensis, fou datat pel paleontòleg Michel Brunet a fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergència anterior. Tanmateix, el descobridor d'aquest fòssil, Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta datació, adduint que el mètode utilitzat per Brunet per estimar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes. miniatura|esquerra|L'arribada de l'agricultura impulsà la fundació d'assentaments humans estables
Desenvolupament de la civilització
El punt de vista més acceptat entre els antropòlegs actuals és que Homo sapiens sorgí a la sabana africana fa uns 200.000 anys com a descendent dHomo erectus. Fa 40.000 anys s'estengué per Euràsia i Oceania (migracions humanes prehistòriques) intercanviant gens en diverses ocasions amb els neandertals, denissovans i diversos homínids no identificats, i finalment, arribà a Amèrica fa uns 14.500 anys.Wolman, David (2008). «Fossil Feces Is Earliest Evidence of N. America Humans» National Geographic (en anglès)